Mestre de cases
Era
el menestral que tenia al seu càrrec els aspectes materials de la construcció
d´un edifici. El gremi es troba associat a vegades al de fusters i al de
picapedrers.
Hem
trobat cinc mestres de cases i tenim els capítols d’un, en Bartomeu Perelló de
Vilafranca, que els fa amb Joana Scardo (filla d’un teixidor). Els que surten
com a testimonis són : Bernard Carreres, Berenguer Ferrer, Matias Fontana i Joan
Gostemps.
Els assaonadors
Es l’ofici
de donar sèu o assaonar pells o cuirs,
és a dir, recollir les pells en crosta del blanquer i fer-hi les operacions d’engreixar,
tenyir, treure arrugues ... d’acabament. Lliurava així un article enllestit per
a l’ús dels sabaters, dels basters i d’altre personal d’ofici relacionats amb
la pell. A Barcelona, ja al segle XV,
havien constituït una confraria.
Dels
dos assaonadors que surten en els nostres documents, tenim als capítols d’un,
en Bartomeu Canon, que els fa amb Grahida Gilabert de Torrelles de Foix.
Un
altre és Melcior Martí, que a finals del segle XV surt com a difunt. Si hi
havia blanquers i sabaters hi havia d’haver també assaonadors . En el fogatge
de 1.553 en surten 5 d’assaonadors.
Els calderers
Eren
les persones que fabricaven peroles,
casseroles, càntirs, olles ... a Barcelona formaren gremi ja al 1.395 com una
especialitat dels ferrers, a la que estaven sovint units en gremis mixtes del
s. XIV al s. XIX. A les petites ciutats
i viles formaren un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats amb el gremi
de Sant Eloi. A Vilafranca al segle XIV i XV la confraria era composada pels
argenters, armers, ferrers, calderers, llauners ... era de les confraries de la
vila una de les més poderoses.
En
els calderers que surten en els capítols matrimonials s’uneixen dues famílies:
Joan Gual (hereu) fa capítols amb Joana Cullerer (filla de sabater).
Els
capítols de l’hereu de la família Cureller (sabater) que els fa amb Isabel
Gual, filla de Martí Gual (alhora germà del Joan), són signats el mateix dia.
Dues famílies Gual- Cullerer que pel fet de fer capítols matrimonials entre
elles, amplien els seus béns mobles i
immobles.
Al
segle XVI, al fogatge de 1.553 no hi trobem cap calderer. Probablement la
decadència de l’ofici en aquests anys anava ja de baixa.
Els esparters
Fan
objectes d’espart o en venen. Els productes d’espart eren , al segle XIV, un
dels objectes importants del comerç marítim. A Barcelona formaven gremi amb els
vidriers. A Vilafranca la confraria la
formaven, ja l’any 1388, els espardenyers, esparters, corders, i tractants de
cànem.
En
els documents matrimonials hi surten dos esparters : Jeroni Bosch ciutadà de
Barcelona que fa capítols matrimonials amb Serena Rufet (filla de cirurgià). El
pare de Jeroni era també esparter.
Al
segle XVI, en el fogatge de 1.553 no hi surten esparters com a caps de casa.
Fins
aquí els oficis que s’anoten en els vuitanta capítols matrimonials que hem
buidat. L’amor era un aspecte totalment secundari o inexistent a l’hora d’emmaridar
a la filla o fer casar l’hereu o el cabaler. L’ofici del pare era molt més
important que no es perdés i els capítols matrimonials deixaven constància d’aquest fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada