.JPG) |
| El camí que deuria anar a la capella de Sant Hilari |
Sant Hilari de Poitiers va ser un bisbe escriptor, pare i doctor de l’església nascut a principis del segle IV, fins el 315, en Poitiers (França) i morí a la mateixa ciutat el 367.
Va rebre una educació
pagana, en una família de l’aristocràcia romana local però la passió per buscar
la veritat, el van portar a estudiar filosofia. Es va convertir al
cristianisme. És conegut per la defensa de la Trinitat davant l’arrianisme
creixent del segle IV.
La tradició, deia Agustí
Coll, assenyala que la capella de Sant Hilari i el seu edifici van ser el
primer alberg dels trinitaris, situat en el terme de Vilafranca del Penedès.
Després van passar a un gran convent que van edificar a la plaça de l’Oli front
la porta principal de la parròquia, al costat de la capella de Sant Pelegrí, la
qual va ser l’església del convent.
Cayetano Barraquer ens diu
que en una explanada a dos quilòmetres, encara avui, any 1888, es veuen les
restes de l’antiga capella de Sant Hilari, situada entre la creu de terme de la
Pelegrina i el poble de La Granada. Aquesta capella i l’edifici van ser el
primer alberg dels trinitaris, el qual convent fou fundat el 1458. Després
passaran a la plaça de l’Oli davant la porta principal de l’església, al costat
de la capella de Sant Pelegrí.
Encara més, es considerava,
per part d’altres historiadors locals, que la capella de Sant Pelegri era una
antiga capella, documentada al segle XI, sovint relacionada amb l’origen de
Vilafranca i la seva torre Dela.
.JPG) |
| La capella de Sant Pelegrí abans dels Socors |
La capella i quadra de Sant Hilari (XIV)
Sabem, perquè hem vist el
document original, que l’hospital per pobres i malalts de l‘orde dels
trinitaris es signà un conveni amb els prohoms de Vilafranca, el rector de
l’església de Santa Maria i els frares de la Santa Trinitat el 1305. Hi ha una
còpia l’any 1334. Si relacionem els noms que surten en els documents amb altres
del mateix any, sabrem que la data és del tot correcte: el notari Marc
Ferrandell, el rector de l’església de Santa Maria Romeu de Montoliu i el frare trinitari
Guillem Granell.
En el document també ens diu
que hi ha d’haver també l’església de l’hospital amb dues campanes, que seria
l’actual capella de Sant Pelegrí, abans capella dels Socors.
A partir de documents de
diferents anys d’aquest segle XIV trobem en peu l’església de Sant Hilari,
situada en direcció sud, en un camí que de Vilafranca anava a La Granada, a la
també anomenada avui la partida de la Pelegrina.
Pere Garrigues ven a Bernard
Bargalló mitja quartera d’ordi censal que rebia per una terra d’ordi situada a
la quadra de Sant Hilari; Els límits son una vinya de Jaume Pi. Terra de Ferre
Guarner i una via pública (1332);
Geralda viuda de Miquel Burrll ven una terra situada prop església de Sant Hilari. Els límits son
quatre vinyes de diferents persones (1345);
Donació que fa Berenguer Ferrer de Vilafranca d’una terra a Pere
Capellades de La Granada, situada prop de la capella de Sant Hilari (1353);
Bernat Llobera, ven al sastre Massó una vinya per cullir situada a la quadra de
Sant Hilari (1372); Francesc Roca té una terra a prop de l’església de Sant
Hilari (1392).
En els testaments d’aquest
mateix segle també es fan donacions a la capella
de Sant Hilari: Constança dos sous a Sant Hilari (1348); Armessendis de La
Granada a la capella de Sant Hilari sis diners (1353).
 |
| La creu de terme anomenada dels Cirerers, potser la que assenyalava la capella de Sant Hilari |
La capella i quadra de Sant Hilari (XV)
En els anys dels
quatre-cents abunden en situacions de terra en el lloc de la quadra i església
de Sant Hilari. Veiem alguns exemples: Ramon Segarra té terra a Sant Hilari.
També hi tenen el mulater Pere Carbonell, Pere Gabiol i el Bartomeu Dalmau de
La Granada, Maria viuda del sabater Francesc Girbau té terra a la quadra de
Sant Hilari. En els seus límits hi surt un camí que va l’església
de Sant Hilari (1400); Pere Carbó veí de Santa Fe, ven al metre de cases
Bernat Ferrer, dues terres situades a la quadra de Sant Hilari (1401); Ramon
Metge té terra a prop església de Sant
Hilari (1405); Antoni Porta ven a Rocafort terra a prop església de Sant Hilari (1413); Pere
Castellví prevere té una vinya plantada a la quadra de Sant Hilari. Entre els
límits hi surt un camí que puja a la
capella de Sant Hilari i un viarany que hi ha (1414); Berenguer Vidal,
teixidor, té terra a la Pelegrina. Entre els límits hi surt un camí que va a l’església o capella de Sant Hilari
(1422); L’advocat Jaume Solanes té terra al lloc que es diu Sants, que és a
prop de l’església de Sant Hilari, hi ha
també un viarany que va a Sant Valentí de les Cabanyes (1422); Lluis Prats té
una vinya a Sant Hilari. Entre els límits hi surt camí que va de Vilafranca a
La Granada passant per l’església Sant
Hilari (1450);
El mas Malart està a prop de
l’església de Sant Hilari: Constança
viuda de l’advocat Joan Malet, ven vinya a Sant Hilari. En els límits d’aquesta
terra s’hi diu viarany que va al Mas Malart i viarany que va a l’església de Sant Hilari (1468); Pere
Benages té terra al camí que va a la capella
de Sant Hilari i caminet que va de la creu de Moragues a Sant Hilari
(1475); Joan Prats, draper, té terra al lloc dit la fembra morta. Entre els
límits hi ha el caminet de llarg fins a la roca que va a la capella de Sant Hilari (1475).
Finalment copiarem una data
més moderna, que ens diu que Francesc Galimany Figueres concedeix a rabassa
morta dues terres al pagès de La Granada Josep Casanoves Raurell una terra
campa d’un jornal situada en una partida de Vilafranca anomenada Sant Ilari.
Limita amb la terra de Valentí pagès de les Cabanyes, la de Joan Andraix de La
Granada, la del pagès Antoni Vives de La Granada i el pagès de Vilafranca Pere
Joan Girona. I l’altre campa d’extensió tres quartans prop del casalot de Sant Ilari. Limita per un
caminet de bancs que es dirigeix a la carretera de la Granada i Sant Sadurni
(1851).
 |
| La creu de terme que indicava on era la capella de Santa Digna |
Petites conclusions de la capella de Sant Hilari
Sí llegim bé les dades que he copiat en aquest
article, podem concloure que la capella fins a mitjans del segle XIX estava en
peu. Un casalot és una casa vella i ruïnosa. La capella podria haver estat un
edifici on en un primer moment hi van ser-hi els trinitaris, abans del segle
XIV?. No ho crec pas. Aquest casalot es deu potser referir més a una masia que
a un edifici religiós, sinó ho diria.
Es diu que en els primers temps de l’orde dels
Trinitaris va arribar a haver-hi a mitjans del segle XIII, vuitanta casa a
arreu i en començar el XIV, unes dues-centes a Europa.
Els XIV i XV van ser de dificultats i un cert
declivi. Entre 1315 i 1472, es va veure afectat, com d’altres, per les crisis
de l’Església i la crisi demogràfica provocada per la pesta negra (1348) i
moltes cases van tancar.
Jo dedueixo que hi havia una capella de Sant
Hilari en mig d’un camí que travessava la Pelegrina (aquest nom podria també
ser originari dels mateixos peregrins que passaven pel camí i també el de la
mateixa capella). Que els trinitaris no eren a Vilafranca abans de l’any 1305,
any en que es va fundar l’hospital, justament per a pobres i peregrins a la
plaça de l’Oli de Vilafranca. La mateixa capella del Hospital es va dir de
Socors, que ajuda als desemparats. En un any dels segle XVII el propietari de
la capella va ser un Babau que li va canviar el nom i li va posar dels
Pelegrins (tenint en compte la tradició oral de que els trinitaris primer
estaven situats a la quadra de la Pelegrina).
Si fem una relació dels senyors que cobraven
rendes de totes les terres que ocupaven la quadra de Sant Hilari o
església/capella, durant els segles XIV i XV en cap ens dona que paguessin
algun cens a l’orde dels trinitaris. Son nobles com Arnau de Ventallols, o
altres estaments religiosos com el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs o el
Bisbat de Solsona.
No es coneix cap document abans del segles XIV
que ens doni a entendre que la capella de Sant Hilari fos fundada pels
trinitaris. Molt probablement en un primer moment deurien viure allà mentre es
construïa l’hospital i església a la plaça Jaume I. Però la capella ja hi era,
i deuria ser com totes les altres que hi van haver-hi en el terme de Vilafranca
del Penedès, com la de Sant Salvador, Santa Digna, Santa Magdalena, Sant Julià.
Justament en direcció nord no n’hi havia cap, lògic que fos la de Sant Hilari.
Origen molt probablement del segle X o XI, com les altres.
