El pa:
Se sap que a la Mesopotàmia es consumia
una massa preparada amb cereals picats i mòlts i que es venia no per peces sinó
valent-se de mesures de capacitat. Els assiris, més tard, menjaven unes galetes
cuites al caliu del foc i que els pobres l’acompanyaven amb ceba. Els grecs van
ser acurats i exquisits forners. La deessa Demèter era la protectora de la
nutrició, tenia una rossa cabellera d’espigues de blat madur, a Roma
l’equivalent era la deessa Ceres. Els primers cuiners grecs van ser forners,
fabricaven una galeta de pasta sense llevat tal com la coneixem avui, preferien
el blat a qualsevol altre cereal.
El pa és un producte directe del
processat manual dels cereal. Potser fou el pa, juntament amb la cervesa, l'oli
i el vi, un dels primers aliments processats en la història de la humanitat.
La base de l'alimentació era el pa, de
més o menys qualitat segons les circumstàncies. El cereal panificable per
excel•lència era el blat, però en algunes ocasions les famílies humils,
sobretot en anys de mala collita, es veien obligades a utilitzar barreges amb
sègol i fins i tot amb ordi, per anar al molí a fer farina.
L'aliment principal a la taula medieval
és el pa; Es deia que es necessitaven uns 350 quilos per persona a l'any,
gairebé un quilo diari per persona.
Els cereals, per si sols, no poden ser
digerits per l'aparell digestiu humà. És per aquesta raó que els cereals són
artificialment processats (mòlts, remullats, etc.) i només a partir d'aquest moment
van començar a convertir-se en aliments bàsics per a l'home, aportant hidrats
de carboni, que es complementarien amb les proteïnes procedents de les carns
(caça). Així doncs, el pa primigeni (elaborat amb espècies antigues d'ordi)
podria haver estat un dels primers aliments elaborats de la història de
l'alimentació.
El pa era l'aliment bàsic de la
població en aquell temps. Era costum que els qui collien blat, l'anessin a moldre.
Els
molins
Els molins de farina s'escalonaven al
llarg dels rius de les nostres contrades i eren moguts per la pressió de
l'aigua que saltava de la bassa. De la peixera del riu fins a la bassa, l’aigua
hi era conduïda a través de les segles molinals. Com a retribució el moliner
cobrava al client la moltura, o sigui una quantitat, en diner o en espècie, per
cada quartera de gra mòlt.
El molí dels Monjos, el moli de la
Bleda, el moli de la casa de l’Abadal, el moli de l’hospital de sant Joan a
Puigdecet, el moli d’Espitlles, el moli de Farran a Castellet, el moli de Gener
a Torrelles de Foix, el moli de Morató als Monjos, el moli de Morgades a santa
Margarida, el moli del Pestell (al carre Canyemàs, actual Farran a Vilafranca),
el moli de Ramon Marti a la Bleda, el moli de les Clotes a Pacs, el moli de
Pons a la Bleda, el moli de la masia de Ribalta a Lavit, el moli de
Subirats..són alguns dels molins comunals que existien a la comarca.
Les
pasteres:
No hi ha ni una casa de Vilafranca,
sense la seva pastera (recipient de fusta on es pastava la farina) en els anys
dels segles XIV i XV, a vegades situades al menjador, o a la cuina o en una
cambra. Igualment de farina molta n’hi havia en algun espai de la casa. El pa
era l’aliment bàsic per tothom.
Cada quinze dies a l'estiu i cada tres
setmanes a l'hivern, les famílies elaboraven el pa que havien de menester
durant aquell període de temps. Sobre la pastera s'hi posaven les escaletes,
per damunt de les quals es podia moure el sedàs, una mena de porgador amb un
tramat molt fi. El producte de la moltura que portaven del molí el passaven pel
sedàs, la farina queia a la pastera i el segó i els altres elements més
grossers eren deixats a part i es
destinaven a l'alimentació de les bestioles del corral.
En l’inventari de la casa de la Pia
Almoina, fundada l’any 1401 pels franciscà Marc de Puigmoltó i que atenia als
pobres que venien a la vila també hi pastaven el pa,ens diu l’inventari que hi
havia a la casa: / una caxota per tenir
farina / una pastera amb son cobertor/ i el pa que es donava als pobres era per
tots la mateixa quantitat, ja que l’inventari també diu: unes pesses de fusta amb el pes del pa dels
pobres/ i quant tots estaven a taula: quant tots seien en taula que posen en la
taula la porció de pa e de vi de carn o de llegums..això si el pa havia d’estar
cuit: majordom aia a donar a cascun pobre entès de pa cuit e la mesura
acostumada de vi.../
A la pastera la farina es posava amb
les mans, agregant-hi el “ren”, o sigui una petita porció de pasta que es
guardava de l’elaboració anterior i que, agrejada, servia de llevat. La farina
ja manipulada es deixava reposar unes hores perquè el llevat fes efecte i la
pasta s’espongés. Per traslladar la pasta al forn, on es feien els pans,
s’utilitzava una pastereta.
Cada localitat disposava d’un o més
forns públics on, per torn, coïen el pa les famílies de la població. Només les
masies i algunes cases riques comptaven amb forn propi per al seu ús. A les
viles en què el forn s’utilitzava d’una
manera continuada, un arrendatari tenia cura del seu funcionament i cobrava,
com en el cas dels molins fariners, una determinada quantitat per fornada, en
diners o en pa.
 |
| Molí de la Bleda (Sant Martí Sarroca) |
Els
forns de pa de Vilafranca del Penedès:
A Vilafranca l’any 1171 Oller de
Rasquera, el seu fill Veià i Berenguer donen tots els drets que tenen sobre el
forn de Vilafranca i sobre tots aquells altres que amb anterioritat s’havien
edificat a Pere de Vilafranca, a la seva muller Guillema i als seus
descendents.
Els forns comunals en la Vilafranca
medieval en els segles XIV i XV foren el forn del castell, el forn dels monjos,
el forn de la fruita, el forn de les Cols, el forn de les Olles, el forn de la
Palma i el forn de la Parellada..
El Forn
del castell i més endavant anomenat el
forn de les Olles. Alguns forners van ser els
Rocafort. A finals del segle XV fins ben bé el segle XX, aquest mateix
forn es va fer servir per fer càntirs o altres recipients per posar líquids,
com l’oli, i d’aquí ve el nom d’aquesta plaça en l’actualitat: la plaça de
l’Oli. Els cavallers Barberà i posteriorment el monestir de Santes Creus
cobraven les rendes d’aquest forn. Els
Baró fou una família de forners que hi vivien, el cuidaven i coïen el
pa.
El forn
dels monjos sorgeix en la documentació l’any 1313..el monestir de Santes
Creus demana permís al rei per edificar un forn de pa entre el portal de la
Parellada i el portal de sant Pere i a portal o hort de Ferrer de Lillet i des
d’aquí a l’hort de monestir de santa Clara. Posseí el forn amb alou franc i
lliure. El podem situar pel carrer de la Palma, ja que aquí també es situa el
carrer del forn dels monjos. El mateix monestir de Santes Creus cobrava rendes
d’aquest forn. La família Roig foren els forners a més d’altres. Sembla ser que
aquest forn era el que més treball feia, per una banda perquè estava molt a
prop de l’entrada de la Vila.
El forn
de la Parellada, va ser el primer forn que va tenir la vila. Es coneixen
dades d’ell des de l’any 1232. És una venda que fa el noble Pere Vallmoll al
mercader Guillem Pellisser de tots els drets que tenia Vallmoll en aquest forn,
és a dir de cobrar les rendes. Uns anys més tard eren els castlans del castell,
els senyors de Vilafranca i els de Canyelles, també castlans del castell de la
Vila, els que administraven i cobraven les rendes d’aquest forn per més
endavant passar al llinatge dels Masdovelles de l’Arboç. L’any 1494 fou
enderrocat però reconstruït de nou a l’any seguent pels mateixos Masdovelles.
Això portà a un procés judicial per a veure qui era el posseïdor de les rendes.
En les intervencions dels testimonis del dit procés es diu que durant la guerra
civil del segle XV que en tota la guerra i apres
de la guerra lo dit forn no ha passat de coure pans cada dia a so sabien los seus veïns Gual, Blancafort,
Bartolomeu Llopís notari, Joan Escardó teixidor, Joan Rufet, Bernat Escardó i
molts altres veïns. Un forn que continua donant pa més enllà d’aquets
segle, un exemple:
L’any 1685, Joan Pons sabater de vila
procurador de Miquel Masdovelles arrenda el forn per tres anys a Francesc Alujas.
El forn
de la Fruita: Es tenen dades des de l’any 1373. Aquest any és el rei qui
dóna llicència a Guillema vídua de Guillem Sunyer perquè vengui pa d’una unça i
altres al forn de la Fruita.
El castlà Bartolomé de Vilafranca en el
segle XV cobrava les rendes del dit forn. Coneixem amb data de l’any 1447,
l’arrendament del castlà Huc de Vilafranca a un forner, justament un esclau seu
anomenat Antoni Joan, que fou conegut per en Joan forner, que deixà lliure i el
posà a exercir de forner en aquest forn. Entre altres articles d’aquest
arrendament diu: que el cens que ha de pagar ha de ser de 34 quarteres i mitja
de civada anualment, i que pot coure el pa que vulgui, vendre´l per terces, de ternes e de messes e lo dret
i al preu que hagi de ser.
Forn
de les Cols o Coll: Un altre del forn antic de la vila,
fou el del forn de les Cols o de Coll. La primera dada és de l’any 1287 quan
Guillem de Vilafranca castlà de Vallirana fa donació dels drets que rep
d’aquest forn al seu germà Jaume de Vilafranca. Els cavallers Montbrú, foren
després els rendataris. Sembla ser que a mitjans segle XV fou reconstruït de
nou, ja que la documentació hi surt ara com el forn nou, la guerra civil entre
Joan II i la Generalitat d’aquell segle, podia haver estat la causa de la seva
destrucció, tenint en compte que estava molt a prop de l’entrada de la vila. Un
físic anomenat Pere Comabella rep la propietat del dit forn per part del rei
l’any 1332. El document ens diu que li dona el rei perquè continuí estudiant la
seva ciència. Suposem que eren els diners que obtenia que l’ajudarien a
estudiar. De l’any 1503 disposem també d’un arrendament del forn al forner
Francesc Jofre. Entre altres coses ens diu que cada any han de pagar al
mercader Antoni Rovira, qui fa l’arrendament, 50 sous.
El gra per fer la farina i el pa a la
vila a vegades hi mancava i s’havia de portar d’altres indrets. L’any 1384 un
dels proveïdors d’aquest blat fou Antoni Llorens, barquer de Sitges.
Les
flaqueres:
Moltes eren les flaqueres que després
d’enviudar continuaven el negoci del seu marit. Això sí amb el permís del rei,
com en aquest eexemple:
L’any 1386, Elisenda, vídua de Pere
Puig, forner, el rei li permet continuar l’ofici perquè pugui vendre 4 pans
petits al preu d’una onza ( la dotzena part d’una lliura ).
A vegades les flaqueres venien pa
adulterat : L’any 1402 la Universitat de Vilafranca acorda que si les flaqueres
pasten pa fet amb bla o farina que no sigui del municipi paguin una multa de 10
sous.
La
Festa del Pa Beneit al Vendrell és una de les
tradicions més característiques i emblemàtiques de la nostra comarca. El seu
origen és medieval (quan el pa era la base de l’alimentació de la població) i
es remunta a la benedicció que antigament es feia de la farina vella abans de
segar el blat nou. La celebració es duia a terme a la vuitada de Corpus, ja que
era la temporada que coincidia amb la sega.
