Coneixem el cognom Febrer d’uns jueus que es van batejar a partir de l’any 1392. Vivien al call jueu de Vilafranca del Penedès. Els seus cognoms abans de ser batejats eren Gracia. Probablement el padrí del bateig va ser Pere Febrer, que va ser procurador de la reina Violant Bar, segona muller del rei Joan I a més de castlà del castell de Vilafranca pel casament amb Joana Canyelles, filla d’un castlà del castell de Vilafranca. En un article anterior podeu llegir més informació:
https://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2015/05/el-llinatge-dels-febrer-amb-els.html
Els Febrer conversos que van viure a Vilafranca, foren Hug Febrer, Francesc Febrer, els dos fills de nom Pere (abans Astruc Gracia) i Francesc (abans Salomó Gracia) la muller de Pere de nom Joana (abans Colrana) i Francesc (fill) que té disset anys el 1392 i Berenguer Febrer (fill del segon Francesc Febrer).
Joana
(abans Colrana) era germana del convers Ramon d’Avinyó (abans Salcell Gracia).
I fill de Ramon fou Marc d’Avinyó (abans Samuel Gracia).
Els
jueus conversos tenien un camí ple de dificultats. La societat cristiana,
aquells que els varen obligar d’una o altra manera a convertir-se, es van
despreocupar totalment d’ells. Molts s’havien de refer-se econòmicament i
adaptar-se a la nova situació, ja que com a cristians el seu marc econòmic i
mercantil era diferent. S’ha de tenir en compte també les dificultats que
sorgiren arran de la no conversió del cònjuge, fills o germans, propiciant
separacions i ruptures familiars i/o econòmiques.
La família enfrontada
Sabem
que a Vilafranca no hi va haver una violència en el call i no es van produir
aspectes violents cap a ells. Però el que passava arreu, la violència a
Barcelona l’any 1391 i a altres llocs va donar perquè molts jueus del call
vilafranquí canviessin de religió o com a mínim aparentment.
Els
fills de Francesc Febrer, en Francesc i Pere, van protestar davant del rei
Martí, el 1398, que el seu pare ha actuat violentament contra ells perquè
fossin batejats. Sembla que això ja portava cua des de l’any 1392. És el
vint-i-set d’agost del 1398 quant el rei signa sentència contra el pare amb una
pena de cent florins que ha de pagar a l’erari públic. El tretze de novembre
d’aquest mateix any és Berenguer Febrer (nebot de Pere i fill del segon
Francesc i menor d’edat) qui demana al rei se li restitueixi tot el que li
pertany com a fill del seu pare. Tot i que la cort del batlle de Vilafranca va
decidir a favor del seu oncle Pere, el rei impugna la sentència i reclama que
se li torni al dit Berenguer el que li correspon.
Va
ser el trenta d’agost del 1398 quant a Vilafranca, en presència com a
testimonis del notari Pere d’Om, Francesc Guilera, Bernat Ferrer mercader de
Barcelona i Pere Vilella de San t Martí Sarroca i el batlle Guillem Ribalta de
Vilafranca, conjuntament amb Francesc i Pere Febrer (fills de Francesc) es
presenten al carrer Canyemàs (carrer que formava part del call jueu de
Vilafranca) davant de la façana de la casa de l’advocat Jaume Solanes, que va
comprar diferents cases jueves després de 1391, per fer complir el manament
reial del dia vint-i-set i cobrar la
multa de cent florins al pare, a més de la restitució al dit Berenguer
dels seus béns per part del seu oncle. Francesc tenia vint-i-cinc anys. Entre
moltes altres coses l’oncle Pere va dir
que : “....Berenguer no volia viure amb
el seu pare, perquè rebia coltellades (ganivetades) a la cara i l’altre dia el
volia escanyar i el bastonava i el nafrava i va anar a viure amb mi...”
El
batlle ordena a Francesc Febrer, pare de Berenguer, que mani al seu fill que
visqui amb ell i no a casa del seu oncle Pere i que així ho demanava el rei.
Davant de tothom es entregat Berenguer al seu pare. El batlle continua dient:
“...dit fill estigui amb el seu pare i
mare i que el pare ha de fer bones obres al fill, encara que és difícil perquè
el pare pateix follia...i mana que es busqui un tutor al fill i el seu pare
Francesc ingressi a l’hospital de Colom de Barcelona...” El tutor va ser el
mateix oncle Pere.
Els Febrer i el call de Vilafranca
El
1379 hi havia encara la casa d’Astruc Gracia (Pere Febrer) situat al costat del
primer portal del call, el portal de Canyemàs.
Tot i
que moltes cases del call són venudes a particulars, el 1400 encara hi ha una
bassa del convers Pere Febrer és situada a la pobla dels jueus (nom que se li
va donar posteriorment al call i els carrers que l’envoltaven).
Els negocis dels Febrer
El
noble Berenguer de Masdovelles de l’Arboç del Penedès li arrenda a Pere Febrer
la cavalleria el 1400 sobre rendes que rebia a l’Arboç. El preu era de
tres-cents sous.
La
relació amb el padrí el noble Pere Febrer, castlà del castell, es evident quant
en un document del castlà signa com a testimonis Pere i Berenguer Febrer,
conversos de Vilafranca l’any 1401. Pere, la muller Joana i el germà Francesc
reclamen a la universitat de Vilafranca unes pensions que els hi devien del
cobrament d’un censal mort que van prestar a la dita universitat el 1403.
Sabem
que el 1404 Pere Febrer era difunt. L’hereu és Marc Alanya, (fill del jueu
Samuel Gracia) també convers. El disset d’agost es publica una clàusula del seu
testament on anomena marmessors a la seva muller Joana i al convers Ramon
d’Avinyó. Vol ser enterrat al cementiri dels franciscans a Vilafranca, al seu
túmul. Anomena hereu al convers Marc Alanya. Fa diferents deixes de censals als
procuradors dels aniversaris de l’església de Santa Maria de Vilafranca del
Penedès.
A partir
d’aquesta data hi ha bastant documentació on l’hereu Marc conjuntament amb la viuda Joana reclamen totes els deutes que havia de rebre Pere o els seus hereus. Demanen als mercaders
de Barcelona Lluis Queralt i Berenguer Cortei que fessin d’àrbitres en la
reclamació de la dot de la viuda i participin en la reclamació dels deutes.
Entre aquests hi ha el reclam de les pensions de censals morts que cobrava el
difunt de la universitat de l’Arboç del Penedès.
El
1406 sabem que la viuda Joana actua fen préstecs a particulars, que són
conversos de Barcelona. Suposo que era una manera de tenir contacte directe
entre conversos i ajudar-se mútuament. No deuria ser fàcil ser un convers en
una societat totalment cristiana. L’any 1414 és l’últim any en que trobem el Francesc Febrer com a testimoni en un document i el 1421 a Joana viuda
de Pere Febrer estant al servei del seu germà, el convers Ramon d’Avinyó de Vilafranca i vivint en una casa del call jueu, propietat del dit Ramon.