Els
jueus a Vilafranca ja hi eren al segle XIII. L’any 1241 es troba en la
documentació el primer d’ells: Isaac Gràcia. No volem parlar d’aquest,
sinó del prestamista Isaac Biona. Tothom sap que ser prestamista és un afer
jueu, a vegades declarats usurers. Creiem, però que aquest no és el cas del
jueu vilafranquí Isaac Biona.
Les
dades de la família jueva Biona es trobem a Vilafranca durant el segle XIII. No
creiem pas que Isaac nasqués a la vila. Podien
haver vingut ell i la seva família de la població de Falset. Coneixem el nom
del seu pare, Sullam Biona, que també vivia amb ell. Tenien una casa al call
jueu vilafranquí, call que ocupava un espai d’uns 6200 metres quadrats, al
costat del Palau Reial i davant de l’església de Santa Maria.
Isaac
i el seu germà Mosse es dedicaven a la mateixa feina, vendre el que fos i
prestar diners a qui els necessités, com altres jueus del dit call.
Els
germans, cavallers i nobles, Berenguer i Guillem d’Entença, a finals del segle
XII i principis del XIII tenien el domini dels castells de Sant Martí Sarroca i
de Subirats a sant Sadurní. Els van obtindre per herència dels seus pares i
avis, els cavallers Sant Marti. Els germans Entença, sobretot Guillem, tenien
moltes deutes, fins i tot van fer donació de la baronia d’Entença (La Ribera de
l’Ebre) al rei d’Aragó Jaume el Just rebent uns diners a canvi.
L’any
1292 devien molts diners al notari Berenguer Marquès de Vilafranca i a l’advocat Bernat de
Vallmoll lloctinent del veguer del Penedès. Berenguer d’Entença
posa totes les rendes que cobrava sobre el castell de Sant Martí Sarroca a canvi
de solucionar el deute. El 4 d’octubre d’aquest any 1292, es mana al veguer de
Vilafranca i als seus lloctinents que s’estimin les rendes del castell de Sant
Marti Sarroca i Subirats per part del notari Ferrer Alemany de Vilafranca.
Varen
demanar també préstecs a diferents jueus de Catalunya, un d’aquests fou Isaac
Biona. Els hi deixà 2000 sous. Issac va recórrer moltes vegades per poder
cobrar.
Isaac,
que deuria ser bastant tossut, se’n va cap a Lleida ja que molt a prop, a
Tàrrega, estava presoner Berenguer d’Entença, per part del rei Carles. Isaac
volia cobrar, però fou arrestat, un dia de l’any 1288, en un camí venint de la
ciutat de Lleida. L’arrest fou fet per Guillemó de Cardona, quina va ser la
seva culpa? Senzillament voler veure el presoner Berenguer i voler cobrar i potser el ser jueu.
Una
vegada el rei s’assabentà d’aquest arrest, manà que fos alliberat. Així fou i
tornà a Vilafranca.
Isaac
no es rendeix. Mana a l’advocat vilafranquí Bernat de Babau, que el representi
per cobrar el deute. L’advocat organitza un plet contra els germans Entença.
Aconsegueix que s’embarguin les rendes, quèsties (impostos) i altres drets que tenien
sobre el domini dels castells de Sant Martí Sarroca i Subirats que encara
rebien i així arribà a cobrar.
Resulta
que el jueu Isaac Biona no li devia anar gaire bé el negoci del préstec, com
ara veurem. També comprava, com ja hem dit, una vegada va comprar blat a un ciutadà honrat de Barcelona,
un tal Bernat, li va deixar a deure 274 sous.
El
rei Alfons II, fa conèixer a la cort de Vilafranca una pròrroga que se li va
donar a Berenguer d’Entença per pagar el deute amb Issac i una vegada finalitzada la dita pròrroga, haurà de pagar el que deu Isaac al ciutadà de Barcelona.
Un dels carrers que formaven part del call de Vilafranca |
No
se li acaben aquí els problemes de deutes d’Isaac ja que, conjuntament amb el
seu germà Mosse Biona, també vilafranquí, i un altre jueu de Barcelona,
Francesc Bonafos, l’any 1291, muntaren una societat de préstec i dipositaren el
capital que cadascú va posar en un cofre comú que custodiava el mateix Isaac a
casa seva situada al call de Vilafranca. Van acordar que si un d’ells agafava diners de la caixa
els havia de retornar en un temps curt. Isaac, degut als deutes que
tenia, fou un dels primers a agafar els diners i va costar que els tornés, fins
i tot el rei Alfons II hi va posar mà.
Issaac
Biona fou també condemnat per una sentència a pagar a dos particulars de
Barcelona, 10.000 sous per una querella sobre la venta de 2.000 quintars de sal.
Issac
no podía pagar la sal i el rei Alfons II manà que fos fet presoner per Bartomeu de Mans, que era el veguer de
Vilafranca en aquells anys. Aquest Bartomeu ja era conegut a Vilafranca
per l’odi que li tenia als jueus. És el causant d’altre processos que feren
jueus vilafranquins contra ell mateix. Tot i així, Bartomeu l’allibera al cap
de poc temps. El rei manà que se’l torni a detindre i el posin a mans del
batlle de Barcelona.
Mosse
Biona, el germà d’Isaac, sembla que tampoc no li van gaire bé les coses i també
s’endeuta. A més avala al seu germà i això fa que vagin al seu darrera aquells dos
ciutadans barcelonins, acreedors del seu germà Isaac. El que fa llavors Mosse es canviar de foc, és a dir
traslladar-se a una altra població, a l’Arboç del Penedès, on hi havia una
altra comunitat jueva. Ho fa d’una manera fraudulent, un jueu no podia canviar
de foc sense el permís reial. El rei mana al batlle de l’Arboç que enviï el
fugitiu a Vilafranca per pagar els seus deutes.
L’infant
Pere, sabent que hi ha moltes persecucions contra el jueu Isaac de Biona per
cobrar deutes, manà al regent de la Cort de Vilafranca, que no l’acusin
directament i que li permetin tenir un advocat. També li diu que no s’obligui a
tornar al seu germà Mosse a Vilafranca sinó que respongui davant el batlle de
l’Arboç pel mateix assumpte.
Seguint
el consell de l’advocat de Isaac Biona, en Guillem Jafer, advocat que posteriorment
s’instal·là a València, per ordre de l’infant Pere, ordena que es venguin els béns d’Isaac
per poder cobrar els seus deutes.
Mosse,
el germà d’Isaac vivint encara a l’Arboç, no perd el temps i l’any 1292 –ja
feia un any que hi vivia- és propietari de moltes cases de l’Arboç que lloga a
diferents vilatans. A més, refusa anar a la Cort de Vilafranca per respondre
dels deutes del seu germà, tot i que la seva dona i els seus fills continuen
vivint al call jueu vilafranquí.
El
batlle de l’Arboç volent que la comunitat jueva de la vila fos més gran, ja que
era molt més petita que la de Vilafranca, s’oposà a que es coaccionés al
jueu Isaac i altres per tornar al call jueu de Vilafranca i que optaren per
anar a viure a l’Arboç i no ja tan sols per escapar dels deutes que tenien sinó
per l’abús contra ells que feia el ja dit, veguer de Vilafranca, en Bartomeu de
Mans.
Mosse
Biona i els altres jueus temen per la seva vida i pels seus béns i demanen
seguretat a l’Infant Pere, aquest, mana als oficials del poder reial de la Cort
de Vilafranca que els protegeixi tan a ells com a la seves famílies i béns,
sobretot de part de Bartomeu de Mans.
No
semblen acabar aquí els problemes d’Isaac Biona i la seva família. Durant els
dies 24 al 31 de juliol de l’any 1298
existeix un procés judicial, que ell començà, contra Guillem Franquesa,
corredor de productes agrícoles, veí de Vilafranca del Penedès, sobre un
suposat pagament que li havia de fer per la compra de productes. El seu elevat
cost i la usura que el dit Guillem practicava, va ser la causa del procés. Hi ha
un elevat grup de testimonis a favor d’Isaac Biona, tots de Vilafranca, alguns
jueus, altres no, que el defensen i actuen contra en Guillem.
A
principis del segle XIV ja se’ns perd la pista d’aquest jueu prestamista de
Vilafranca i molt recolzat per els habitants de la vila.