Una crida o ban
de l’any 1447 signat pel batlle de Vilafranca del Penedès Andreu Bisbal,
sobretot dirigida als jugadors de ballesta que jugaven a la plaça nova situada
fora muralles i a tothom en general, proclama:
Que per
ordenació dels jurats de la Universitat de Vilafranca, com que a la plaça nova
s’hi ha plantat arbres, que cap persona desfaci, tali o mani talar els arbres
ni les seves branques. Ni lligui als arbres porcs, o qualsevol altre bèstia. Ni
tirar-hi pedres, ni fems ni altres coses en el lloc de jugar. Serà penat
qualsevol persona que no segueixi aquesta crida, amb pena de cinc sous, la meitat
al batlle i altre meitat a l’obra de la verge Maria.
Els jugadors es
donen per assabentats i els hi diu que sigui ells els que adobin i esporguin
els arbres i cuidin el lloc.
La ballesta és una de les armes més significatives de l’època baix medieval. Arreu de la Corona d’Aragó s’organitzaven competicions anuals anomenades jocs de la ballesta, molt regulades i amb bones recompenses. El seu propòsit era potenciar l’existència de ballesters locals ben entrenats per tal de facilitar la defensa de les viles i de territori.
Les parts d’una ballesta: arbrer, arc, corda, encorda, estrep, canal, nou, caixa, clau.
A Barcelona, existí entre 1356 i 1516 una
milícia municipal de ballesters per a la defensa costanera, però la més famosa companyia
de ballesters de tota la Corona d’Aragó és la de Sant Jordi o del Centenar de
la Ploma, autoritzada a València el 1365 per Pere el Cerimoniós. S’organitzaren
en confraria amb un lloc per practicar-hi, “ un pati descobert, al costat de la
ballesteria, una mena de caserna, dipòsit d’armes i ventre de reunió de
ballesters”. El lloc havia de ser segur i identificable. A Puigcerdà el 1485 es
mana que no hi hagi qui gosi jugar a ballesta dins els barris de la vila, sinó
en el camp dels tiradors en el lloc acostumat. A València el 1431 el sotsobrer de murs i valls tenia cura del
terreny del joc que existia a prop del portal dels Tints.
La confraria de Sant Macari de Vilafranca de l’església
de Santa Maria, des de l’any 1388 agrupava els fusters, picapedrers, mestres de
cases, els ballesters i els forners.
La plaça
Nova
Amb una dada d’algun any del segle XV
s’ha trobat un document on diu que el jove Jaume Ferrer de Vilafranca del Penedès va tirar
un passador (tir) de ballesta a Miquel Figuerola pel seu darrera mentre ell passava
per les eres de la plaça nova. Sembla clar que el tal Jaume Ferrer estava
situat en el lloc on es podia jugar a la ballesta.
El 1401 una dada ens situa una venda d’un hort fet
malbé que el sastre Nadal Marti ven al prevere Jaume Manresa. Està situat a la
plaça nova. Es paga cens a la capella de Sant Jaume de la Calçada situada al
carrer de Sant Pere. Els límits de l’hort ens situa l’hort del monestir dels
frares menors (franciscans) i de l’hospital de Sant Pere.
El 1453 el batlle de Vilafranca del Penedès mana
i dona llicència al sabater Joan Coloma que és propietari d’una pallissa situada
en la plaça nova, al costat d’una de les
entrades on es juga a ballesta, per construir una canal perquè l’aigua de
la pluja no ragi i entri en el camp de joc.
Amb una altra dada posterior, el 1591, el mestre
de cases Antoni Ivern rep l’ordre de construir una paret en l’hort de la casa
de l’hostal de Cullerer situat a la rambla, antigament dita la plaça nova. En
aquest moment sembla que ja no s’hi juga a la ballesta.
Podem deduir que la plaça nova es va situar a la
Rambla de Sant Francesc, a extramurs i no lluny dels portals de muralla
anomenats d’Aragonés o de frares menors, al final del carrer de la Cort i el
portal de la Palma o de Torregrossa al final del de la Palma.
Ballesters
de Vilafranca
Un dels ballesters que surt més sovint en els
documents notarials és Bernat Roig. Bernat estava casat amb Eulàlia Abeyar filla
del també ballester Ramon Abeyar de Vilafranca. Vivia en un alberg situat al
carrer de la Palma. Molt a prop de la plaça nova. Disposa també de diferents
terres situades més a prop de la plaça nova. La plaça nova es va construir en
un lloc que deuria ser abans de la seva propietat tot i no tenir referencies documentals
al respecte. Roig bastant anys va ser conseller de la Universitat ens ho
assegura més.
Un document de 1362 ven ni més ni menys
dues-centes ballestes a Pere Vall tresorer del rei Pere el Cerimoniós. El preu
va ser de cinquanta florins d’or. El document aclareix que la compra de les
ballestes eren per defensant-se amb la guerra dels dos Pere que tingué lloc
entre 1356 i 1375 que enfrontà la Corona d’Aragó i el Regne de Castella. El
1404 ven algunes ballestes al nou senyor del castell de Font-rubí, el noble Pere
Febrer pel preu de 110 sous. En un inventari del castell el 1476 es troben sis
ballestes. El 1420 el ballester Bernat Roig demana ser enterrat al monestir
dels frares menors, lloc destinat a gent important i nobles/cavallers.
Altres ballesters que surten en la documentació
notarial de Vilafranca son el Jeroni Jofre, Antoni Cirer, Pau Girbal, Francesc Sabater
a més de dos originaris de Vilafranca que van anar a viure a Barcelona, Pere
Marti i George Armengol.
Qui vulgui saber més del joc de ballesta pot
consultar i llegir el treball d’investigació de Roberto Lorenzo de San Román en
aquest enllaç:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9223537
