El Palau reial abans
d'una primera reforma.
La
primera referència de l’existència d’un palau a Vilafranca és del 1209, tot i
que aquesta referència no situa de manera concreta el lloc on es troba, ni fa
una referència explícita a l’edifici que actualment ocupa el Museu de
Vilafranca Museu del Vi.
L’any
1236, el rei Jaume I cedí l’edifici actual (Vinseum) a Fructià de Palau, amb
l’obligació de donar-hi allotjament al rei i als seus successors sempre que hi
fossin de pas. Aquestes condicions indiquen que ja existeix el palau amb
anterioritat, per be que no es pot concretar amb exactitud quant de temps
abans.
El rei Jaume I cedía a
Fructià de Palau i
als seus successors el seu Palau reial de Vilafranca i les cases que
envoltaven el Palau. Imposa a ell i als seus successors l’obligació de tenir
sempre preparades 200 escudelles (plats), 14 vasos de fusta i 4 llits pel
servei del rei, sempre i quan se li acudís venir a allotjar-se en ell.
L’11
de novembre de 1285 mor a les dependències del Palau el rei Pere II de
Catalunya i III d’Aragó conegut com “el Gran”, al qual varen assistir el
guardià del cenobi de Sant Francesc i l’abat de Santes Creus, on el rei va
voler ser enterrat.
La Capella reial en el Palau:
Sempre
hem llegit i s’ha dit que l’any 1308 el Palau és adquirit pel Monestir de
Santes Creus, que el convertí en procuradoria de l’orde Cistercenc a
Vilafranca. Al palau hi residiren alguns monjos que eren els que cobraven les
rendes de les nombroses terres i propietats que posseïa l’orde al Penedès i que
els frares van construir-hi una capella dedicada a Sant Bernat.
Això
no és ben bé cert, un document de l’any 1290 (cinc anys després de la mort del
rei Pere l Gran) el seu primer fill, Alfons el Lliberal, ordena al seu mestre
racional Arnau de Sa Bastida que faci construí una església en el seu palau i
una capella en honor a Sant Bernat. En la dita construcció i capella hi posa en el
seu mandat al clergue (no frare) Pere Dalmau. Pel pagament de les despeses d’aquesta
construcció i dotació de la capella dóna 20.000 quarteres de forment i trenta d’ordi.
A Pere Dalmau el tenim documentat uns anys abans com a rector de l’església de
Pacs, per tant, no tenia cap relació amb el monestir de Santes Creus. No sabem
si l’actual capella de Sant Pelegrí podria ser aquesta església primitiva, però
si sabem que deuria ser d’unes dimensions prou considerables. Pensem que el rei
Pere el Gran morí al Palau, fou enterrat al monestir de Santes Creus: Sant
Bernat fou un monjo i reformador francès principal difusor
de l'orde monàstic cistercenc per la qual cosa se'n considera cofundador. És lògic pensar el perquè el seu
primer fill li fa aquest reconeixement.
Mentre
que el monestir de Santes Creus si que a partir de l’any 1305 té una casa que
deuria formar part del Palau Reial situada al carrer actual de Sant Bernat. El
nom del carrer no necessàriament ha de pensar-se que en aquí hi hauria l’església
anomenada sinó si pel fet de tenir la casa el monestir de Santes Creus. Ja que
en el segle XIV el carrer té el nom de carrer de Santes Creus i no és fins el
segle XV quan es comença a trobar el nom de carrer de Sant Bernat.
Document
any 1290 on s’ordena la construcció de l’església i capella dedicada a Sant
Bernat. ACA, Registre 82.
Els Mercer i els Babau propietaris del Palau
L’any
1387: Joan Mercer és el nou personatge que custodia el Palau Reial. Guillem de Palau advocat de Vilafranca fa donació de la custodia del Palau a
l’advocat Joan Mercer que era casat amb Ferrerona,
filla de Guillem de Palau.
L’any 1462 : La reina Joana, lloctinent del rei Joan II, confirma a Eleonor, muller de Joan Babau, mercader de Vilafranca del Penedès, filla del difunt Joan Mercer, com a successora d'aquest
i de Frontí de Palau, la possessió del palau reial de Vilafranca, lliure
d'host, cavalcada, qüèstia, tolta, fòrcia, peita, bovatge, monedatge i de
qualsevol altre servei i exacció, que havia estat concedit per Jaume I a Frontí
de Palau el 9 d'agost de 1223 i successivament confirmat als seus
predecessosrs.
L’any 1664 en Bernat Babau i
de Vilallonga actua contra Barcelona en un judici
reclamant que és posseïdor del Palau Reial davant dels
consellers i síndics de Barcelona i que li pertany com a successor dels seus
familiars. En el document surt la donació del rei a Fructià de Palau i també
una confirmació de la possessió que fa
el rei Ferran a Francesc Babau
l’any 1503.
Posteriorment
els Babau també seran propietaris del anomenat Palau Baltà o Babau situat al
costat de l’església de Santa Maria, per raó d’herències familiars dels Copons
i Salbà.
Enmig
d’aquests anys van ser altres els propietaris d’aquest edifici històric de Vilafranca
del Penedès on va morir el rei Pere el Gran, però no van ser tan importants a
la Vila com aquests llinatges: Els Palau/Mercer i Babau.
Qui
vulgui saber més podeu anar en aquesta adreça en un estudi històric que va fer
el Vinseum: