L’any 1976 hi va haver uns treballs d’arranjament a
l’ermita de Santa Maria de Foix que s’alça a 661 metres d’altitud. Data del
segle XII amb dues naus menors. Fou consagrada l’any 1309. Al segle XIII
pertanyé als Cervelló i des del 1388 als Pinós. Al segle XV als Peguera, que
foren senyors de Foix i de Torrelles.
L’any 1017 en el testament del comte
Borrell, que féu amb motiu del pelegrinatge a Roma, en què nomena marmessors la
seva dona Adelet, el seu gendre Miró i a Bonhom, el vicari de Sant Martí
Sarroca, fa usufructuària a la seva dona de la meitat dels seus alous
dominicals del castell de Foix, les vinyes de Marmellar i l’alou de Vilasar.
Deixa al seu fill Sunyer el castell de Marmellar. Deixa a la seva filla Quíxol
l’alou de la Bleda. Deixa als seus fidels Arluví i Odó l’alou que era d’Adalet
i les vinyes que té Eldemar, sota servei del seu fill, qui té el castell de
Foix. Com veiem el castell ja existia abans de l’ermita. El Lloc de Torrelles
pertanyia al terme de l’antic castell de Foix, documentat al 1067, que posteriorment
va pertànyer a Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV. Més tard (el
1093) un tal Arnau dóna a Baldó la castellania del castell de Foix. . El
1185 surt esmentat per primera vegada el lloc de Torrelles de Foix . Al 1198,
Guillem de la Granada, concedeix el Castell de Foix a Guillem de Tarragona, i
deixà unes terres perquè els seus marmessors hi edifiquessin una església en
honor de Déu i la Verge Maria.
L’Albareda és un dels termes d’origen medieval, situat al castell de
Foix. L’any 1212 existeix una concòrdia entre els cosins Ramon d’Albareda i
Pere d’Albareda. Ramon cedeix a Pere la meitat de la propietat d’Albareda que
ha heretat del seu oncle Guillem d’Albareda, a canvi de rebre 110 sous. El
segle XV unes cases dels Albareda de Foix estaven situades a Vilafranca en el
lloc de l’actual “font dels Alls”.
Raimon Carbó l’any 1317 és un dels primers rectors/notari de l’església
de Santa Maria de Foix. Fou procuradors dels nobles Cervelló quan eren els
senyors del castell. Era originari d’un llinatge sorgit del mas Rugat situat al
terme de Castellví de la Marca. Foren senyors terratinents de diferents llocs
del Penedès: La Granada, Castellví, Torrelles de Foix, Santa Fe del Penedès,
Guardiola, Subirats, Pacs del Penedès...
Guillem Calva fou també un rector de l’església de Santa Maria de Foix
l’any 1368 que també ho fou de l’església de Sant Jaume dels Domenys. La
relació per tant entre els terme de Castellví de la Marca i el de Foix hi era
sovint durant aquest segle. Francesc
Calabuig l’any 1389 fou un altre dels rectors de l’església de Santa Maria
de Foix, originari del mas Calabuig situat al terme de Sant Martí Sarroca.
El 1332 hi ha una donació de la
castlania i feu del castell de Foix amb tots els drets i pertinences que els
pertany pels nobles Guillem de Tona cavaller i Alamanda, a favor del seu fill
absent de Tona en contemplació del matrimoni amb Constança filla de Bernat de
Petra i Brumisenda.
Els Petra, posteriorment Sapera, eren un llinatge penedesenc arrelat a
Vilafranca des de principis del segle XIII. Aquest Bernat era notari. Rep la
notaria d’Olèrdola aquest mateix any per part del rei Alfons. Va ser batlle
general de Catalunya l’any 1344. Pera conèixer la importància del llinatge
fixem-nos en el testament de la mare de Bernat, Margarita, en el seu testament,
l’any 1334. El seu marit i pare de Bernat, fou l’advocat Berenguer de Petra.
Dóna deixes a les capelles existents a Vilafranca: Sant Julià, Sant Salvador de
la Calçada, Santa Maria de Penyafel, Sant Andreu de la Picollera, Sant Miquel
d’Olèrdola, Santa Digna, Santa Maria dels Horts, Santa Maria de la Tallada,
Santa Magdalena. I Altres espais de fora del Penedès: com una quartera de faves
al monestir de Montserrat. A L’església de Sant Bernabé d’Òdena una quartera de
forment. Al monestir del Carme de Barcelona una quartera de forment. Als fills
de Raimon Porta de Cervera també li fa deixes, igual a la filla del noble
Guillem de Manresa. A la seva filla Geralda que és muller del cavaller Bernat
Torrelles (probable descendent del que van donar nom al lloc de Torrelles).
Elegeix ser enterrada al cementiri de Sant Joan de Vilafranca o al monestir
dels franciscans.
Masia Soler de Secabecs
Secabecs fou un antic castell del municipi de Torrelles de Foix que esdevingué
després masia ( ca l’Isaach, de la caseria de la Llombarda ) al cim d’un turó
que domina, per l’esquerra, el riu Foix. És esmentat ja al segle XIII. Al segle
XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Prop seu hi ha la masia del Soler de
Secabecs. El 1309, el cavaller Guillem de Secabecs de Foix manifesta que ha
edificat una capella en el castell de Secabecs a honor de Sant Andreu, essent
anomenat primer rector Guillem de Font, prevere. L’any 1406, Ferrer Ramonat,
prevere beneficiat en l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona també ho
és de la capella de Sant Andreu construïda al lloc del castell de Secabecs. El
fill de Guillem de Secabecs, un altre Guillem, fou frare de l’orde de Sant Joan
de Jerusalem. Berenguer de Secabecs el 1329 fou degà del Penedès i
administrador de la cort reial. També foren els Secabecs, senyors del Mas
Ollers, situat a Castellví de la Marca. Durant aquest segle XIV el noble i
cavaller Berenguer tenia el seu propi alberg (casa) al carrer de la Palma
anomenat també el carrer de Secabecs (es comença a trobar el seu nom a partir
de l’any 1388).
El Castell de Foix va pertànyer
posteriorment a la corona, que al 1388 el rei Joan I el va vendre a Bernat de Pinós. El llinatge Pinós fou originari de la Cerdanya
i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels
seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l'Espà, Saldes i després Bagà, bé
que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès. Bernat era
fill de Bertran de Pinós, el que des del 1375 almenys, era protonotari del rei
Pere III i de l’infant Joan.
El seu fill Bernat de Pinós, doctor
en lleis, comprà a l'infant Martí la vila de Pertusa amb el castell i les seves
aldees (1395). Fill d'aquest fou Roger de Pinós. És possible que pertangués a aquesta
línia Bernat de Pinós (mort el 1464), doctor en ambdós drets, que s'establí a
Sicília des d'abans del 1441 i fou jutge de la Regia Gran Corte siciliana el
1444. El 1397 el rei ha de demanar a Bernat que signi la pau amb
sagrament i homenatge entre ell i alguns homes del terme de Foix i el cavaller
Marc d’Avinyó, que es disputava la senyoria del dit castell.
Roger de Pinós, senyor del castell després del seu pare Bernat, encara
tenia diferents trifulgues contra els homes del terme de Foix i amb els cavallers,
senyors d’altres castells del Penedès. El 1414 es diu: “..debat guerra rancos e males voluntats fossen entre Roger de Pinós
cavaller senyor del castell de Foix, el noble Joan de Barberà cavaller en
aquest cas, però de Torrelles, i els cavallers Avinyó ..les dites parts acorden
repartir-se les rendes dels albergs, horts, camps, vinyes, terres, honors,
possessions, vaxelles, vinariis, mobles, homens, censals..que hi ha en el terme...”
Graida de Pinós, fou la seva muller
i al quedar vídua es casà amb Gerald
Alemany de Peguera. A la mort d’aquest segon marit l’any 1431, passa a ser
senyora del castell de Foix. La seva filla fou Brigida de Peguera.
Els Peguera sembla que originàriament eren castlans del castell de
Peguera (Fígols de les Mines) pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels
comtes de Cerdanya. Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera,
pare de Ramon de Peguera (1124). Per compres fetes als Berga esdevingueren
senyors d'importants béns i d'un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el
1190. El 1488, Grahida, muller del magnífic Gerald Alemany de Peguera de Foix
ordena testament. Els Peguera continuaren essent posseïdors del castell i de
Torrelles fins més enllà del segle XVI. El 1574 Guerau de
Peguera i Berardó fou nomenat pel rei Carles III de Catalunya – Aragó, primer
marqués de Foix al 1710; la nissaga dels Peguera es va extingir amb Maria
Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí soltera al 1881 i va deixar el seu
patrimoni a les salesianes.
Durant el segle XII fins el XV altres
llinatges de nobles i cavallers de diferents espais del Penedès tenien o volien
formar part d’aquest terme, cobrant rendes o posseint patrimoni: els Boixadors,
els Santjust, els Desplà, els Barberà, els Senyechs...
Com sempre, un dels aspectes que es
pot veure en uns dels llocs més emblemàtics de la nostra història medieval
penedesenca no és gens adient. Una escala metàl·lica trenca tot el conjunt de
la gran ermita que domina un bon tros d’aquest Gran Penedès i no ajuda gens a
pensar com vivien aquella gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada