L’any 1171 el
castlà Oller de Rasquera, el fill Veià i Berenguer donen tots els drets que tenien
sobre els forns de Vilafranca i sobre tots aquells altres que amb anterioritat
s’havien edificat al castlà Pere de Vilafranca, a la seva muller Guillema i als
seus descendents.
Els forns comunals en la Vilafranca medieval en els segles XIV i XV foren
el forn del castell, el forn dels monjos, el forn de la fruita, el forn de les
Cols, el forn de les Olles, el forn de la Palma i el forn de la Parellada..
El forn de la Parellada, va ser el primer forn que va tenir la
vila. Es coneixen dades a partir de l’any 1232: És en una venda que fa el noble
Pere Vallmoll al mercader Guillem Pellisser de tots els drets que tenia
Vallmoll en aquest forn, és a dir de cobrar les rendes. Els castlans del
castell, els senyors de Vilafranca i els de Canyelles, també castlans del
castell de la Vila, eren els que administraven i cobraven les rendes d’aquest
forn per més endavant passar al llinatge dels Masdovelles de l’Arboç i que
també es pagava cens al rei. L’any 1494 fou enderrocat per ser reconstruït de
nou a l’any següent pels mateixos Masdovelles. Això portà un procés judicial
per cobrar el cens que devien els Masdovelles a la tresoreria reial.
El noble Guillem Joan de Masdovelles
defensava els interessos de que el forn fos públic i que estava al
corrent del pagament dels cens reial quan funcionava el forn. El jutge fou l’advocat
Gregori Molgosa, representant a la Batllia general de Catalunya. El escriptor
del procés va ser el notari del Batlle general de Catalunya Joan Ribaltes.
Personatges del procés (1495)
El procés comença el dilluns set de desembre de 1495. Hi participà d’una
part el noble Galcerà Ferrer i Gualbes, regent de la Batllia general de
Catalunya amb absència del noble Joan Sarriera, que fou nomenat el 1468 i fou
capità de la Girona reconquerida en temps de la guerra civil (1462-1472) i per
l’altre part el dit Guillem Joan de Masdovelles domiciliat a l’Arboç del
Penedès, el mercader Bartomeu Guilera, anomenat lloctinent del Batlle general a
Vilafranca, representants tots ells als Masdovelles, senyors del forn.
Per l’altre part hi ha Francina vídua del mercader Joan Gual demanant els
drets del forn o una part d’aquests com hereva del seu marit difunt. En el seu
nom hi actua en el procés el metge Miquel Piquer de Vilafranca.
La Batllia general de Catalunya defensava els drets de cobrar rendes
reials, ja que els forns de Vilafranca, pertanyien primer al patrimoni reial hi
ha el notari Joan Torsell i el físic Pere Joan Gras procuradors del patrimoni
reial.
Causes principals del procés (1496)
Va ser el deu de maig (no consten dies anteriors) que els procuradors del
patrimoni reial declaren que Guilem Joan de Masdovelles deu censos que havia de
pagar al tresorer reial sobre el domini del forn. No serà notificat el deute
del cens reial als Masdovelles fins el dimarts setze de setembre d’aquest any
1496.
Guillem Joan respon que els drets del forn li foren donats, com a
gràcia, pel capità Martí d’Angulo,
capità a Vilafranca anomenat pel rei Joan II per ser fidel a la seva causa en
contra del seu fill el príncep de Viana. Presenta una carta pública on consta
la dita donació.
El regent Galcerà de Ferrer de Gualbes diu però que si des de la seva
donació no ha pagat els censos reials, el forn torna a ser administrat pel
Batlle general de Catalunya.
Masdovelles respon que l’any 1494 el forn era derruït i el van tornar a
reconstruir i que per tant els anys que no va funcionar no s’havia de pagar
censos al rei. En aquell any 1494 Masdovelles va signar una concòrdia amb l’advocat
reial Pere Granell per no pagar el cens que es devia de la possessió del forn mentre
dures la seva reconstrucció. Els Masdovelles van aprofitar per fer obres i refer
el forn i continuar coure pa i pagar el cens en el moment del seu nou funcionament.
Es mostra la concòrdia amb Granell una àpoca del pagament de sis lliures (que
es devia de quan funcionava el forn).
Les despeses per adobar el forn van ser de vint-i-cinc lliures. Diu que els
veïns que viuen al carrer de la Parellada saben el temps que van durar les
obres i es pot comprovar per no pagar el cens durant aquest temps d’obres.
Masdovelles assegura que abans i després de la guerra de Joan II el forn va
coure pa cada dia. Es pot preguntar als veïns Gual, Blancafort, al notari
Bartomeu Llopis i al teixidor Joan Escardó que ara viu a Barcelona, a Joan
Rufet, Bernat Escardó i altres, tots veïns del carrer de la Parellada.
Un altre aspecte de la causa del procés és que en diferents anys (no es
diuen quins) els preveres Jaume Montserrat, Joan Sabater i Bartomeu Roig,
pagaven cens al Masdovelles, perquè aquest els hi va vendre la casa on està
ubicat el forn.
Pena imposada als Masdovelles
La Batllia general de Catalunya per cobrar les rendes/cens que li devia els
Masdovelles va embargar les dues cavalleries (patrimoni de cases i terres
concedit a un cavaller/noble) que cobrava Guillem Joan de Masdovelles en el terme
de Vilafranca del Penedès (terres i cases situades al carrer de Sant Pere) i
altres cens que cobrava del monestir de Santa Clara de Vilafranca i del poble
de Santa Coloma de Queralt.
Finalitza el procés el procurador fiscal, el representant de la Batllia
General de Catalunya, que la demanda és justa, ja que els Masdovelles tenien el
domini a canvi de pagar el cens al rei durant vint-i-nou anys. I que tot el que
es diu és veritat i dicta sentència.
Francina, la viuda del mercader Joan Gual, va renunciar a posseir els drets
del forn i a cobrar alguna indemnització.
El 1499 sabem que el forn està en marxa i és domini dels Masdovelles. Es
parla d’un super forn, que cal
entendre molt més gran que el vell.
En el segle XVI el forn passa a altres mans pagant el cens reial. El 1546 en un acte a la
parròquia de Moja es signa una concòrdia entre el flassader de Vilafranca Damià
Arlés i el paraire Antoni Amat. El segon dona llicència al segon perquè pugui agafar
llenya del seu bosc pel funcionament del forn de la Parellada: “...pugi prendre la llenya que tirarà per dit
forn...Damià li donarà la tercera part del pa que es farà en dit forn i la
meitat de la cendra...”.
