Castell d'Eramprunyà (Gavá) |
Els Bonfill,
són vinguts de les terres de Gavà, concretament del mas
Rafaguera: “El topònim és Rafeguera, d’origen àrab, i
sembla relacionat amb un indret on es pagaren els peatges dels ramats que
creuen en determinades zones”. Josep Campmany i Guillot, Economia, poder i
territori a Gavà al voltant de l’any 1000, pàg. 38: Fulls jornades a
Gavà desembre-2002.
Van
obtenir possessions en el Penedès com uns més dels primers repobladors
d’aquestes terres, fet en què el monestir de Sant Cugat del Vallès va tenir una
importància cabdal.
La primera referència que en tenim
és de l’any 975. Galindo ven a Ennec, conegut amb el nom de Bonfill, les terres
de Pinell i de Vallmoll, al terme del castell d’Olèrdola, per mil sous. Una altra dada dels Bonfill al Penedès la trobem en la
donació que l’any 1018 fa Hug, fill d’Ansulf, als seus fills Bonfill, Alamany,
Gerbert i Hugbert. A Bonfill li atorga la torre de Ventallola, amb el seu alou,
al castell d’Olèrdola.
Castell d'Olèrdola) |
El
21 de novembre de l’any 1099 el bisbe Berenguer de Barcelona, en la condició
d’abat de Sant Cugat del Vallès, atorga als cònjuges Berenguer Bonfill i
Adelaida un alou del monestir situat al terme d’Olèrdola, a Magrinyà, amb la
missió de fundar-hi un mas i construir-hi una fortalesa. Comprèn una àmplia
extensió de terres. Es va esdevenir el mas Sala.. (Cartulari de Sant Cugat
del Vallès. Ed. J. Rius, vol. II, doc. núm. 778. Pere Benito, en el llibre Senyoria de la terra i tinença pagesa al
comtat de Barcelona – segles XI-XIII, CSIC, pàg. 198, comenta que és el
contracte més antic on apareix la idea d’indivisibilitat, ja que el document
estableix que després de morts, l’alou passi a un dels fills, al qual elegiran.
Aquest, al seu torn, el deixarà a un dels seus fills –o germans, en cas que no
tingués fills legítims–, i així sempre passarà d’un a l’altre dels seus
descendents, que el tindrà de manera indivisible).
Vista des del Castell de Foix |
Berenguer Bonfill
La importància d’aquesta família per
ser una de les principals a repoblar el Penedès pot entendre’s en saber
l’origen d’Adalaida o Adalendis, la muller de Berenguer Bonfill. Era filla del
noble Mir Geribert, governador d’Eramprunyà i Olèrdola, que es nomenà príncep
d’Olèrdola l’any 1041, i de la seva primera muller Dispòsia. Dispòsia era filla
de Guillem de Sant Martí, senyor del castell de Sant Martí Sarroca en part per
herència i en part pels seus dos matrimonis –es va casar en segones núpcies amb
Guisla–, i havia reunit a les seves mans bona part d’aquesta comarca: Olèrdola,
Ribes, Subirats, Sant Martí, Lavit...
Mir
Geribert començà la seva actuació a Eramprunyà, (Els límits del terme
d’Eramprunyà sembla que són un problema per a alguns historiadors. Tot i que
sens dubte els actuals termes municipals de Gavà, Castelldefels, Begues,
Viladecans i Sant Climent de Llobregat en formaren part, subsisteixen els
dubtes pel que fa als límits precisos a orient i occident, és a dir, per Sant
Boi i Sitges. Sembla que havia d’acabar a ponent, amb el terme del castell
d’Olèrdola. Els historiadors baixllobregatins sempre han sobreentès que
Eramprunyà no s’estengué mai fins a l’altra banda de les costes del Garraf:
Francesc de Bofarull (El castillo y la baronia de Aramprunyà. Barcelona Imp.
Enrich y Cia. 1911), i
altres. En canvi, els estudiosos penedesencs han assumit amb naturalitat que el
Garraf formava part del terme del castell d’Eramprunyà: Ignasi Maria Muntaner
(El terme d’Olèrdola en el segle X segons el document de dotació de l’església
de Sant Miquel. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs. 1995) i altres).
Entre
els anys 1015 (data en què es documenta com a governador) i 1022 (quan Mir
participà en la signatura d’un pacte feudal entre els comtes de Barcelona i
Urgell, en què Eramprunyà esdevé penyora de compliment). Governà més de vint
anys, fins justament a la revolta que protagonitzà contra el comte l’any 1041.
El 1058 els seus fills i hereus obtingueren el castell d’Eramprunyà com a feu.
Església Sta Margarida |
El testament
de Berenguer Bonfill
El testament de Berenguer Bonfill, gendre de Mir
Geribert, de l’any 1127, jurat davant l’altar de Sant Joan Baptista de
l’església de Sant Pere Molanta,(S. Petri de Palat Moronta) podem veure la relació que tenien ell i
la seva família amb el territori del Penedès. Va deixar vídua
Adelaida. Els fills d’aquest matrimoni van ser: Dalmau, al qual li concedí un alou a Gavà; Bertran (o
potser Bernat),
que va quedar-se el que tenia a Viladellops menys mig hort; Guillem, que heretà
dues mujades en alou; Pere Berenguer, que va rebre la casa que tenia per donació de Sant Cugat del Vallès –casa que fou
probablement la del mas Sala, de l’any 1099– i el que tenia pel comte, i també
li deixà l’altra meitat de l’hort de Viladellops i una casa amb corral; Oller
va rebre el mas de Rafaguera i l’heretat que fou de la seva àvia en el Cortell,
junt amb el celler i les vinyes de l’Albornar (Santa Margarida); Arnau
Berenguer tingué les propietats de Moja i les vinyes de Santa Digna,
(Vilafranca), i Ermessenda va rebre els censals del mas Espiells (Olèrdola). A
més, es feia esment de la néta Arsenda, a qui va deixar un bou i deu ovelles,
entre altres coses. (Rius, ob. cit.,
doc. núm. 890: “Ultima voluntatis cuiusdam viri defuncti, Berengarii Bonifili
nomine”... “Concessit etiam ipsam suam mansionem quod habebat per s.
Cucuphatem, cum universis suis pertinenciis, et tenencias quas habebat de
comite Petro Berengario filio suo”. Les poblacions o termes de Sant Pere
Molanta, Viladellops, Moja, Cortell i Espiells formen part del territori de
l’Alt Penedès, molt a prop de
Vilafranca del Penedès).
O sigui, que a Berenguer Bonfill li
van sobreviure sis fills i una filla, entre els quals va repartir els béns
sense establir un hereu únic.
Encara trobem en Berenguer actuant,
per exemple, l’any 1135 on hi ha documentada la donació que fa a la Casa de
l’Hospital de Jerusalem d’un mas en alou i una peça de terra que estaven
situats al Penedès, dins els termes dels castells d’Olèrdola i de Sant Martí.
El mas limita a orient amb el camí que va del castell de Sant Martí a la
Granada i amb l’alou d’un tal Gerard; al sud, amb l’alou de l’esmentat hospital
(de Sant Valentí de les Cabanyes); a occident, amb la via pública, que va del
Castellmós als Maians, i al nord, amb els alous de Ramon Guillem i de Santa
Cecília. La donació es fa a mans de Bernat, prevere, que va ser un comanador de
la Casa de Sant Valentí.
L’any 1137, trobem el cognom Bonfill
en dos documents. Una definició de drets a favor també de l’Hospital de
Jerusalem que es refereix a l’alou que Bernat Andreu, junt amb el seu oncle
Bernat Bonfill, posseïa prop de Sant Valentí de les Cabanyes. I la venda feta per Ermessenda, vídua de Guillem
Bonfill, a Ramon Gombau, d’un alou comprès dins la parròquia de Sant Valentí i
més enllà dels seus límits, per la qual va rebre com a pagament catorze
morabatins d’or.
Aquestes dades ens confirmen que la
relació dels Bonfill amb el Penedès era clara. Les possessions de Berenguer
Bonfill i la seva família al Penedès eren moltes i fins i tot podia fer
donacions, com a propietari que n’era. Bernat i Guillem no sabem exactament si
eren fills o germans de Berenguer, però estem segurs que formen part del mateix
llinatge, sobretot per les dades, que no estan tan allunyades les unes de les
altres.
El llinatge Vilafranca
(dels castlans) deriva directament dels Bonfill, concretament de Pere Berenguer, que igual que
altres germans rebia el nom del castell o del mas que posseïa..... o sigui que cada un dels fills de Berenguer
Bonfill i Adelaida Geribert tindrà un cognom diferent, ja que en la formació
dels cognoms ja no prevalia el llinatge patern, sinó el topònim corresponent al
castell o al mas.
Pere
Berenguer Bonfill (ara de Vilafranca)
Per una altra part, l’any 1151, per un judici
celebrat a l’església de Santa Margarida, sabem que Pere Berenguer de Vilafranca, és batlle
comtal i que era germà d’Oller, és a dir dos dels fills de Berenguer Bonfill
un dels quals és batlle.
(J. Rius, ob. cit., doc. núm. 989: “Petrus
Berengarii, baiulus comitis, et Oler frates eius”…“Signum Petri Berengarii;
signum Oler, frater eius”. L’església de Santa Margarida es troba situada dins
el nucli de població del mateix nom i municipi, dit actualment Santa Margarida
i els Monjos, a la comarca de l’Alt Penedès, a cinc quilòmetres de Vilafranca
del Penedès. Fou fundada per Ramon Berenguer a principis del segle XII. Al
nostre entendre, un dels primers nuclis habitats del Penedès en els segles de
repoblació d’aquestes terres).
Precisament Oller l’any 1160 és també batlle, en aquest cas de Tarragona.
La seva
signatura amb el seu paper polític dins de Tarragona surt conjuntament amb el
batlle de Vilafranca, Pere de Vilafranca, amb el document número 87, pàgina 164
del Diplomatari de Santes Creus, on el comte de Barcelona, Ramon
Berenguer IV, fa una donació de terres a la riba del Francolí a l’abat Pere de
Valldaura.
L’any següent, Oller, vidu de Guillema, dóna
al monestir de Sant Cugat del Vallès els delmes d’uns molins que tenia en el
terme de Rafeguera. Podem situar Rafaguera el 17 de març de
1143 al terme de Gavà, el castlà
d’Eramprunyà Guillem Ramon de Santa Oliva
cedia al monestir de Sant Cugat del Vallès unes terres a Castelldefels i
el molí de Rafeguera.
La relació dels Bonfill és clara també amb
Tarragona i Montblanc.
Pere Berenguer de Vilafranca és qui l’any
1163 rep del rei Alfons I la carta de població de Montblanc.
L’any 1171 Oller de Rafeguera i els seus
fills Vidià i Berenguer donen tots els drets que tenen sobre el forn de
Vilafranca, i sobre tots aquells altres que amb anterioritat s’havien edificat
a Pere de Vilafranca, a la seva muller Guillema i als seus descendents. De
manera que Oller Bonfill rebia en aquells moments el nom de Rafeguera,
lligat no al llinatge sinó al seu
patrimoni.