De l’Arxiu de la
Comunitat de l’església de sant Just i Pastor de Barcelona un document en
pergamí diu: “Hospital de Vilafranca:
Aquestes són les santes indulgències e perdons per diversos sants pares
apostòlics de Roma donats e atorgats a tots los benefactors confrares de l’orde
e hospital general del Sant Esperit.
Lo qual hospital es dit general per tot com si
són nodrits los infants orfes e totes les setanta-dues malalties que en cars de
hom e de fembra són posades, si són acollides e proveïdes. E per e complidament
si són complides les set obres de misericòrdia. Primer jutja si hi ha, donar e
atorga a tots los confrares e benefactors del dit hospital del sant Esperit,
vers penitents e confessants, a dins e any se confessaran, après que rauran
saldes nostres indulgencies ara en les festes següents...”
El mercader Pons
de Gualbes pels vols de l’any 1396 feu reconstruir l’hospital del Sant Esperit
de Vilafranca del Penedès. El pergamí anterior es trobà en les notes a l’arxiu de sant Just i Pastor
sobre la família Gualbes.
La fundació
De fet va ser el
setze d’agost de 1272 Bernat Llobet, veí de Vilafranca, el seu ofici podria
haver estat advocat, qui va fundar l’hospital del Sant Esperit per als pobres i
malalts de la vila en honor de Déu, de la Verge Maria i de Tots els Sants. Estava
situat al raval, a l’actual carrer de la Font. Seria el segon hospital per a
pobres i malalts construït a la vila, en aquest cas dins de la muralla. El
primer fou el de Sant Pere, a extramurs l’any 1200.
L’any següent, el
1273 ja és un fet El bisbe Arnau de Gurb concedeix el permís. A més concedia
que l’hospitaler i la seva família, els malalts residents i allitats, els
fundadors i els patrons i els seus hereus es puguin enterrar en el cementiri
adjunt, oficiant el rector de la casa les misses. A més la construcció d’una
capella al costa “...damus et concedimus predicto hospitali et capelle
eiusdem quod presbiter ipsius capelle possit confessiones audire et penitencias
iniungere et alia sacramenta ecclesiastica conferre pauperibus infirmis
jacentibus et residentibus in dicto hospitali et familie signate et
hospitalario eiusdem hospitalis...”.
el castlà Bernat de Vilafranca l’any 1294, en el seu testament, és un dels que
fa deixes als malalt de l’hospital del Sant Esperit, deu sous.
El bisbe de Barcelona vol saber quins son els rèdits que rep la capella
del Sant Esperi l’any 1339: “...per si eren n’hi havia prou per la
institució d’un benefici...”
El 1413 a
l’hospital hi ha onze llits per a homes i quatre per dones. L’edifici s’anava
fent vell i part de les construccions (tot i haver-ne arreglat Pons de Gualbes)
estaven caient, segons una visita pastoral que es va fer aquest mateix any.
L’hospital del Sant Esperit (segle XIV)
Un dels beneficis
de la capella del Sant Esperit va ser amb invocació de la Verge Maria. L’any
1374 els patrons del benefici Geraldona, viuda de Pere Arboç i Ramon Pellicer
son els que el funden, o sigui, podien disposar de les rendes que eren deixades
en testaments al dit benefici. El prevere Arnau Avellà fou el primer hospitaler
i administrador que es troba en la documentació (1381).
El prevere Gerald Arbós, fill de Geraldona i Pere,
va ser hospitaler i administrador de les rendes de l’hospital Sant Esperit
(1383-93) en nom del seu segon fundador el mercader Pons Gualbes, que vivia a
Barcelona.
En el seu
testament (1401), Gerald Arboç deix cent sous a l’hospital perquè es comprin
flassades pels llits. També una vànova prima de drap de llençol amb ondes de
cinc fils, que està en la cambra on jeia. La qual vol que serveixi per a cobrir
els cossos. Al servei de la capella en honor del Sant Esperit, deix un missal
que posseïa. A la seva mort es fa un inventari del lloc en la cambra on estava
instal·lat: una bossa amb dos-cents florins que ordena repartir pels pobres de
la vila en el seu testament; un arquibanc en la cambra on dormia; deix dues
tasses de plata esmaltades al seu nebot Francesc Golet; a un altre nebot, el
Pere Monistrol li deix una vànova, una flassada, un breviari i dos llumeners de
plata amb peus. També li deix una casa situada al carrer Puigmoltó de
Vilafranca on hi ha tres botes grans i un cup situat al celler.
Moltes son les
deixes del segle XIV en testament que van dirigides a l’hospital i capella del
Sant Esperit. Quantitats entre cinquanta sous i dotze diners. Una més elevada
és la que deix Gerald Puig originari de la població de l’Albà (Tarragona), onze
lliures i mitja (1384).
El següent
hospitaler i administrador de l’hospital del Sant Esperit va ser el prevere
Arnau Abellà (1408-1448). Era oriünd de Peralada (Alt Empordà).
L’hospital (segle XV)
És a finals del
segle anterior i primers anys d’aquest que es construeixen al costat de
l’hospital diferents edificis o cases particulars. També l’hospital hi té parts
annexes on s’hi viu, llogades per l’administrador. Maria, muller de Ramon Pellicer viu en una
casa prop del Sant Esperit (1381); pallissa del mestre Ramon Banyeres a prop
hospital (1387); Bernat Tomas, Pere Gual i Ramon Mateu viuen en cases de
l’hospital (1399); Joan Puig viu en una casa prop hospital del Sant Esperit
(1407)...un carrer just al costat es deia de les males arts (l’actual Trinitaris): el sabater Francesc Colomer
ven al sastre Andreu Rabassa una pallissa al carrer de les males arts prop l’hospital del Sant Esperit (1387).
Alguns noms de
malalts podem trobar en els documents: el ballester George Armengol de
Barcelona, paga a l’hospital, pels dies que hi va estar la seva muller Antonia,
vint sous (1416).
El 1438 el
prevere Guillem Malet era el posseïdor del benefici del Sant Esperit de
l’hospital. Patrona del benefici de l’altar de Sant Joan i Santa Maria,
constituïts en la capella del Sant Esperit era la monja de Santa Clara de
Vilafranca, Maria Pellicer el 1445. Uns anys després el patró era el burgès
Rafael Pellicer (1497).
L’any 1577
l’hospital del Sant Esperit té la capella amb dues campanes que pesaven dos
quintars. Dins de l’església hi havia un retaule del Sant Esperit amb les armes
dels nobles Gualbes de Barcelona. Hi havia també un altre retaules de Nostra
Senyora i Sant Joan i un altre de Santa Anna. Uns bancs amb les armes dels
Gualbes. Aquest mateix any els trinitaris es fan propietaris d’aquest hospital
traslladats des de la plaça de l’Oli, l’actual plaça Jaume I de Vilafranca.
L’hospital estava
derruït. L’església no tenia sostre. Els trinitaris van reconstruir quasi
completament de nou. Ja va perdre la funció de ser un hospital per pobres i
malalts per passar a ser el convent dels trinitaris.
