El
mas de Pontons és situat a prop del límit nord - oriental del terme. L’actual
edifici és una masia fortificada reformada als segles XVII o XVIII. En la part
superior de cadascun dels quatre costats hi ha una garita sobresortint, i en
diferents punts dels murs presenta arpilleres.
Durant
els primers segles del repoblament del terme de Pontons i voltants el llinatge
de Pontons es qui dominava aquest espai. Abans de l’any 1330, veiem que en la
documentació Jaume Sabater, és el senyor del mas de Pontons. Jaume
era un jueu convers que vivia a Barcelona, però també el veiem signant
documents notarials com testimoni al Penedès.
En
aquest any Ramon Bosch del terme del castell de Foix, conjuntament amb la seva
muller Elisenda, venen a Jaume, del mas de Pontons, un cens de cinc quarteres
de blat, sobre tot el mas del Bosch i dos molins que tenen pel noble Guillem de
Cervelló.
Al
cap de sis anys, el 1336 fa donació Jaume, del dit mas de Pontons amb tots els
seus homes, drets i censos, que té en franc alou a la seva filla Ferrerona amb
motiu del seu matrimoni amb Pere d’Avinyó. Veiem per tant que el mas de Pontons
passa a ser propietat dels Avinyó d’Avinyonet. Jaume, a més, fa donació d’una
casa amb hort, situada a Barcelona en el carrer de Montcada, la qual està sota
el domini de la prepositura del mes de febrer de la Canònica de la Seu. El
pare, però, es reserva l'usdefruit de tots aquests béns.
El
1360, un altre Jaume Sabater, alies d’Avinyó, anomenat cavaller o donzell, fill de Ferrerona i Pere, reconeix rebre
diferents pensions de censals morts, en concepte de la restitució de la dot de
la seva muller difunta Llorença, filla d’Arnau de Foses alies de Cabrera. També reconeix haver rebut de Joan de Vall, ciutadà de
Barcelona, 26.000 s. pels quals li va vendre un censal mort de 2.000 s. de
pensió anual. Dels quals 15.000 són per lluïr un violari de 2.500 s. a Arnau de
Bastida i 11.000 s. que dit Joan per mandat de Jaume, dóna a Maria, esposa d'Arnau de Foses àlies de Cabrera,
hereus de la seva difunta filla Llorença,
esposa de dit Jaume, en concepte
de restitució de la dot de dita Llorença.
El
mateix any aquest mateix Jaume, ven a Joan Vall, que viu a la casa del rei, un
cens sobre un balneari que es troba al carrer Banys vells de Barcelona: Jaume Sabater, àlies d´Avinyó, cavaller,
fill del difunt Pere d'Avinyó, cavaller,
ven a Joan de Vall, de la casa del rei, ciutadà de Barcelona, un
cens de 2.000 s.m.b. sobre un balneari que es troba al carrer dels Banys vells
de la ciutat de Barcelona, que té per la pabordia del mes de gener de la
canònica de Barcelona que en rep anualment 12 s. de cens. El preu de la venda
és de 26.000 s.m.b
Aquest
mateix any, el germà de Jaume Sabater, també anomenat Pere d’Avinyó, com el seu
pare, com a procurador de Jaume, d’Huguet d’Avinyó de la casa de Ribalta, de
Lavit i d’altres habitants del terme de Pontons, es comprometen a pagar una
pensió de censal mort que havien venut a Joan Vall, de la casa del rei de
Barcelona. El pagament de les pensions i liquidació d’aquest censal porta
diferents enfrontaments judicials/notarials entre els familiars de Llorença
Foses, muller difunta de Jaume Sabater i membres de Barcelona: Joan Vall reconeix rebre de Bernat de Pedra,
advocat i procurador de Jaume Sabater, donzell, àlies d’Avinyó, fill del difunt
cavaller Pere d’Avinyó, la quantitat de 5.200 sous per a la lluïció d’una part
del cens de 2000 sous anuals que el dit Jaume Sabater havia venut en encant
públic. El 17/12/1365: Joan Vall de la casa del rei, fa definició a Jaume
Sabater, àlies d’Avinyó, senyor de la casa de Pontons, de 400 sous d’un censal
mort de 100 lliures de pensió anual i 5200 sous de preu. El 09/01/1374: Jaume
Sabater, àlies d’Avinyó, fill del difunt cavaller Pere d’Avinyó, ven a
Francesca, vídua de Joan Vall de la casa del rei, un censal mort de 200 sous de
pensió, que rep dels Banys Vells, i d’una altra casa contigua pel preu de 130
lliures. Inclouen el compromís els fiadors de Jaume Sabater: Pere, Ramon i Marc
d’Avinyó.
A la mort de la seva primera muller, abans de l’any 1360, Jaume va tenir fills amb
Clara. Existeix una carta reial que legitima els fills que va tenir
posteriorment amb la seva segona muller o amistançada. Segurament es feu per
qüestions d’herència per saber a qui anaven a parar les propietats d’aquesta
branca dels Avinyó.
El
fill hereu, el cavaller Pere d’Avinyó, va ser vicegovernador de Catalunya l’any
1390.
Una
casa, una masia fortificada que cal conservar per la història que té, tant a
Pontons, com Avinyonet del Penedès a Vilafranca del Penedès i a tota Catalunya.
A veure si es fa el mateix en el Mas de Pontons, que ja té aspectes
d’abandonament, com s’ha fet en la recuperació de la capella de santa Maria dels
Horts a Vilafranca, que ja vam denunciar por aquí el seu mal estat i que ara
està ja tancada i sembla millor que abans o l’església del Morrocurt a Fontrubí
que algun partit polític del poble intenta que es restauri, ja que està tota a
terra. Pensem que val la pena tenir en compte la història passada per arreglar
la present que està bastant deteriorada.
El Mas de Pontons i alguns principals nobles
cavallers Avinyó:
Segle XIV:
1336: Jaume
Sabater = Llorença Foses (alies
Cabrera)
Mas de Pontons
Barcelona Filla : Ferrerona = Pere d’Avinyó
Mas de Pontons
Lluc Sabater alies d’Avinyó
Mas de Pontons
Bernat d’Avinyó
Donzell hereu. Viu a Nàpols
Jaume d’Avinyó
Donzell
Vilafranca
Nicolana = Valenti Golet
Jurista de Vilafranca
Segle XV:
1465: Lluc
d’Avinyó = Elionor
donzell +Pontons Fills : Bernat
Jaume
Bartomeu Cebrià d’Avinyó
Violant = Joan Valtanell
cavaller/Foix
Segle XVI:
1553: Violant
d’Avinyó
senyora quadra
del mas de Pontons
Filla : Angela de Boixadors
hereva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada