Notoris són els Masdovelles, uns
dels poetes oblidats del Penedès, per haver donat dos poetes catalans, l’obra
dels quals és coneguda gràcies a un cançoner elaborat el 1470 per Joan
Berenguer de Masdovelles, el qual aplega gran quantitat de poesies seves i
quinze del seu oncle Guillem de Masdovelles.
En Guillem de Masdovelles fou
poeta al servei de Martí l’Humà i de Ferran I, fou oïdor de comptes de la
Generalitat. Premiat en certamens a Tolosa i Barcelona. Les quinze poesies que
té en el cançoner són datables entre 1389 i 1438. Algunes de les composicions
líriques són escrites en un occità ple de catalanisme. Fou cortesà i soldat;
membre del patriciat barceloní. Oncle de Joan Berenguer de Masdovelles, també
poeta. Fou també soldat a Sicília durant la revolta anticatalana de 1394.
Té un poema ,Sirventès a
mossèn Ramon d’Abella, que refereix les lluites de 1389 en el nord de
Catalunya, quan Bernat d’Armagnac, invadeix el Principat amb l’objecte de fer
valer per la força els seus suposats drets al tron del regne de Mallorca. És un
poema polític, una defensa de Joan I a més d’una dura crítica dels traïdors al
rei i ara partidaris del d’Armagnac.
També, Sirventès al siti de
Catània, és un poema polític. Compost per ordre del duc de Montblanc,
l’infant Martí, i durant el setge de Catània, un dels episodis de la revolta
siciliana de 1394, violent i agressiu, ple de rancor contra els rebels.
Joan Berenguer de Masdovelles,
era nebot de Guillem i germà d’un altre poeta, Pere Joan de Masdovelles. L’any
1442 heretà al primer dels esmentats. Partidari de Joan II durant les guerres
civils, el monarca li va fer donació de L’Arboç del Penedès com a premi a la
seva fidelitat. Els seus poemes comprenen del 1438 al 1467. En la seva obra,
molt extensa, apareix com a poeta amorós i religiós. Però el sector més
significatiu de la seva obra són els poemes polítics, perquè ens mostra la
reacció, sovint interessada, d’un partidari de Joan II. L’obra Regne divís
és desolat, perdut, la va llegir el 17 de gener de 1459 en ocasió de
l’entrada de Joan II a Catalunya i de la rebuda que li va ser feta a
Vilafranca, on es trobava Masdovelles. Eren presents Lluís Despuig, mestre de
Montesa; Pere d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, i Lope Ximénez de Urrea, entre
altres grans personatges i partidaris de Joan II. De to pessimista, anota els
mals produïts per la guerra i aconsella la pacificació del país:
Regne divís
és desolat, perdut,
E no ha rei
ajudat per Déu sia,
e ço ne part
per mala tirania,
que lo pus
fort ha sobrat o vençut.
Molts altres poemes són dedicats
a Joan II, com el de Si la fe fos per los tots bé tenguda, composat el
1464. Es tracta d’un violent atac contra l’Església catalana, rebel en part
contra l’autoritat reial, i contra el conestable Pere de Portugal, titulat rei
de Catalunya.
Pere Joan de Masdovelles fou
germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles. Es casà amb Isabel,
filla de Lluís de Vilafranca, castlà de la Vila, senyor de la casa de les
Pujades ( Castellví de la Marca ).
Carrer o quadra de Masdovelles:
Aquest era
un carrer que existia a extramurs a Vilafranca del Penedès, durant el segle XIV
I XV. Molt a prop del monestir dels franciscans o “frares menors” i part de l’actual carrer de Sant Pere i carrers
perpendiculars, com el del carrer Vidal.
En aquest últim
carrer hi tenia el poeta- cavaller
Guillem de Masdovelles nascut a l’Arboç del Penedès hi tenia un hospici o casa.
Ho sabem per
dades com aquestes: “...pallissa derruïda
que fou de Guillem de Masdovelles...” any 1414.
Les rendes
que cobrava Guillem de Masdovelles eren d’horts, cases i altres honors situades a la “quadra
de Masdovelles” des del carrer de
sant Pere fins la creu de Sant Salvador.
L’Arboç del Penedès i els Masdovelles.
Ramon Berenguer IV, comte de
Barcelona, féu donació de la vila de l’Arboç, l’any 1174, al seu fill Alfons I,
esdevenint vila reial. Més tard, el rei Jaume II, l’any 1297, cedeix a l’Arboç,
juntament amb Molins de Rei i Vilafranca, a Guerau de Cervelló. El rei Pere
III, l’any 1366, autoritza a la vila de l’Arboç a tenir call jueu.
Els Masdovelles eren originaris
de l’Arboç. Tenien possessions a Vilafranca i al Penedès. S’havien emparentat
amb els castlans de Vilafranca. Tot era prou important per buscar lligams amb
els Masdovelles.
Dalmau de Masdovelles és
domiciliat a l’Arboç. Estava casat amb Mundina. Germà del poeta Guillem fou el
pare de Pere Joan, de Joan Berenguer i d’Angelina, casada amb Guillem Gual del
mas de la Riba, l’any 1435.
Uns capítols
matrimonials amb els Masdovelles
La vídua Caterina, del mas de la
Riba, (els Monjos) ho va tenir clar. L’any 1435 casà -com a tutora que era del
seu nét i usufructuària del mas- l’hereu del mas de la Riba, el seu nét, amb
Angelina Masdovelles, filla de Dalmau.
Aquest casament, va produir amb
els Gual del mas de la Riba un ascens social important, a partir de 1435 fins
mitjans segle XVI. Durant tots aquests anys els Masdovelles i els Gual van anar
junts molt sovint. Uns exemples en són la tutoria que tingué en Joan Berenguer
de Masdovelles de l’Arboç del seu nebot en Joan Gual, fill de Guillem, l’any
1457 conjuntament amb Jaume Gual, mercader de Vilafranca. O el 1490 on té lloc la creació i venda d’un
censal mort, de valor 10 lliures anuals, atorgada per Francesca, viuda de Joan
Gual, donzell, senyor de la casa de la Riba, Joan Gual, donzell, fill dels
indicats, i Pere Fàbregues, procurador d’en Guillem Joan de Masdovelles, a
favor del discret Blai Merles, prevere de Vilafranca o l’any 1499 on Guillem
Joan de Masdovelles com a veguer de Vilafranca, va donar poder a Joan Gual,
donzell, de la casa de la Riba, que, en nom d’ell, renunciés al càrrec de
veguer davant el lloctinent general de Catalunya, o també el 1502 en què Joan
Gual, donzell, procurador de Guillem Joan de Masdovelles, atorga un establiment
enfitèutic, a favor de Pere Gual, pagès del mas de l’Alzina, d’una peça de
terra de set quartons situada a la parròquia de Sant Jaume de Moja, al lloc
anomenat “Pera Borda”.
Els capítols matrimonials
d’Angelina Masdovelles i Guillem Gual es signaren dins de l’hort del monestir
dels frares menors de Vilafranca (situat a prop de la quadra de Masdovelles).
En aquests capítols, Caterina,
àvia de Guillem, li concedeix tota
l’heretat del mas de la Riba ( censals morts, violaris, quadres, rendes...).
Guillem té disset anys.
El germà d’Angelina, Joan
Berenguer de Masdovelles, cavaller de l’Arboç, com hereu de Dalmau de
Masdovelles, dóna la llegítima en forma de dot, segons la voluntat del seu pare
Dalmau, a la seva germana de 5.000 sous barcelonesos.
Guillem fa augment o esponsalici
de 2000 sous barcelonesos.
L’ascens social, els Gual ja
l’havien aconseguit a Vilafranca, gràcies amb altres enllaços matrimonials, però
aquest va ser el que els col·locà directament dins la classe de la petita
noblesa del Penedès i dins la política. El llinatge es tornà a escampar cap a
l’Arboç i la comarca del Baix Penedès. Uns exemples en són, un Joan Gual, que
l´any 1477 forma part del jurat de la universitat de l’Arboç.