Notoris són els Masdovelles, uns
dels poetes oblidats del Penedès, per haver donat dos poetes catalans, l’obra
dels quals és coneguda gràcies a un cançoner elaborat el 1470 per Joan
Berenguer de Masdovelles, el qual aplega gran quantitat de poesies seves i
quinze del seu oncle Guillem de Masdovelles.
En Guillem de Masdovelles fou
poeta al servei de Martí l’Humà i de Ferran I, fou oïdor de comptes de la
Generalitat. Premiat en certamens a Tolosa i Barcelona. Les quinze poesies que
té en el cançoner són datables entre 1389 i 1438. Algunes de les composicions
líriques són escrites en un occità ple de catalanisme. Fou cortesà i soldat;
membre del patriciat barceloní. Oncle de Joan Berenguer de Masdovelles, també
poeta. Fou també soldat a Sicília durant la revolta anticatalana de 1394.
Té un poema ,Sirventès a
mossèn Ramon d’Abella, que refereix les lluites de 1389 en el nord de
Catalunya, quan Bernat d’Armagnac, invadeix el Principat amb l’objecte de fer
valer per la força els seus suposats drets al tron del regne de Mallorca. És un
poema polític, una defensa de Joan I a més d’una dura crítica dels traïdors al
rei i ara partidaris del d’Armagnac.
També, Sirventès al siti de
Catània, és un poema polític. Compost per ordre del duc de Montblanc,
l’infant Martí, i durant el setge de Catània, un dels episodis de la revolta
siciliana de 1394, violent i agressiu, ple de rancor contra els rebels.
Joan Berenguer de Masdovelles,
era nebot de Guillem i germà d’un altre poeta, Pere Joan de Masdovelles. L’any
1442 heretà al primer dels esmentats. Partidari de Joan II durant les guerres
civils, el monarca li va fer donació de L’Arboç del Penedès com a premi a la
seva fidelitat. Els seus poemes comprenen del 1438 al 1467. En la seva obra,
molt extensa, apareix com a poeta amorós i religiós. Però el sector més
significatiu de la seva obra són els poemes polítics, perquè ens mostra la
reacció, sovint interessada, d’un partidari de Joan II. L’obra Regne divís
és desolat, perdut, la va llegir el 17 de gener de 1459 en ocasió de
l’entrada de Joan II a Catalunya i de la rebuda que li va ser feta a
Vilafranca, on es trobava Masdovelles. Eren presents Lluís Despuig, mestre de
Montesa; Pere d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, i Lope Ximénez de Urrea, entre
altres grans personatges i partidaris de Joan II. De to pessimista, anota els
mals produïts per la guerra i aconsella la pacificació del país:
Regne divís
és desolat, perdut,
E no ha rei
ajudat per Déu sia,
e ço ne part
per mala tirania,
que lo pus
fort ha sobrat o vençut.
Molts altres poemes són dedicats
a Joan II, com el de Si la fe fos per los tots bé tenguda, composat el
1464. Es tracta d’un violent atac contra l’Església catalana, rebel en part
contra l’autoritat reial, i contra el conestable Pere de Portugal, titulat rei
de Catalunya.