VISITES TEATRALITZADES AL VINSEUM

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=wWhemw_DRvs

Visita teatralitzada per al Palau Reial del Vinseum (Vilafranca del Penedès) edifici que data de principis del segle XIII i que, a través de personatges històrics, es representaran diferents etapes dels seus més de 700 anys de vida. Les 'Històries de Palau' esta protagonitzat per vuit personatges verídics com el Fra Bernat i la vídua Maria de Tarascó; el comerciant Cristòfor Milà o els taverners de Cal Noi-Noi.

Diumenge 26 de maig presentació pública dels Amics de l'Hospital d'Olesa

Diumenge, dia 26 de maig a 11,15 i al Centre Civic d'Olesa de Bonesvalls,  es farà la presentació pública dels Amics  de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Una conferència de títol "Què era un hospital medieval: la seva vida quotidiana" per part de Carme Muntaner de la Universitat d'Història de Barcelona.

Carme Muntaner i Alsina (Sitges, 1983) és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (2006) i va obtenir la suficiència investigadora (DEA, 2008) amb el treball "El territori del castell de Sitges entre els segles XIV i XV, segons els capbreus de 1360, 1409 i 1418", el qual va obtenir el
premi 2009 de la Societat Catalana d'Estudis Històrics de l'IEC. Forma part del Grup de Recerca Consolidat i Innovació Docent [contra]TAEDIUM, en el qual participa activament des de 2006. Actualment és investigadora APIF per la UB i està realitzant la seva tesi doctoral sobre el territori i la vida quotidiana en el Sitges baix-medieval, a més de participar en els nombrosos projectes del grup de recerca al qual pertany.

Actualment col·labora amb l'historiadora medievalista Teresa Vinyoles, uns dels aspectes que han treballat conjuntament son els hospitals medievals.

Cognoms de famílies del Penedès del segle XIV i XV: La lletra F (2)

Vista des del castell de Foix

Fons: Al segle XV trobem vivim a Vilafranca a la plaça de l’Oli en Gabriel i Rafael Fons, cantirers, uns dels primers cantirers d’oli d’aquesta plaça on hi van viure altres cantirers fins a principis del segle XX. Al segle XVI hi trobem en la documentació Joan Fons cirurgià i la seva muller LLuïssa, familiar de l’anterior Gabriel. Al segle XVII un altre cantirer anomenat Francesc Fons continua vivint a la plaça de l’Oli; Font: L’any 1304 ja trobem a Vilafranca el rector de l’església de Santa Maria anomenat Guillem Font, un batlle d’aquest segle XIV va ser Romeu Font, un altre rector, en aquest cas de l’església de Marmella, al Baix Penedès va ser Ferrer Font. Altres foren sastres, sabaters, mercaders, hostalers, basters, preveres...Al segle XV un Guillem Font fou batlle de Vilafranca. Fons i tot un Bernat Font, pescador nascut a Vilafranca se’n va a viure a Vilanova, una cosa lògica. La família de notaris de Barcelona, els Ça Font, arriben a tenir mol patrimoni al segle XV i posteriors a Vilafranca, degut a la donació que els hi va fer el rei Joan II després de la guerra contra el seu fill Carles de Viana; Fontanals: el primer trobat en la documentació és Arnau Fontanals veí de Sant Pere de Riudebitlles. Un Nicolau Fontanal oriünd de Freixe, viu a Vilafranca l’any 1403. Uns Fontanals viuen al terme de Fontrubí, a l’Alt Penedès. Fontanyes: Pere Fontanyes nascut a Bonastre, comprar mercaderies a drapers de Vilafranca. Al segle XV trobem Arnau Fontanyes vivint a Sant Martí Sarroca. Un Fontanyes, mercader, fou atacat l’any 1404 en el mercat o fira medieval de Vilafranca. Tots semblen familiars dels de Bonastre. Uns van ser mestres de cases, cirurgians, vivint a Castellvi de la Marca i a Vilafranca al carrer de la Palma. Fontrúbia: Cognom antic del terme actual de Fontrubí. El 1358 trobem el sabater Bernat de Fontrúbia vivint a Vilafranca. Els cavallers Fontrúbia eren senyors de Sant Martí Sarroca el segle XIV, a la Rovira Roja. Familiars dels castlans de Vilafranca. Forana: el 1340 Raimon Forana és notari i prevere a Terrassola (Lavit). El cognom Forana és originari d’aquest terme de Lavit, en època medieval. Un Valenti Forana el 1411 viu a Vilafranca, al carrer del Forn dels Monjos (l’actual Rambla Nostra Senyora). Fore: Fore o Foret és un cognom de la Geltrú del segle XIV. Eulalia Foresa va ser monja al monestir de Santa Clara de Vilafranca l’any 1432. Fortuny: Jaume Fortuny sastre de Vilafranca surt en la documentació l’any 1341. Posteriorment, altres Fortuny tenen patrimoni a la quadra de Masdovelles de Vilafranca, un dels carrers perpendiculars d’actual Sant Pere. Foxet: un Foxet barber viu a Moja l’any 1348. Franquesa: cognom que ja trobem l’any 1298 en un procés contra Guillem Franquesa de Vilafranca que regia la cort del batlle, pels maltractaments cap als jueus de Vilafranca. Durant els segles XIV i XV teixidors, sastres, apotecaris, preveres....Eren originaris del mas de Gordoi, situat al terme de Vilafranca, en direcció a la muntanya de Sant Pau. Tenien cases al carrer de Santa Maria de Vila. Van formar part de la Universitat d’aquesta Vila. Frexenet: També el 1298 ja trobem aquest cognom pel Penedès. Ramon Frexenet sastre de Vilafranca, vivia al carrer de la Parellada. Frugell: Un vicari i notari de l’església de Santa Maria de Vilafranca, va ser Guillem Frugell l’any 1334. Molt actiu en aquells primers anys del segle XIV. Fullana: El llinatge Fullana sabaters vivien a Vilafranca durant el segle XIV i XV, als carrers Sant Joan, Cort o Cap de Creus.  Un Bernat Fuyana va ser carnisser a Vilafranca. Fuster: El 1296 Guillem i Bernat Fuster formaven part de la Universitat de Vilafranca. L’any 1346 els Fuster estaven van ser acusats d’heretgia per ser beguins al monestir de Sant Francesc de Vilafranca. El seu judici ha estat editat i comentat per diferents autors. El 1369 trobem vivint a la Geltrú, Raimon Fuster. Sabaters, mercaders, artesans...cognom molt extens en diferents llocs de Catalunya, alguns originaris dels Penedès.

 

 Fragment d'un document de l'any 1431 on Caterina, muller de l'honorable Bernat de Fontrúbia,   cavaller, senyor de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca) anomena procurador al seu fill Roger de Fontrúbia perquè administri el seu estat econòmic que té a Barcelona, a les taules de canvi (els primers bancs que van existir) i cobrament de les rendes de diferents llocs als seus vassalls. AHCV.

 

 

 

Sortida Coneguem el Penedès (Institut d'Estudis Penedesencs)

Diumenge 5 de maig
Olesa de Bonesvalls

Tres quarts de deu del matí


 

Ens trobarem a tres quarts de 10 del matí, a la plaça Sitó, per iniciar la caminada cap a l’avenc de l’Esquerrà (anar i tornar 2 hores). Tot seguit veurem el Museu d’Espeologia i un audiovisual sobre els avencs del municipi.

En acabar, anirem a l’antic Hospital medieval d’Olesa per conèixer la seva història de la mà de l’historiador medievalista Josep Bosch, soci de l’IEP i dels Amics de l’Hospital Medieval d’Olesa-Grup de Recerca Olesa Rural.

En conveni amb l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls.