El traçat de la Via Augusta per Vilafranca del Penedès

El traçat de la Via Augusta pel mig de Vilafranca sempre ha porta molta polèmica. Intentaré reafirmar la meva teoria de que aquesta via romana, entrava a Vilafranca pel carrer de Santa Maria Magdalena, carrer dels Ferrers, la Cort i Sant Francesc fins continuar per la carretera actual nacional 340.

Venia del poble de les Cabanyes, passant molt a prop de la comanda dels Hospitalers de Sant Valentí, on s’han trobat a sota mateix de la capella i pel voltant restes d’una gran població romana, encara poc descoberta arqueològicament.

Sabem que sobre la via romana o molt a prop s’edificaren torres i castells de defensa, com fou el de La Granada, Ferran i la torre Dela...per dir-ne alguns.

Itinerari de la Via Augusta segons l’emperador Anton, situant les distàncies entre ciutats importants amb milles romanes.

Vilafranca del Penedès, ciutat romana?

Fa un temps, Josep Maria Masachs en un article, ens deia que l’itinerari d’Antoni, emperador que governà Roma entre els anys 138-161, ordenà la confecció de l’itinerari de la via Gades-Roma, la més llarga del Imperi (la Via Augusta). El text que coneixem es però més tardà, del segle IV. Aquest itinerari és d’una importància excepcional per conèixer el passat romà de la Vila, ja que partint de Tarragona, ciutat localitzada sense cap mena de dubte tenim:  Tàrraco/ Palfuriana XVII – a 25,15 Km. / Antistiana XIII a 19,24 Km. /Adfines XVII – a 25,16 Km./ Les xifres romanes que segueixen a cada topònim representen la distancia en milles romanes de l’anterior població de l’itinerari. Coneixent el valor de la milla romana (1.480 m.) trobem que Palfuriana es trobava a 25,16 de Tarragona, o sigui aproximadament al Vendrell, Antistiana a 19,24 Km del Vendrell que sobre la via Augusta correspon exactament a Vilafranca i Adfines, també a 25 Km. De Vilafranca, a Martorell.

Si ens fixem en el traçat dels primers carrers vilafranquins podem entreveure una forma semblant de les ciutats romanes i tenint la Via Augusta com a referent, ja que els primers carrers hi passaven molt a prop (Plaça Jaume I i els enumerats anteriorment).

La Capella de Sant Jaume de la Calçada

Aquesta Capella alguns autors la situaven a la muntanya de sant Pau o pels voltants, tenint en compte les paraules “de la Calçada”, es situava en el lloc on passava una calçada romana . La seva primera menció en documents és de l’any 1187. Sabem ja que era la Via Augusta i estava ubicada al carrer sant Francesc o sant Pere. La documentació ens ho confirma.

En el novembre de l’any 1220 el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, confirmava la construcció d’una capella en el terme d’Olèrdola per part de Guillem Coll (ja existia anteiorment). Era la de Sant Jaume de Calçada, doncs consta que la cuidaven els hereus d’un Coll i tenien el seu patronat aquest mateix any.

Any 1348: Nicolau Oller i la seva muller Bruneta, en el testament que fan conjuntament, volen ser enterrats a la casa dels frares menors, davant de la porta de la capella de Sant Jaume de la Calçada, situada al costat del monestir.

any 1396: Blanca de Cervelló és patrona de l’hospital de sant Pere i té el benefici de la capella de sant Jaume construïda al costat del dit hospital.

Any 1413: Francesc Pellisser prevere és beneficiat de Sant Jaume de la Calçada, benefici instituït a la capella construïda prop monestir dels frares menors, és a dir al costat ben bé del monestir dels franciscans de Vilafranca, al carrer de Sant Pere. Capella que actualment no existeix. Sembla ser que la capella fou enderrocada al segle XVI  i el solar destinat a ampliar el hospital de Sant Pere, que també en alguna documentació el trobem anomenat l’hospital de sant Pere de la Calçada.

Pas de Na Calçada

Aquest altre topònim ens ajuda a situar aquell camí que enllaçava o també es dirigia de la Calçada romana (Via Augusta) des de l’actual nacional 340 cap a la via Mercadera (camí secundari que anava prop de la Via Augusta) que el situarem per on es creuen la dita carretera nacional i l’actual carretera B-212 direcció de Vilafranca a sant Jaume dels Domenys. En aquí hi ha situat també una de les masies que tot i està enrunada, era una de les importants de la vila medieval: el mas de l’Alzina al Clot de Moja...

 La masia  de l’Alzina al Clot de Moja d’origen medieval.

En aquest punt hi tenim altres topònims, com la mateixa capella de sant Julià, que ja es té notícia l’any 985 situada a prop de la carretera nacional. En alguna documentació la trobem anomenada la capella de sant Julià de la Calçada que al meu suposar estava més a prop de la via mercadera que de la principal Augusta.

Si que una altra capella, la de sant Salvador de la Calçada que ja existia abans de l’any 985, la situaríem més en el traçat de la Via Augusta que comentem, al final del carrer de sant Pere entre la cruïlla de les actuals carreteres de Tarragona i Moja. Moltes són les dades documentals que ens la situen en aquest indret (actualment ja hi ha la plaça de sant Salvador), d’aquí hi ha per exemple l’itinerari general que va de Vilafranca a l’Arboç del Penedès.

La Via Mercadera

El mercat de La Granada, que ja trobem documentat el 1133, en el que Guillem de la Granada dóna a Pere Alemany: ipsum cortilium quem soleb ab tenere Bernat Bonfill intus villa Granata simul cup ipsa aprione quam habets facta iuxta casa de Buschet ad ipsum mercadal”.

Aquest mercat ja existía en el segle XI, i allí hi anaven a parar molts camins, entre els que cal mencionar la Via Mercadera, via romana secundària.

Aquesta via és la que enllaçava amb la Via Augusta travessant la carrerada i als peus de la muntanya de sant Jaume, on hi havia edificat el castell Mós, continuava a sota de la muntanya de sant Pau i per la de sant Jordi com ens citen alguns documents, l’any 956; : ... donació d’Eldegissus a la casa de santa Creu i santa Eulalia...d’unes terres al terme d’Olèrdola. La menció identifica la serra on hi ha la Torre de Mos, dues estrades (vies) una pel nord, que va als molins( cami de la Granada a Pacs o Via Morisca/mercadera i una altra a l’Est que va a la Guardia de Gelderic (cami fondo de la Granada a Vilafranca, ). La serra de Torre de Most era la serra de sant Pau i sant Jaume. ACB Lib Antiq. IV núm 254, f.98.

En aquesta via, alguns topònims ens ajuden a identificar la via, com la mercadera: el mas de la Mercadera, situat dins el terme de Sant Martí Sarroca. Des del segle XV va pertànyer a la família Gual fins el XVI : 1635. .Gabriel Gual de la mercadera..(en el meu llibre: Evolució Patrimonial d’un llinatge Terratinent al Penedès al segle XV: Els Gual-any 2009). Un mas que va existir fins el segle XVIII com a mínim:..1712: Maria vídua de Jaume Font del mas de la Mercadera a sant Martí Sarroca.

 Hospital dels llebrosos de Girona.

Sants o l’hospital dels llebrosos

Aquest hospital, el de Sant Llàtzer, es dedicava a acollir els afectats per la lepra. Uns autors vilafranquins escrivint sobre els hospitals vilafranquins medievals, deien que podria haver existit a finals del segle XII (Josep Maria Masachs i Jordi Vallès). Surt esmentat en el Llibre verd (llibre on es relaten fets històrics de la vila). Segons els autors esmentats estaria situat al costat de l’espirall del compartiment de les fonts, prop del carrer de santa Maria Magdalena.

Anomenat també l’hospital dels Messells, estem la completament segurs que va existir i que posteriorment, per allà el segle XIV o XV va desaparèixer, en el moment que es van construir les muralles de Vilafranca i el portal de la Granada, situada al final del carrer dels Ferrers, el portal dels frares menors o de la Cort situada al final d’aquest últim carrer trencava l’itinerari de la Via Augusta. Vilafranca ja anava creixent i just en aquests anys, des de segurament mitjans del segle XIII va ser llavors, quan la Via Mercadera va aconseguir més tràfec i va substituir a la Via Augusta.

Sabem l’ ubicació de l’hospital dels Masells o de Sants, perquè hi va quedar el topònim en l’ indret on es va erigir.

Els Hospitals dels Messells o/i dels llebrosos en moltes altres ciutats de Catalunya els trobem tots situats a les afores dels carrers principals, perquè una de les seves funcions era acollir i donar sopluig als pelegrins, de pas per la ciutat. El lloc idoni era aquell on hi havia la Via Augusta que hi passaven gent per poder fer-hi aquesta assistència.

Al segle XV, hi trobem el topònim de Sants davant del portal de la Granada, al cami general que va a la Granada i a sant Valentí (1423); vierany que va de Sants a la Pelegrina (1425); ...un pati a Sants, prop del carrer Clavegueria de Birles (l’actual carrer de Graupere, a prop del de Ferrers)...

 Hospital medieval de pelegrins de Cervellò o d’Olesa de Bonesvalls.

Importància d’una altra via a Vilafranca.

La porta principal de la muralla de la vila, als segles XIV i XV, el portal de Santa Maria, situat al principi del carrer de la Parellada ens indica la importància que va tenir la via que hi passava pel davant i que venia del camí antic de Barcelona, passant per Olesa de Bonesvalls. No tan sols la gran capella que estava edificada sobre la porta ens dóna fe de la importància que va obtenir aquest punt en els segles de la baixa edat mitjana sinó que la situació dels bordells, els hostals, el carrer Alfondec (lloc on emmagatzemaven els mercaders el seu gènere), la construcció d’un altre hospital per a pelegrins l’any 1339, on el rei Pere Iv concedeix a Blanca de Cervelló el dret de fundar-lo i donà 1000 sous per la seva construcció són indicis prou clars per confirmar-ho. Blanca de Cervelló, va voler seguir l’exemple del seu pare, el fundador de l’hospital per pelegrins d’Olesa de Bonesvalls, que va donar nom fins i tot al carrer de l’hospital de Blanca de Cervelló durant tot el segle XV i posteriorment. I també molt a prop de la construcció d’aquest hospital i d’aquest nou traçat de la Via Augusta es celebrava la fira, aquella fira des de la darreria del segle XII, a resultes de la carta de franquícies signada pel compte Ramon Berenguer III, l’any 1107. Trobem dades ja durant la carta de poblament del segle XII, va ser l’any 1191 quan el rei Alfons I concedeix a Berenguer de Vilafranca, Pere de Vilafranca, Dalmau de Canyelles i Vidià de sa Rafagadera entre altres coses els hi concedeix tots els impostos de la vila, tant a la vila mateixa com al mercat i a la fira. I que potser la concessió d’aquesta i la seva situació, més o menys a l’actual rambla de sant Francesc, va ajudar a que canviés la importància d’aquest nou camí i s’oblidés de la Via Augusta, causa molt probable de l’origen (potser romà) de Vilafranca del Penedès.