Vuitanta Capítols Matrimonials Penedesencs del segle XV - 4

 

 

Els llauradors (o pagesos) en els capítols:

 

A Vilafranca del Penedès els llauradors o pagesos  eren agremiats ja al 1.340. A la Catalunya Vella la lluita de la pagesia dels segles XIV i XV ajuntà pagesos benestants i moderats amb d’altres en dificultats que es dirigien a anar en contra la servitud i els drets senyorials. A la Catalunya Nova, els pagesos benestants de mas forjaren relacions de mercat, participaren en arrendaments de drets senyorials i alhora segregaven els cabalers (fills no hereus), que eren no tant sols petits pagesos sinó també fadristerns.

 Són pagesos (indicats llauradors als capítols) els nuvis :

Pere Joan Claramunt, Pere Ferrer, Marc Sala, Llorens Çamar, Franci Jofre, Joan Sibilam Pau Ferrer, Jaume Rosell, Tomàs Estavella.

Fan capítols matrimonials els anys següents:

 

1.478:   Franci Jofre  (hereu) fa capítols amb Aldonça Marroquí (pubilla)

1.481:   Jaume Rosell  (hereu) fa capítols amb Eufrasina Caldoria (pubilla)

1.489:   Pere Ferrer  (hereu) fa capítols amb Antonia Arboç (filla de teixidor)

1.491:   Llorens Çamar  (hereu) fa capítols amb Eufrasina Rapiol (filla de teixidor)

1.498:   Pere Joan Claramunt  (hereu) fa capítols amb  Francina  Marimon (vídua)

 

Els pagesos també volien ampliar els seus béns mobles i immobles a partir del casori amb una  pubilla, vídua o filla d’aquells pares que viuen bé gràcies al seu treball com a teixidors .

 

 

Capítols pactats entre una vídua i un pagès:

Fem esment dels capítols  no  matrimonials entre :

1. 490 Gerònima Ponsa (vídua, propietària d’un mas) amb Pau Ferrer (pagès), on en Pau pacta unes feines que promet fer amb les terres de Gerònima sense arribar a casar-se amb ella.

 

 

Propietaris de masos que surten en els vuitanta capítols matrimonials:

 

Senyors de masos, que podem considerar com a pagesos benestants i hereus.

Pere Joan Brunet (senyor de la casa de l´Abadal situada a Santa Margarida i els Monjos)

Pere  Gual (del Mas de l’Alzina, en el terme de Vilafranca)

Eimeric d´Espitlles (senyor de la casa d´Espitlles, situada a Santa Margarida i els Monjos) 

Pagesos com a testimonis en els capítols:

Pere Calendraix, Guillem Sala, Bernat Campanera, Antoni Santomàs, Pere Jovells, Guillem Soler, Bernat Laurove. Antoni Tolrà, Bartolomé Llopís, Pere Alzina, Joan mateu, Antoni Vendrell, Marc Morató, Bartolomé Varcanell.

 

Hem trobat el nom de vint-i-sis pagesos. Si ens fixem en els que surten al fogatge de 1.553 que són 68 (el més nombrós de tots els oficis que hi surten) continuen essent aquí també els més nombrosos en els capítols.

 

 

Els sabaters en els vuitanta capítols matrimonials:

L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana. A la majoria de viles i ciutats , la confraria de Sant Marc aplegava conjuntament els sabaters i altres menestrals de la pell, com els assaonadors, els blanquers, els corretgers, etc... A Vilafranca hi havia el gremi des del 1.333. Per exigències de la indumentària i les modes, han estat molt vinculats als sastres, però sense perdre la pròpia personalitat. Els nuvis sabaters trobats en els capítols són els següents:

Salvador Cordella, Bartomeu Gual, Baltasar Rosell, Joan Crispià, Miquel Mercader, Andreu Cullere, Franci Pastor.

 

El 1.486: Miquel Mercader (fill de sastre) fa capítols amb Angelina Soval (filla de teixidor). També hi ha sabaters que fan capítols amb filles de llauradors i alguns de masos :

1.489:  Baltasar Rosell (hereu) amb Grahida Rafecas (filla de llaurador)

1.494: Bartomeu Gual (hereu) amb Tecla Queralt (filla de sabater) vídua de Franci Roselló                (sabater)

1.495:  Joan Crispià (hereu) amb Tecla Tolrà (filla de llaurador)

1.498:  Salvador Cordella  (here ) amb Ursula Lledo (de  la casa de Puigroig de Sant Cugat Sesgarrigues)

1.498:  Franci Pastor (hereu) amb Margarida Cartró (del Mas de la Roca de Sant Martí Sarroca)

 

Altres sabaters com a testimonis són:

Joan Claramunt, Francesc Coll, Valentí Saiorvat, Pere Codines, Gabriel Cullerer, Pere Coloma, Franci Foix.

El casament del nuvi amb una pubilla si ell no era hereu o de la núvia amb un hereu era quasi imprescindible. I si era un hereu amb una pubilla o a l’inrevés molt millor.