El franciscà filòsof Guillem Rubió de Vilafranca del Penedès

 

Guillem d’Occam

 

Volem en aquest bloc donar a conèixer també, persones medievals penedesenques que han tingut un cert protagonisme en diferents aspectes d’aquella àpoca.

El nominalisme

El nominalisme és una doctrina filosòfica defensada primerament per Roscelin i Abelard, enfront del realista Guillem de Champeaux (s.XIII), i després per Guillem d’Occam enfront, sobretot del formalisme de J Duns Escot (s. XIV).

Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals  tota mena de valor representatiu. Els universals són només paraules o bé signes naturals mentals que designen d’una manera indistinta i confusa una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic.

 

Guillem Rubió, franciscà del convent de Vilafranca del Penedès:

Nasqué probablement per allà el 1295. Fou franciscà i teòleg. Fou fill d’un altre Guillem Rubió i Arsenda en segones núpcies casat. Amb primeres fou amb Geralda. Un germà d’ells en Ferrer Rubió fou sastre i l’hereu de la mare Geralda. De Geralda sabem que en el seu testament anomena marmessor a Raimon Cuc, franciscà de Vilafranca l’any 1346, que just un any abans participà, com a testimoni, en el judici que es va fer contra els beguins vilafranquins. Altres possibles familiars de Guillem fou el prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca en Pere Rubio que fou vicari de la dita església durant els anys últims del segle XIV fins a l’any 1420. A  més fou ens els anys 1388/89 rector de l’església de Sant Sadurní de Subirats.

Guillem Rubió prengué l’hàbit al convent de Sant Francesc de Barcelona i anà a estudiar a París, on el trobem assistint a les classes de l’escotista Francesc de Marchia. Sabem que arribà a ser ministre provincial d’Aragó (1330-1334), ja que consta com a tal el  1333 i assistí al capítol general d’Assís el 1334, on s’aprovà la seva obra de comentari a les Sentències. Editada a París en dos volums el 1517 i 1518 amb el títol: Disputationem in quattuor libros Magistri Sententiarum. La seva opinió no se subjecta a cap escola, tot i que manifesta estar a prop de l’escotisme. Teològicament es manifesta obertament immaculista, com tants, altres framenors catalans.

Claustre del monestir franciscà de Vilafranca d’origen abans de l’any 1240.

 

Sobre escrits o idees filosòfiques del franciscà Guillem Rubió les podem trobar en aquest llistat d’articles:

 

Lluís M. Farré, “La concepció Immaculada de la verge segons fra Guillem Rubió”, AST (1931)
Revista Franciscana (1959)
Evangelista Vilanova, “El passat teològic en l'Església Catalana”, Actes del I Congrés d'Història de l'Església Catalana, Solsona (1993)
C. Rubert Candau, “Fr. Guillermo Rubió o.f.m. Apuntes bio-bibliográficos-doctrinales”, AIA (1928)
J. Rubert Candau, “Guillermo Rubió y la teoría de la intuición”, Investigación y progreso (1945); 
J. Rubert Candau, La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió (1952)
A. Braña Arrese, De Immaculata Conceptione B. V. Mariæ secundum theologos hispanos sæculi XIV (1950)
J. de Puig, “La Brevis Compilatio, Utrum beata et intemerata Virgo Maria in peccato originali fuerit concepta. Edició i estudi”, ATCA (1983)

I per saber si era natural de Vilafranca o d’una altra Vilafranca o si era català o no aquest escrit sobre part de la seva vida I pensament escrit per Angel Olmos Lezaun ens reafirma que el seu origen era penedesenc:

http://dadun.unav.edu/retrieve/4459/license.txt?origin=publication_detail