En aquest article volem deixar constància d’algunes dades que ajuden a saber l’origen i evolució d’aquest castell medieval penedesenc.
Es diu que el topònim Mediona ja apareix documentat l’any
954 i el castell el 1011, en una donació a Sant Cugat del Vallès d’unes terres
(alous) i un molí situats prop del riu Bitlles.
En quant al topònim em consta que la primera menció
documental és del 977 i la primera menció del castell de Mediona és el 984,
segons un pergamí conservat a Vic.
S’han fet algunes excavacions al castell, crec que una de les últimes va ser l’any 1991. Les troballes van ser poques relacionades amb el seu origen. Potser caldria fer-ne de noves i en llocs encara verges al voltant del castell o altres indrets del terme.
Terme del
Mediona medieval
El 1019 Gotmar, pagès de Mediona ven unes propietats
situades en el terme del castell de Mediona, a Riu de Bitlles. El 1031 el pagès
Guila permuta amb l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès un alou (casa,
corral, terres i vinyes) situats a Olèrdola per un altre situat en el castell
de Mediona, al lloc dit Verz.
Bonfill, fill d’Esteve Bonfill, habitants de Mediona,
venen a Gilabert i la seva muller Emima, un alou prop de Riu de Bitlles. Està
situat prop de la terra de Geriberga, del Mont Pedrós (muntanya de 54 metres
situada al terme de Mediona), d’un lloc dit Palau (un antic palau del castell?)
i la muntanya dita Pedra Aguilar (1053).
Es diu que el bisbe Borrell de Vic encomanà als primers
castlans, l’any 1015, el repoblament i defensa dels territoris més extrems del
bisbat. Com hem vist ja hi vivia gent abans d’aquesta data.
Ramon Hug ven a Guillem Dalmau i la muller Agnés el dret
de cobrar cens sobre una terra que fou dels seus avis, situada en el terme del
castell de Mediona i de la parròquia de Sant
Quintí (1115).
Els documents ens ajuden a saber l’origen d’altres
topònims a partir de senyors/cavallers que s’havien repartir el territori per
cobrar-hi rendes: Pere de Conilles ven al seu germà Berenguer de Conilles, la
part senyorial/feudal que té d’herència del seu pare, situada a Conilles, en el terme de Mediona (1200);
Guillem de Conilles amb la muller Ermessén i la seva mare Eliarda, venen el mas
de nom la Torre de Puigmoltó, amb
totes les terers, fruits i drets senyorials, situada al castell de Mediona a
Berenguer de Gallissà i aquests la venen
al monestir de Santes Creus. A canvi l’abat del monestir accepta com a monjo
del monestir a Guillem de Conilles (1201).
També Guilla, muller de Guifré, ven a Baró, unes
propietats situades en el terme de Mediona, al lloc dit Riu de Bitlles, prop de l’església
de Sant Quintí. Les tenia per empenyorament, a causa d’un deute, que li
havia fet Sabida. Estan situades a la carrerada
que va fins a Sant Quinti...(1201).
En temps de núpcies, Guillem de Conilles (no es deuria
fer monjo) fa una donació a la seva muller Ermessenda de la propietat, dret i
jurisdicció del mas Celada, situat a
la Torre de Puigmoltó (1202).
Guillem de Mediona cobrava rendes al castell de Miralles
(els senyors/castlans eren els Cervelló) L’abat del monestir de Santes Creus el
porta a judici al·legant que li pertany a ell cobrar-les (1234).
En diferents documents es troben cognoms Mediona, que
probablement son originaris d’alguns llocs del terme, com per exemple: les
cases de Bernat Ramon de Mediona,
situades a Santa Perpetua de la Moguda (1126).
L’església de
Santa Maria del castell
Al recinte del castell hi ha l’església de Santa Maria. La
construcció podria ser del XII. És d’origen romànic. Consta d’una nau única amb
coberta de volta lleugerament apuntada. Al segle XIV s’afegí un absis poligonal
cobert amb volta nervada i en el XVIII es construí una capella neoclàssica.
Alguns rectors de l’església foren Arnau Busquets (1352),
Berenguer de Casaldoria (1374); Guillem Badoc (1393); Guilem Bados (1404); Pere
Torrella (1417); Bernat Ribes (1426); Sabem que hi havia l’altar de Santa
Maria, el de Sant Vicens (1374) i l’altar de Sant Pere (1417).
Els castlans
del castell
La castellania o castlania de Mediona està documentada el
1010, segons documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
A mitjans del segle XI el terme de Mediona estava
repartida per diferents senyors i per sobre d’ells el castlà major del castell
que cobraven rendes als pagesos que hi vivien.
Les rendes de la castlania eren repartides entre el
senyor i castlà en funció de la seva provinença geogràfica: tal tipus de cens,
era percebut sobre un tal veïnat, tal altre pertoca a la guarnició del castell.
Cada pagès era imposat pel castlà una part del vi de la vinya que hi
treballava.
Tenien tots els senyors/cavallers i castlans, més de
cinc, que percebien rendes en el terme diferents llicències excepcionals, com
per exemple, exempció de l’impost de cavalcada que s’havia de pagar al rei, en
els moments de la verema (1057).
La castlania de Mediona rebia ingressos de les guaites,
del dret de guarda dels boscos, de guardar les vinyes i altres de parroquials
que rebien també els castlans, parts dels dits delmes (1059).
Els primers castlans i senyors feudals son Guifré de
Mediona i la seva muller Guisla (1011)
El 1018 Guifré, amb Hug de Cervelló (senyor de
Vilademàger), com a marmessors del diaca Guillem, fan donació a la Seu de
Barcelona de terres i vinyes situades a Sarrià, situades en el terme de
Barcelona. El següent castlà en la documentació és Guillem de Mediona el 1033
fill de Sisemund d’Oló i net del vescomte de Girona Guinguis Mascaró.
Ramon de Mediona fill de Guillem va ser senyor i castlà
del castell conjuntament amb el seu germà Bernat de Mediona. El primer lluità
al costat de Mir Geribert contra el compte de Barcelona, Ramon Berenguer I, ja
que formava part del seu llinatge familiar.
Un feu conflictiu en el terme de Mediona (1386)
El
feudalisme (segles IX-XV) era el sistema polític econòmic i social creat durant
l’edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi
independents on el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de
tributs i treballs a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o
membres de l’Església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb
el rei de cada regió.
Un
castlà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern
d’una castlania que incloïa el castell i també el territori, anomenat feu.
Molt
sovint cal diferenciar l’existència d’un castlà major i d’un castlà menor (feu
major o feu menor). El castlà podia ser un cavaller, molt sovint de procedència
noble, que rebia d’un vassall del comte l’encàrrec de tindre un castell, amb
les terres i drets que en depenien.
Un
feu era un conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en
posició preeminent (senyor feudal o castlà major) rebia de l’altra (senyor
feudatari, vassall o castlà menor) la prestació d’homenatge amb el corresponent
jurament de fidelitat, a canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament
dit (feu menor).
El
segle XIV, que és el darrer període de la baixa edat mitjana, suposa un temps
d’una crisi generalitzada que prepara un canvi. Una davallada demogràfica se
suma a l’esfondrament del feudalisme. La lluita entre estats cada cops més
poderosos i centralitzats i el descrèdit de les institucions tradicionals
ajuden molt.
És
una crisi política europea, però que va lligada a una crisi econòmica. Els
nobles, els feudals, els castlans, tenen por de perdre la posició privilegiada
que tenien.
Un
feu conflictiu es va donar en el terme del castell de Mediona, que molt
probablement es va originar a causa d’aquests canvis que s’estaven produint a
tot Europa, la crisi del poder feudal.
Una
lluita processal entre una dona, Sibil·la, casada amb segones núpcies amb el
noble Guillem Castelló, i familiar dels Barberà, castlans majors del castell de
Mediona.
La
pugna entre el que a ella li pertanyia quant a cobrament de rendes del terme de
Mediona, per haver estat casada amb primeres núpcies amb Bernat de Barberà i el
nou castlà major Asbert de Barberà, ens ajuda a construir una idea interessant
en com es repartien el territori de Mediona els castlans, com era aquest
territori i quins eren els seus principals vassalls.
Podem saber els drets i rendes que percebien els castlans i conèixer com
actuava la jurisdicció feudal en el territori seguint tot el procés.
Els castlans
i senyors feudals de Mediona del XIV i XV
Alguns d’aquests senyor/cavallers/castlans major o menors
que dominaven el territori de Mediona foren: Asbert de Mediona (1316); Ferrer
de Boixadors (1318); Guillem de Mediona reclama al rei que li pertoca el feu
(territori feudal) de la dona Beliana, viuda del noble Bertran de Castellet
(1325); el veguer de Vilafranca requereix formar un host (agrupar homes armats)
per socórrer als assetjats en el castell de Mediona, els veïns del terme no la
volen fer (1337); Ramon Berenguer de Mediona (1350); Pere de Tous (1358); Ramon
de Boixadors (1389); Asbert de Barberà, castlà de Mediona, del castell de Bolet, de la quadra de Pareres i d’Aiguamolls (1391);
els Castellvell (1413).
En alguns anys del segle XII part de la senyoria del
castell passà als Cabrera tot i que els Mediona van conservar altra part.
Després a la casa de Cardona, als Barberà...En els segles XIV i XV estava molt
repartit el terme del castell de Mediona en diferents senyors/cavallers que
dominaven diferents feus del terme.
