Guillem Gual del
Mas de la Riba, situat a santa Margarita i els Monjos, feia donació al seu fill Jaume de les diferents pensions
de censal mort/violari que cobrava anualment. També deixava part d’aquestes
pensions en el seu testament a esglésies perquè li facin un bon enterrament.
Cal saber que molta
gent venia o comprava censals morts, però en el cas d’en Guillem és important,
pel fet de que no hem trobat que en vengui cap, sinó que sempre és ell qui en compra.
Això és símptoma de bon capital per invertir. Després de la mort de Guillem, la
seva vídua Caterina va continuar invertint en aquest afer que donava per viure
bé i amb comoditat durant anys de crisis econòmica de finals del segle XIV i
primera meitat del segle XV.
El cens és la venda
d’una pensió anual a alguna persona com a remuneració d´ una quantitat
determinada que aquesta li ha deixat. El
comprador – o censalista – és qui adquireix la pensió i el venedor – o
censatari- és qui l’ha de pagar. Tot i que aquesta és la definició que donen
alguns juristes, alguns historiadors el defineixen com un préstec legal,
indefinit, sancionat pels notaris, pel qual es paguen uns interessos anuals i
en conseqüència, constitueix una càrrega que pot ser eterna. En el segle XIV ja
estava perfectament format com a institució jurídica. El censal és l´
instrument que permet intervenir en els processos d’endeutament d’altres masos.
Els pagesos que han contret deutes o han de liquidar pagaments ineludibles,
busquen crèdits en les institucions religioses, la burgesia urbana o els masos
benestants.
Del censal se’n diu
mort perquè la seva liquidació o lluïció depèn absolutament del censatari sense
que el censalista tingui dret a reclamar el capital, i per tant, pot tenir una
durada molt llarga. La diferència amb el violari, és que aquest consisteix en
la venda d´ una pensió vitalícia per un preu determinat, en aquest cas, el
préstec s´ extingia, sense retorn del capital, després de la vida d´ una o dues
persones. També existia el “traspàs”
d’una pensió que pagava una altra persona, això feia que la durada d’un censal
s’ allargués encara més, a causa del traspàs a una altra persona, que es feia
càrrec de les pensions, i, per tant, assumia el deute.
Tenim per exemple,
el cas del violari que venen el senyor de la Bleda, Guillem d’ Espitlles i la
seva muller Constança l´ any 1381 a Jaume Gual de la Riba, pare de Guillem, al
preu de 14 lliures i una pensió vitalícia anual de 20 sous. El préstec s’
extingirà, sense retorn de capital, a la mort de Berenguer d’Espitlles , fill
de Guillem, i de Pere Gual, fill de Jaume.
També l’any 1406,
Ramon i el seus fills Pere i Antoni Brugal de Sant Miquel d’Olèrdola venien a
Guillem Gual 25 sous i 1 diner de violari a vida natural dels fills Pere
i Antoni: pensió que havien de pagar
en el lloc de l’Alzina.
La família de
Romia, la muller de Guillem Gual de la Riba, que eren de Moja i li donà el mas
de l’Alzina en el moment del seu matrimoni, també vendrà censals morts fins la mort dels fills d’ambdues parts, als
Gual de la Riba, l’any 1444:
... Francesc Alzina, maior de dies i Joan i
Francesc Alzina, germans i fills de Francesc...venem a l’honorable Joan
Berenguer de Masdovelles, cavaller de la vila de l’Àrboç... Jaume Gual i Pere
Ferran, mercaders de Vilafranca...tutors testamentàris de Joaneta e Joanet fills del venerable
Guillem Gual... de la casa de la Riba i Angelina...
Joan Alzina té 20 anys i Francesc 18. La pensió era de 12 sous i 3 diners barcelonesos.
Guillem Gual i/o
els seus fills o la vídua van comprar molts censals morts, la majoria durant el
primer decenni del segle XV. Al mateix temps cobraven pensions de censals morts
creats al segle XIV.
Veiem ara una
creació de censal mort, feta l’any 1426:
dia 17 de
novembre – Un any, després de la mort de
Guillem Gual de la Riba – en un acte a
Sant Cugat Sesgarrigues, en Jaume Bascol de Sant Cugat , la seva muller Antònia
i el fill d’ambdós, Raimon Bascol, amb la seva muller Joana, venen a Pere Gual
– nét del difunt Guillem Gual – fill emancipat de Pere Gual, mercader – fill
del difunt Guillem Gual de la Riba – 22 sous de pensió de censal mort, que s´
havien de pagar a la casa on vivia en Pere Gual, a Vilafranca:
...dandos,
solvendos et apportandos per nos et nostros vobis et vestris in
Villaffrancha...et intus hospicium habitacionis vestre et vestrorum...S’acostumava a posar la
festa del dia en què s’havia de pagar : ...a proxime festo Sancti Andree ad unum anum
primo et continue venturum et sic de inde anno quolibet in dicto termino sive
festo...Després d’una sèrie de clàusules
que s’anaven repetint acostumava a sortir el preu del censal , és a dir, la
quantitat prestada, en aquest cas per Pere Gual : ...pro precio vero
predictorum que vobis et vestris perpetuo vendimus dedistis et solvistis nobis
et confitemur...recepisse quindecim libris et octo solidos monete barchonense
de terno.... També hi havia els fiadors, els avaladors d´aquesta deuta : damus
vobis fideiussorem Marchum Maço, mansi de les Garrigues, parrochie Sancti
Cucuphatis de Garricis.,. i també una “multa” sinó es complia el pagament
de les pensions : ..pro pena stilicet et nomine pene et pro qualibet vice
qua contrafactum fuerit, quinquaginta solidos dicte monete... i si
convingués les mullers
– Antonia i Joana – hipotecaven el seu
dot per poder pagar el censal - : ...nos dicti Anthonia et Johanna,
cerciorate de iuribus nostris per notarium... ac dotibus et sponsaliciis
nostris et iuribus ypotecharum nostrarum que habemus ...in et super bonis
dictorum vostrorum nostrorum... Molt sovint després del document de creació
del censal, venia un altre document on els venedors del censal rebien la
quantitat prestada – en aquest cas les
15 lliures i els 8 sous – i ells signaven una àpoca conforme havien rebut la
quantitat demanada: ...nos Jacobus Bascol...confitemus et recognoscumus
vobis Pericono Gual, filio emancipato Petri Gual mercatoris
Villeffranche...facimus vobis de predictis quidecim libris et octo
solidos...apoche...
 |
Visita al Mas de la Riba
|
També la vídua de
Guillem Gual, Caterina, el mateix any 1426 crea un censal : ... Nos Jacobus Noya, loci de Letgerio,
parrochie Sancti Jacobi dels Domenys, et Sibilia eius uxor... venen a : ...venerabili
domine Catharine, uxor venerabili Guillermi Gual, quondam, mansi de la Riba,
parrochie ecclesie beate Marie de Blita...censuali mortuo...XIII solidos, III
denarios...
Pensions, que
s’havien de pagar al mas de la Riba per Sant Bartomeu. Les clàusules són les
mateixes que l´ anterior venda de censal mort. La quantitat prestada és de 10
lliures i 10 sous. També signen una àpoca rebent la quantitat prestada el
mateix dia. L’única diferència és que en aquest cas no hi ha avaladors.
Possiblement la raó és la coneixença i per tant, la confiança que tenia
Caterina amb Jaume Noya, ja que aquest és veí del poble de Lletger, del terme
de Sant Jaume dels Domenys, d’on és originària Caterina. En aquest
llogaret/quadra hi tenia Guillem Gual possessions de terres fins i tot de
senyoria. També d’aquest mateix poble li va venir a Caterina una herència de part del seu
germà. Un Pere Noya es casà a finals del segle XV amb un Gual del mas de
l’Alzina, probablement família de Jaume. A més en Jaume Noya formava part de la
universitat de Banyeres del Penedès al segle XV. Més conegut i de confiança ja
no podia ser. No calia que tingués fiadors.
Uns censals
de les universitats de Moja i Masquefa, que es cobraven pensions des de l’any
1379 els va rebrer Pere Gual, amb herència per part del seu avi Guillem.
A Vilafranca, el 29
d’Octubre de 1425, en Pere Ferran com a tutor del nét Guillem, i a més com a
procurador de Caterina, conjuntament amb Pere Gual i el fill d´ aquest, Pere,
confirmen al frare Marc de Rubió, paborde del Penedès, però ara al monestir de
Sant Cugat del Vallès que :
... Guillem de Corb
i Pere Fàbregues, procuradors i síndics dels homes de la universitat de Masquefa;
Francesc Bonastre, procurador i síndic de la universitat de Monistrol de Noia;
Pere i Francesc Plana i Guillem Bertran homes de la universitat de la Quadra de
Moja; i Ferrer Girbau, Bernat Canyís, Pere Sunyer i Gerard Fuster, de Sant
Esteve, llocs que pertanyen al monestir de Sant Cugat del Vallès, van
vendre a Jaume Gual del mas de l’Alzina al preu de 100 florins d’or
d’Aragó de censal mort. L’acte es feu a Moja, el 3 de desembre de 1394. En un
altre acte, al mas de l’Alzina, amb data del dia 31 d’octubre de 1415 fou
traspassat el pagament de les pensions a Jaume, fill de Guillem Gual del mas de
la Riba. Deixant al moment de la seva mort, el cobrament de les pensions
d’aquestes universitats al seu nét, Pere Gual, fill de Pere Gual, mercader.
És a dir, les
universitats de Masquefa, Monistrol de Noia i Moja, havien venut l´ any 1394,
en un acte a Moja, censals morts amb pensions anuals a Jaume Gual del mas de l’
Alzina. En Jaume del mas de l’Alzina en
un acte al mateix mas, l’any 1415, traspassa el cobrament de les pensions
d’aquest censal a Jaume, fill de Guillem. En el testament d’ aquest últim,
deixa el cobrament d’aquestes pensions al seu segon nét Pere Gual.
En el mateix llibre
hi ha un document signat a Vilafranca el mateix dia on també es parla de la
venda de censals a Jaume Gual de l´ Alzina de pensió de 91 sous i 8 diners
rendals, anuals, i la cessió d´ aquests censals a Jaume Gual de la Riba,
difunt, pare de Pere Gual. I els singulars de la universitat de Moja, fan la
venda de la resta del censal mort al nét Guillem Gual, l´ hereu del mas de la
Riba, amb pensió de 33 sous al preu de 50 florins d´ or, a pagar el dia primer
de Tots Sants, i d´un any, per Nadal.:
...in monasterio
Sancti Cucuphatis Vallenses, domino dicti loci, hiis presenti et consentienti
obtenta letra, pro hiis ...iuxta portale vocatum de Bon Consell, dicti loci de
Modia...fuerunt presentis ...: Pere Mercer, Bertolomeu Jofre alias Serra, Marc
Mascaró, Pere Durrus, Antoni Pujador, Francesc Pintador, Francesc Plana, Jaume
Durrus, Antoni Barçaló, Guillem Alzina, Bertolomeu Pujo, Francesc Alzina, Jaume
Riu, Arnau Bertran et Pere Bertran, omnes habitatores singulares dicti
loci...vendicionem dictis heredi et pupillo suo tempore de triginta tribus
solidis de censuali mortuo precio quiquagintam florenorum... La venda la
fan els síndics de la universitat, conjuntament amb Caterina, vídua de Guillem
Gual.
Resumint, veiem que
en un mateix acte Pere Gual, mercader, fill de Pere Gual, mercader de
Vilafranca, i nét de Guillem Gual de la Riba, rep com a herència – segons el
testament de Guillem –la liquidació dels censal mort de la universitat de
Masquefa que és de 100 florins d´ or.
També que l’altre
nét de Guillem, l’hereu, en Guillem, menor d’edat – l’any 1425 – rep el dret de
cobrar les pensions que encara falten pagar del censal mort de la universitat
de Moja. Què passa amb les pensions o censals de les universitats de Monistrol
de Noia i Sant Esteve de Castellet. No ho sabem. En el llibre notarial on
surten aquests documents hi ha més de 30 fulls en blanc. Calia omplir-los per
saber com quedaven el cobrament d’ aquests censals?. No podem afirmar si el nét
Guillem o la vídua Caterina se’n van fer càrrec.
El que si queda
clar és que després de la mort de Guillem Gual del mas de la Riba, deuria
costar molt endreçar el cobrament de les pensions de censals morts.
És clar que els
Gual es van aprofitar de la crisis econòmica que hi havia a la comarca i fora
d’ella. Ells tenien un bon coixí econòmic, mentre que altres en necessitaven.
Això incrementà aquest excedent que ja tenien els Gual.
