"Restes del Castellot de la Barquera"
El topònim de “La quadra de Botanet” el
trobem en els documents notarials durant els segles XIV i XV, situant terres, vinyes i masies. Era un dels
topònims àrabs que hi havia en el terme d’Olèrdola. El nom li ve d’ una torre
àrab que es situava en algun indret i se’n té notícia ja des de l’any 1058. És
en aquest any que Seniol, en el seu testament deixà a l’església edificada en
honor del Sant Sepulcre d’Olèrdola, diverses
propietats alhora que d’altres béns, deixà la torre de Tallada a la seva
filla Maria i gendre Isarn, i la torre de Botanet a la seva esposa amb la
disposició que una vegada morta passi a llur filla Ermegarda. La de Botonet era
una torre islàmica anterior a la ocupació cristiana ocupant un espai de prop de
Vilafranca. El significat de Botanet és “embassament d’aigua”.
Un embassament d'aigua situat en el lloc
El topònim, encara actual, del
Castellot de la Barquera, hom diu que podria correspondre a la torre que
s’aixecava dins l’antiga quadra de Fontallada, al mateix terme d’Olèrdola, es
tenen dades des de l’any 1001. El nom de barquera correspondria al significat
d’una propietat rústica que un es reserva per a treballar-la. També és el nom
de la masia actual de la Barquera. Les restes permeten deduir que el conjunt
tenia planta quadrada irregular d'uns 15 x 26 metres, i una torre de planta
circular. També és possible d'apreciar-hi les bases d'alguns murs que devien
configurar diverses estances. El material de construcció és la pedra, poc
treballada, però disposada d'una manera regular.
El mas de la Barquera
La memòria`popular ens diu que en el mateix lloc on hi ha situat el mas i prop de l'església
de Sant Pere Molanta, sota del Papiol, hi ha un turó que fou habitat pels moros
durant més de set-cents anys. Encara hi ha
vestigis d'una fortalesa: el “castell
dels moros”. La torre de Botanet i el Castellot de la Barquera molt
probablement correspon a la mateixa torre.
Dos masos importants i molt actius en
els segles XIV i XV, hi eren molt a prop: el Mas Rabassa i el Mas Miró o de “Mirons” El Pas de Miró, era un pont que
hi havia travessant la riera de Vilafranca, tocant al Mas dit del Miró. El
cognom de Miró deriva de Mir, sabem que és procedent dels primers habitants que
van ocupar el territori, potser familiars de Mir Geribert?
El primer Miró d’aquest mas el trobem
en la documentació notarial, l’any 1358: Pere Miró i la seva muller Francesca
Riba, fill de Nicolau Miró del Mas des Mirons d’Olèrdola. Encara que trobem l’any
1258 un altre Pere Miró que fou batlle de Vilafranca, molt probablement
originari d’aquest mas. Un altre Miró, en Bernat, l’any 1404 és propietari del
Mas Montorgull situat a la parròquia de Sant Sebastià dels Gorgs. El mateix any
un altre Bartomeu Miró, anomenat “de la
Costa” ho és del mas de Cinioles, al terme de Sant Pere Molanta,
probablement el mateix mas anomenat també “dels
Mirons”.
I encara, un altre Guillem Miró, és
també propietari del mas de Bauluç, de la parroquia de santa Fe del Penedès. I
en Joan Miró del mas de la Rovira, de la parròquia de Santa Margarida, als
Monjos.
Església de Corbera
L’any 1378, en Pere Miró, rector de l’església
de Corbera (de Llobregat) fa donació a una tia seva, de nom Valentina, vidua del
mercader Guillem Ferrer, de diferents rendes que ell cobra de censals. Tots
aquests censals corresponen a persones del Penedès o institucions: el monestir
dels franciscans de Vilafranca. El preu el posà el vicari de l’església de
Santa Maria de Vilafranca, en Ferrer Rafard; també l’advocat Pere Pellisser
pagava rendes al dit Miró per diverses propietats que tenia en el carrer
Vallmoll de Vilafranca i terres a Puigciuró (Sant Cugat Sesgarrigues), a la
Tallada; també pagava rendes a Miró, en Jaume Prats per dos horts situats al
portell, a Vilafranca...és clar, que Pere Miró era originari del Penedès
Veiem per tant bastant extens els “Mirons” pel Penedès i també en altres
indrets.
El coneixement dels topònims i els cognoms
ens ajuden a fer i recordar més història medieval.
Unes noves fotos de "La Barquera" actualitzades per els que fan aqui abaix comentaris:
Molt agraït: