Els cirurgians o barbers en els vuitanta capítols
matrimonials:
Els
barbers a l’època medieval, eren els professionals de la cirurgia menor, que
feia sagnies amb l’aplicació de sangoneres i extraccions dentàries. Els
cirurgians eren els professionals que practicaven la cirurgia major. Uns i
altres formaven confraria i el 1.408 existí la de Barcelona. El 1.860 fou
prohibit als barbers de continuar exercint la cirurgia menor.
Al
segle XIV a la Corona d’Aragó, hi
hagueren cirurgians formats "científicament" que havien estudiat la
part teòrica, mentre que a la pràctica es valien de l’ensenyament privat, posant-se
durant 5 anys al servei -com a barbers- d’un cirurgià vell, mitjançant uns
típics contractes d’aprenentatge. Acabada aquesta eren examinats pel gremi de
cirurgians. El de Barcelona fou fundat l’any 1.400.
Dels
set cirurgians que es troben en aquests capítols i dos barbers només tenim els
capítols matrimonials del barber Franci Roig.
Els
testimonis són :
Nicolau
Guarner, Pere Morell, Antoni Oliver ( barber ), Joan Rufet, Lluis Rufet,
Berenguer Vila, Antoni Vives, Ramon Vives.
El barber Franci Roig fa capítols amb
Isabel que es filla d’Antoni Vives i és cirurgià. Amb aquests capítols podem
dir que: primer, Franci no és fill de barber sinó d’un sabater/ la seva mare el
fa hereu dels béns mobles i immobles del seu pare difunt, ja que ella en tenia
l’ús de fruit/ pacten en els capítols el sogre (Antoni Vives) i el seu gendre
que “la botiga de fer barbers”la
tinguin a mitges, a més que tinguin a parts iguals “els guanys que facin tant de les barbes com de cirurgia” Les
despeses també han de ser repartides a parts iguals/ aquesta societat o
companyia ha de durar tot el temps, sota pena de 50 lliures.
A vegades
el fet de ser hereu no vol dir que hagi de seguir fent l’ofici del pare.
Probablement el sogre Vives no tenia
fills i casar a la filla amb un
barber era l’oportunitat perquè el negoci continués.
En
el fogatge de 1.553 hi havia a Vilafranca tres cirurgians i no hi figura cap
barber.
Els ferrers o manyans en els vuitanta capítols:
Els
que treballen el ferro. L’ofici que integra diverses especialitats, rep
denominacions diferents, per exemple manyà si fa claus, panys i altres objectes
de ferro (reixes, poms, frontisses...) Fora de les grans capitals els oficis
metal·lúrgics acostumaren a formar una àmplia conraria de diversos oficis, dels
quals eren capdavanters els ferrers: a Vilafranca, la confraria comprenia també
els argenters (1.338).
En
els capítols hi tenim quatre ferrer i els capítols matrimonials de dos. Un és
fill de ferrer, l’altre és fill de manescal (persona que té cura de les
malalties de les bèsties), ofici aquest, que anava lligat al de ferrador especialitzat
a ferrar cavalls, muls ...
Els
dos nuvis són hereus, però no fan capítols amb filles de ferrers. Probablement
hi hauria una davallada d’aquest ofici en aquests anys i també durant el segle
XVI segons es veu en el fogatge de 1.553 on hi ha enumerats tres ferrers.
Joan
Coll de Sansa i Joan Llorens són els que
fan capítols matrimonials. Hem trobat també Bartomeu Ferran i Pere Mestre.
Els apotecaris
L’apotecaria
era la botiga on es dispensaven els medicaments elaborats artesanalment. A
Catalunya, a l’època medieval, l’especier i l’apotecari tenien les mateixes
funcions pel que fa a la preparació i venda de preparats medicinals: xarops,
aigües, ungüents... A Catalunya el nom d’apotecari
apareix ja al segle XIII . Al 1.433 per
a tenir botiga s’exigia passar un examen i deu anys de pràctica, reduït al
1.455 a vuit, i a cinc, al 1.497. Podien ésser elegits membres
de les corporacions municipals.
Hi
tenim tres apotecaris que surten en els capítols, un d’ells especier. Els
capítols matrimonials són fets per Pere
Bartomeu de Tarragona que els fa
amb la filla del botiguer/mercader de Vilafranca, Joan Prats.
Sogre
i nuvi també acorden i pacten que faran "companyia" amb l’art de l’apotecaria
per temps de 10 anys. Tots dos tenen en comú la botiga i les eines. Cadascú
invertia una mateixa quantitat, posant
un "cabal" de 75 lliures a
la botiga, amb aquests diners compren "drogues,
caramels i altres coses". Els beneficis se’ls partien a mitges. A l’acabar
els deu anys, el "cabal"
que hi hagués també se l’han de repartir. Tenim per tant un altre pacte que
surt en els capítols matrimonials, que també es feien per continuar l’ofici del
pare i que donés garanties de la continuació d’aquest ofici amb el seu gendre.
Altres
apotecaris - especiers que hi surten com a testimonis són: Francesc Llaurador i
Antoni Riba ( especier ).
Al
segle XVI en el fogatge de 1.553 hi
trobem tres apotecaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada