Vilafranca del
Penedès té un carrer anomenat de Ferran. Està situat al costat del Palau dels
marquesos d’Alfarràs/Desvalls, i de la casa Gomà (actual Biblioteca Torres i
Bages) i el carrer té l’inici a la Plaça de l’Oli, (nom que també tenia
l’actual Plaça Jaume I) és a dir en el centre del nucli històric de l’origen de
la Vila.
El nom del carrer
està dedicat a un noble medieval, concretament el mercader Gaspar Ferran, que
es va emparentar amb famílies poderoses del Penedès, de Catalunya i més enllà.
Intentarem en aquest article comentar alguns aspectes dels seus antecessors i
d’ell mateix fins el segle XV.
La Quadra de Ferran o Torre de Ferran
Ferran és un petit
nucli situat al nord de Sant Pere Molanta, que forma part del municipi
d’Olèrdola. Es té constància del castell de Ferran el lloc, esmentat el segle
XI. Podia respondre, segons alguns historiadors, al topònim Feran Mistat,
mencionat l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet.
Actualment el lloc consta de cinc cases amb tres propietaris principals: Can
Gual, Can Torrents i Can Sardà. Aquesta última té a la porta d’entrada dos
capitells romànics que es diu que pertanyen al monestir de Sant Sebastià dels
Gorgs.
Una de les
primeres dades d’aquesta quadra és de l’any 1122 on es situa un mas en la
quadra de Ferran anomenat Puig Roig (Püio Roio) i d’una vinya, situada en el
terme de Sant Cugat Sesgarrigues. El mas era dels pares d’Estefania, que
l’empenyora a Pere Ramon per un deute durant dos anys. L’any 1141 el mas amb la
vinya Estefania fa donació a la seu de Barcelona. A finals d’aquest mateix
segle, el castell està sota la jurisdicció de la família Cervelló. Guerau Alemany
de Cervelló per raó d’esponsalici, en el moment de núpcies, fa donació a la
seva muller Saurina del castell de Gelida i del de Ferran el 1150. És en aquest
mateix any que trobem en la documentació el nom Pere de Ferran i una torre en
el lloc: Una torre que fou de Berenguer Bernat de Cervelló amb tots els alous i
feus, i que li havia venut el noble Arnau de Sarrià. Pere de Ferran paga a
Arnau cinc sous per la venda.
El 1160 Geurau
Alemany i la seva muller Saurina donen en feu a Ramon Amat i fill terres
situades a Puigroig, dins el terme del castell de Ferran. Els límits d’aquestes
terres son a l’est el prat de Ferran on hi passa força aigua; al sud la
carrerada pública que va a Vilafranca del Penedès; a l’oest alous dels Cervelló
i al nord el mas Seu.
El 1229 rep les
rendes del castell de Ferran l monestir de Santes Creus, Gerald de Cervelló en
fa donació al dit monestir en el seu testament.
La Torre de la
quadra va ser possessió el 1347 del cavaller Galcerà de Barberà. Posteriorment
passà a mans dels seus fills, primer en Guillem Ramon de Barberà, que també
posseïa la masia Estalella de Castellví de la Marca el 1360, després a
Berenguer Barberà el 1372 (de Subirats). I després al fill d’aquest, el donzell
Bernat de Subirats el 1396. La quadra fou ocupada per terres i propietats,
pagant cens al Monestir de Santes Creus i/0 també al senyors Barberà.
Un exemple el
tenim el 1422 que Bernat Torrents del castell de Ferran confessa posseir, com a
vasall del Monestir de Santes Creus, dues masies amb totes les seves terres
situades en la quadra. Una de les masies fou antigament de Pere Ferran i
l’altra del seu avi, en Ramon Torrents.
El castell amb la
torre deuria tenir un vall i per tant una muralla, aquest mateix any en el
límits d’algunes terres es situa el dit vall i també el Pont de Farran. Una de
les terres és una vinya que està situada al camí que va del castell de Ferran a
la capella de Sant Marsal. Una altra terra és davant del castell de Ferran, que
limita amb el camí que del castell a Vilafranca i un altre camí que va del
castell al mas de Riguater. Una altra terra és situada al Pont de Ferran que
limita amb la carrera pública que va a Barcelona. Promet Torrents continuar
pagant delmes al monestir de les terres que té en la quadra i de les que té a les
Gunyoles (Avinyonet). Amb el domini, també del monestir, Torrent posseix la Torra o lo canó de la Torra del castell
de Ferran amb el pati que està envoltat per pedra picada, la que abans era
dels Barberà.
Els Cervelló i els Ferran
Els Cervelló i els
Ferran es clara la seva relació amb diferents documents: el 1193 Guillem de
Cervelló acorda amb Pere Ferran el pagament d’un deute al bisbe de Barcelona;el
1196 Pere i el seu germà Berenguer Ferran
acorden amb el noble Guillem de Santjust, marit de Guillem, parent dels Ferran
i altres germans seus, sobre la possessió del mas de Ramon Viver, situat a
Avinyonet del Penedès (les Gunyoles) que els hi va deixar en testament el noble
Pere i Berenguer de Cervelló; Berenguer Ferran rep el 1203 de la seva muller
Berenguera (de cognom potser Cervelló), dos-cents morabatins que ella tenia
sobre la torre que era de Pere Cervelló i actualment passa a ser de Berenguer
Ferran.
Com hem dit el
1229 rep les rendes del castell de Ferran el monestir de Santes Creus, Gerald
de Cervelló en fa donació al dit monestir en el seu testament. Posteriorment hi
ha diferents conflictes en senyors nobles de l’epoca, hereus dels Cervelló, que
volen recuperar les rendes del lloc. El 1234 hi ha una sentència reial contra els
senyors de Mediona que van actuar contra el monestir finalitzant i afavorint al
monestir. El 1236 es torna a confirmar la mateixa sentència.
Els Ferran i la quadra de Vilarnau
L’any 1187 un
document ens parla que Pere Ferran i el seu germà Berenguer cobraven rendes de
terres situades a la quadra de Vilarnau, que devien pertànyer a l’anomenat
clergue Ferran, (familiar?) que el 1157 fa donació d’unes terres per la
construcció de la capella de Santa Maria de Vlarnau, al costat de la casa
forta/castell del mateix nom, tot situat en el terme de Subirats, a llevant de
Sant Sadurni d’Anoia. En el primer document Ponceta i Guillem de Sobarber venen
un alou en aquest lloc al notari reial Guillem Bassa, amb la condició de que si
els germans Ferran li reclamen, tindran una compensació amb altres terres del
mateix lloc.
El 1242 es signa
una promesa entre el noble Pere de Vilarnau i Pere Ferran a favor del rector de
l’església de Santa Maria de Vilafranca i el de l’església de Subirats, sobre
un contenciós de l’aigua dels molins de Vilarnau.
El 1396 es ven un
censal mort de preu 63 lliures, sobre una terra situada a la Torre de Ferran,
que ven Bernat Barberà (de Subirats) fill de Berenguer, posseïdors de la torre
del castell de Farran, a favor del noble Arnau de Vilarnau i el rector Pere
Carbó, com a marmessors del falconer major del rei, Guillem de Vilarnau, germà
d’Arnau. Els marmessors compren aquesta terra i el cens que paga pel benefici
instituït a la capella de Vialarnau, sota l’advocació de la Verge Maria. Podem
relacionar la quadra de Ferran amb el castell de Vilarnau clarament amb aquest
document.
Encara més
endavant, el 11 de maig de 1499, el papa Alexandre VI atorga a favor de Blas
Ferran el benefici sota l’advocació de Sant Bartomeu, fundat en l’altar de Sant
Antoni de la capella de Vilarnau. El 1515 el mateix Blas Ferran continua tenint
aquest benefici, per tant, cobrant rendes del lloc. Tots aquests tres Ferran de
la mateixa família.
Santa Maria de la Torre de Ferran
La primera notícia
d’aquesta església és del 1205. Berenguer Ferran i la seva muller Berenguera,
pel remei de la seva ànima i la de Pere Cervelló, donen a la confraria de
clergues del Penedès, instituïda a l’església de Santa Maria de la Torre, i li
entreguen un alou que posseeixen al costat de l’església per construir-hi cases
per a ús de la confraria. També donen un hort, situat sota la torre, perquè els
clergues i confrares en disposin per a les seves necessitats. I son present en
aquesta donació els germans de Berenguer, un altre Pere Ferran i Guillem, Ramon
prevere de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès), Pons, prevere de Sant Cugat
Sesgarrigues, Pere, prevere d’Avinyó..i altres preveres del Penedès. Signa
també el prevere Bernat Castellnou de La Granada del Penedès.
També l’any 1227, Guillem,
fill d’un altre Guillem Ferran, en fer testament, nomena marmessor a Berenguer
Ferran i Ponç de la Torre i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la
Torre.
L’any 1294 en el
testament del castlà Bernat de Vilafranca, fa una deixa a l’església de Santa
Maria de la Torre de Ferran. No cal dir que la dia església estava situada a la
quadra de Ferran o Torre de Ferran.
Pere Ferran i família en el castell d’Olivella (1164-1260)
El Pere de Ferran,
que hem anomenat, és el que atorga la carta de població del puig de Cabot, en
el terme d’Olivella, conjuntament amb Ramon Amat, Pere de Puigroig, Gerald
Lavit i altres, a favor de Cabot i altres famílies el 1164. El puig de Cabot
fou l’actual assentament del poble d’Olivella. En el document es diu:
“damus vobis Cabot et coniugi tue, Guilie, et Guillelmus et pater
eius, Isarn et Guilie, uxos eius, et Petrus et conius eius, Guillema, et
Arnallus et coniux eius, Harbona, et Bernardus et conius eius, Raimunda...unum
pug qui est heremum super ipsas rumputas de Cabot et de frate suo Guillelmo, ad
populandum et ad construendum et ad hedificandum domibus et fortedam predictum
solàrium et fortedam sit factum ad sex annos”. Calia fer cases al puig,
erm, sobre les rompudes (terres treballades per a conreu), i calia fortificar-lo,
en un termini de sis anys. No sabem el perquè Pere de Ferran, ni Ramon Amat, ni
Pere de Puigroig formaven part d’aquesta carta de població, però si sabem que a
partir d’aquest any (1064) a Pere de Ferran i família, el situem a Olivella i a
la quadra de Ferran.
El 1172 Per
d’Olzina i Guillem Canet venen a Pere de Ferran una terra, situada en el terme
d’Olivella, al lloc anomenat Vilar-sec.
Pere de Ferran i
el seu germà Berenguer tenen un plet el 1187 amb la Seu de Barcelona, per causa
de la venda d’un alou situat a prop de La Granada del Penedès. Els Ferran es
comprometen, si perden el judici, a donar unes terres que també posseeixen en
el terme de Subirats (Alt Penedès). Aspecte aquest que fa pensar que els Ferran
formaven part d’alguna de les primeres famílies que van repoblar el Gran
Penedès i tenien repartides diferents propietats amb la seva família.
El 1209 Bernat de
Puigroig reconeix a Pere Ferran que va firmar l’empenyorament fet a Arnau
Colomer del castell d’Olivella, a canvi de cent morabatins. Acorden que al cap
de dos anys s’anul.larà aquest, ja que es canviarà per terres que posseeix Pere
en el terme de Vilafranca, al castell de Castellmós, a la Pelegrina i a Melió.
El 1217 Ramona,
viuda de Pere Ferran, concedeix als seus fills Berenguer i Pere Ferran, el
castell d’Olivella amb totes les seves pertinències, que ella tenia pel seu
esponsalici i que el seu pare Pere, va deixar a Berenguer en el testament.
Els Ferran i els Castellvell (1228)
Aquest any comença
un conflicte entre els Ferran i els Castellvell, senyors de Castellví de la
Marca pel domini del castell d’Olivella i terme. Intervenen diferents
testimonis, es tracta de veure qui era propietari dels dos o un dels castells
d’Olivella, el vell i el nou. Abans hem dit que en la carta de població a favor
dels Cabot la fa Pere Ferran. En el puig de Cabot és on es va construir el
poble que es coneix actualment per Olivella (Garraf). Sembla evident doncs, que
Pere Ferran era posseïdor del castell vell d’Olivella. Veiem però que ens diuen
els testimonis.
L’octubre
d’aquests any Canet i Olzina diuen que l’alou del terme de Riba Tallada, situat
a Olivella, on hi ha quatre masos son de Berenguer Castellvell. Pere Ferran diu
que li pertanyen a ell conjuntament amb el castell i altres cases, a la seva
muller Raimunda i família.
Testimonis: en
Berenguer de Casesblanques diu que fa cent anys que paga rendes del seu mas a
Berenguer de Castellvell i que Pere Ferran i família vivia al castell nou
d’Olivella, durant aquest temps.
Bernat de Mans,
diu que el seu pare i en Canet eren propietaris del castell d’Olivella i hi
cobraven rendes i que un fill era Ramon d’Olivella. Tenien també el mas Riba
Tallada i altres. Berenguer de Castellvell cobrava algunes rendes en el terme
del castell nou d’Olivella, però vivien a Castellví de la Marca.
El novembre
continua el conflicte. Altres testimonis, en Ramon Font diu que Pere Ferran no
vivia a cap castell i que va fer fora a Berenguer de Castellvell quan vivia al
castell vell.
Pere de Guardiola
havia sentit a dir que Pere Ferran durant dotze anys vivia en una casa nova a
Olivella amb la seva família i hi passaven els hiverns. Rigual que Pere Ferran
vivia al castell nou amb el seu altre fill Pere. Hi també hi vivien Pere
Puigroig i Gerald Lavit i Amat (els que fan la carta de població conjuntament
amb Pere Ferran).
Doncs, la
sentència que hi deuria haver cal pensar que va ser en perjudici dels Ferran,
perquè a partir d’aquest anys 1228 no els tornem a trobar en el terme
d’Olivella ni en cap dels dos castells. Tot i així, el 1255 encara hi ha un
document on s’esmenta que Berenguer de Ferran (fill de Pere) havia donat al
monestir de Santa Clara de Barcelona uns drets, que tenia sobre la castlania
d’Olivella. Dos anys següents una àpoca atorgada per Berenguer a favor de
l’abadesa Agnès i la comunitat de les clarisses es reconeix que se li havien
tornat uns diners que ell havia rebut en nom del monestir per mà del jueu Jucef
de Beers de Vilafranca del Penedès. Creiem però que des del 1228 Berenguer ja
no vivia a Olivella.
Berenguer Ferran i família (XIII)
Berenguer, fill de
Pere, era casat amb Elisenda de Viladecavalls.
Sembla ser el que
està més a càrrec de la torre/quadra de Ferran. El 1209 acorda conjuntament amb
el castlà Bernat de Vilafranca, poder pasturar el bestiar del mas Puigroig en
el terme de Ferran. El mas de Puigroig pertanyia als castlans de Vilafranca, tot
i que estava situat en la quadra de Ferran.
Els senyors de les
Gunyoles (Avinyonet del Penedès), el 1214, paguen el delme a Berenguer Ferran,
que li devien al seu pare Pere per l’alou d’Esplugues, situat a la Torre. A la
vegada li prometen que defensaran els homes i dones d’aquest lloc i que sempre
estaran de part seva.
Berenguer Ferran,
el 1222, té diferents plets pel mas del Casal Roig (situat e algun lloc del Penedès, molt probablement en
el terme de Castellví de la Marca) i la seva castlana contra el noble Bertran
de Santjust. Una sentència decideix que Berenguer ha de cobrar el delme del mas
i castlania. Entre els testimonis hi signen Ramon de la Gornal (Alt Penedès),
Bartomeu Pellicer (Vilafranca) i el clergue Ramon Puig de Vilafranca. Sabem que
el 1225 Pere Ferran, germà de Berenguer, és posseïdor de masos en el terme de
Castellví de la Marca.
Berenguer Ferran i
la seva muller Elisenda van tenir alguns tractes amb jueus. El 1231 venen un
cens que afectava una casa al carrer de la Boqueria de Barcelona al jueu Vidal
de Porta de la mateixa ciutat. Hi signa com a testimoni el clergue Bernat Puig
de Vilafranca.
El 1234 el nebot,
un altre Berenguer Ferran, rep el pagament d’un deute que tenia amb el jueu
Dulcet de Barcelona. El 1238 el jueu Vidal de Porta rep quantitats diferents
per deutes que tenia l’oncle Berenguer a través del seu nebot. El 1240 els jueus
Vidal d’Hispània, Regina, viuda d’Abraham de Cardona i Vidal de Porta de
Barcelona, també rep quantitats diferents que li devia el seu oncle i el seu
germà Pere Ferran.
L’oncle Berenguer
va fer deixes en el seu testament a l’església de Sant Valentí de les Cabanyes.
El nebot Berenguer, va ser l’administrador i hereu dels seus béns. El 1238 el
comanador de Sant Valentí de les Cabanyes anomena procurador al nebot
Berenguer, que era advocat. La raó era participar en l’apel.lació que s’havia
de fer en la resolució de la sentència del contenciós que Ramon Puig de
Vilafranca tenia amb Pere Ferran germà de Berenguer.
El 1260 el nebot Berenguer
de Ferran fa acte de donació de la seva persona i béns al monestir de Santa
Clara de Barcelona.
Els Ferran a la quadra de Ferran
A partir de
mitjans del segle XIII els Ferran tornen al seu origen (no l’havien deixat)
dominant molt més la quadra i ampliant els seus recursos. El 1241 Guillem
Ferran era qui hi vivia, un altre fill del primer Berenguer que hem anomenat. A
la seva mort el nebot Berenguer de Barcelona és l’encarregat també
d’administrar els seus béns. Aquest mateix any estableix dues terres a pagesos
de la quadra, a Arnau Mulner, Pere Alella i Ferrer i Montserrat de la Torre.
Una de les terres està situada a l’església de Santa Maria de Ferran i l’altra
sota la casa dels Ferrer de la Torre. Els hi dona llicencia perquè cultivin el
que vulguin. També els hi estableix vinyes. El terç dels fruits de les vinyes
s’han de donar als hereus de Guillem Ferran, que era un altre Guillem Ferran,
però el 1275 els marmessors de Guillem de Viladecavalls (per part de mare) li
fan donació de la batllia i casa forta de Viladecavalls durant un any si ell
els hi dona a canvi fidelitat i lleialtat.
El 1404 Antoni
Ferran de la Torre de Farran establiex terres a Antoni Roig. La muller era
Constança.
Els Ferran de Vilafranca i el Penedès (XIII-XV)
Sabem que a
principis del segle XIV un Berenguer Ferran era posseïdor de cases. No fora
gens fora de lloc, que els Ferran fossin una de les famílies també repobladores
de Vilafranca i diferents llocs del Penedès. La comanda de Sant Valentí de les
Cabanyes el 1306 compra cases que eren de Guillem Babau a Vilafranca, en el
lloc on edficaran els hospitalers a la vila. Les cases les tenia Guillem perquè
les havia comprat a Berenguer Ferran, per tant, el segle XIII ja eren també a
Vilafranca.
Posteriormentb un
Valentí Ferran i el fill Arnau Ferran viuen a Vilafranca, venen cases i terres
situades a Barcelona i en el terme de Sant Pere de Reixac (1332-33). El mateix
Arnau és subveguer de Vilafranca el 1333. No sabem la relació que podrien tenir
amb els Ferran de la Torre de Sant Pere Molanta, però no assegurem que no hi
fos. Can Moià o Can Soler situat a Montcada i Reixach estava en possessió del
Valentí Ferran de Vilafranca del Penedès el 1331, després passà al seu fill
Arnau, que va ser un ciutadà honrat de Barcelona, després el van vendre a Jaume
Bastida.
A mitjans segle
XIV en la documentació trobem el notari de la vila Berenguer Ferran que actua
en molts escrits de nobles del Penedès, com els Avinyó, els Masdovelles, els
Castellmós, els Muntanyans...a més de formar part com a jurat en la Universitat
de Vilafranca en diferents anys.
El testament del
notari Berenguer Ferran el 1362 ens ajuda a saber més del seu origen i les
seves relacions amb estaments tant nobliaris com eclesiàstics. Anomena
marmessors al vicari del monestir de Santes Creus, el seu germà Arnau Ferran. A
la seva muller Sabrina (en segons núpcies) i al notari Ramon Corretger de
Vilafranca. Escolleix ser enterrat al monestir dels franciscans de Vilafranca.
Fa deixes a totes les esglésies/capelles del terme de Vilafranca. Al seu germà
el frare Arnau Ferran i a la germana Elisenda li deis diferents quantitats.
També en deix a diferents persones de Vilafranca. Això ens fa pensar que en
aquests moments, com a mínim aquest Ferran, està realment ubicat a Vilafranca
del Penedès.
Altres Ferran del
segle XIV i XV vivien a la vila, un fuster de nom Bartomeu Ferran té casa al
carrer de les Corts de Vilafranca. Fa testament el 1370. La muller és
Benvenguda. Anomena hereu al fill Francesc Ferran, i sinó a l’altre fill Joan
ferran o a la filla Guillema o a Elisenda Ferran, que és monja al monestir de
Santa Clara de Vilafranca. Un altre Arnau Ferran, també notari ,casadat amb
Agnès Segarra filla d’un altre notari de la vila (1350); un Marti Ferran,
pagès, (1315); Guillem Ferran, teixidor (1374); Guillem Ferran, prevere,
(1376); Guillem Ferran, sastre (1384); Pere Ferran, porter del rei.(1388) La
seva muller Francesca redacta testament el 1390; Joan Ferran, mulater, (1388); Jaume
Ferran, mestre de cases (1402); Pere Ferran, ferrer, (1407; Berenguer Ferran,
sabater, (1407); Jaume Ferran, sastre, (1408); Pere Ferran, prevere, (1408);
Bartomeu Ferran ferrer, (1409); Pere Ferran, sabater, (1410); Jaume Ferran,
guixer, (1414); Bartomeu Ferran, ferrer, (1423); Valentí Ferran, sastre,
(1425); Blas Ferran, ardiaca del Penedès (1435); Antoni i Bartomeu Ferran,
notaris, (1438); Pere Ferran, mercader. Té terres a la quadra de la Torre de
Ferran (1446); Pere Ferran, calderer, (1453); Pere Ferran, teixidor, (1453) i
lloctinent del batlle de Vilafranca; Joan Ferran, clergue, estudiant en arts,
(1453);
Gaspar Ferran,
advocat, (1464); Pere Ferran, apotecari, (1465);
Fora de
Vilafranca, en el Penedès, trobem el cognom Ferran també molt sovint en els
anys del segle XIV: Pere Ferran de Santa Margarida (1388); Berenguer Ferran de
Fontrubí (1388); Ramon Ferran de Sant Valentí de les Cabanyes (1401); Guillem
Ferran de Sant Pere de Riudebitlles (1406); Valentí Ferran , sastre de l’Arboç
del Penedès, (1409); Pere Ferran, rector de l’església de l’Arboç (1422); Marc
Ferran de Castellet (1455); Arnau Ferran de la Conillera de
Castellví de la Marca (1456); Alfons Ferran, barber de l’Arboç (1482).
El mercader Gaspar Ferran (1464-1481)
Gaspar Ferran era
mercader de Vilafranca, fill del mercader Pere Ferran. En temps de la guerra
civil entre Joan II i la Generalitat (1462-1472) fa moltes vendes i compres de
terres i cases i representa en diferents plets a nobles tant de Vilafranca, del
Penedès o de qualsevol altre lloc de Catalunya. La seva muller era Maria. Va
comprar esclaus de la guerra, tenim documentat la compra que fa de Caterina, de
33 anys pel preu de 50 lliures al noble Gerald Esplugues de Vilafranca el 1468.
Vivia a
Vilafranca, en una casa situada al carrer Cap de Creus (carrer entre el carrer
dels Ferrers i carrer de la Fruita). La casa el 1481 fou derruïda després de la
guerra, suposo també per ser Gaspar rebel a la causa del rei Joan II. En aquest
any era difunt. El fill hereu un altre Gaspar Ferran, també mercader, va apropiar-se de terres i cases de gent que
havien mort en temps de la guerra i/o les comprava o venia o li eren donades
per ser leial al rei Joan II (al contrari del seu pare). Va viure al carrer
dels Ferrers de Viafranca. La filla Eufrasina es va casar amb l’advocat Rafael
Pellicer de Vilafranca.
Gaspar Ferran, ja
gran, el 1499 també va ser arrestat, tot i haver acabat la guerra el 1472 i
potser per altres causes, va tenir moltes possessions a Barcelona, ell mateix
dirigeix una carta al governador de Catalunya i li diu: “...com a detingut e arrestat per vostè...i no
perquè no tingui confiança en la justícia...sinó per quant en la ciutat de
Barcelona tinc molts contractes i proves per defensar-me...m’en vaig dret a
demanar la meva llibertat al senyor lloctinent general del rei, com a superior
de vostè i faci de testimoni en tots els maeus afers a Barcelona...”
Ja entrant al
segle XVI una altra filla de Gaspar Ferran fill es casa amb el noble i mercader
Guillem Ramon Espuny. Posteriorement fills d’aquest matrimoni es casaren amb
els Masdovelles de l’Arboç i continuaran essent una nissaga familiar amb molt
de patrimoni, prestigi social i econòmic mol alt per tot el Penedès arribant
fins i tot a substituir els castlans de Vilafranca i autoanomenar-se ells castlans
durant el segle XVI. I que també van ser propietaris del palau dels marquesos
d’Alfarràs (l’actual col.legi Sant Ramon) de Vilafranca del Penedès.
El castell de
Ferran o quadra, situada en el terme de Sant Pere Molanta, castell i torre ja
desapareguts però que des del segle XII fins en l'actualitat en els
documents el lloc és la Torre de Ferran o de Barberà amb els dos noms junts,
però posant el Ferran primer, que ens porta a l’origen dels Ferran que
van ocupar les nostres terres i del carrer Ferran que hi ha a Vilafranca.
_-_11.jpg)
