Selma
El 977 o el 978 el bisbe Vives de Barcelona cedí el lloc de Selma en feu
a Guitard de Mura, que hi havia bastit un castell. El 1142 Guillem de Santmartí,
la seva muller Beatriu i el seu fill Guillem cediren el castell amb tots els
seus termes i en franc alou als templers. El 1171 el bisbe de Barcelona els
cedia també la parròquia, esmentada ja el 1154, amb totes les rendes i els
drets, però continuà formant part de la diòcesi. Els templers hi crearen la
comanda de Sant Cristòfol de Selma (el primer comanador conegut és R. Solar el
1196) i sembla que toparen amb la família
de Robert d'Aguiló, que hi pretenia drets i amb la qual firmaren una
concòrdia el 1225.
Escultura de Robert d'Aguiló a la façana de l'Ajuntament de Tarragona.
Robert d’Aguiló:
Conegut també com Robert Bordet, fou un aventurer normand que es
traslladà des de Normandia a la Península Ibèrica a començaments del segle XI.
Va néixer a Cullei (actual Orne). El seu nom podria ser una catalanització de
la seva ciutat de naixement, Aculley (en llatí Aculeo). Altres fonts diuen que
va prendre el nom del castell d’Aguiló a l’Alt Penedès. Més tard la seva
família es va dir “Tarragona”. A l’any 1224 Robert va arribar a ser governador
del territori conquerit de Tudela i es manté en el càrrec els dos anys
següents. El 14 de març de 1129, li fou concedida l’autoritat secular del
districte de Tarragona per Olegario, bisbe de Barcelona, amb el títol de “príncep
de Tarragona”. Rebé bona part de les terres del Camp de Tarragona, terres
conquerides pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i en les que havia de
procedir al repoblament i a la defensa. Es manté en el càrrec fins el 1153.
L’any 1133 formava part de la host
d’Alfons I d’Aragó.
Es casà amb Agnes Sibylla, filla de Guillem Capra (difunta en 1170), de
la que va tenir quatre fills: Guillem (mort el 1168, suposadament assassinat per
ordre de l’arquebisbe de Tarragona), Robert, Ricard, i Berenguer (que
conjuntament amb Robert, assassinaren al bisbe Huc de Cervelló l’any 1171.
Escut dels Aguiló del Penedès
Guillem de Tarragona (Aguiló):
Fou príncep de Tarragona (1154/57.1157). Era fill del normand Robert d’Aguiló
i la seva esposa Agnés.
Arribà a Tarragona amb el seu pare, quan fou nomenat príncep de
Tarragona. De seguida acceptà tasques de govern, donant suport al seu pare.
Poc després de morir el seu pare, renuncià al títol de Príncep però
continuà governant la ciutat, tot i que es restabliren alguns drets a
l'arquebisbe de Tarragona. El 1163 és nomenat arquebisbe Hug de Cervelló, qui
des d'un primer moment s'enfontrà àgriament amb els Aguiló fins al punt que el propi
rei Alfons el Cast viatjà fins Tarragona per intentar calmar la situació. Huc
de Cervelló fou un bisbe català, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló. Va
participar a les campanyes contra els àrabs. El 1165 va fundar el convent de
canonges regulars d'agustins de Sant Miquel d'Escornalbou. Va concedir cartes
de poblament a molts llocs del Camp de Tarragona, sol o be juntament amb el
rei.
L'enemistat existent entre el seu antecessor Bernat Tort i el cavaller
normand Robert d'Aguiló es va agreujar en el transcurs del seu pontificat, i
Guillem d'Aguiló, comte de Tarragona i fill i hereu de Robert, va arribar a
usar la violència. La vídua i fills de Robert no volgueren reconèixer la
donació que l'arquebisbe havia fet al comte de Barcelona de bona part del
domini de la Mitra. El rei Alfons es va decantar contra la família Aguiló.
Poc després de l'arribada de la comitiva reial, aparegué mort Guillem
d'Aguiló, presumptament l'ordre vindria del propi arquebisbe, que seria
assassinat anys més tard pel germà de Guillem, Berenguer d'Aguiló que varen
tenir que exiliar-se a Mallorca, impossibilitant així, qualsevol intent de
reconstituir com a senyoriu el principat de Tarragona, que havia quedat
integrat definitivament en el comptat de Barcelona, sota la sobirania del comte
de Barcelona i príncep de Catalunya, així com de les Corts Catalanes.
El 1175, se li concedí una part dels drets legítims al fill de Guillem,
anomenat també Guillem, qui sembla que posaria les bases de la futura nissaga
dels Aguiló, senyors del castell d'Aguiló.
Els Aguiló al Penedés i al Garraf/ Vallmoll/ El Mas o casa dels
Aguiló al Penedés (Castellví de la
Marca/Pla de Manlleu/Selma) Gallifa/ Cubelles/ Vilafranca del Penedès.
Trobem Raimon Aguiló i la seva
muller Adaleus l’any 1056. En aquest any el matrimoni van vendre a Berenguer Guadallus unes terres,
vinyes i cases al comtat de Barcelona, al terme d’Olèrdola i al lloc anomenat
Vallmoll. En la definició dels limits s’esmentava la Torre Dela a Ponent,
(Vilafranca) i l’església de Sant Valentí o el puig del castell Mocium, al nord
(les Cabanyes).
El 1157 Guillem d’Aguiló (potser
el fill de Robert) i la seva muller Amanlit atorguen en emfiteusi a Pere
Carbonell i a la seva muller Arsén l’alou de Seniell del castell de Fontrubí,
amb la condició que no tindran altre senyor que ell.
El 1210, el fill de Guillem, també
anomenat Guillem d’Aguiló, amb la seva muller Alda, per la salvació de la
seva ànima i de la dels seus pare i parents, dóna en franc i lliure alou, el
mas de les Vidales, situat al terme del castell de Font-rubí, al monestir de
Santes Creus.
El 1212, hi ha una donació que fa Guillema de Castellvell iel seu fill
Guillem de Montcada (o Montagut) d’un sester d’ordi anual bo i net dels delmes
de Rodonyà, i d’una mitgera d’ordi, que anualment reben de lloçol del mas de
Comalonga, al terme de Castellví de la Marca. També confirmen la donació
d’aquest mas que Guillem Aguiló als
monjos pel sosteniment de l’església del monestir.
Església de Castellví de la Marca
El Mas Aguiló a Selma que
pertanyia a Guillem d’Aguiló, surt
arran de la visita pastoral d’aquest any , quan desenvolupava el càrrec de
jurat de la universitat de Selma.
El 1354, Berenguer Alzina, resident a Vilarodona, és procurador de la
seva muller Geralda, germana de Guillem d’Aguiló de Selma, posseïdor
del mas d’aquest nom
Aquest mateix any, el batlle de Castellví de la Marca, Guillem Roig,
conjuntament amb Ferrerona muller del castlà Gispert de Barberà i el batlle
Marc Guilera ven a Antoni Arbó del mateix terme, una terra que forma part de
les pertinències del mas de Aguiló (segurament
és el mateix de Selma).
També el mateix any, Ferrerona muller del cavaller i castlà Gispert de
Barberà, de Castellví i el batlle Marc Guilera anomenat per noble senyor Roger
Bernat vescomte de Castellbó (senyor de Montcada), aproven el cens d’una gran casa de Jaume Aguiló de Manlleu del
mateix terme.
El batlle Arnau Roig amb Ferrerona muller de Gispert de Barberà castlà
del castell vell i el batlle de Castellví Marc Guilera reconeixen tenir el
domini de la casa de Jaume Aguiló del
Manlleu
El 1377 els trobem vivint al Garraf: Pere
Aguiló, resident abans al lloc de Gallifa i ara a la vila de Cubelles,
procurador dels esposos Jaume de Miralpeix, senyor del castell de Miralpeix i
de la quadra de Gallifa, i Constança, promet a Berenguer Paulega, de Vilanova
de Cubelles, que pagarà 157 sous de censal mort, assignats sobre 50 lliures que
lliura anualment a la universitat de la vila de Valls.
Nucli històric de Cubelles
El 1388 uns Aguiló són sabaters a Vilafranca: Berenguer i Pere Aguiló. Vivien al carrer de Sant Pere.
El 1394 trobem a la mateixa vila un Aguiló amb l’ofici de coltellers: Joan Aguiló.
El 1409, Violant filla del cavaller Raimon de Castellbisbal i muller de Guillem
D’Aguiló, heretà la quadra d’Enveja i la castlania del castell de Cubelles.
Guillem d’Aguiló és castlà del castell de
Cubelles conjuntament amb el seu fill Joan
Aguiló l’any 1418.
L’any 1420 el matrimoni Guillem i
Violant participen en el casament del senyor del castell de la Bleda,
Eimeric d’Espitlles amb Constança filla de Guillem
Aguiló i Violant.
A partir dels anys posteriors el cognom Aguiló es quedà en les nostres
contrades penedesenques.
Castell d'Aguiló, Santa Coloma de Queralt.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1018, quan Hug de
Cervelló, fill d’Ansulf de Gurb, cedí aquesta fortalesa al seu fill Alemany,
aquest el va infeudar a Amat Elderic d’Orís, que l’any 1041 el va donar a
Sicarda, filla dels vescomtes de Cabrera i muller del dit Alemany, aquesta
nissaga el va tindre fins al segle XIII.
L’any 1132, Alaric de Timor que el devia tenir en feu, el va donar al seu
fill Ramon.
L’any 1170, hi hagué una concòrdia entre Guerau Alemany V de Cervelló,
senyor d’aquest castell, amb Guillem d’Aguiló, Berenguer d’Aguiló, Pere i
Arnau, arran de les lluites entre les dues famílies.
L’any 1193, Pere d’Aguiló, fill de Guillem d’Aguiló, llegà aquesta
castlania a Pere de Timor i al seu fill Guillem tot l’alou que tenia en aquest
castell.
