La
Capella de Sant Pelegrí de Vilafranca del Penedès està situada a la plaça Jaume
I, davant de l’església de Santa Maria. La propietat és del Bisbat de
Barcelona. Gràcies a un conveni entre el Bisbat i el Vinseum amb la condició
que el museu s’encarregui del manteniment, amb el vist i plau de l’Ajuntament
de Vilafranca, la capella s’utilitza per algunes exposicions organitzades per
Vinseum.
La
capella ha tingut diverses reformes, obres en anys 1967/70/80/81/2008... Durant
aquestes obres s’han trobat teules romanes en el subsòl de la capella; sitges i
enterraments de teules i d’àmfores; fragments de llànties, àmfora romana,
trossos de molí fragmentat, aspectes aquests que hom pensa en un moment romà
tardà, al voltant del segle V. També es trobaren tombes datades en un alt
medieval o potser romà tardà, tot i que van semblar medievals, ja que els
braços flexionats i creuats sobre el pit poden indicar aquesta època. Dins de
la tàpia d’un dels murs aparegueren ceràmiques dels segles XIV i XV. En aquí es
localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment. També en el
1980 van aparèixer monedes que podrien ser romanes i altres enterraments. Va
ser l’any 1981 quan, es va cobrir la capella, després d’estar-hi durant
quaranta anys el “Monumento a los Caidos”
i descoberta degut a la destrucció en la guerra civil, l’any 1934.
És
molt probable l’existència d’un passat romà abans de la construcció d’aquesta
capella. Abans de la Vilafranca medieval hi podria haver-hi hagut una vil.la
romana. Com a mínim aquests troballes així ho podrien indicar.
Res
no es construeix a sobre de res. La capella estava construïda sobre restes
romanes.
La
història de la capella resta esfumada en el temps, segons alguns.
A la
dècada dels 60 foren descobertes unes finestres romàniques i tot seguit una
torre es diu del segle XIII, a darrera mateix de la capella de Sant Pelegrí.
També es varen trobar unes pintures dins de la capella.
Les
excavacions que es van fer l’any 2006 dins de la capella s’hi van trobar setze
enterraments amb vint-i-vuit individus i una estructura funerària subterrània,
que hauria tingut la funció d’ossera. Es trobà també un forn amb marques d’haver
estat utilitzat com a lloc de combustió i que hauria estat cobert amb una volta
segurament per a fondre metall, potser per fer les campanes de la capella i/o
de l’església de Santa Maria. Es trobaren uns murs anteriors a la capella que
formarien part d’una construcció prèvia, la casa dels Anglès possiblement.
També dues sitges, una de grans dimensions. Aspectes aquests que ens ajuden a
confirmar l’antigor d’aquest espai i que ens porta a l’origen de la vila.
La capella dels Socors. L’hospital i
els Trinitaris
La
capella es creu construïda en el segle XIV i estava dedicada a la Verge dels
Socors. El nom de Pelegrí el va canviar Francesc Jeroni Babau, degut a que ell
va ser propietari de les cases i la capella que havien pertangut als Trinitaris
l’any 1595 i tenint en compte la capella construïda pels trinitaris de Sant
Hilari al lloc anomenat la Pelegrina de Vilafranca, avui desapareguda.
D’aquesta
capella de Sant Hilari durant el primer terç del segle XIX Cayetano Barraquer
ens comenta: al lloc septentrional de Vilafranca del Penedès, a una distància
de dos quilòmetres encara avui es veuen les ruïnes de l’antiga capella de Sant
Hilari situada entre la creu de la Pelegrina i el poble de La Granada. Aquesta
capella i el seu edifici foren el primer alberg dels trinitaris. Després van
passar a la plaça de l’Oli (actualment plaça Jaume I) davant la porta principal
de l’església de Santa Maria, al costat de la capella de Sant Pelegrí, fou
l’església dels trinitaris. Així va ser. Molt probablement la capella de Sant
Hilari. Aquest sant va escriure “Trinitate
Libri XII. S. Contra Arianos s. De Fide”, la seva obra més important, que
la va acabar l’any 360. Conté una exposició completa de la doctrina de la
Trinitat, una exposició dels principis que l’avalen i una refutació de tots els
arguments dels heretges. Se sap també de l’advocació de Nostra Senyora dels
Socors per part dels frares Trinitaris.
La
capella dels Socors/Sant Pelegrí la daten l’any 1334, però en realitat va ser
l’any 1305 quant els prohoms de la Universitat de Vilafranca del Penedès, el
rector de l’església de Santa Maria de la vila i l’orde de la Trinitat es posen
d’acord en edificar un hospital per pobres i malalts conjuntament amb la seva
capella. La capella té llicència del bisbe Barcelona aquest mateix any 1305 i
que pugui tenir una campana i que els frares trinitaris puguin acceptar
almoines per a la manutenció dels pobres de l’hospital.
La
data del document és clara fou el 17 de maig de 1305. Hi ha una còpia d’aquest
acord en un registre que conté textos dels anys 1331 a 1334 i d’aquí l’error de
datació. El notari que firma el document és el notari Marc Ferrandell de
Vilafranca. El frare trinitari que signa els documents és Guillem Granell. El
rector de l’església de Santa Maria també hi signa, és Romeu de Montoliu.
La
situació de l’hospital i capella es fa al lloc de les cases d’Angelaria una
paraula derivada d’Anglesola. Sabem de la viuda de Jaume Anglès, de nom Guillema,
alies Anglesola. Jaume va comprar les rendes reials de Vilafranca l’any 1330.
Era propietari de varies cases de la vila. Es troba en documents a partir de l’any
1275.
L’any
1582 els Trinitaris es van traslladar a l’hospital del Sant Esperit d’origen
també medieval el 1272, a l’actual carrer de la Font i on hi ha actualment l’església
de la Trinitat. Les diferents parts de l’hospital, dels seus horts es van vendre
a particulars. La capella dels Socors i espais propers van ser propietaris
primer la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria i posteriorment el
noble Francesc Jeroni Babau i la seva família fins a finals del segle XVII. Durant
aquest temps va tenir moltes reformes. I va canviar de nom amb la de Pelegrí.
La capella de Sant Pelegrí és la del
Palau Reial?
El
Palau Reial situat al costat de la capella dels Socors té el seu origen en l’any
1230. A l’any 1285 hi va morir el rei Pere el Gran. El primer fill seu, Alfons
el Franc amb un document de cancelleria datat el 1290 -cinc anys després de la
mort del rei Pere - ordena que part de les rendes reials que es recullin a
Vilafranca serveixin per a construir una capella dins del palau reial en honor
al seu pare.
Sempre
he cregut que la capella del palau que es deuria construir a principis del
segle XIV – com també la de Sant Pelegrí- era la que es dirà de Sant Bernat i
que estava situada en direcció al carrer actual del mateix nom. A més data la
seva construcció a l’any 1308, que és quan els frares del Cister, del monestir
de Santes Creus, que van comprar el Palau aquest mateix any. Hi celebrava la
missa el frare majordom del monestir. Res a veure amb la dels Socors/Pelegrí.
La
capella dels Socors o de Sant Pelegrí va ser l’església del monestir de la
Trinitat, que va ser cremada l’octubre de l’any 1934, quedant solament els arcs
gòtics de la coberta.
