Vuitanta Capítols Matrimonials Penedesencs del segle XV - 5

 

 

Els bracers en els vuitanta capítols matrimonials:

 

Eren les persones que treballaven al camp per compte d’altres i a canvi d’un jornal. Normalment no disposaven  de terres pròpies i si en disposaven eren insuficients, i vivia dels jornals que feia a terres d’altres pagesos. Podem observar que són vuit els bracers trobats en el fogatge del final del s. XV, mentre que a mitjans del segle XVI en el fogatge de 1.553 en surt només un. Vol dir això que alguns pagesos van ser primer bracers, és a dir, no propietaris de terres i durant el XVI els bracers passen més a ser propietaris de terres.

Els que fan capítols matrimonials són: Joan Clapers, Cristòfol Garcia, Antoni Porcell, Joan Claramunt, Bartomeu Oller, Franci Rosell.  

Com a testimonis en els capítols hi ha els bracers: Bartomeu Salom i Francesc Pellisser.

Dels sis capítols de bracers que tenim, quatre fan capítols amb vídues propietàries de terres, són aquests:

 

1.480  Joan Clapers amb la vídua Francina (abans muller d’un paraire)

1.480  Joan Claramunt amb  la vídua Francina (del Mas La Costa)

1.485  Cristòfol Garcia amb la vídua Joana.

1.495 Franci Rosell amb la vídua Gabriela (abans muller d´un altre bracer) que viu al Mas                   D’Estorany.

Els mercaders en els vuitanta capítols matrimonials:

 

Centraven la seva activitat econòmica en el comerç a l’engròs, traficaven amb mercaderies o diners, practicaven el comerç exterior. Trobem mercaders a Vilafranca com a consellers al segle XV. A Barcelona, la posició dels mercaders s’enfortí a la darreria del segle XV amb la creació del Consell dels  Vint.

Setze mercaders surten en els capítols matrimonials, a vegades també se’ls hi diu botiguers, per tant podem deduir que alguns botiguers vilafranquins a la vegada feien comerç a l’engròs. Només dos d’ells fan capítols matrimonials. La resta formen part de la signatura dels capítols matrimonials, com a testimonis (degut al seu prestigi social). Els nuvis mercaders són:  Benet  Bosch  i Franci Riba.

 

També hi surten :

Joan Barqueta,  Gaspar Ferran,  Gaspar Ferran (fill de l’anterior), Pere Ferran, Pere Granell, Bernard Gual, Joan Mascaró, Pere Feliu Mascaró, Blai Merles, Joan Pellicer, Pere Pellicer, Joan Prats, Miquel Riba, Pere Salelles.

 

Al fogatge de 1.553 a Vilafranca hi havia fogatjats nou mercaders. Tenien una bona posició econòmica i social. Econòmica perquè el dot (del que parlarem més endavant) en l’exemple en  els dos mercaders que fan capítols és alta en relació a la dels altres oficis. Un dels mercaders fa capítols matrimonials amb una filla d’un notari, posseïdora dels béns mobles i immobles del  seu pare i mare, per tant hereva.

 

Els blanquers en els vuitanta capítols matrimonials:

 

Els blanquers tenien cura de les operacions preliminars de l’adob de pells: remullar, encalcinar, pelar, descarnar i adobar en clots i remeses. Les estances on treballaven eren  blanques, a causa de la calç que feia servir, d’aquí prové el nom de blanquer.  Altres historiadors diuen que el nom prové perquè obtenien les pells "en blanc" que eren lliurades després als assaonadors. S’organitzaren en gremi al s. XIII. Al final del XV començà una etapa de decadència.

 

Set blanquers surten en els capítols matrimonials, però només tenim els capítols matromonials de dos d’ells. Aquests són Francesc Blancafort i Joan Pometa.

 

Els altres : Antoni Bernarda, Esteve Capellades, Jaume Peixò,  Pere Peixò ( Peho ), Pere Terroja.

 

Els dos blanquers que fan capítols matrimonials posseeixen béns mobles i immobles. Un d’ells, perquè és hereu d’un sastre i fa capítols amb la filla d’un pagès, i l’altre  és cabaler però rep per part del seu germà gran  (l’hereu) casa i terres.

En el fogatge de 1.553 hi surten 32 blanquers, això voldria dir una pujança en el treball d’aquest ofici a partir del segle XVI o la meitat d’aquest segle.