L’HOSPITAL DE CERVELLÓ

Dissabte 11 d’octubre 2014

11:00h III Taula Rodona “l’Hospital d’Olesa. Influència de l’Hospital al territori s. XVI-XXI”. A la capella de l’Hospital.  Presentaran l’acte: Enric Ases, alcalde d’Olesa de Bonesvalls. Anton Roca, rector de la parròquia d’Olesa de Bonesvalls i vicari episcopal. Amb la participació de: Maria del Agua Cortés, llicenciada en història i arqueologia, tècnica de Cultura de la Diputació de Barcelona; Josep Bosch, Historiador especialitzat en Història Medieval; Santi Estrada, membre del Grup de Recerca Olesa Rural. Moderat per Josep Maria Tillo, regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana.

Des de l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls es convida als veïns i veïnes a vestir-se d’època i engalanar les seves cases per tal d’aconseguir una atmosfera medieval.

21:00h XVIII Mostra de Cuina Medieval, a la carpa de la plaça Fitó. Venda de tiquets fins al 8 d’octubre a l’Ajuntament. Preu: 12,50 €.

Al voltant de les 22:30h Audiovisual “El nostre poble, l’Hospital i la seva història”, a l’esplanada de l’Hospital.

 

 

A partir del segle XIII, coincidint amb l’apogeu del pelegrinatge jacobeu, els reis i els senyors feudals comencen a fundar hospitals al llarg de la Via Mercadera entre Sant Boi i Cervera, com és el cas d’aquest hospital de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls. Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, senyor dels castells de Cervelló, Foix, Vilademàger, Gelida i molts d’altres. Les rendes que pagaven els pagesos al dit senyor Cervelló, van ajudar a l’ajuda que donava l’hospital. La seva missió era acollir els vianants i pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per Sant Boi i Olesa.  En un principi era el prior del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, qui havia d’escollir un administrador. El 1274, el mateix Guillem de Cervelló dotà l’hospital, a més del molí de Planella. L’any 1285, el rei Pere el Gran féu estada en l’hospital, malalt d’unes ferides; traslladat al seu palau de Vilafranca, hi morí el 11 de novembre. Més tard les quadres de Vallirana i de l’Ordal passaren a formar tard de la jurisdicció de l’hospital. El 1328 passà a administrar-lo el bisbe de Barcelona, el qual al segle XVII hi fou representat pel rector d’Olesa. Un d’aquests administradors, Bonanat Manyosa, adquirí del rei Pere el Cerimoniós, el 1381, la plena jurisdicció civil i criminal. Al segle XIX, amb la confiscació dels béns eclesiàstics, l’hospital acabà la seva funció, també la nova carretera iniciada a finals del XVIII, de València cap a Barcelona i que passa per l’Ordal, hi va ajudar. Va ser adquirit per subhasta del particular Manuel Girona, que el retornà al bisbat. Posteriorment la hisenda es formà com una explotació agrària, que hi perdura fins a l’actualitat.

Al segle XV, disposava de les estàncies del rector, de la de l’oli, de la cuina, de les cambres de les dones, de la dels pobres, del porxo del rei, de la cambra del rei, de la cambra de la reina, de l’estable, de la del forn, de la dels missatgers, de la cambra de la torre, de la dels grans, de la de l’hospital, de la dels frares i de la del corral.

En la seva tipologia original, l’Hospital d’Olesa és un conjunt de concepció plenament gòtica, format per un edifici de dues plantes, cobert amb embigat sobre arcs diafragma, separat de l’edifici principal, i inclòs dins el recinte emmurallat que defineix el conjunt, en la porta del qual es col·locà un cap esculpit de marbre, de procedència probablement romana.

 

La Capella de Santa Maria de l’Anunciata de l’Hospital

El 1232 fou consagrada l’església que acompanya al conjunt de l’Hospital i també la de Sant Joan, al centre del poble d’Olesa. Per tant, la capella és anterior a l’edificació de l’hospital. En el seu moment hi havia pintures probablement romàniques que decoraven el seu interior. Fou molt malmesa en diferents anys, sobretot en la guerra civil del 1936. Es pot veure amb detall els diferents materials reutilitzats en la seva reconstrucció.

“En la visita pastoral de l’any 1314 pel Bisbe Pons de Gualbes, consta que cada any més o menys tenia 200 lliures la parròquia de l’hospital de rèdits essent sa missió proveir a tots els pobres, vianants i de la parròquia i en especial als predicadors menors i altres ordres mendicants. A cada pobre transeünt se li havia de donar una lliura de pa i vi i als que es quedessin pa, vi i cuina”