dissabte, 11 de maig del 2024

El joc de ballesta a Vilafranca del Penedès


Una crida o ban de l’any 1447 signat pel batlle de Vilafranca del Penedès Andreu Bisbal, sobretot dirigida als jugadors de ballesta que jugaven a la plaça nova situada fora muralles i a tothom en general, proclama:

Que per ordenació dels jurats de la Universitat de Vilafranca, com que a la plaça nova s’hi ha plantat arbres, que cap persona desfaci, tali o mani talar els arbres ni les seves branques. Ni lligui als arbres porcs, o qualsevol altre bèstia. Ni tirar-hi pedres, ni fems ni altres coses en el lloc de jugar. Serà penat qualsevol persona que no segueixi aquesta crida, amb pena de cinc sous, la meitat al batlle i altre meitat a l’obra de la verge Maria.

Els jugadors es donen per assabentats i els hi diu que sigui ells els que adobin i esporguin els arbres i cuidin el lloc.

La ballesta és una de les armes més significatives de l’època baix medieval. Arreu de la Corona d’Aragó s’organitzaven competicions anuals anomenades jocs de la ballesta, molt regulades i amb bones recompenses. El seu propòsit era potenciar l’existència de ballesters locals ben entrenats per tal de facilitar la defensa de les viles i de territori.

Les parts d’una ballesta:  arbrer, arc, corda, encorda, estrep, canal, nou, caixa, clau. 

A Barcelona, existí entre 1356 i 1516 una milícia municipal de ballesters per a la defensa costanera, però la més famosa companyia de ballesters de tota la Corona d’Aragó és la de Sant Jordi o del Centenar de la Ploma, autoritzada a València el 1365 per Pere el Cerimoniós. S’organitzaren en confraria amb un lloc per practicar-hi, “ un pati descobert, al costat de la ballesteria, una mena de caserna, dipòsit d’armes i ventre de reunió de ballesters”. El lloc havia de ser segur i identificable. A Puigcerdà el 1485 es mana que no hi hagi qui gosi jugar a ballesta dins els barris de la vila, sinó en el camp dels tiradors en el lloc acostumat. A València el 1431 el sotsobrer de murs i valls tenia cura del terreny del joc que existia a prop del portal dels Tints.

La confraria de Sant Macari de Vilafranca de l’església de Santa Maria, des de l’any 1388 agrupava els fusters, picapedrers, mestres de cases, els ballesters i els forners.

La plaça Nova

Amb una dada d’algun any del segle XV s’ha trobat un document on diu que el jove Jaume Ferrer de Vilafranca del Penedès va tirar un passador (tir) de ballesta a Miquel Figuerola pel seu darrera mentre ell passava per les eres de la plaça nova. Sembla clar que el tal Jaume Ferrer estava situat en el lloc on es podia jugar a la ballesta.

El 1401 una dada ens situa una venda d’un hort fet malbé que el sastre Nadal Marti ven al prevere Jaume Manresa. Està situat a la plaça nova. Es paga cens a la capella de Sant Jaume de la Calçada situada al carrer de Sant Pere. Els límits de l’hort ens situa l’hort del monestir dels frares menors (franciscans) i de l’hospital de Sant Pere.

El 1453 el batlle de Vilafranca del Penedès mana i dona llicència al sabater Joan Coloma que és propietari d’una pallissa situada en la plaça nova, al costat d’una de les entrades on es juga a ballesta, per construir una canal perquè l’aigua de la pluja no ragi i entri en el camp de joc.

Amb una altra dada posterior, el 1591, el mestre de cases Antoni Ivern rep l’ordre de construir una paret en l’hort de la casa de l’hostal de Cullerer situat a la rambla, antigament dita la plaça nova. En aquest moment sembla que ja no s’hi juga a la ballesta.

Podem deduir que la plaça nova es va situar a la Rambla de Sant Francesc, a extramurs i no lluny dels portals de muralla anomenats d’Aragonés o de frares menors, al final del carrer de la Cort i el portal de la Palma o de Torregrossa al final del de la Palma.

Ballesters de Vilafranca

Un dels ballesters que surt més sovint en els documents notarials és Bernat Roig. Bernat estava casat amb Eulàlia Abeyar filla del també ballester Ramon Abeyar de Vilafranca. Vivia en un alberg situat al carrer de la Palma. Molt a prop de la plaça nova. Disposa també de diferents terres situades més a prop de la plaça nova. La plaça nova es va construir en un lloc que deuria ser abans de la seva propietat tot i no tenir referencies documentals al respecte. Roig bastant anys va ser conseller de la Universitat ens ho assegura més.

Un document de 1362 ven ni més ni menys dues-centes ballestes a Pere Vall tresorer del rei Pere el Cerimoniós. El preu va ser de cinquanta florins d’or. El document aclareix que la compra de les ballestes eren per defensant-se amb la guerra dels dos Pere que tingué lloc entre 1356 i 1375 que enfrontà la Corona d’Aragó i el Regne de Castella. El 1404 ven algunes ballestes al nou senyor del castell de Font-rubí, el noble Pere Febrer pel preu de 110 sous. En un inventari del castell el 1476 es troben sis ballestes. El 1420 el ballester Bernat Roig demana ser enterrat al monestir dels frares menors, lloc destinat a gent important i nobles/cavallers.

Altres ballesters que surten en la documentació notarial de Vilafranca son el Jeroni Jofre, Antoni Cirer, Pau Girbal, Francesc Sabater a més de dos originaris de Vilafranca que van anar a viure a Barcelona, Pere Marti i George Armengol.

Qui vulgui saber més del joc de ballesta pot consultar i llegir el treball d’investigació de Roberto Lorenzo de San Román en aquest enllaç:

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9223537

 

 

 

 

 

 

dissabte, 2 de març del 2024

Procés d'un forn de pa de Vilafranca del Penedès (1495-96)

 

L’any 1171 el castlà Oller de Rasquera, el fill Veià i Berenguer donen tots els drets que tenien sobre els forns de Vilafranca i sobre tots aquells altres que amb anterioritat s’havien edificat al castlà Pere de Vilafranca, a la seva muller Guillema i als seus descendents.

Els forns comunals en la Vilafranca medieval en els segles XIV i XV foren el forn del castell, el forn dels monjos, el forn de la fruita, el forn de les Cols, el forn de les Olles, el forn de la Palma i el forn de la Parellada..

El forn de la Parellada, va ser el primer forn que va tenir la vila. Es coneixen dades a partir de l’any 1232: És en una venda que fa el noble Pere Vallmoll al mercader Guillem Pellisser de tots els drets que tenia Vallmoll en aquest forn, és a dir de cobrar les rendes. Els castlans del castell, els senyors de Vilafranca i els de Canyelles, també castlans del castell de la Vila, eren els que administraven i cobraven les rendes d’aquest forn per més endavant passar al llinatge dels Masdovelles de l’Arboç i que també es pagava cens al rei. L’any 1494 fou enderrocat per ser reconstruït de nou a l’any següent pels mateixos Masdovelles. Això portà un procés judicial per cobrar el cens que devien els Masdovelles a la tresoreria reial.

El noble Guillem Joan de Masdovelles  defensava els interessos de que el forn fos públic i que estava al corrent del pagament dels cens reial quan funcionava el forn. El jutge fou l’advocat Gregori Molgosa, representant a la Batllia general de Catalunya. El escriptor del procés va ser el notari del Batlle general de Catalunya Joan Ribaltes.

Personatges del procés (1495)

El procés comença el dilluns set de desembre de 1495. Hi participà d’una part el noble Galcerà Ferrer i Gualbes, regent de la Batllia general de Catalunya amb absència del noble Joan Sarriera, que fou nomenat el 1468 i fou capità de la Girona reconquerida en temps de la guerra civil (1462-1472) i per l’altre part el dit Guillem Joan de Masdovelles domiciliat a l’Arboç del Penedès, el mercader Bartomeu Guilera, anomenat lloctinent del Batlle general a Vilafranca, representants tots ells als Masdovelles, senyors del forn.

Per l’altre part hi ha Francina vídua del mercader Joan Gual demanant els drets del forn o una part d’aquests com hereva del seu marit difunt. En el seu nom hi actua en el procés el metge Miquel Piquer de Vilafranca.

La Batllia general de Catalunya defensava els drets de cobrar rendes reials, ja que els forns de Vilafranca, pertanyien primer al patrimoni reial hi ha el notari Joan Torsell i el físic Pere Joan Gras procuradors del patrimoni reial.

Causes principals del procés (1496)

Va ser el deu de maig (no consten dies anteriors) que els procuradors del patrimoni reial declaren que Guilem Joan de Masdovelles deu censos que havia de pagar al tresorer reial sobre el domini del forn. No serà notificat el deute del cens reial als Masdovelles fins el dimarts setze de setembre d’aquest any 1496.

Guillem Joan respon que els drets del forn li foren donats, com a gràcia,  pel capità Martí d’Angulo, capità a Vilafranca anomenat pel rei Joan II per ser fidel a la seva causa en contra del seu fill el príncep de Viana. Presenta una carta pública on consta la dita donació.

El regent Galcerà de Ferrer de Gualbes diu però que si des de la seva donació no ha pagat els censos reials, el forn torna a ser administrat pel Batlle general de Catalunya.

Masdovelles respon que l’any 1494 el forn era derruït i el van tornar a reconstruir i que per tant els anys que no va funcionar no s’havia de pagar censos al rei. En aquell any 1494 Masdovelles va signar una concòrdia amb l’advocat reial Pere Granell per no pagar el cens que es devia de la possessió del forn mentre dures la seva reconstrucció. Els Masdovelles van aprofitar per fer obres i refer el forn i continuar coure pa i pagar el cens en el moment del seu nou funcionament. Es mostra la concòrdia amb Granell una àpoca del pagament de sis lliures (que es devia de quan funcionava el forn).

Les despeses per adobar el forn van ser de vint-i-cinc lliures. Diu que els veïns que viuen al carrer de la Parellada saben el temps que van durar les obres i es pot comprovar per no pagar el cens durant aquest temps d’obres.

Masdovelles assegura que abans i després de la guerra de Joan II el forn va coure pa cada dia. Es pot preguntar als veïns Gual, Blancafort, al notari Bartomeu Llopis i al teixidor Joan Escardó que ara viu a Barcelona, a Joan Rufet, Bernat Escardó i altres, tots veïns del carrer de la Parellada.

Un altre aspecte de la causa del procés és que en diferents anys (no es diuen quins) els preveres Jaume Montserrat, Joan Sabater i Bartomeu Roig, pagaven cens al Masdovelles, perquè aquest els hi va vendre la casa on està ubicat el forn.

Pena imposada als Masdovelles

La Batllia general de Catalunya per cobrar les rendes/cens que li devia els Masdovelles va embargar les dues cavalleries (patrimoni de cases i terres concedit a un cavaller/noble) que cobrava Guillem Joan de Masdovelles en el terme de Vilafranca del Penedès (terres i cases situades al carrer de Sant Pere) i altres cens que cobrava del monestir de Santa Clara de Vilafranca i del poble de Santa Coloma de Queralt.

Finalitza el procés el procurador fiscal, el representant de la Batllia General de Catalunya, que la demanda és justa, ja que els Masdovelles tenien el domini a canvi de pagar el cens al rei durant vint-i-nou anys. I que tot el que es diu és veritat i dicta sentència.

Francina, la viuda del mercader Joan Gual, va renunciar a posseir els drets del forn i a cobrar alguna indemnització.

El 1499 sabem que el forn està en marxa i és domini dels Masdovelles. Es parla d’un super forn, que cal entendre molt més gran que el vell.

En el segle XVI el forn passa a altres mans pagant el cens reial. El 1546 en un acte a la parròquia de Moja es signa una concòrdia entre el flassader de Vilafranca Damià Arlés i el paraire Antoni Amat. El segon dona llicència al segon perquè pugui agafar llenya del seu bosc pel funcionament del forn de la Parellada: “...pugi prendre la llenya que tirarà per dit forn...Damià li donarà la tercera part del pa que es farà en dit forn i la meitat de la cendra...”.