diumenge, 22 de gener del 2012

Alguns cognoms medievals Penedesencs per ordre alfabètic: el seu domicili i ofici del segle XV. La lletra B.

"Senyal de Raimon Brugal,mercader de Vilafranca del Penedès, comprador de les rendes reials de la vila l'any 1390"

Babau: mercaders, advocats i senyors de diferents carrers i cases de Vilafranca; Babot : pagesos de Font-rubí i les Cabanyes; Baçabices: sastres de Vilafranca; Badoc: de Vilafranca; Bages: pagesos de Pacs del Penedès; Bainer: ferrers de Vilafranca; Baixador: de Vilafranca; Balaguer: coltellers, notaris, teixidors de Vilafranca al carrer dels Coltellers (part del carrer de la Parellada); Balcells: de Vilafranca; Ballet: pentinadors de llana de Vilafranca; Ballester: notaris, pagesos, ballesters, paraires del carrer sant Joan de Vilafranca; Banús: pagesos de Vilafranca; Banyeres: metges al carrer del sant Esperit de Vilafranca; Barber: sastres de Vilafranca; Barberà: nobles de diferents castells i cases del Penedés: Mediona, Castellví de la Marca, castell de Vilafranca....;Barceló: pagesos del carrer del Coll de Vilafranca; Barcelona: de l’Arboç del Penedès; Barcos: de Vilafranca; Barenys: de Vilafranca; Barrera: mestres de cases a la pobla de Llobets de Vilafranca; Bargalló: senyors de Castellví de la Marca; Bargant: barbers de Vilafranca; Baró: forners i altres oficis del carrer del sant Esperit de Vilafranca; Barqueta: mercaders originaris d’Altafulla, però vivint a Vilafranca; Barrot: paraires de l’Arboç; Bartomeu: notaris i altres oficis de Vilafranca; Baruta: sabaters i altres oficis de Vilafranca; Bas: sabaters originaris de Castellet però vivint al carrer del sant Esperit a Vilafranca; Baster: de Vilafranca; Bastol del mas Pujol de Subirats; Batet: de Vilafranca; Bausols: de Vilafranca; Batlle: teixidors i altres oficis del carrer de Puigmoltó de Vilafranca; Bayona: pagesos conversos del carrer dels Ferrers de Vilafranca; Bellera: senyors del castell de Pacs del Penedès;  Bellmunt: de Vilafranca; Bellot: apotecaris de l’Arboç; Bellvei: nobles de l’Arboç del Penedès; Benages: al carrer Sant Esperit (de la Font) de Vilafranca i de l’Arboç; Benapres: pagesos de l’Arboç del Penedès; Benet: traginers de Vilafranca; Berart: picapedrers al carrer Pintors (Palma) de Vilafranca; Berenguer: sabaters de Vilafranca; Bergadà: sabaters del carrer dels Ferrers de Vilafranca; Bernarda: hostalers de Vilafranca; Bernat: sastres del carrer dels Ferrers de Vilafranca; Bertolí: sastres de Vilafranca; Bertran: fusters del carrer dels Ferrers de Vilafranca i els nobles, senyors del castell de Gelida; Besora: de l’Arboç i Vilafranca; Beulús: fusters de Vilafranca; Biganda: sabaters de Vilafranca; Birles: notaris de Vilafranca; Bisanya: de Vilafranca; Bisuldó: de Vilafranca; Bisarts: picapedrers conversos de Vilafranca; Bisbal: senyors del castell de Cunit, per vivint a Vilafranca, al carrer de sant Joan; Blanc: sabaters del carrer de la Cort de Vilafranca; Blancafort: sabaters del carrer del Puigmoltó de Vilafranca; Boeri: preveres de Vilafranca; Boixadors, senyors de diferents castells del Penedès i del castell de Vilafranca; Bolet: sabaters del mas Guilera de Terrassola i Lavit (Alt Penedès); Bonaneta: carnissers de Vilafranca; Bonasenya: de Vilafranca; Bonastre: teixidors del carrer del sant Esperit de Vilafranca; Bonaventura: carnissers de Vilafranca; Bonell: físics del carrer de sant Pere de Vilafranca; Bonet: de sant Martí Sarroca; Bonjuern: de Canyelles; Bonfill: pagesos de sant Cugat Sesgarrigues; Boni: manyans de Vilafranca; Bordic: sabaters de Vilafranca; Bordoi: corredor d’orella de Vilafranca; Borrell: sabaters de l’Arboç; Borràs: del mas Avui de Castellví de la Marca; Borrot: de Vilafranca; Borsai: de Vilafranca; Bosch: notaris i altres oficis del carrer de sant Esperit de Vilafranca; Bossagai: sabaters de Vilafranca; Boví: manyans de Vilafranca; Bramon: artesans del carrer de santa Maria Magdalena de Vilafranca; Brixart: picapedrers de Vilafranca; Brugal: del mas Brugal de Santa Margarita i de l’Arboç; Bruguinyà: sastres de Vilafranca; Bruguers: mercaders de Vilafranca; Brunet: picapedrers del carrer de sant Joan de Vilafranca; Bruquetes: de La Granada del Penedès; Buac: sabaters de l’Arboç; Buadella: de Vilafranca; Bufaganyes: de La Llacuna; Bugatell: de Vilafranca; Bugia: sabaters del carrer dels Ferrers a Vilafranca; Burguet: argenters de Vilafranca; Burrull: de Vilafranca; Busquets: advocats i altres oficis de Vilafranca; Buulo: notaris de Vilafranca; 
"Senyal de Miret Buulo, notari de Vilafranca del Penedès"

dimarts, 10 de gener del 2012

El castell de Cunit i els seus senyors feudals


En un memorial d’actes de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona hi ha un document, sense data i que es pot situar entre els anys 1131 a 1162, on el comte Ramon Berenguer IV fa donació a Dalmau de Cunit, i a la seva descendència del castell de Cunit...Durant tot el segle XII veiem el noble Dalmau, primer senyor del castell de Cunit. Altres llinatges semblants fan referència a possessions situades a Tàrrega i a Salmella.
En el segle XIII la quadra de Cunit, igualment com les de Vilanova, Rocacrespa, Segur, Enveja i Aderró, s’esmenta com a possessió situada dins el terme i jurisdicció de Cubelles.

El 1352 Jaume Marc senyor de la baronia d’Eramprunyà, fa reclamació de la potestad de la casa de la Sentiu ( Gavà ) al donzell Eimeric de Cunit. El qual s’esmenta com a propietari de la quadra de la Centiu a Eimeric de Cunit. El 1373 s’esmenta el donzell Berenguer de Cunit que posseia el fogatjament del 1359 de les quadres de Cunit i Segur. Cunit igualment com altres feus del castell de Cubelles fou cedit a finals del segle XIV a Bernat de Fortià, incorporant-se novament a la corona quan els béns d’aquest noble foren confiscats.

Durant el segle XV no trobem notícies del castell i quadra de Cunit. Sols a partir de l’any 1462, Andreu Bisbal, senyor de Cunit fou declarat enemic de la cosa publica del Principat el 9 de novembre del difícil any 1462 en temps de la guerra civil contra el rei Joan II. Andreu Bisbal en els anys anteriors visqué a Vilafranca del Penedès al carrer de sant Joan a casa del senyor de Pacs del Penedès, Bellera. L’any 1475 Andreu Bisbal és difunt. La seva vídua Caterina fa un inventari dels seus béns: en aquest any encara disposa de la jurisdicció del castell de Cunit. Va ser també el senyor de la casa de Puig-roig, situat al terme de sant Pere Molanta, que en el moment de l’inventari hi havia 60 ovelles de la seva propietat.
Mes endavant hi trobem en la documentació un Joan de Cunit, que fou porter del rei, que viu a la població de l’Arboç del Penedès (1485).
A principis del segle XVI, Joan de Gualbes, advocat de Barcelona, fou el senyor del castell de Cunit. Com a tal, senyor feudal, estableix terres a Joan Gaçó de la Geltrú l’any 1502.