Els fusters medievals de Vilafranca del Penedès

 

La creació de la corporació d’oficis dels fusters de Vilafranca del Penedès marca el començament de la fusteria de la població. Privilegis, estatuts i costums regien la vida i el treball d’aquest ofici donant pas a la confraria. Coneixem, gràcies a la documentació, que ja existia una confraria abans de l’any 1383. És en aquest any que trobem un testament on hi ha deixes a l’administració o confraria dels fusters i forners en honor de Sant Macari. Va ser a partir de mitjans del segle XIV quan els fusters de Vilafranca van començar a sortir en la documentació.

Aprendre l’ofici de fuster era també imprescindible per poder després situar-te pel teu compte en un taller propi. L’any 1404 trobem que Bartomeu Guilera de 14 anys, fill de Berenguer originari del castell de Calafell, es posat pel seu pare a les ordres del fuster Joan Bauluç de Vilafranca del Penedès per aprendre l’ofici. El noi promet ser-li fidel per quatre anys que viurà amb ell tan de dia com de nit. El fuster li ha de donar menjar i beure durant aquest temps, calçar-lo, un parell de calces noves cada any, una cota nova cada any, una camisa i unes bragues. Era tenir un aprenent més o menys per poc sou.

Els fusters a vegades son anomenats també mestres de cases o/i boters. En aquest article parlarem dels que son anomenats fusters.

La confraria dels fusters (1388)

El 1388 és confirmada una reglamentació de la confraria afegint més oficis, en honor a Sant Macari, els picapedrers, els mestres de cases, ballesters i forners. Hi tenen un altar a l’església de Santa Maria de Vilafranca. Entre els seus capítols hi ha que en el dia de festa Sant Macari es celebrarà una missa major en el seu altar. S’escolliran dos prohoms cada any entre tots els de la confraria per administrar l’altar, han de ser bons i de bona fama. Seran els que colliran les almoines, deixes i altres béns dirigits a la confraria. Si algú dels confrares es posés malalt/a, els administradors han de visitar el malalt/a i confortar-lo i donar-li l’ajuda necessària gràcies als emoluments que tindrà la confraria per això.  Si el malalt/a volgués combregar aniran i vindran de la casa del malalt/a  l’església amb ciris a la mà acompanyant el cos de Crist. A l’acabar l’any de ser administrador hauran de  certificar i donar compte de tot el que han fet durant el seu mandat tant homes com dones. La sepultura d’algun confrare que morís haurà de ser ben feta. Hauran de tenir disponibles els dissabtes i diumenges per rebre també les almoines o deixes o qualsevol altres béns donats a Sant Macari. Si els administradors no compleixen tot el que regeixen aquesta capítols seran multats amb lliures. Es signa a Barcelona el 16 de març de 1388. Va dirigit al veguer i batlle de Vilafranca del Penedès pel secretari del rei.

Seguit fem una petita enumeració d’alguns dels fusters i aspectes relacionats en el segle XIV i XV. Entre parèntesis hi ha l’any primer en que hem trobat el primer cognom.

Els fusters Miracle (1345)

El fuster Pere Miracle aquest any era administrador de l’altar dedicat a Sant Macari de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Al segle XV un Pere Miracle és prevere (1447) i un Jaume Miracle és carnisser.

Els fusters Mata (1347)

Els primers fuster trobats en la documentació van ser els Mata. El fuster Bartomeu Mata el 1347 ja compra diferents terres situades en el terme de Vilafranca. Vivia a prop del portal de Barcelona (també anomenat de Santa Maria) al final del carrer de la Parellada actual. El 1350 el jueu Salomó de Beses de Vilafranca li presta diners que els hi torna el seu fill el també fuster Pere Mata. Aquest Pere va ser l’hereu universal dels béns de Pere Pellicer i del mas Puig, situat a les Gunyoles, a Avinyonet del Penedès. Això va ajudar a relacionar-se en un dels llinatges més poderosos del Penedès medieval, els Pellicer.

El fuster Bernat Mata, un altre dels fills de Bartomeu, va ser l’encarregat de fer unes portes i portals en una casa del carrer de la Parella el 1366, fer el gran portal de casa seva anomenat portal del Mata i obres a l’església de Santa Maria de Vilafranca, tot aquest mateix any 1366. Un altre dels fills va ser el fuster Joan Mata. A partir de finals d’aquest segle XIV els fusters Mata no surten en la documentació. Serà un familiar d’ells el notari Berenguer Mata, ja en el XV.

Els fusters Vendrell (1354)

Abans d’aquesta data sabem del fuster Vicens Vendrell i la muller Geraldona, que és difunt el 1354. El seu fill era Berenguer que es va dedicar a l’ofici de sastre. Geraldona, la viuda es va casar en segons núpcies el 1354 amb el carnisser Bernat Metge de Vilafranca.

No serà per tant, fins al segle XVI, que tornem a trobat fusters Vendrell en la documentació, per exemple el fuster Pere Vendrell amb la muller Tomasa el 1569, molt actius en aquest any i posteriors.

Els fusters Tomàs (1358)

En aquest any el noble Arnau de Montbrú de Vilafranca ven al fuster Jaume Tomàs una casa (hospici) situat al carrer de la Cort de Vilafranca. Al costat hi viu també el fuster Bartomeu Ferran. Durant diferents anys del segle XIV forma part de la Universitat. Col·labora també en l’ampliació de la muralla a partir de l’any 1366. Un fill de nom també Jaume serà prevere de l’església de Santa Maria. Un fill, el fuster Marc Tomàs compra casa al carrer Cap de Creus el 1403. La viuda era Sancia Brugal que es va casar de segones núpcies amb el fuster Antoni Muntaner. Elisenda, filla de Marc, es va casar amb el mercader Guillem Guasch. Una altra filla amb l’hostaler Pere Granell fill del veguer de Vilafranca l’any 1433.

Els fusters Alegret (1362)

És en aquest any quan el trobem inscrit com a testimoni en un document notarial al fuster Bernat Alegret. El 1366 s’encarrega de fer el portal de la muralla per la part del carrer de Sant Pere. Un rebut que cobra de la Universitat (Ajuntament) ho corrobora. És propietari de diferents terres situades en el terme de Vilafranca com de Moja. Viu al carrer Ramon de Vilafranca (l’actual Sant Bernat). En el mateix carrer el seu fill fuster Francesc Alegret compra un pati per edificar-hi casa seva el 1392. Francesc en diferents anys del segle XV forma part de la Universitat de Vilafranca. És en aquests anys quan el fuster Francesc Alegret és molt actiu. El 1412 amb la muller Guillema, el seu fill el fuster Joan Alegret i la muller d’aquest Andreua, demanen préstecs a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Una filla de Francesc. Constança és muller del teixidor Pere Rigual. El fill Joan en diferents anys del XV cobra cens de diferents propietats seves que lloga situades al carrer de la Cort i a la vegada en compra més. Un fill, un altre Bernat Alegret fuster viu en una casa al mateix carrer.

Una filla de Bernat fou Maria que es casa amb el mestre de cases de Barcelona, Francesc Costa. Redacta testament l’any 1419 a Barcelona. Un germà seu fou Ramon Alegret fuster que viu a Barcelona. Fa deixes als seus germans, al fuster Joan Alegret fill del seu germà Francesc; a Joan Alegret fill d’un altre Joan Alegret, aquest mercader de Barcelona. Anomena hereu al fill Miquel Costa. Una germana seva Geralda Alegret és muller del fuster Pere Domingo de Vilafranca. Signa com a testimoni el fuster de Barcelona Pere Marti. L’any següent es va publicar el testament.

Els fusters Torra (1368)

El fuster Pere Torra, la muller Francesca, el fill Guillem amb la muller Eulàlia, son els fusters de Vilafranca que trobem en aquest any per primera vegada. Demanen préstecs a propietaris de grans masies del Penedès, com els Solà del mas Laverna de Foix, aquest mateix any. Pere participa en l’ampliació de la muralla de Vilafranca l’any 1369.

Guillem Torra participa en la construcció d’una cambra dedicada al rei situada en el monestir dels frares menors de Vilafranca el 1384.

Eulàlia, muller de Guillem, redacta testament el 1398. Tenen dues filles l’Eulàlia i la Francesca que les fa hereves dels seus béns a parts iguals. Escull ser enterrada al cementiri de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Deix a l’administració de la confraria de Sant Macari tres sous. En els testimonis signen tres fusters més.

És en l’any 1399 quan el fuster Pere Torra i la muller Francesca presten ara al prevere Pere Solà (dels familiars del mas Laverna de Foix). Aquí veiem l’evolució de la família d’aquests fusters amb vint anys. Tres filles de Pere i Francesca van ser Agné scasada amb el sabater Francesc Rosselló, Eulàlia casada amb el mercader Jaume Huguet i Maria casada amb l’apotecari Bartomeu Batlle.

També notem que durant el segle XV els fusters Torra no surten en la documentació. Bernat Torra mestre de cases que el 1419 viu a la Geltrú és propietari d’un mas anomenada Fuster que té oliveres i arbres de diferents gèneres situat en el terme del castell de la Galtrú segurament familiar dels vilafranquins Torra.

Els fusters Domingo (1368)

Pere Domingo és el primer fuster trobat d’aquesta família que viuen a Vilafranca. Ell però, és originari del regne d’Aragó. La muller és Geraldona. Viu al carrer Pintors (l’actual carrer de la Palma de Vilafranca). Demanen préstecs el 1399 a diferents persones de Vilafranca per poder continuar el seu ofici.

Un fill de Pere era un altre Pere també fuster el 1422. La muller era Clara. Una filla es va casar amb el sabater Francesc Coll de Vilafranca. Vivia al carrer Cap de Creus, una part de la plaça de la Constitució actual. El 1432 era ja difunt.

Els fusters Torrents (1380)

Aquest any el fuster Bernat Torrents demana préstecs monetaris a diferents mercaders conjuntament amb la muller Francesca. El 1432 cases que eren seves situades al carrer de la Cort passen a ser del fuster Joan Alegret. Un fill el fuster Marc Torrents fa societat amb el fuster Joan Alegret per fer un retaule per l’església de Sant Pau d’Ordal el 1449.

Els fusters Mascarell (1389)

Aimeric Mascarell és el primer fuster que trobem en la documentació aquest any. Viu en un hospici al carreró de Joan Clapers (l’actual carrer Ribera). Forma part en alguns anys del XIV conseller de la Universitat de Vilafranca. Una filla, Nicola, es casa amb el pellisser Joan Busquets. Un fill fou el fuster Ramon Mascarell. Vivia al mateix carreró el 1429.

Els fusters Mateu (1390)

El fuster Berenguer Mateu era originari de la Granada del Penedès. Tenia de sobrenom Rosa. Els seus hereus, també fusters, s’identifiquen en aquest sobrenom en la documentació: Berenguer Mateu alies Rosa (1399), Antoni Mateu alies Rosa (1407), a vegades canviat: Antoni Rosa alies Mateu (1409), Joan Mateu alies Rosa (1426).

Aquest any 1390 Berenguer dicta testament. Vol ser enterrat al cementiri de l’església de la Granada. Va vendre les seves eines del seu ofici al pagès Ramon Esplugues del mas de Llinda situat en el terme d’Avinyonet. Fa deixes a l’església de la Granada, a la catedral de Barcelona, a l’administració de Sant Macari i a l’església de Vilafranca. La muller és Saurina. Té els fills Pere, Eulàlia, Gabriel i Bartomeu. Anomena hereu universal al seu fill el fuster Antoni Mateu. El 1432 el fill Antoni demana per testament ser enterrat en el monestir dels franciscans de Vilafranca.

Els fusters Bertran (1420)

El fuster Joan Bertran en aquest any viu al carrer dels Ferrers de Vilafranca. Era fill del pagès Guillem Bertran de Guardiola de Fontrubí i Guillema. Aquest any es casa amb Maria Torrent filla de sabater. De dot rep la casa (hospici) dels Ferrers. El fuster Pere Bertran, germà de Joan, es casa el 1421 amb Geraldona Montserrat filla de sastre. Rep també de dot una casa situada al mateix carrer dels Ferrers. Joan va ser el fuster que el 1432 va construir el taüt de la noble Caterina Montbrú.

Pere Bertran fou el fuster que va participar en la construcció del cor de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès l’any 1449. La fusta la va anar a buscar a l’Arboç, a les Gunyoles. A més va haver de llogar una serra ja que eren fustes molt delicades.

La confraria de Sant Macari el 1496

Els administradors de la confraria d’aquest any eren els fusters Joan Dalerma i el mestre de cases Francesc Batlle. Ara estaven afegits els oficis de boters i els serrallers. El serraller Miquel Cros, el boter Antoni Oliver, els mestres de cases Pere Avinyó i Pere Vidal i els fusters Guillem Galofré, Andreu Roig, Pere Fuster i Baldiri Diví, com a confrares, son convocats a l’església de la Trinitat de Vilafranca, situada al carrer del Vall del Castell de Vilafranca per canvis en els seus capítols. Es diu que qualsevol confrare pugui honrar a Sant Macari i la confraria pugui celebrar-les. També però s’han de fer festes no només per Sant Macari, sinó a Sant Abdon i Santa Neus patrons de la confraria i de la seva capella. Davant de cada sant la confraria ha de posar una lliura de cera.

Alguns altres fusters del segle XIV del Penedès foren Ramon Ferrer (1345); Bernat Mestre (1350); Guillem Marti (1365); Arnau Guim (1392); Marc Simó (1392); Berenguer de Pere (1361); Berenguer Mateu (1390); Berenguer Vall (1399). En el segle XV trobem en la documentació els fusters Bernat Jutglar (1400); Pere Querol (1400); Pere Riu (1406); Ramon Solà (1407); Joan Batlle (1408); Pere Romaguera (1410); Bartomeu Estavella (1414); Pere Morató (1433); Jaume Roig (1453); Guillem Galofré (1468); Bernat Llopart (1470); Joan Dalerma (1475); Antoni Janer (1476); Bartomeu Pastor (1485); Pere Bernat (1496).

Carreró del Batlle 

El carrer de la Fusteria Vella (segles XIV i XV)

Sembla molt clar que els fusters tenien un carrer amb el seu nom. El nom de carrer de la Fusteria Vella era l’actual del Campanar. En els anys del segles XIV i XV aquest carrer també té el nom de Sabateria Vella. Sabem però que hi vivien fusters, com Joan Bauluç. Que el 1408 vivia en una casa en el dit carrer de la Sabateria Vella i el taller obert al públic a l’altre banda en la plaça del Blat (l’actual Constitució). També hi viu el fuster Bernat Jutglar (1422). El nom del carrer Fusteria més antic que hem trobat és de l’any 1587 on el botiguer de roba Francesc Guasch lloga per cinc anys una casa al sastre Joan Granell situada a la Plaça del Blat i amb una porta que dona al carrer de la Fusteria Vella. Crec que si el carrer es deia Fusteria Vella era que abans d’aquesta data hi vivien fusters i hi tenien el seu taller de cara a la Plaça.

Aquest nom ha durat fins el segle XIX: el notari Jaume Muñol Ferrer deu a Joan Soler de Pointons 300 lliures per la venda que li feu d’una casa que té dos portals situada al carrer de la Fusteria Vella i que dona a la plaça i està davant el campanar o torra de Santa Maria (1803). El nom de Fusteria Vella també el trobem com el carreró de la casa Batlle (1810). Seria aquest carreró estret que encara existeix situat en el mateix carrer del Campanar. El testament de Pau Batlle Raventós és obert a casa seva. Estava situada al carrer de la Fusteria Vella o carreró del Batlle (1820).