dijous, 1 d’octubre de 2020

La quadra de Giminells i l’hospital (segle XIV-XV)

 

  

Hi ha documentació de l’antiga quadra de Giminells, des del segle XIV. Situada a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou. Hom situa l’antiga quadra de Giminells amb els llocs de l’Hostal Nou i l’Hostal de Dalt, en el terme de Sant Jaume dels Domenys. Giminells formava un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del segle XIX. El fogatjament de 1365-1370, parla de la quadra amb 15 focs, i diu que pertanyia, com el castell de l’Alba (l’Alt Camp), a Bertran de Gallifa. Es refereix a l’antic Castell i les seves terres, que formaven la Baronia de Giminells i Torregassa. El nom de Giminells, podria provenir de Geminellos (bessons).
La població de Torregassa és a ponent de Sant Jaume dels Domenys, amb la qual es comunica per la carretera de la Bisbal del Penedès. Al fogatjament de 1553 la parròquia de Torregassa tenia deu focs. El Cens del Comte de Floridablanca, el 1787, esmenta el “poble de Torregassa i Giminells” amb 113 habitants. El 1831 Torregassa i Giminells en tenien 276.
El 1847 es van incorporar a Sant Jaume dels Domenys els pobles de Letger, la Torregassa i Gimenells.

Castell de Gimenelles 

El noble Bertran Gallifa

Ardenya és un municipi de la Riera de Gaià, situada en la comarca del Tarragonès i està inclòs en els dominis del castell de Montoliu. Pertanyia el segle XIV a Bertran Gallifa (familiar de castlans del segle XII del castell de Gallifa al Vallès Occidental). Per aquests mateixos anys es va unir en matrimoni amb Alamanda, filla de Guillem d’Albà (Salbà) senyor del castell de l’Albà, fill d’un altre Guillem d’Albà, senyor de la Bisbal del Penedès. El 1358 el castell de l’Albà passa a poder de Bertran de Gallifa tot i que li pertanyia a la seva muller Alamanda. En aquests mateixos anys fou senyor de les quadres de Torregassa i Giminells.

El Testament i Alamanda Salbà

L’any 1397 Bertran era difunt. Alamanda demana al rei Martí l’Humà que obligui a Romeu Oller, batlle de Giminells, que li rebi vassallatge. La causa era que Bertran en el seu testament va deixar com hereu al convent de la Mercè de Barcelona i no a Alamanda ni com a usufructuaria. La viuda va apel·lar el testament i va demanar sovint l’ajuda del rei. El u de juny d’aquest any el batlle Romeu Oller fou empresonat pel monestir ja que tampoc li oferia vassallatge. El vint-nou de juliol d’aquest any 1397 el rei Marti, imposa una multa de cinc-cents florins al prior del convent per trangressions del domini de Giminells, que li correspon a Alamanda.
El castell d’Albà, en aquest mateix any, com a usufructuària, passa a mans d’Alamanda, per la mort del seu pare (de fet havia de ser de Bertran Gallifa, però era difunt).
El nebot d’Alamanda, Bernat Salbà, l’agost d’aquest any, demana al rei que s’executi els béns que li corresponien a Alamanda i que havien estat del seu marit difunt. El divuit d’abril de 1399, quan ja era senyora de la quadra de Giminells, fa donació al seu nebot del castell d’Albà i les seves possessions, que l’havia rebut per donació del seu cosí germà. el noble Berenguer de Juneda.
És en aquests moments quan Alamanda vol que es compleixi el que va deixar escrit en el testament el seu marit Bertran Gallifa. Una de les primeres resolucions que fa es cobrar un deute del convent de la Mercè de Barcelona. La causa era un préstec que va fer el difunt al dit convent l’any 1395. L’advocat Joan Mercer de Vilafranca del Penedès és l’encarregat de rebre els diners.


L’hospital de Torregassa/Giminells

Bertran en el seu testament deixa una assignació per construir un hospital, palacium, Havia d’estar situat a la quadra de Giminells, en el lloc de la Torragassa, en el carrer general que va a la Bisbal. Part de l’assignació s’havia de prendre de les rendes que cobrava de les possessions dels homes i dones de la Torre i quadra de Vernet (situada a Sant Martí Sarroca). L’administrador de l’hospital havia de ser el noble Guillem Ramon de Montoliu, que a la vegada era marmessor del testament de Bertran Gallifa. Guillem era senyor del castell de Renau, situat al Baix Gaià.
Guillem Ramon de Montoliu, l’any 1423, ja difunta Alamanda, es fa responsable de la construcció de l’hospital conjuntament amb Miquel Vinyes, Arnau Miró i Jaume Vila, habitants de la quadra de Giminells. L’hospital seria construït en la mateixa casa o palau on havia viscut Bertran Gallifa.
Els encarregats de la construcció Montoliu, Vinyes, Miró i Jaume, visiten la casa, per a veure si era possible i deixen escrit davant notari: “...ja havets vista la casa on se deu tenir lo hospital com sta en mal present, i en perill de anar ne tot a baix, si en breu no si obra...es necesiten 14000 sous los quals sabets per lo hospital se havien emerçar...en Francesc Senyechs ques liura sets los 14000 sous...”. Francesc Senyechs era un mercader que vivia a Vilafranca i cobrava rendes a la Torre de Vernet. Com veiem es qui va donar els diners per construir l’hospital. A canvi segurament era que li donessin la senyoria de la quadra de Giminells. Per altre banda, com llegim, l’hospital s’havia de construir, reparant un altre edifici que ja existia.
L’hospital es va construir i els Senyechs van ser senyors de la quadra. L’any 1464 Pere Senyechs és administrador de l’hospital de Torregassa i senyor de la quadra de Giminells. Fins a finals del segle XV la senyoria va a parar a mans del seu hereu Bernat Senyechs. Més endavant el senyor de la quadra és el noble Francesc Castellví i hereus fins a finals del segle XVI.
Amb diferent documentació del segle XV i XVI podem situar on deuria estar l’hospital i per tant la casa/palau/castell de Bertran Gallifa. Amb terres i masos que estableixen els diferents senyors de Giminells surten sovint els topònims Costarals de Llobet , camí de les Ventoses i La Torra, que serien els noms actuals de torrent de Llobets, el camí que puja a les Ventoses i La Torre. Molt propers a l’actual castell anomenat de Gimenelles tot i que també no gaire lluny de l’Hostal. Crec però, que el castell pot tenir una més lògica per la construcció com a casa fortificada.
Mas Vallfort




Habitants de Giminells (1395)

En un document d’aquest any sortien els noms de persones que vivien a Giminells: Joan Forana; Berenguer Sabater, Guillem Miró del mas de la Torra, el picapedrer Marc Roig, Romeu Oller del mas Margallada, Bartomeu Bolet, Antoni Costa, Antoni Bellasguard, Guillem Papiol, Pere Vallfort, Guillem Barenys, Arnau Vila i Guillem de Noya.


 


 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 


dissabte, 15 d’agost de 2020

La creu de terme de Montaspre/d’Espitlles/Santa Digna (Vilafranca del Penedès)

 

La creu de terme de Vilafranca del Penedès anomenada Creu de Santa Digna, ha portat una certa polèmica a Vilafranca, pel desmuntatge a l'hora de fer les obres cobertes de la via del ferrocarril i posteriorment tornar-la a muntar d’una manera totalment incorrecta. En el moment que escrivim aquest article continua igual i en un lloc diferent d'abans de les obres.

Voldría comentar la seva història i la ubicació en el seu origen.

Començaré dient que totes les creus de terme que hi havia a Vilafranca durant l’època de la guerra civil, es van tirar a terra. Algunes parts es van perdre, altres es van guardar i pels anys 40 es van tornar a muntar d’una o altra manera. Alguna es va fer de nou, com és el cas de la Creueta, situada a les pistes esportives, que la va construir en la seva totalitat l’arquitecte Fèlix Mestre Sala.

La Quadra de Santa Digna

La quadra de Santa Digna tenia el nom per tenir a prop la Capella romànica de Santa Digna situada en el lloc de la “Serreta” fundada a les darreries del segle X (978), i que fou derruïda al segle XVIII. Algunes indicacions ens parla de que el camí que hi anava era el camí de la Serreta que passava pel darrera del molí de Rovira.

Dues dades que ens ho confirmen. La primera la donació testamentària de l’any 998 que fa el prevere Teudemon a la seu de Barcelona ens parla de les vinyes i terres de blat que posseïa en aquest indret: “rebé tots els béns que Teudemon tenia a l’alou de Santa Digna (terme de Vilafranca) i els masos de Castellet amb les seves terres i el blat que es trobés allí i les vinyes que havia comprat a Ferriol i Castíssima i a un altre Ferriol i a Bonet, amb el vi que s’hi trobés, dos cafissos d’ordi de la pròxima collita, sis cafissos de vi i un nombre indeterminat d’ovelles, cabres i porcs, 6 oques i dos lorizs”.

Una altra de l’any 1001 en que Lunes i la seva muller permuten amb l’abat Odón un alou (terra) situat a Pont Tallada (situat també dins la quadra) per unes terres prop de Santa Digna, dues vaques i un anyell i ens limita aquestes terres amb: “ ...in termino de Olerdola, in locho que dicunt Fonte Taliata, et afrontat ipso alaude, de orientis in ipso aragallo, qui per imber discurrit, et de meridie in ipso riunculo, qui discurrit, et de occideio in ipsa sttrada, de circii en terra de Iane et de sant Cucufato.

Des de la capella de Santa Digna hi sortia el camí : “...via que va de la capella de Santa Digna al mas de Rabassa” (1420...)...”camí fariner (també anava al molí del Coll) que va de la capella de Santa Digna al mas de Rabassa” (1582).

Trobem un altre nom que es refereix a una creu que deuria estar situada en el terme de Moja i un camí que d’aquesta creu (de ferro) anava a la capella de Santa Digna (1512).

Des de Vilafranca on hi havia la bassa de Raconsens o d’Espitlles hi havia un camí que anava a la capella (1400). La bassa estava situada en el “..camí general que va a Sitges...” (1383); “...casa de Joan d’Espitlles, bassa comuna de Vilafranca, camí que va a Sitges” (1401); “...camí que va a Botanet...(molí d’en Rovira)” (1404)

Raconses era el cognom de Guillem Raconses que vivia a Vilafranca en diferents anys de la baixa edat mitjana amb una casa (que deuria ser important) en què després va passar a propietat del noble Guillem d’Espitlles i hereus, senyors d’Espitlles en el terme de Santa Margarita i els Monjos i el castell de La Bleda (1383...).

La casa dels Espitlles de Vilafranca

Com hem vist els Espitlles tenien una casa a Vilafranca. Intentarem situar-la.

Sabem que la casa fou derruïda l’any 1425, però hi va quedar el pou: “...el sabater Jaume Torrelles té una terra al costat del pou d’en Espitlles. Limitava amb les cases derruïdes d’Eimeric d’Espitlles...” (1425); “...el pagès Joan Pau té un hort al carrer del Pou d’Espitlles amb diversos arbres fruiters” (1437); Caterina, viuda de Bernat de Peralba té una casa i hort al carrer forn dels Monjos (carrer de Barcelona). Un dels límits és “...un carrer que va al pou d’Espitlles” (1437); Pou d’Espitlles (1447,1448...). Elisa viuda del noble Joan d’Espitlles té una terra situada a la Fira. Entre els límits: “..camí general que va de Vilafranca pel pou d’Espitlles a Sitges...”(1475).

Podem deduir per aquesta dades, que la casa amb el pou estaven situats a prop de la partida anomenada la Fira: “...terra a la Fira...entre els seus límits hi ha el camí que va al moli del Coll i que va a Sitges...” (1429).

La fira de Vilafranca, a més de ser un lloc de trobada de negociants, també tenia un mercat de caire ramader. La fira es feia en l’espai exterior de la muralla a tocar de la via secundària que sortia de Barcelona en direcció a Lleida. Podem assegurar, per la diversa documentació, que el lloc on es celebrava era entre on avui hi ha la Rambla de Sant Francesc i la Plaça del Penedès.

La casa amb el pou dels Espitlles estava situada en aquest indret més a prop de la Plaça anomenada.

Per tant, el camí que anava a Sitges, a Muntaspre, al molí d’en Coll, a Botanet des de Vilafranca era l’actual General Cortijo que al final enllaçava amb l’actual Avinguda de Vilanova.

La Creu

El nom com a Creu de Santa Digna no és d’origen medieval. En aquells anys era el de la Creu de Montaspre (1390...), pel mateix nom de la muntanyeta (La Serreta) on estava situada la capella; i a vegades el de Creu d’Espitlles (1473...), nom de la casa dels Espitlles comentada abans, situada a extramurs de Vilafranca.

Sabem aquests diferents noms per la documentació que ens dona referències: “... el moliner d’Antoni Cirera del molí del Coll, té una terra situada a prop de la Creu o coll de Muntaspre...”(1408).“...Pere Pujol té una terra situada a la quadra de Santa Digna...entre els límits hi ha les roques que pugen a la creu de Montaspre (1467).

“...Joan Malet té una terra situada a la Creu d’Espitlles. Entre els seus límits hi ha un:... camí que va a Santa Digna” (1473); “...Jaume Papiol té un jornal de terra situada a la Creu d’Espitlles...camí que va a Santa Digna (1487); “...el notari Pau Xamar té una terra prop la Creu d’Espitlles...al sud hi limita amb el camí que va a la capella de Santa Digna” (1582); “...Francesc Llaurador té una terra situada a la Creu d’Espitlles...camí general que va de Vilafranca a Montaspre...” (1516).

Si ens fixem en aquestes dades podem entendre que l’origen de la Creu primer estava situada a dalt del “Montaspre” (segle XIV-XV) potser situada davant de la mateixa capella de Santa Digna i que marcava el terme de Vilafranca, com indica el Llibre Verd de Vilafranca l’any 1599 marcant els límits del terme: “...Comensant a la casa del molí del Coll la qual discorrent tota la riera de Santa Digna...”

Posteriorment, a finals del segle XV, es deuria traslladar en algun lloc de l’actual Passeig Rafael Soler o en el que jo sempre hi anava a jugar de petit, al final del mateix Passeig, tocant a l’Avinguda de Vilanova. Més tard va anar a parar sobre el cobriment de llosa de les vies del tren per després ser desmuntada, desada a peces, suposadament numerades, i tornada a muntar sense ordre ni lògica.

En unes noves dades, trobades no fa gaire, ens indiquen que ja hi havia l'any 1209 una creu de Santa Digna indicant els límits del castell d'Olèrdola amb les vinyes i terres on hi tenia el domini senyorial. El fragment del text el poso en aquest article. Es pot llegir: "...aquestes vinyes ...limiten pel nord amb les vinyes de Santa Creu o de Santa Digna...a oest amb el camí que puja a Santa Digna..."


Concloent aquest escrit cal dir que és una de les creus que té origen medieval i que caldria conservar. Tot i que no confirmaria que totes les peces corresponguin a l’original (per la destrucció que hi va haver en la guerra civil, com he dit), si més no pertanyen a les creus de terme que tenia Vilafranca en aquells anys o/i altres construccions.

 

 

 

 

 

 

dilluns, 27 de juliol de 2020

4-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segle XIV- XV)


En la quarta i última part d’anotar les dades que fins avui tenim d’aquest carrer d’origen medieval de Vilafranca del Penedès, el carrer de Sant Bernat, tan sols ens faltava comentar les cases, patis i horts de la banda del Palau Reial del segle XV, és a dir, el que tocava al call jueu. Després comentarem els arrendataris que entre els segles XIV i XV cobraven rendes/censos en el carrer.
Cases, patis i horts en el segle XV
Casa i pou del teixidor Guillem Pellisser (li ven el sabater Nadal Salvany).
Limitava amb un pati que arribava fins el portal de muralla i el passatge del mur. També amb l’hort de l’hospital de Santa Maria. Al lloc on està situat el pou hi ha uns arcs de pedra que acaben al carrer de Sant Julià. Des del carrer Segarra o de Sant Julià, el tros final que arribava al de Sant Bernat, es passava per sota d’unes arcades.Hort del prevere Guillem Crispià (any 1400)
Casa i hort del prevere Francesc Sibilia. Casa i hort del teixidor Guillem Tarroja. Casa del sabater Bernat Poc (1401).
Pallissa del mercader Bartomeu Mestre. Pallissa del sabater Ramon Mas (1404).
Casa i hort del sabater Berenguer Vendrell (li va vendre Guillema, viuda del sastre Pere Salelles, pel preu de divuit lliures) Hort del prevere Jaume Tomàs (li va vendre el notari Francesc Golet)(1405).
Casa i hort del sastre Arnau Brugal (li ven el baixador Joan Punyera per setze lliures i deu sous), (al darrera hi havia l’hort de l’hospital dels Trinitaris). Casa del mercader Joan Salom (familiar del forner Bartomeu Salom, que ja hem comentat). Hort de l’apotecari Ferrer Alemany. Pallissa del baixador Pere Punyera (germà de Joan Punyera) Casa i hort del sabater Ramon Brugal (li ven el baixador Pere Guarner per deu lliures), (al darrera hi ha el forn de pa del castell que havia estat el dels jueus, ja ho vam comentar en la part tercera, posteriorment serà el forn de Rocafort). Alberg o casa amb un pati descobert del prevere Pere Guasch. Hort del prevere Jaume Colteller (li ven els hereus del noble Joan Terra). Hort del notari Pere Arnau Seradell. Casa del prevere Guillem Solanes. Hort del sabater Bernat Poch (1407).
Pallissa i hort del pagès Nicolau Alió (1409).
Casa del sabater Arnau Merles (la ven Guillema, viuda del picapedrer Berenguer Duran). Casa del peixater Lluc Monistrol (1414).
Casa i pati del rector de l’església de la Bleda, Pere Soler (li ven el mercader Francesc Golet). Casa del mercader Miquel Esblada. Hort de l’apotecari Joan Marti (1417).
Un alberg amb hort del sabater Francesc Maller (1420).
Casa amb corral al darrera del prevere Pere Franquesa, (era del prevere Pere Solà que li fou venuda pel noble Guillem d’Orts el 1373). Corral del prevere Francesc Baró (sabem que durant la primera meitat d’aquest segle en aquest carrer hi havia un corral propietat de l’Ajuntament- Universitat- : “...bestiar in quodam corral del carrer de Sant Julià...mana el batlle que el tingués el pastor Joan Miralles” – 1453). Hort del picapedrer Bartomeu Roig, (li venen els hereus de l’especier Marti Pujades) (1421).
Hort del teixidor Pere Oló. Corral del carnisser Guillem Estavella. Hort del sabater Berenguer Oliver. Casa del sastre Francesc Alzina (li va vendre Guillem Torner, el seu sogre, l’any 1350). Casa del prevere Joan Mir (de sobrenom Gipó, referit a una peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura) (1422).
Casa i hort del sabater Francesc Rosselló (abans era del sastre Gerald Rosselló). Hort del teixidor Berenguer Piera. Corral i hort amb diversos arbres fruiters del carnisser Francesc Mercer (li va vendre el sabater Pere Blanc per sis lliures el 1408). Casa del bracer Francesc Arnau. Casa i hort del pagès Raimon Segarra (fill de Miquel Segarra, el que va donar nom al carrer del darrera, que travessava perpendicularment el call jueu). Hort del noble Galcerà d’Avinyó. Hort del mercader Mateu Escuder (1425).
Casa i corral del teixidor Joan Senabre (li van vendre Ferrer del Mas Mascota de Castellví de la Marca- el corral havia estat de Guillem Estavella) (1427).
Casa del mercader Raimon Brugal (1456).
Hort del prevere Joan Galter (abans era del peixater Raimon Galter) (1475).
Hort del teixidor Gabriel Balaguer (1480).
Casa, celler i pati amb arbres fruiters del moliner de la Bleda, Pere Ravell (li ven el paraire Jaume Salelles) (1484).
Nobles i particulars arrendataris  
En un principi (segles XII-XIII) els censos de les cases, patis o altres béns immobles d’aquest carrer es pagaven al rei, rendes que administraven els castlans del castell de la vila. També els jueus pagaven rendes al rei, administrades, en aquest cas, per un jueu escollit del call. Entre els anys dels segles XIV i XV molts nobles i particulars de prestigi social posseeixen els drets/censos/rendes feudals d’aquest carrer i voltants, alguns d’ells venuts per l’erari reial. Recordem que els horts, sobretot, estaven situats en espais del call jueu, que a partir dels anys del final del segle XIV es va anant abandonant de mica en mica i les cases jueves es deurien enderrocar, quedant només les que estaven molt més allunyades del carrer de Sant Bernat i més a prop del carrer dels jueus (l’actual marquès d’Alfarràs).
Algunes de les vendes dels censos/rendes el trobem, per exemple, en l’any 1380, on els marmessors del mercader Berenguer Muntanyana, atenent a la seva voluntat, venen censos que cobrava per diversos horts i cases situades en el carrer de Sant Bernat.
Un altre ens el dona un document de l’any 1388 on els hereus del castlà Raimon de Vilafranca cobren un cens de vuit sous per un bé immoble d’aquest carrer. Es diu que aquest cens el tenia Raimon perquè li va fer donació els hereus de mercader Raimon Marquès, abans l’obtenia el monestir de Santes Creus, que li va vendre, i abans era cens reial que el passà al monestir.
En el mateix any el castlà Bartomeu de Vilafranca ven al mercader Arnau Pons diferents drets censals de cases i horts situades en aquest mateix indret.
Els nobles
El noble Arnau Guillem de Bellera va ser el posseïdor dels béns que havien estat dels castlans Vilafranca. Va ser veguer de Barcelona, Igualada, el Vallès i el Moià. En temps de la guerra civil (1462-1472) va ser capità de Vilafranca, el Llobregat i el Vallès i vescomte del rei Joan II. Se li feu donació gracia i mercer de molts drets i rendes que prenia el rei al Penedès. Unes d’elles els que cobraven els castlans de Vilafranca en aquest carrer, ja que els nobles Vilafranca van estar contra el rei Joan II en temps de la dita guerra.
Bartomeu del castell va ser el castlà que més cobrava rendes en aquest carrer. Molt probablement la raó va ser la donació per part del rei, ja que moltes rendes van anar a parar a l’erari reial, ja que els jueus pagaven els impostos al rei a través d’un tresorer escollit per ells.
Bartomeu va ser padrí d’un jueu que es va batejar com a cristià. Aquest es va anomenar posteriorment també Bartomeu de Vilafranca. Per diferenciar-los, aquest últim va ser el Bartomeu del carrer dels Pellissers (part de l’actual carrer de la Font), ja que era on va anar a viure posteriorment i el padrí era el Bartomeu del castell. El rei com a regal a l’antic jueu li va fer donació de cobrament d’algunes rendes del carrer de Sant Bernat.
El noble Guillem de Pacs va comprar les rendes reials en diferents anys del segle XIV. A més es va emparentar amb persones de prestigi de Vilafranca que ja eren propietaris de rendes de la vila. Unes d’aquestes eren en aquest carrer.
El cavaller Joan de Barberà era fill del castlà de Mediona Gisbert de Barberà. Emparentat amb els castlans de Vilafranca. Va ser un dels hereus dels castlans de Vilafranca i per tant també de diferents censals que havien sigut censos reials.
El noble Arnau Aranyó relacionat amb els senyors del castell de Sant Pere de Ribes el trobem prenent censos d’alguna de les cases del carrer.
Els mercaders
El mercader Berenguer havia estat jueu. Es convertí en un any de finals del segle XIV. Va ser fins i tot acusat per ser usurer ja que exercia el mateix ofici abans de ser cristià. Les rendes les rebia perquè les va comprar al rei en el moment de la seva conversió.
El rei va fer donació al mercader Berenguer de Muntanyana de tots els drets que li pertanyia en el poble de l’Arboç del Penedès l’any 1323. Això va provocar que tingués més possibilitats per apropiar-se’n d’altres que tenia el rei a Vilafranca i altres llocs del Penedès.
Marc Golet era un mercader que pertanyia a un llinatge de notaris, mercader i advocats. Tots ells havien tingut més d’una vegada relacions professionals amb jueus. Marc va ser molts anys jurat de la Universitat de Vilafranca. El prestigi social de la família i d’ell mateix el va ajudar a aconseguir que li venguessin o li fessin donació del cobrament de les rendes.
El mercader Raimon Brugal va ser administrador de la Pia Almoina de Vilafranca i el que rebia les rendes. Algunes les va comprar a la mateixa Pia Almoina o també diria que se les va apropiar enriquint el seu propi patrimoni econòmic.
El mercader Joan Esplugues va ser el pare de Ferrer Esplugues, que va ser batlle de Vilafranca l’any 1388.
Altres particulars
L’apotecari Francesc Trestull formava part del jurat de la Universitat de Vilafranca. Estava emparentat amb gent que era propietari de cases en el carrer i per ser un dels hereus va tenir uns drets per cobrar censos d’algun pati i casa.
Ja hem comentat que l’església va rebre també donacions per part del rei. Una d’elles el cobrament de les rendes reials d’aquests espais. El prevere Arboç va ser el que administrava l’hospital del Sant Esperit que estava situat al carrer del mateix nom (actual de la Font). Formava part d’una altra de les famílies que havien treballat amb els jueus, com per exemple, el seu germà el mercader Ramon Arboç.
El notari Mateu Morató era l’escrivent de l’ardiaca del Penedès. Per tant, estava molt relacionat amb l’església. També havia redactat durant diferents anys del segle XIV documents notarials que signaven els jueus de Vilafranca. Molts drets els devia rebre d’alguns jueus i/o també de l’església, ja que es va apropiar de moltes de les seves rendes (alguns dels preveres de l’església de Santa Maria eren propietaris de cases o altres béns del carrer). Un altre notari que rebia censos en aquest carrer fou Pere de Pontons. Un fill fou franciscà del monestir de Vilafranca. Era originari de Manresa.
El notari Ferrer Oller fou batlle de Vilafranca del Penedès en la primera meitat del segle XIV. També va ser el notari de la cort del batlle. L’any 1326 algun document el tracta com a jutge reial de Vilafranca, ja que participa representant al rei en diversos processos.
El sabater Pere Codines era fill del notari del mateix nom. El trobem rebent censos de diferents horts.
Com ja hem dit també la Pia Almoina de Marc d’Avinyó hi rebia censos de cases i altres béns situats en aquest carrer medieval. També l’església de Santa Maria de Vilafranca. El monestir dels Celestins de Barcelona, (Santa Àgata), situat al Palau Reial Major de Barcelona i el monestir de Santa Maria de la Mercè de Barcelona (Basílica de la Mercè).
Fins aquí la gran història medieval d’aquest carrer. La gent d’aquella època que el va trepitjar, hi va viure i hi va fer molta part de la seva vida cal tenir-la present. Les restes d’aquelles cases, d’aquells oficis, d’aquelles terres, d’aquell aire diferent al nostre, fora bo conservar-lo i donar-lo a conèixer. Acompanya aquest text diferents imatges de les excavacions que es van fer en el call jueu al darrera d’aquest carrer i del Palau Reial i que resten ja tapades sense haver-se conservat.

dimecres, 10 de juny de 2020

3-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segles XIV-XV) L’edifici del Palau Reial i del monestir de Santes Creus


En aquesta tercera part de la documentació que hem trobat sobre el carrer de Sant Bernat, donarem a conèixer algunes dades més sobre l’edifici del Palau Reial (actual Vinseum) de Vilafranca del Penedès, de les que ja tenieu en aquest altre article:
 També donarem informació de les cases que estaven a tocar del call jueu, on els seus límits començaven en aquesta banda del carrer.
Comentarem una data nova de l’edifici del Palau. L’any 1323 l’encarregat de conservar l’edifici i tenir-lo en condicions si el rei s’hi havia d’allotjar era el mercader Bernat Pellicer. Sabem que l’any 1308 part del Palau el va comprar el monestir de Santes Creus. En aquest document del 1323, i probablement per la dita compra, el batlle general de Catalunya Ferrer de Lillet, ordena que tot el que hi ha al voltant del Palau sigui expropiat per la seva ampliació, es parla de patis, horts, cases i basses.
Sabíem que l’any 1236 el rei Jaume I cedí l’edifici a Fructià de Palau i als seus successors amb l’obligació de donar l’allotjament al rei, quan vingués a Vilafranca.
La primera muller de Bernat Pellicer fou Alamanda, filla de Jaume de Palau, successor de Fructià, d’aquí ve ser l’encarregat del Palau. L’any 1327 és difunta. En segones núpcies es va casar amb Brusendis, filla del notari Pere Misser. Bernat no vivia al Palau, tenia casa pròpia al carrer de Sant Pere.
La casa del monestir de Santes Creus
Ja hem comentat que una part (no creiem tot) del Palau el comprà el monestir de Santes Creus l’any 1308. L’any 1209 el monestir ja tenia alguna casa situada en el terme de Vilafranca. Se les confronta amb les de Pere Mulet i les de Bernat Moià. Podem entendre la relació que vinculà Vilafranca amb el monestir de Santes Creus, per la relació amb els membres dels castlans/nissaga Vilafranca i el monestir. Encara molt abans, el 1168 trobem n Arnau de Vilafranca donant fe d’una concessió de pastures feta a favor del cenobi per la família de Follà, per tal que els ramats dels monjos poguessin estiuejar a determinats indrets de la Cerdanya. I si a més hi posem que al tombant del segle XV les rendes de Vilafranca proporcionaven a Santes Creus de 6000 a 6500 sous cada any, una quantitat important.
El 1261 un privilegi del rei Jaume I mana que el monestir rebi un bon tracte a Cervera, Vilafranca, Tàrrega i altres llocs que rep rendes.
El 1298 un altre privilegi de Jaume II confirma les llibertats del monestir que ha de tenir arreu on hi cobri rendes i també sobre les cases de Vilafranca...
Una de les cases que ja era de Santes Creus ens diu la documentació que estava situada prop de l’església de Santa Maria al segle XV i llavors: “... era un alberg molt bell, capaç i confortable – magna et pulchrior domus palacii, diu la referència – que havia servit d’allotjament a les persones reials, on possiblement havia mort el rei Pere el Gran, i ara era l’allotjament per als monjos que anaven a Vilafranca i estava insignida amb tota mena d’immunitats i de franqueses, conjuntament amb els seus anexos.,,”
El 1313 el rei Jaume II va concedir al monestir poder construir un forn per coure pa. No es va arribar a construir, perquè l’any següent (1314) un altre document conté la donació que el rei Jaume va fer al monestir del forn que tenia el castlà Ferrer de Vilafranca, situat davant del castell i per tant no dins la casa. El monestir havia de pagar al castlà deu mil sous si volia adquirir el dret senyorial.
L’any 1323 a favor de Santes Creus, el rei Jaume el Just escriptura un acte de venda de gran abast, de moltes propietats penedesenques, cedia al monestir molts d’altres i quantiosos béns, la majoria, ubicats a la comarca del Penedès.
La part del Palau Reial, que havia comprat el monestir, estava situat amb l’entrada pel carrer de Sant Bernat. Molt probablement és on es va construir la capella de Sant Bernat que va manar construït Alfons el Lliberal, fill del rei Pere el Gran, l’any 1290. I on hi celebrava missa el majordom del monestir.
En diferents anys es van celebrar les reunions dels consells de la universitat de Vilafranca (1365-1368) no eren un màxim de quinze persones. L’espai que feia servir (o va comprar el monestir) de l’edifici no era molt ampli.
Un inventari de l’any 1702 ens diu que el prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Cristòfol Vallès, vivia a la casa del monestir situada al carrer de Sant Bernat. L’encarregat de fer el inventari és el castlà de la Granada, Ramon Vallès.
Només ens parla de la quadra de la casa hi ha una taula de pi usada amb dos bancs respatllers nous. Tres cadires de repòs usades i una altra cadira.
Frares del monestir que hi vivien
Alguns frares del monestir de Santes Creus van estar vivint a la casa: el frare Bernat Miquel (1380), Guillem Raimon de Guerrera (1384-1388), Bernat Maiol (1404), Francesc Tomàs (1417), Gironer Canderer (1422), Francesc Carnisser (1474).
El monestir de Santes Creus, el 1512, arrenda les rendes per un temps de tres anys, que cobrava a Vilafranca, a Macià Reboster amb domicili a Valls. Entre altres coses, el document de l’arrendament diu que no pot fer obres en la casa que té a Vilafranca, sense el permís de l’abat, i si les fa les hauria de pagar ell: “...Macia Reboster no puga fer negunes obres en la casa de la present vila ni en lo moli dels monjos ni en altra part per dit monestir sens llicencia de dit frare Gabriel o per altre persona ameus potestat de dit fra Gabriel amb si aquel tal negunes obres feia sens la dita llicencia que dit monestir no sia obligat de pendre aquelles en tenirne de pagar res d’aquelles...”
Hi trobem vivint algunes viudes a la casa: “...Francesca, que solia viure a la casa...”(1388) “...Berenguer Vidal, estant personalment a la casa del monestir de santes Creus de Vilafrancha, en presencia del notari i en Pere Gerart, diu a la dona, que hi viu, dita Tarascona, que torna terra per títol de donació al monestir a Ferran que tenia a cens de 8 punyerons...” (1404).
“...Antoni Rubio de sant Cugat Ces Garrigues estant personalment dins la casa la qual lo monestir de santes Creus ha en Vilafranca, en presencia de mi notari Joan Cabreny, e den Pere Castellar e den Marti Escuder ...diu a una dona apellada Maria muller den Tarasco la qual esta amb lonrat cambrer (l’encarregat del monestir) de la dita casa, aquestes paraules: madona eo axi en casa lo cambrer la qual diu que al monestir de santes Creus era e lo dit Antoni diu jo, en amb absència del dit cambrer, ret, torno, restitueixo una peça de terra a la qual lo dit cambrer m’havia establida a mi que es a sant Pere Molanta, a cens de 3 quarteres d’ordi cascun any pagadors a sant Pere i sant Feliu...”(1404).
Segle XIV Horts, patis i cases
Com veurem en aquesta part del carrer de Sant Bernat abundaven els horts i els patis durant els segles XIV i XV. Les causes són dues. La primera és que les cases construïdes eren poc espaioses i de poca alçada, tan sols d’una planta. Les cases dels jueus estaven més endarrerides i quasi adossades al passatge de la muralla. L’altra causa era  l’espai bastant ampli que hi havia entre el Palau Reial o casa del monestir de Santes Creus i l’existència d’un carrer, el de Segarra, que anava de la plaça Jaume I i tenia sortida en una part del carrer de Sant Bernat.
Molts dels horts, patis, pallisses o cases que he trobat documentats en els segles XIV i XV pagaven rendes a diferents persones de prestigi social a Vilafranca, participant com a batlle de la ciutat o representant a la Universitat el seu ofici, majoritàriament de mercader.
Anys 1312: Hort del ballester Miquel Abeyar.
Hort del mercader Pons Plana.
Hort del notari Berenguer Juncosa.
Hort del noble Berenguer Saifores.
Hort del prevere Berenguer Maiol.
1323: Hort del mercader Raimon Arboç.
Hort del sabater Pere Bugia.
Casa i hort del picapedrer Berenguer Duran (fou saig de la Universitat de Vilafranca).
1331: Hort de l’advocat Guillem Llotger (formava part de la cort del batlle de Vilafranca).
Hort del mercader Bernat Curbins.
1347: Casa del pagès Jaume Fàbregas. Fill de Berenguer Fàbregas. Va ser batlle de Vilafranca el 1318. El seu germà era Raimon Fàbregas rector de l’església de Lavit propietari també d’una altra casa al carrer de Sant Bernat, situada al costat de la del seu germà Jaume.
Pallissa i hort del botiguer Guillem Mansó (del Mas Comtal. Formava part del dot pel casament amb Geraldona Huguet).
Casa del sastre Ramon Rigual.
1350: Casa del pagès Pere Solà (del Mas Laverna situat en el terme de Foix).
1355: Casa de Ferrerona Alemany Fuster, muller del noble Guillem de Pacs (era del prevere Bernat Fuster).
1356: Casa de l’hostaler Bernat Font. La va obtenir per herència del seu pare Bernat Font, que era sastre, el 1355. Fou venuda pel batlle de Catalunya Ferrer de Lillet (d’origen vilafranquí), responsable de la venda de la cases del call jueu, a Romeu Font, que a més fou batlle de Vilafranca en els primers anys del segle XIV, familiar de l’hostaler.
Al costat hi havia l’hospital  de Santa Maria, hospital que posteriorment va passar a ampliar el dels Trinitaris que era a tocar, pel carrer Segarra i ja vam parlar-ne en un altre article:
Casa del sastre Pere Massó (li va vendre els hereus del rector de Lavit Raimon Fàbregas)
Anys 1357: Casa i pati del pagès Bernat Celom (era de Ferrerona, muller del noble Guillem de Pacs). La ven el notari Pere Pons, (procurador de l’ardiaca del Penedès Berenguer de Papiol i de Guillema viuda de Jaume Anglés, que en segones núpcies es va casar amb Arnau Pons, fill de Pere. Les cases havien estat de Jaume Anglés). Paga cens de quatre sous al monestir de Santes Creus.
Casa dels hereus del jueu convers Bartomeu Febrer.
Casa dels hereus de Bernat Clergue, familiar dels castlans del castell de Vilafranca.
El testament de Bernat de l’any 1204 deix molts béns al monestir de Santes Creus, a més de voler ser enterrat en el dit monestir. També ordena: “...deix a Bernat de Vilafranca nebot seu, el mas de Charivem amb les seves pertinències i cases que son a Vilafranca ad capud plaça, a profundo abissi usque ad celum. Deix a Pere de Vilafranca germà seu...”
Pati que té construït una arcada del sastre Guillem Torner (el pati era del paraire Berenguer Jordà, que fou el saig de la cort del batlle de Vilafranca).
Hort del prevere Marc Fuster.
1360: Casa i pati del sastre Berenguer Oller (li va vendre el notari Pere Pons pel preu de seixanta-cinc lliures). Els límits de la casa són dos carrers, el de Segarra i un carreró.
Casa dels hereus de l’advocat Pere Arnau Vallmoll (la va rebre com hereu del seu oncle el prevere Bernat Vallmoll).
1361: Casa del mercader Bernat Guardiola.
Casa del prevere Bernat Batlle.
1370: Casa de l’artesà Bartomeu Gener (era del seu sogre l’hostaler Bernat Font. El 1425 hi viu la viuda Guillema Font).
1374: Casa, pallissa i hort del sastre Bernat Calendraix.
1379: Casa i hort de Joan Mercer (era l’encarregat de preparar el Palau Reial per quan havia de venir el rei -li va vendre el noble Berenguer Muntanyana).
Casa del forner Francesc Peó.
Hort de l’advocat Francesc Aragonès.
Casa i hort del pagès Guillem Noya.
1380: Pati de Raimon Marquès (abans hi havia construïda una pallissa -li ven Guillem Vives – fou tresorer de la Universitat de Vilafranca).
Casa i hort del sastre Bernat Montserrat.
Pallissa del mercader Bernat Brugal (li ven el sastre Bernat Calendraix).
Hort del sastre Bernat Soler.
Casa del teixidor Pere Llorens (li ven el fuster Pere Puig pel preu de vint lliures).
1383: Casa i hort del sastre Gerald Rosselló.
Casa de l’assaonador Salvador Palau (li ven el forner Francesc Forner, abans jueu).
Casa del mercader Berenguer Llobet.
1384: Pallissa, hort i bassa del bracer Guillem Roig (li ven l’apotecari Francesc Trestull per sis lliures).
Casa del picapedrer Guillem Queralt (és veí del picapedrer Berenguer Duran).
1388: Casa del paraire Marc Olo.
Casa del mercader Marc Cabreny.
Hort del prevere Pere Soler.
Hort del notari Joan Tomàs.
Casa i hort del mercader Arnau Baró (li ven Raimon Savis, que ara viu a Tamarit, pel preu de catorze lliures).
Casa del sabater Bernat Rubio.
1391: Casa del prevere Guillem Comalonga (rector de l’església del Vendrell).
Hort del barber Marc Puig.
1392: Pati del fuster Francesc Alegret (li va vendre el noble Bartomeu de Vilafranca del castell. Abans eren cases amb els seus horts. El pati té uns arcs de pedra).
1393: Hort del peixater Raimon Galter (li ven la seva sogra Caterina, viuda de Raimon Bonaventura pel preu de set lliures).
Hort del sastre Antoni Cabrera.
Hort de l’advocat Joan Llotger (abans era de l’advocat Guillem Llotger).
1396: Casa, pati i hort del pagès Bernat Rosell (li ven el notari Berenguer Alegret la casa per trenta-dues lliures i tres lliures del pati i hort. A l’hort hi ha un pou).
Hort del pagès Berenguer Blanch.
1399: Casa i hort de Francesca (viuda del teixidor Bernat Eimeric. Li va vendre el sastre Berenguer Oller pel preu de deu lliures).
Casa i hort de Guillema (viuda del sastre Francesc Salelles).
En un següent article comentarem les cases, horts i patis del segle XV.
Casa que actualment estant reformant.
L'arcada exterior molt probablement
corresponia al carrer Segarra.
El carrer Segarra
Els dos carrers que limita la casa venuda al sastre Oller, un és el mateix de Sant Bernat i l’altre és el de Segarra (1360) també anomenat de Sant Julià.
El nom del primer, ve del picapedrer Miquel Segarra que hi tenia cases a més de diferents horts. El fill Raimon fou hostaler i l’hostal havia estat situat en el mateix carrer en anys posteriors: “...el carrer antic de Sant Julià ara del bordell...(1515)”
El carreró Batipalmes o de Segarra o també de Sant Julià i Serraïns (actualment tancat amb una reixa). Una de les entrades era per la plaça Jaume I, al costat de l’església dels Dolors, (tot i que creiem que començava més endarrere, arribant als límits del castell dels castlans). Tenia sortida pel mateix carrer de Sant Bernat, d’aquí ve el que també se l’anomenés de Sant Julià en els anys del segle XIV i XV.
Un exemple: El 1473 el noble Gabriel Claramunt, procurador del noble Bellera, ven a Gabriel Fons casa amb pati situat al carrer de Segarra, darrera del forn de Rocafort. Els límits són l’hort del forn de Rocafort, pati de Fons i el carrer de Segarra.
El cantirer Gabriel Fons compra un pati el 1486 al noble Arnau Guillem de Bellera per fer-hi un forn i coure els seus càntirs. Un dels seus límits era el celler del monestir .Els límits del pati eren altres patis que tenia el mateix Fons i el carrer de Segarra alies de Sant Julià.
Detall de la porta i les pedres que hi havia a la casa que estant reformant

El forn de Rocafort
Ja hem comentat que el monestir de Santes Creus no va construir cap forn, tot i que el rei li va concedir poder-ho fer l’any 1313. L’any següent li fou donat el que tenia el castell dels castlans. Per tant, el forn de Rocafort no era del monestir. La situació del forn just estava en el carrer de Segarra, paral·lel al de Sant Bernat, al darrera de la casa del monestir de Santes Creus. Quin forn era? Doncs, creiem que era el forn de pa del call jueu. A qualsevol aljama hi havia edificis de funció específica i d’importància cabdal. El forn, com també l’escorxador o la carnisseria hi eren presents i ja no parlem de la sinagoga. Els jueus coïen el pa sense llevat.
A finals del segle XIV molts dels edificis del call jueu van caure en mans de gent noble (expropiats per la Universitat i els preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca) i venudes a persones amb prestigi social de Vilafranca, encara que els jueus convertits o no, van viure en algunes cases fins molts anys posteriors.
L’any 1356 el procurador del monestir de Santes Creus a Vilafranca era el prevere Pere Rocafort. El seu nebot fou el forner Valentí Rocafort que era l’encarregat del forn del castell a mitjans del segle XV. En tenim dades des de 1443. A partir de l’any 1471 el trobem fent de forner en el dels jueus a més de tenir-hi casa, horts i altres terres. Molt probablement va ser una donació del seu avi, el prevere Pere Rocafort.
L’any 1473 Valentí torna el forn del castell al monestir de Santes Creus: “...Pere Marti barber de Vilafranca, procurador de Valenti Rocafort forner, torna al frare Pere Blanc de monestir de stes Creus el forn i casal tenia al carrer Vall del Castell”. En aquest forn havia de pagar cens al monestir, en el que havia estat dels jueus no calia, era de la seva propietat. El forn del castell passa el mateix any al forner Bartomeu Salom, com podem llegir d’origen jueu: “...Bartomeu Salom forner té un forn amb casa anomenat del Vall del Castell que fou de Rocafort. Paga cens de vuit sous per Sant Miquel al monestir de Santes Creus ...(1475)” Potser només hi va haver un canvi de forner i Salom era el del call jueu. No hem trobat documentació per confirmar-ho.
A finals del segle XV Rocafort ja era difunt: “...Pere Andreu, pagès, té un pati i hort que solia ser casa al carrer dels Serrahins. Els límits eren l’hort de Gabriel Fons cantirer i pati que solia ser pallissa i un corral de Climent Fontanyes que fou de Rocafort forner i el carrer dels Serrahins...(1497)”
Continuarem en una propera entrega d’aquest carrer, que té tanta història medieval de Vilafranca del Penedès.