dijous, 25 d’octubre del 2018

La Granada medieval (X - XIII)



Origen de la Granada, terres del Bisbat
La primera documentació que trobem del terme daten del segle X.
El poble, segons es diu, s’edificà sobre els vestigis d’un poblat anterior, d’origen romà, situat a la vora la Via Augusta.
Entre el 937 i el 961 parlen de l’ocupació de la Granada pel bisbe Guillem Wilara de Barcelona. L’any 1950 es coneix el document més antic de la Turrem de Granatam.
El castell de la Granada hom l’edificà en el lloc on posteriorment fou la casa del castlà, on ara hi ha Cal Mitjans i Cal Cuscó. El 974 s’esmenta el castell en una venda feta al terme d’Olèrdola.
L’església de Sant Cristòfol ja existia l’any 991, situat dins el terme del castell d’Olèrdola.
El 11 de juliol de 1005, Gotmar fa donació a favor de la Seu de la santa Creu i santa Eulalia de Barcelona (catedral de Barcelona) d’un mas amb cort i pou, situat dins de Barcelona, de dues vinyes i d’una casa amb terra, hort i arbres, situades al Vallès, al terme de Polinyà, i d’unes vinyes situades al Penedès, a la Granada, amb la condició que les posseiran mentre visquin ell i la seva muller i que en lliuraran anualment la tasca a la Seu: Afrontat de parte orientis in ipso prato vel in ipsa terra de sancta Cruce et sancte Eualia, et de meridie in ipsa terra de Ermengarda, que vocant Bonafilia, et de occiduo in ipsa vinea de ermengarda similiter, et de circio in via qui pergit ad sanctum Martinum”.
Bernat, clergue de la Granada
El 18 de novembre de 1002 unes propietats que eren terra, vinyes, cases, corral, molins i prats que estaven situades a la Granada un repoblador, de nom Guilera, permuta amb unes altres que eren de l’abat Odó del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Aquest mateix any en un document de vendes de terra a Vidrà, dins el terme de Vilafranca del Penedès, hi ha la signatura Bernat, clergue de Granada.
Creiem que aquest Bernat, fou un dels primers senyors del terme de la Granada. Un document de l’any 1037 el situa com a fill d’Hodegari, un dels primers pobladors del terme:
“...sobre la ordalia feta per els termes de Calders Santa Oliva i Castellet...la comtesa Ermessendis i l’abat de santt Cugat del Vallès van donar a Bernat, fill de Hodegari, la part major a condició de que quedes ferme la divisió que s’havia fet. Bernat va renunciar a favor de Sant Cugat el que injustament detentava, i per les seves pròpies mans va posar sobre l’altar de Sant Cugat l’escrit en que consignava la seva renúncia. Aquesta renúncia fou feta el 19/7/ de 1037 (en realitat el 20/7/1036) fou confirmada el 30 del mateix mes en el castell de La Granada en poder de l’abat Guitart i en presencia de Eneas Mir, Ramon Ricolf, monjo, Armengol, clergue i Gombau, també clergue...”
El 1060, també signat per Bernat cregue de la Granada amb la venta que fan Berenguer i la seva dona Ponça a Duran un alou situat al lloc de la Roca, al Penedès, a prop del terme del desaparegut Castellmós i de l’actual de la Granada, pel preu de 7 unces d’or i 1 mancús...al lloc dit Pera (les Cabanyes) ...signa Bernardi, clerici de Granata.
La Torre del castell
L’any 1003 hi ha una escomesa sarraïna comandada per Abdal MAlik Yusuf que destruí la torre que hi havia a l’alou o terres del bisbat. Dos anys més tard fou reconstruïda pel bisbe Eci.
L’any 1005, el bisbe Aeci de Barcelona va vendre una casa barcelonina  que el producte de la venda es dediqués a la restauració de la torre de la Granada, destruïda.
També es ven/permuten altres propietats del bisbat de Barcelona per la reparació de la Torre de La Granada. Cal treure la conclusió d’aquestes vendes/permutes i veure-hi la importància que se li donava en aquest lloc per la defensa de la frontera del Penedès. Un altra fou la següent:
El 25 de març de 1008 Aeci, bisbe de Barcelona, i els canonges de la seva Seu permuten amb Oruç Grec, jutge, un alou situat al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Mata, a la parròquia de santa Maria de Civitas Fracta (Mataro), a canvi de 2 mujades de vinya situades al territori de Barcelona, al clot de la Mel...expendimus iam dictas uncias II de auro in opere de ipsa turre que vocant Granata, qui est in planiciem Penitense, in predium sedis nostre prelibate qui est in apenditio de castrum Olerdula, in ipsa Marcha.” I també en un altre document de l’any 1009. O en aquest altre de l’any 1012 on es reben diners per la dita reparació.
Deodat, bisbe de Barcelona, i els canonges de la Seu permuten amb Geribert i la seva muller Eiga un alou situat al comtat de Barcelona, a la Marca, al terme del castell d’Olèrdola, fins a la riera de Llitrà, a canvi d’uns alous situats al territori de Barcelona, al terme de la parròquia de Sant Andreu o de Vila-picina i a Rubí, afegint-hi 20 unces d’or a més de la cessió que fa al comte Ramon Borrell de Barcelona d’un alou a Avinyonet del Penedès perquè aquest aprovi la permuta. In termino et accessu castrum Olertula, locum vocitatum Victrano. Id sunt, casas, curtes, solos et superpositos, terras, vineas, arboribus diversi generis, puteos, aquarum discursibus, pratis, pascuis atque garricis seu ecopolis magnis vel minimis. Que affrontat prenotato alaude de parte orientis in alaude de Geriberto, frater Uzalardo vicecomite, vel de conjugue eius nomine Ermengardis seu in ipsa Clota, de meridie in ipsa via calciata pergentis ad Terracona vel ubique, de occiduo in alaude qui olim fuit condam Erimagno et sic inde preotenditur usque in flumine Victrano, de circi in monte de ipsa Gissera et in alaude de Gondebaldo, vel in termine de Pax...in opere turrim de ipsa Granata inmisimus...”
El 18 de maig de 1015 també es permuta i es rep onces d’or per l’obra de la Granada, potser també cal entendre que ja no només era per la reparació de la torre sinó per restaurar la població en aquest espai:
“...Pere, fill del difunt Odesind, permuta amb la Canònica un alou situat al terme d’Aiguallonga, al lloc anomenat Camp dels Salzes, sota la Font Calçada, i 2 unces d’or per l’obra de la Granada, a canvi d’unes terres situades al terme del castell d’Olèrdola, al lloc anomenat Vallmoll. Afrontatur de àrte orientis in terra de Olibane qui fuit vicarius de Fonte Rubia vel in medio prato sive in aragalio qui inde transit vel, in terra de Eldemare vicario de erempruniano, de meridie in ipso medio prato vel in terra de Matefredo, de occiduo similiter in terra de prefixo Matefredo vel de Ermenardo vel in terra sancti Cucufati seu in terra qui fuit de condam Gelmiro, de circi in ipsa strata calciata vel in terra de Elidemare iam dicto et in terra qui fuit de condam Alsindo et de Basilia...”
Alguns primers topònims medievals
Alguns dels primers topònims que trobem en la documentació medieval de la Granada, un d’ells era Pinells, l’any 1017 on Odó i la seva muller Gerberga permuten amb l’església de Sant Miquel de Barcelona, representada per Deodat, bisbe de Barcelona, un alou situat al comtat de Barcelona, al Penedès, al lloc anomenat Pinells, i 5 unces d’or, a canvi d’un alou situat als comtats de Barcelona i Girona.
El de Pinells diu: “...quod nobis advenit ad me Odo per donationem que mihi fecit Cusca deodicata et ad me Gerberga per voce parentorum meorum vel per omnesque voces. Qui affrontant predictum alodem, id est, terras et vineas, cultas et eremas, garricas et arbores varii generis, casas et casales et aquas, prata vel pascua et ipsa ruvira, de parte aquilonis in terra Haianrico vel eres suos, de meridie de in terra de Sancte Crucis Sancteque Eulalie vel eres suos, de occiduo in termine de castro Sancti Martini, de circi in alaude de Sindaredus Livolo vel eres suos”. Hi veiem que hi ha terres i vinyes cultes, terres ermes, garrigues i arbres de diversos genères, cases, casals, rieres, prats...
Una donació de terres al monestir de Sant Cugat del Vallès, l’any 1098, fa donació d’unes terres (alou) al lloc dit Pinells: “ ...in loco Pinellos; et affrontat: de parte orientis in torrente qui inde discurrit vel in limite et in via pergenti ad Granatam, de meridie in eadem via de Granata et in limite qui exinde deducitur, de occiduo in alodio quod fuit Raimundi Seniofredi de Riorubeo vel in ipso torrente, de circi in eodem torrente usque in torrentem quem supra taxa vimus....
Malconsell
Un altre fou el de Malconsell, que ara pertany al terme de Santa Fe. El trobem en un document de l’any 1042. També anomena la torre de la Granada, que és nostra, del bisbat .El document és una confirmació que el puig de Malconsell pertany al bisbat de Barcelona:
“...Diversos testimonis donen fe, a l’altar de Sant Cristòfol de l’església de la Granada, situada al comtat de Barcelona, al Penedès, que el puig de Malconsell és alou de la Seu de Barcelona, del monestir de Sant Cugat i de Sant Miquel de Barcelona...prope ipsam turrem de ipsa Granada, quod sub nostra presentia vidimus tenere et possidere ipsum pugio qui vocatur Malconsell, et ipsum alodium quod Ellemari condam hominis fuit et de Sulmo ad Deusdedit, episcopum Sedis Sancte Crucis Sancteque Eulalie, per vocem predicte sedis, sicut resonat in ipsis scripturis ecclesie Sancti Cucuphatis cenobii et Sancti Michaelis et predicte sedis, cum auditorio Savarici condam et filiorum suorum Bonifilii clerici et Sulmo et Dominici, ad...vidimus tenere et posidere...”
I encara tenim un altre document més antic dels anteriors, de l’any 1013 on hi surten els dos topònims, el de Pinells i el de Malconsell i que pertanyen al bisbat de Barcelona. Cal pensar, que potser en aquests llocs va començar a haver-hi la primera població del terme, al voltant de la Torre de la Granada. El document ens diu aixó:
Acta de restitució de la carta de permuta dels alous de Pinells i Malconsell, situats al comtat de Barcelona, al Penedès, que havia estat feta per Savaric, la seva muller Bonasinda i els seus fills amb el bisbe Deodat i la Seu de la Santa Creu i Santa Eulalia de Barcelona, el 16/10/1013 “...id sunt, domos, cum solis et superpositis de omnibus aliis heedificis, terras et vineas, cultas et heremas, simul cum ipso pugio Malconsell et araboribus varii generis et aquas et pratis et pascuis et ipsa ruvira et casalibus. Et afronttat predicta omnia de aquilone in terra Aianrici vel heredum suorum, de meirdie in terra Sancte Crucis Sancteque Eualie, de occiduo in termino castri sancti Martini, de circio in alodio Sendredi Luvilonis et heredum suorum...”
L’any 1195 l’abat de Sant Cugat del Vallès permuta amb el castlà Guillem de la Granada, la meitat del que posseeixen a Malconsell, rebent a canvi una hisenda: “....oriente in alodio quod Poncii Maiol que tenet modo Geraldus de Curtilio, a meridie in alodio Bernardi de Garricis...”.
La Pera
És un altre dels topònims que trobem en la documentació, però està situat a prop del terme de la Granada, no pas dins el terme. L’any 1060 Berenguer, fill de Bernat, i la seva muller Ponça venen a Guisla Gombau un alou amb terres, vinyes, aigua, cases i corrals, situat al comtat de Barcelona, al Penedès, al lloc anomenat la Pera, pel preu de 7 unces d’or i 1 mancús. Les afrontacions eren:”... a parte orientis in termine de ipsa Granada, de meridie in termine de Castro Moz, de occiduo in termine de castro Pax, de circii in termine de castrum Sancti Martini...”. Es parla del castell de Castellmós que estava situat a la muntanya de Sant Jaume dins el terme de Vilafranca, el terme de Pacs del Penedès i el terme de Sant Marti Sarroca.
O aquest altre de l’any 1069 que ens diu que Guisla, senyora del castell de Sant Marti i filla de Gombau de Besora, fa donació al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d’un alou i dels drets que té a l’església de Sant Valenti màrtir, que és dins d’aquest alou, situat al comtat de Barcelona, al Penedès, al terme del castell d’Olèrdola, al lloc de la Pera, prop de la Granada, per la salvació de la seva ànima, la del seu marit Mir Geribert, difuntm i la dels seus parents: “...Afrontat namque predicta omnia a parte orientis in termine de ipsa Granada, de meridie in termine de Castro Moz, de occiduo in termine de castro Pax, de circio in termine de castro sancti Martini...”
A l’any 1090 trobem una altra venda d’un mas anomenat Pedra (que podria ser el topònim Pera anterior i que va obtenir el nom del lloc on es va edificar: Ramon Sunifred, la seva muller Ermengarda, el seu germà Guitard i la seva muller Adelaida venen a Arnau Guillem un mas anomenat Pedra, situat al comtat de Barcelona, dins del terme de la Granada, al lloc anomenat Pedra, pel preu de 15 unces. “...Afronta a orientis in alaude qui fuit de Guiriberti Lobeti, de meridie in alaude Mironi Cunilii, de occiduo in alaude Sancti Sebastiani, a circii in alaude Sancte Crucis...”
Madrigueres
Dins del terme de la Granada hi trobem el topònim Madrigueres, que el situem a prop del castell de Farran, l’any 1096, quan Ramon Trasoer i la seva muller Adelaida, donen a la catedral de Barcelona, unes vinyes, amb la condició que ho tindran mentre visquin: “...Afronta orientis in ipso fevo de Petrus Mironi, de meridie in vineas de Guilabert Vacca, de occiduo in vineas de Bernardi Guilelmi, a parte vero circii similiter. Et alias pecias vineas afronta orientis in vinyes de Bernardus Guilelmi, de meridie in via que pergit ad Ferran, et de occiduo in alodio de Arnalli Odger, a parte vero circii in vinyes de Mironi Guitardi...”
Més endavant, l’any 1136, tenim un altre document, també de donació, ara al monestir de Sant Cugat del Vallès d’una terra: “...sita en el alodio de Madrigueras, en la parroquia de san Cristobal de La Granada...”.
Mas Cortei
El Mas que va desaparèixer amb la construcció de les vies de l’AVE, ja hi era l’any 1143. El 1195 hi trobem com a masover Ferrer Barceló. En el mateix document que ja hem anomenat, hi surt també el nom de Gerald de Cortei:
L’abat de Sant Cugat del Vallès permuta amb el castlà Guillem de la Granada, la meitat del que posseeixen a Malconsell, rebent a canvi una hisenda: “....oriente in alodio quod Poncii Maiol que tenet modo Geraldus de Curtilio, a meridie in alodio Bernardi de Garricis...”.
Els senyors d’aquest mas eren els Cortei, originaris de Ribes. L’any 1328 encara Galcerà Cortei i la seva muller Elisenda. Conjuntament amb el mas, era propietat d’homes, fembres, rendes i tots els drets que li pertanyien...per tant era tot un senyor feudal.
Durant diferents anys va ser un dels masos més importants del terme de La Granada. Un exemple, l’any 1777, Ramon Vidal era masover del dit mas.
El mercat de la Granada i el castlà Guillem
Tot i que creiem que hauria estat molt abans, una de les primeres dades que trobem d’un dels primers mercats del Penedès, el de la Granada, fou a l'any 1133, on Guillem de la Granada dóna a Pere Alemany un corral que ara té Bernat Bonfill dins del terme :”...intus villa Granata simul cum ipsa apissione quam habes facta iuxta casa de Buschet ad ipsum mercadal...”
Aquest Guillem creiem que va ser un dels primers castlans del castell de La Granada. En un altre document de l’any 1138, el tornem a trobar quan fa una donació als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem i torna a sortir en les afrontacions el mercat:”...En Guillem de la Granada feu donació a domino Deu i hospitali de Jerusalem ipsas cases que sunt Petri Alamandi cum solo et superpositis..in comtato Barchinone in ipsa Granata ad forum habent afrontationes ab oriente in casa de Businet, a meiridie in ipso marchato, amb occident in domo Esteve..facta carta donacione III calendes medi sub 1138 año I regente Ledoico rege...”
Guiillem de la Granada el trobem també en documents l’any 1196, on lii venen terres situades al terme.
L’any 1198 Guillem el tenim com a cortesà del rei Alfons I i fa testament. fa deixes al monestir de Poblet, propietats que té a Avinyonet menys aquelles que deixa als templers. A aquests últims els hi confià els homes d’Avinyonet.
L’any 1227 l’abat de Poblet, va vendre al bisbe de Barcelona, les propietats que Guillem de la Granada els hi va deixà en el seu testament.
L’any 1170 sabem que el germà de Guillem, és en Bertran. Tots dos són molt propers al rei Alfons. Tant que el dit rei fa entrega el castell d’Avinyonet a Guillem. Bertran obtenia les terres que estaven situades a Puigroig, molt a prop de La Granada.
Altres castlans de cognom la Granada, fou Ramon (1174) i Gilabert de la Granada amb la seva muller Mia (1178).
La Granada dels Cervelló
El poble i terres de la Granada medieval fou feu, és a dir, de propietat del llinatge dels Cervelló a finals del segle XI i posteriors.
Fou l’any 1060, el noble Guerau Alemany de Cervelló s’apropià del terme de la Granada, on hi havia les terres del bisbe de Barcelona Guillara que morí a finals del segle X. La raó va ser la donació que li feu el compte Berenguer Ramon II, ja que Guerau participà en les campanyes a l’emirat de Balasinya (califat de Còrdova) participant en el setge de Xàtiva i altres conquestes conjuntament amb el dit compte. Era el seu home de confiança.
També el noble Bernat Guillem de Queralt, cosí de Guerau Alemany de Cervelló, prengué al bisbe de Barcelona, la meitat de les terres de la partida de nom Malconsell, que ara pertany al terme de Santa Fe, i una altra meitat que prengué del terme de Sant Cugat Sesgarrigues.
Això, de fet, va ser una situació anòmala. El dit Bernat Guillem de Queralt seguidament va donar la seva part al seu cosí Guerau Alemany de Cervelló. Així es va ampliar el seu feu, apropiant- de les terres episcopals de la Granada.
L’any 1193, el fill de Guerau, Guillem de Cervelló, va rebre el feu de la Granada inclòs el castell, segons va deixar escrit en el seu testament, també li deix el castell de Cervelló, el de Gelida amb els seus termes, el de Farran, el de la Llacuna, el de Miralles amb els seus termes, el castell de Roqueta i el castell d’Aguiló amb els seus termes...a la seva filla Elisenda  també li fa donació de part dels castells de Farran i la Granada.
L’any 1196, aquest mateix Guerau fill, integra el feu de la Granada en el dot de la seva filla Mahalda, casada amb el noble Guillem d’Aguiló. Però demana que el feu quedi en masn del seu fill Guillem de Cervelló. La Granada podria seguir integrada al gran domini de la família Cervelló, amb centre al castell de Farran, no pas amb el de la Granada.
L’any 1247 és senyor del castell Guillem de Cervelló. Uns pocs anys següents, el 1251, el monestir de Santes Creus rep unes rendes de 30 quarteres d’ordi, que li paga el mas Oller. És en aquest mateix any que el mas fa donació al dit monestir, el noble Guillem de Cervelló. D’aquest mas en tenim referències fins a finals del segle XV de propietat dels Oller origen dels Ollers de Sant Cugat Sesgarrigues.
L’any 1251 Guillem de Cervelló fa donacions al bisbat de Barcelona totes les rendes i delmes de La Granada. A partir d’aquest moment en tots els fogatjaments (focs, que pagaven impost) consta que el castell de La Granada torna a ser del bisbe de Barcelona.
Fins aquí referències de La Granada en els seus inicis. No serà fins el segle XVII quan el poble de La Granada, serà de propietat del senyor rei.