dissabte, 27 de gener de 2018

Hortes medievals



Una horta és un terreny de regadiu destinat al conreu de verdures, llegums, arbres fruiters... Segons el diccionari Alcover Moll també és el nom de diferents extensions de terra baixa, plana i fèrtil o nom d’alguns pobles i llogarets com l’Horta de València, Horta de Sant Joan, Horta –Guinardó...
A l’època medieval al Penedès hi havia llocs anomenats horta. En comentarem tres, que se situen dins el terme de Vilafranca del Penedès.

L’Horta de Badarres
Aquest topònim el comencem a trobar a principis del segle XIV. A vegades escrit Bedarres, però majoritàriament Badarres.
A Vilanova de Prades existeix el barranc del Badarrés, també anomenat el barranc del Badarreig. Badarres o Baderres també era el nom d’una ciutat i territori de la Gàl·lia Narbonesa que avui es diu Béziers. Segons Alcover la seva etimologia és celta., origen de la paraula Baeterrae, nom de dita ciutat i regió que seria Béziers.
Bernat Milà i Pere Miret són els primers penedesencs que trobem que a l’any 1312 tenien terres en aquest lloc de la seva propietat. Sembla molt evident que aquest és un dels topònims més antics del nostre territori, ja que surt en un dels primers llistats de propietats que cobraven censos els castlans de Vilafranca.


Camins públics
L’horta estava situada molt a prop d’un “itinere publico”. Aquest camí era el que anava a Pacs del Penedès: Any 1366: “Pericó Misser, fill de Ferrer Misser draper i Constança difunta, de vila, reconeixen a Geraldona, filla de Francesc Sabater, difunt, i Elisenda.. tres quartons de terra a l’horta de Badarres estimats amb 30 lliures. Té pel noble Jaume Pelegri de Malta amb cens de 8 punyerons d’ordi a sant Pere i sant Felix. Els límits de la terra són: terra de la muller de Francesc Alemany, terra de Pere Marc escriptor, terra de Bernat Mestre mulater, i el cami que va a Pacs”; Any 1404: “...Francesc Torrelles agricultor té hort a horta Badarres a quadra de Castellmós. Els límits són l’hort Bartolomé Soler...Pere Oller llaurador, carrer general que va a Pacs...”

Aquest camí també anava a la Font de Castellmós i ens el situa al lloc de les Clotes  i a la quadra de Castellmós any 1366: “Bernat Soler prevere té terra a Clotes a la quadra de Castellmós que fou del seu pare Bartolomé Soler carnisser… La terra és a prop de l’horta de Badarres. Els límits són un carrer públic que va a la font de Castellmós i a Pacs, terra de Pere Oller, terra de Francesc Torrelles llaurador i terra dels hereus de Marc Morató”
Un altre camí que surt en la documentació és el que va de Vilafranca a les Clotes: any 1403 “… Berenguer Gual del Vendrell té terra a orta de Badarres. Els límits són, terra de Pere Feliu cavaller i vídua de Pere Marc , cami que va de vila a les Clotes...”
L’horta de Badarres estava situada prop de l’adoberia d’en Pi: Any 1412 “...Bartolomé Barceló té una terra a l es Badarres, prop adoberia den Pi...” L’adoberia del notari Jaume Pi estava situada fora muralles, al final del carrer dels Ferrers, aspecte aquest, que ens indica que no deuria estar molt lluny d’aquest lloc la situació de l’horta de Badarres.
També el camí anava a l’ermita de Pacs: any 1497 “...Vicens Coloma botiguer té terra a l’orta de Badarres . Els límits són: “...terra dels hereus de Gabriel Bergues teixidor de lli e llana, cami que va a la ermita de Pacs...”


Arrendataris de les terres d’aquest espai
En dades de diferents anys del segle XV se la troba amb el nom d’Horta de Santa Maria o de Badarres. Santa Maria, perquè els preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca, cobrava rendes d’aquest espai encara que també podria ser Santa Maria de Montserrat, que també en cobrava.
A més el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs també hi cobrava rendes. Igualment el monestir de Santes Creus.

Però els més importants senyors d’aquestes terres eren els castlans de Vilafranca, en Ferrer i Bartomeu de Vilafranca els més habituals. Això ens demostra que l’Horta de Badarres és un dels espais antics situats dins el terme de Vilafranca, per on passava el camí reial, les Clotes va ser l’espai on hi havia més terres, horts i oliveres que es treballaven des del principi.
Un altre particular que cobrava rendes era el mercader Jaume Pelegrí, originari de la illa de Malta, familiar del Bartomeu Pelegrí que fou batlle de Vilafranca i els que van donar nom a la Pelegrina, que coneixem.

L’Horta de Garrigues
Aquest és un altre topònim que trobem com a Horta en el segle XIV. La primera data és de l’any 1375: “...Gerald Avella i la seva muller Geraldona, venen a Marc Llaurador advocat una terra a orta de Garrigues ...” Els límits d’aquesta terra ens diu que està prop d’una rassa del torrent, en aquí ja trobem aigua molt a prop.
El notari Jaume Garrigues de Vilafranca disposava de moltes terres situades en la quadra de la Pelegrina. Creiem que ell va donar dom a la dita horta. Situem per tant aquesta horta al lloc dit d ela Pelegrina, també a les Clotes. El torrent molt probablement fos el torrent de la Pelegrina o el que seria posteriorment el de l’adoberia. Una dada de l’any 1386 ens ho confirmaria: “...El sabater Bernat Bas ven al bracer Ramon Duran una terra situada al locum vocatum orta d’en Garrigues et la Palagrina...”.


L’Horta del Terrós
Una altra horta que trobem dins el terme de Vilafranca en època medieval és la del Terrós, que és de la naturalesa de la terra, que està barrejat amb terra, aquest és el significat de terrós, però també vol dir terra de conreu.
Tenim una data de l’any 1348: “...Pere Pi ven al sastre Guillem Pujades terres a la orta del terros...”. Per saber on podria estar situada aquesta horta, sabem que Pere Pi és mercader i durant els anys últims del segle XIV posseeix terres a la quadra de Solsona, a Cantacorps, a la quadra de Sant Julià...si busquem els límits de la terra que ven Pere Pi al sastre Guillem Pujades, hi ha terres de l’apotecari Ferrer Oller, les terres de Tomàs Vives i terres de Bernat Calaf.
L’apotecari Ferrer Oller, té terres a Puigciuró, al Ferrús o Ferruç...el sastre Tomàs Vives té terra a la quadra de Sant Julià, a la de Solsona...i el carnisser Bernat Calaf té terres a la quadra de Solsona...
Resumint, creiem que l’horta del Terrós també estava situada a les Clotes, el lloc de la quadra de Solsona així ho indicaria. La catedral de Santa Maria de Solsona cobrava rendes d’un dels espais situats a les Clotes, en el camí que anava a la Bleda.
Aquestes hortes estaven situades en un dels llocs més humits del terme de Vilafranca, d’aquí l’origen d’un altre topònim el Vallmoll, situat també en aquest espai, nom que també tenia la riera de l’adoberia. També existia la riera de Canyemàs, que actualment seria la que continuava amb la de Llitrà.