En aquesta
tercera part de la documentació que hem trobat sobre el carrer de Sant Bernat,
donarem a conèixer algunes dades més sobre l’edifici del Palau Reial (actual
Vinseum) de Vilafranca del Penedès, de les que ja tenieu en aquest altre article:
També donarem informació de les cases que
estaven a tocar del call jueu, on els seus límits començaven en aquesta banda
del carrer.
Comentarem
una data nova de l’edifici del Palau. L’any 1323 l’encarregat de conservar
l’edifici i tenir-lo en condicions si el rei s’hi havia d’allotjar era el
mercader Bernat Pellicer. Sabem que l’any 1308 part del Palau el va comprar el
monestir de Santes Creus. En aquest document del 1323, i probablement per la
dita compra, el batlle general de Catalunya Ferrer de Lillet, ordena que tot el
que hi ha al voltant del Palau sigui expropiat per la seva ampliació, es parla
de patis, horts, cases i basses.
Sabíem que
l’any 1236 el rei Jaume I cedí l’edifici a Fructià de Palau i als seus
successors amb l’obligació de donar l’allotjament al rei, quan vingués a
Vilafranca.
La primera
muller de Bernat Pellicer fou Alamanda, filla de Jaume de Palau, successor de
Fructià, d’aquí ve ser l’encarregat del Palau. L’any 1327 és difunta. En
segones núpcies es va casar amb Brusendis, filla del notari Pere Misser. Bernat
no vivia al Palau, tenia casa pròpia al carrer de Sant Pere.
La casa del monestir de Santes Creus
Ja hem
comentat que una part (no creiem tot) del Palau el comprà el monestir de Santes
Creus l’any 1308. L’any 1209 el monestir ja tenia alguna casa situada en el
terme de Vilafranca. Se les confronta amb les de Pere Mulet i les de Bernat
Moià. Podem entendre la relació que vinculà Vilafranca amb el monestir de
Santes Creus, per la relació amb els membres dels castlans/nissaga Vilafranca i
el monestir. Encara molt abans, el 1168 trobem n Arnau de Vilafranca donant fe
d’una concessió de pastures feta a favor del cenobi per la família de Follà,
per tal que els ramats dels monjos poguessin estiuejar a determinats indrets de
la Cerdanya. I si a més hi posem que al tombant del segle XV les rendes de
Vilafranca proporcionaven a Santes Creus de 6000 a 6500 sous cada any, una
quantitat important.
El 1261 un
privilegi del rei Jaume I mana que el monestir rebi un bon tracte a Cervera,
Vilafranca, Tàrrega i altres llocs que rep rendes.
El 1298 un
altre privilegi de Jaume II confirma les llibertats del monestir que ha de
tenir arreu on hi cobri rendes i també sobre les cases de Vilafranca...
Una de les
cases que ja era de Santes Creus ens diu la documentació que estava situada
prop de l’església de Santa Maria al segle XV i llavors: “... era un alberg molt bell, capaç i confortable
– magna et pulchrior domus palacii, diu la referència – que havia servit
d’allotjament a les persones reials, on possiblement havia mort el rei Pere el
Gran, i ara era l’allotjament per als monjos que anaven a Vilafranca i estava
insignida amb tota mena d’immunitats i de franqueses, conjuntament amb els seus
anexos.,,”
El 1313 el
rei Jaume II va concedir al monestir poder construir un forn per coure pa. No
es va arribar a construir, perquè l’any següent (1314) un altre document conté
la donació que el rei Jaume va fer al monestir del forn que tenia el castlà
Ferrer de Vilafranca, situat davant del castell i per tant no dins la casa. El
monestir havia de pagar al castlà deu mil sous si volia adquirir el dret
senyorial.
L’any 1323 a
favor de Santes Creus, el rei Jaume el Just escriptura un acte de venda de gran
abast, de moltes propietats penedesenques, cedia al monestir molts d’altres i
quantiosos béns, la majoria, ubicats a la comarca del Penedès.
La part del
Palau Reial, que havia comprat el monestir, estava situat amb l’entrada pel
carrer de Sant Bernat. Molt probablement és on es va construir la capella de
Sant Bernat que va manar construït Alfons el Lliberal, fill del rei Pere el
Gran, l’any 1290. I on hi celebrava missa el majordom del monestir.
En diferents
anys es van celebrar les reunions dels consells de la universitat de Vilafranca
(1365-1368) no eren un màxim de quinze persones. L’espai que feia servir (o va
comprar el monestir) de l’edifici no era molt ampli.
Un inventari
de l’any 1702 ens diu que el prevere de l’església de Santa Maria de
Vilafranca, Cristòfol Vallès, vivia a la casa del monestir situada al carrer de
Sant Bernat. L’encarregat de fer el inventari és el castlà de la Granada, Ramon
Vallès.
Només ens
parla de la quadra de la casa hi ha una taula de pi usada amb dos bancs
respatllers nous. Tres cadires de repòs usades i una altra cadira.
Frares del monestir que hi vivien
Alguns frares
del monestir de Santes Creus van estar vivint a la casa: el frare Bernat Miquel
(1380), Guillem Raimon de Guerrera (1384-1388), Bernat Maiol (1404), Francesc
Tomàs (1417), Gironer Canderer (1422), Francesc Carnisser (1474).
El monestir
de Santes Creus, el 1512, arrenda les rendes per un temps de tres anys, que
cobrava a Vilafranca, a Macià Reboster amb domicili a Valls. Entre altres coses,
el document de l’arrendament diu que no pot fer obres en la casa que té a
Vilafranca, sense el permís de l’abat, i si les fa les hauria de pagar ell: “...Macia Reboster no puga fer negunes obres en la casa de la
present vila ni en lo moli dels monjos ni en altra part per dit monestir sens
llicencia de dit frare Gabriel o per altre persona ameus potestat de dit fra
Gabriel amb si aquel tal negunes obres feia sens la dita llicencia que dit
monestir no sia obligat de pendre aquelles en tenirne de pagar res d’aquelles...”
Hi trobem
vivint algunes viudes a la casa: “...Francesca,
que solia viure a la casa...”(1388)
“...Berenguer Vidal, estant personalment
a la casa del monestir de santes Creus de Vilafrancha, en presencia del notari
i en Pere Gerart, diu a la dona, que hi viu, dita Tarascona, que torna terra
per títol de donació al monestir a Ferran que tenia a cens de 8 punyerons...”
(1404).
“...Antoni Rubio de sant Cugat Ces Garrigues
estant personalment dins la casa la qual lo monestir de santes Creus ha en
Vilafranca, en presencia de mi notari Joan Cabreny, e den Pere Castellar e den
Marti Escuder ...diu a una dona apellada Maria muller den Tarasco la qual esta
amb lonrat cambrer (l’encarregat del monestir) de la dita casa, aquestes paraules: madona eo axi en casa lo cambrer
la qual diu que al monestir de santes Creus era e lo dit Antoni diu jo, en amb
absència del dit cambrer, ret, torno, restitueixo una peça de terra a la qual
lo dit cambrer m’havia establida a mi que es a sant Pere Molanta, a cens de 3
quarteres d’ordi cascun any pagadors a sant Pere i sant Feliu...”(1404).
Segle XIV Horts, patis i cases
Com veurem
en aquesta part del carrer de Sant Bernat abundaven els horts i els patis
durant els segles XIV i XV. Les causes són dues. La primera és que les cases
construïdes eren poc espaioses i de poca alçada, tan sols d’una planta. Les
cases dels jueus estaven més endarrerides i quasi adossades al passatge de la
muralla. L’altra causa era l’espai
bastant ampli que hi havia entre el Palau Reial o casa del monestir de Santes
Creus i l’existència d’un carrer, el de Segarra, que anava de la plaça Jaume I
i tenia sortida en una part del carrer de Sant Bernat.
Molts dels
horts, patis, pallisses o cases que he trobat documentats en els segles XIV i
XV pagaven rendes a diferents persones de prestigi social a Vilafranca,
participant com a batlle de la ciutat o representant a la Universitat el seu
ofici, majoritàriament de mercader.
Anys 1312: Hort del ballester
Miquel Abeyar.
Hort del mercader Pons Plana.
Hort del notari Berenguer Juncosa.
Hort del noble Berenguer Saifores.
Hort del prevere Berenguer Maiol.
1323: Hort del mercader Raimon Arboç.
Hort del sabater Pere Bugia.
Casa i hort
del picapedrer Berenguer Duran (fou saig de la Universitat de Vilafranca).
1331: Hort de l’advocat
Guillem Llotger (formava part de la
cort del batlle de Vilafranca).
Hort del mercader Bernat Curbins.
1347: Casa del pagès
Jaume Fàbregas. Fill de Berenguer
Fàbregas. Va ser batlle de Vilafranca el 1318. El seu germà era Raimon Fàbregas
rector de l’església de Lavit propietari també d’una altra casa al carrer de
Sant Bernat, situada al costat de la del seu germà Jaume.
Pallissa i
hort del botiguer Guillem Mansó (del Mas Comtal. Formava part del dot pel casament amb Geraldona
Huguet).
Casa del sastre Ramon Rigual.
1350: Casa del pagès Pere Solà (del Mas
Laverna situat en el terme de Foix).
1355: Casa de Ferrerona Alemany Fuster, muller del noble Guillem de Pacs (era del prevere Bernat Fuster).
1356: Casa de l’hostaler Bernat Font. La va obtenir per herència del seu pare
Bernat Font, que era sastre, el 1355. Fou venuda pel batlle de Catalunya Ferrer
de Lillet (d’origen vilafranquí),
responsable de la venda de la cases del call jueu, a Romeu Font, que a més fou
batlle de Vilafranca en els primers anys del segle XIV, familiar de l’hostaler.
Al costat hi havia l’hospital de Santa Maria, hospital que posteriorment va
passar a ampliar el dels Trinitaris que era a tocar, pel carrer Segarra i ja
vam parlar-ne en un altre article:
Casa del sastre Pere Massó (li va vendre els hereus del rector de Lavit Raimon Fàbregas)
Anys 1357: Casa i pati del pagès Bernat Celom (era de
Ferrerona, muller del noble Guillem de Pacs). La ven el notari Pere Pons, (procurador de l’ardiaca del Penedès
Berenguer de Papiol i de Guillema viuda de Jaume Anglés, que en segones núpcies
es va casar amb Arnau Pons, fill de Pere. Les cases havien estat de Jaume
Anglés). Paga cens de quatre sous al monestir de Santes Creus.
Casa dels
hereus del jueu convers Bartomeu Febrer.
Casa dels
hereus de Bernat Clergue, familiar
dels castlans del castell de Vilafranca.
El testament
de Bernat de l’any 1204 deix molts béns al monestir de Santes Creus, a més de
voler ser enterrat en el dit monestir. També ordena: “...deix a Bernat de Vilafranca nebot seu, el mas de Charivem amb les seves
pertinències i cases que son a Vilafranca ad capud plaça, a profundo abissi
usque ad celum. Deix a Pere de Vilafranca germà seu...”
Pati que té
construït una arcada del sastre Guillem
Torner (el pati era del paraire
Berenguer Jordà, que fou el saig de la cort del batlle de Vilafranca).
Hort del prevere Marc Fuster.
1360: Casa i pati del sastre Berenguer Oller (li
va vendre el notari Pere Pons pel preu de seixanta-cinc lliures). Els
límits de la casa són dos carrers, el de Segarra i un carreró.
Casa dels
hereus de l’advocat Pere Arnau Vallmoll (la va rebre com hereu del seu oncle el
prevere Bernat Vallmoll).
1361: Casa del mercader Bernat Guardiola.
Casa del prevere Bernat Batlle.
1370: Casa de l’artesà
Bartomeu Gener (era del seu sogre
l’hostaler Bernat Font. El 1425 hi viu la viuda Guillema Font).
1374: Casa, pallissa i hort del sastre Bernat Calendraix.
1379: Casa i hort de Joan Mercer (era l’encarregat
de preparar el Palau Reial per quan havia de venir el rei -li va vendre el
noble Berenguer Muntanyana).
Casa del forner Francesc Peó.
Hort de l’advocat Francesc Aragonès.
Casa i hort
del pagès Guillem Noya.
1380: Pati de Raimon
Marquès (abans hi havia construïda una
pallissa -li ven Guillem Vives – fou tresorer de la Universitat de Vilafranca).
Casa i hort
del sastre Bernat Montserrat.
Pallissa del
mercader Bernat Brugal (li ven el sastre Bernat Calendraix).
Hort del sastre Bernat Soler.
Casa del teixidor Pere Llorens (li ven el fuster Pere Puig pel preu de vint
lliures).
1383: Casa i hort del sastre Gerald Rosselló.
Casa de l’assaonador Salvador Palau (li ven el forner Francesc Forner, abans
jueu).
Casa del mercader Berenguer Llobet.
1384: Pallissa, hort i bassa del bracer Guillem Roig (li ven l’apotecari Francesc Trestull per
sis lliures).
Casa del picapedrer Guillem Queralt (és veí del picapedrer Berenguer Duran).
1388: Casa del paraire Marc Olo.
Casa del mercader Marc Cabreny.
Hort del prevere Pere Soler.
Hort del notari Joan Tomàs.
Casa i hort
del mercader Arnau Baró (li ven Raimon Savis, que ara viu a Tamarit,
pel preu de catorze lliures).
Casa del sabater Bernat Rubio.
1391: Casa del prevere Guillem Comalonga (rector
de l’església del Vendrell).
Hort del barber Marc Puig.
1392: Pati del fuster Francesc Alegret (li
va vendre el noble Bartomeu de Vilafranca del castell. Abans eren cases amb els
seus horts. El pati té uns arcs de pedra).
1393: Hort del peixater Raimon Galter (li ven
la seva sogra Caterina, viuda de Raimon Bonaventura pel preu de set lliures).
Hort del sastre Antoni Cabrera.
Hort de l’advocat Joan Llotger (abans era de l’advocat Guillem Llotger).
1396: Casa, pati i hort del pagès Bernat Rosell (li ven
el notari Berenguer Alegret la casa per trenta-dues lliures i tres lliures del
pati i hort. A l’hort hi ha un pou).
Hort del pagès Berenguer Blanch.
1399: Casa i hort de Francesca (viuda del teixidor Bernat
Eimeric. Li va vendre el sastre Berenguer Oller pel preu de deu lliures).
Casa i hort
de Guillema (viuda del sastre Francesc Salelles).
En un
següent article comentarem les cases, horts i patis del segle XV.
 |
| Casa que actualment estant reformant. L'arcada exterior molt probablement corresponia al carrer Segarra. |
El carrer Segarra
Els dos
carrers que limita la casa venuda al sastre Oller, un és el mateix de Sant Bernat
i l’altre és el de Segarra (1360) també anomenat de Sant Julià.
El nom del
primer, ve del picapedrer Miquel Segarra que hi tenia cases a més de diferents
horts. El fill Raimon fou hostaler i l’hostal havia estat situat en el mateix
carrer en anys posteriors: “...el carrer
antic de Sant Julià ara del bordell...(1515)”
El carreró
Batipalmes o de Segarra o també de Sant Julià i Serraïns (actualment tancat amb
una reixa). Una de les entrades era per la plaça Jaume I, al costat de l’església
dels Dolors, (tot i que creiem que començava més endarrere, arribant als límits
del castell dels castlans). Tenia sortida pel mateix carrer de Sant Bernat,
d’aquí ve el que també se l’anomenés de Sant Julià en els anys del segle XIV i
XV.
Un exemple:
El 1473 el noble Gabriel Claramunt, procurador del noble Bellera, ven a Gabriel
Fons casa amb pati situat al carrer de Segarra, darrera del forn de Rocafort.
Els límits són l’hort del forn de Rocafort, pati de Fons i el carrer de
Segarra.
El cantirer Gabriel Fons compra un pati el 1486 al
noble Arnau Guillem de Bellera per fer-hi un forn i coure els seus càntirs. Un
dels seus límits era el celler del
monestir .Els límits del pati
eren altres patis que tenia el mateix Fons i el carrer de Segarra alies de Sant Julià.
 |
| Detall de la porta i les pedres que hi havia a la casa que estant reformant |
El forn de Rocafort
Ja hem
comentat que el monestir de Santes Creus no va construir cap forn, tot i que el
rei li va concedir poder-ho fer l’any 1313. L’any següent li fou donat el que
tenia el castell dels castlans. Per tant, el forn de Rocafort no era del
monestir. La situació del forn just estava en el carrer de Segarra, paral·lel
al de Sant Bernat, al darrera de la casa del monestir de Santes Creus. Quin
forn era? Doncs, creiem que era el forn de pa del call jueu. A qualsevol aljama
hi havia edificis de funció específica i d’importància cabdal. El forn, com
també l’escorxador o la carnisseria hi eren presents i ja no parlem de la
sinagoga. Els jueus coïen el pa sense llevat.
A finals del
segle XIV molts dels edificis del call jueu van caure en mans de gent noble
(expropiats per la Universitat i els preveres de l’església de Santa Maria de
Vilafranca) i venudes a persones amb prestigi social de Vilafranca, encara que
els jueus convertits o no, van viure en algunes cases fins molts anys
posteriors.
L’any 1356
el procurador del monestir de Santes Creus a Vilafranca era el prevere Pere
Rocafort. El seu nebot fou el forner Valentí Rocafort que era l’encarregat del
forn del castell a mitjans del segle XV. En tenim dades des de 1443. A partir
de l’any 1471 el trobem fent de forner en el dels jueus a més de tenir-hi casa,
horts i altres terres. Molt probablement va ser una donació del seu avi, el
prevere Pere Rocafort.
L’any 1473
Valentí torna el forn del castell al monestir de Santes Creus: “...Pere Marti barber de Vilafranca, procurador de Valenti Rocafort forner, torna al frare Pere Blanc de monestir
de stes Creus el forn i casal tenia al carrer Vall del Castell”. En aquest forn havia de pagar cens al monestir,
en el que havia estat dels jueus no calia, era de la seva propietat. El forn
del castell passa el mateix any al forner Bartomeu Salom, com podem llegir
d’origen jueu: “...Bartomeu Salom forner
té un forn amb casa anomenat del Vall del Castell que fou de Rocafort. Paga
cens de vuit sous per Sant Miquel al monestir de Santes Creus ...(1475)”
Potser només hi va haver un canvi de forner i Salom era el del call jueu. No
hem trobat documentació per confirmar-ho.
A finals del segle
XV Rocafort ja era difunt: “...Pere
Andreu, pagès, té un pati i hort que solia ser casa al carrer dels Serrahins.
Els límits eren l’hort de Gabriel Fons cantirer i pati que solia ser pallissa i
un corral de Climent Fontanyes que fou de Rocafort forner i el carrer dels
Serrahins...(1497)”
Continuarem en una
propera entrega d’aquest carrer, que té tanta història medieval de Vilafranca
del Penedès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada