diumenge, 27 de desembre del 2015

El rei Jaume I a Vilafranca del Penedès (segle XIII)





La Vila reial de Vilafranca ha estat durant l’època medieval visitada pels diferents reis catalans o fer-hi estada en el seu viatge cap a Tarragona, per estar Vilafranca situada enmig d’aquest camí. Pere III el Gran, morí al Palau (avui l’actual Vinseum) l’any 1286.
Voldríem però  parlar del primer rei que hi vingué en el segle XIII, Jaume I.
1217, octubre 13.
Jaume I signa un document a Vilafranca on autoritza els homes de Lleida i a la resta de viles reials de Catalunya a poder deixar diners en préstec i a cobrar els deutes en la forma que estimen més oportuna.
El document comença així: Sit notum cunctis, presentibus atque futuris, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani...
continua parlant dels seus consellers per més endavant manar a tots els magnats de les viles reials de Catalunya i posa com exemple els que segueixen : ...mandata, G. R. vicecomite Bearnensi, A. vicecomite Castriboni, H. de Mataplana, R. Gaucerandi, B. de Portella, G. de Cervilione, F. de Sancto Martino, G. de Claromonte, R. Alaman, G. de Mediona, Poncio G. de Torrecella, R. de Palacio, G. R. senescalcho, et multis magnatibus Catalonie et hominibus civitatum et villarum, comunicato consilio et habito diligenti tractatu, occurrentes maliciis quorundam, qui suo sensu et voluntate abutentes, intendunt pervertere ea que, temporibus gloriosissimi R. comitis Barchinone proavi nostri.. Datum apud Villam Francham de Penitensi, in sollempni curia, III idus octobris anno Dominice Incarnationis M. CC. septimo decimo.

Entre els magnats o nobles que posa d’exemple  hi havia Ferrer de Sant Martí, que era el senyor del castell de Sant Martí Sarroca en els anys 1216 i 1217; Guillem de Claramunt, senyor del castell de Montoliu, que posteriorment tingué molta importància al Penedès; Guillem de Mediona, senyor en aquests anys del castell de Castellví de la Marca; un Ramon de Palau, molt probablement familiar d’aquell Fructià de Palau que l’any 1228 el mateix rei li signa una escriptura de donació del castell i cases de l’Arboç que diu així:
..damus et concidimus a Fronti de Palau in illud palacium quod a villa de Arboç T: domus Guillem de Bassa de alia hble Guillem de Mediona..in estatuo Raimon Rosanes de quarta vero parte in via publica..
També posteriorment li cedeix al mateix Fructià de Palau  el palau reial de Vilafranca del Penedès l’any 1236.
Cal preguntar-se on s'instalava el rei Jaume I quan feia estada a Vilafranca del Penedès?
Fou en el dit Palau Reial?
Fou al convent de Sant Francesc? Probablement no, ja que el convent es construí també més tard, concretament l’any 1240.
Molt probablement fou en el Palau Reial on feia estada el rei Jaume I. I en ell ja hi vivia el dit Ramon Palau que surt en aquest primer document signat a la Vila pel rei. La donació a Fructià va ser posterior, però no es diu que el Palau es reconstruís en aquell any de 1236. Ja existia abans d’aquesta data.
1218, juny 24.
El rei Jaume I torna a Vilafranca, on aquest dia estableix unes constitucions de Pau i Treva, vàlides a Catalunya, des del Cinca fins a Tortosa i Salses. Foren les primeres Corts de Catalunya.
Els  vint capítols de que es componen aquesta primera constitució van ser importants per Catalunya. El document comença així: ...
[Constituciones pacium et treugarum illustrissimi domini Jacobi primi, apud Villam Francham]
Ad honorem Dei omnipotentis, qui actor pacis est et amator caritatis, et gloriose eius genitrici Virginis [Marie] et omnium sanctorum.
Nos igitur, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispessulani, predecessorum nostrorum sequens vestigia, publicaque utilitate tocius terre nostre consulere et providere volentes, habita deliberatione et consilio comitis S., procuratoris patrui nostri magni, et Eximini Cornelli, P. de Ahones, Guillelmi, Dei gracia vicecomitis Cardone, consiliatorum nostrorum, venerabilium patrum Sparagi, divina providencia Terrachone archiepiscopi, Guillelmi vicensis, Petri urgellensis, Poncii dertusensis, S. cesaragustani, episcoporum; et Cathalonie minoris, Gueraldi, Dei gracia vicecomitis Caprarie, [Guillelmi Raimundi de Montecatheno], per eandem graciam vicecomitis biarnensis, Arnaldi de Castro Bono, Raymundi Fulconis, Raimundi Galcerandi, Hugonis de Mataplana, Bernardi Saportella, Bertrandi de Saga, Hugonis de Terra Rubea, Petri de Cervaria, Raimundi de Montecaheno, Guillelmi de Angularia, Berengarii de Peramola, Arnaldi de Timor, Guillelmi Saguardia, Guillelmi de Oliva, et aliorum plurium nobilium Aragonie; civium et villarum, paces et treugas facimus et constituimus a Cincha usque ad Tortosam, et usque ad Salsas, cum suis finibus.
[1] Cum ea que divino cultui fuerint deputata, primo pre oculis debemus habere, in prima pacis constitucione, sub pace nostra et treuga ponimus omnes ecclesias cum earum cimiteriis et sacrariis, quia speciali hominum censura in bonis Dei intelliguntur, et cum omnibus rebus earum, mobilibus et inmobilibus et semoventibus, et cum hominibus et rebus earum.
[2] Item, sub hac pace et treuga ponimus et constituimus omnes clericos in quocumque sint ordine constituti, et monachos regulares et sanctimoniales, hospitalarios, templarios sive fratres Sancti Sepulcri, et omnes alios viros religiosos, et omnia monasteria et quelibet loca religiosa, et omnes homines et possessiones eorum, et alias res mobiles et immobiles et semoventes.
[3] Item, emunitates et salvitatis Templi et Hospitalis Iherosolimitani, sub eadem pace constituimus, et etiam aliorum venerabilium locorum. Item statuimus quod de cetero domus Templi et Hospitalis, et aliorum venerabilium locorum religiosorum non recipiat novas salvitates, sine consilio diocesani episcopi et vicarii nostri.
[4] Item, sub hac pace sunt vidue, orphani et pupilli, et res eorum mobiles et immobiles et semoventes.

En quin edifici es van signar les primeres constitucions de Catalunya a Vilafranca? Hem de tenir en compte la gent que va signar-les, són més de 40 persones. El Palau Reial no podía ser, l’espai molt probablement era més petit. M’inclino a dir que fou molt a prop del monestir dels franciscans o convent de Sant Francesc.
Sabem que fou l’any 1240 que es deuria construir, però tenim una data de l’any 1200 en que Bernat Clergue de Vilafranca, familiar dels castlans de Vilafranca,  atès que temia morir intestat, fa donació d’una part dels seus béns a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, en presència del mateix abat, del prior Arnau i de fra Ramon de Rifar. Dóna als monjos 1000 sous, els mateixos que els va deixar per la compra de l’honor d’Arnau de Cervera a Lleida, i les cases de Vilafranca del Penedès, és a dir, un solar nou amb el celler i les que hi ha al davant de la porta del celler, amb el colomar inclòs. Els fa donació, també, del mas situat a Vallmoll, al Penedès, prop de l’honor que ara dóna a l’hospital de Vilafranca, que ell ha fundat...en aquesta donació veiem que ell fundà l’hospital de Vilafranca, el dels pobres que estava al costat justament del convent de Sant Francesc, en aquest edifici molt probablement se celebrà la primera assemblea de magnats de Catalunya.
Els que signaren les constitucions foren els següents. Els subratllats en negre tenien alguna vinculació a Vilafranca o/i al Penedès.
Actum est hoc VIIIº kalendas iulii, anno Domini Mº CCº XVIIIº.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispessulani, qui hec iuramus.
Sig+num S[ancii], comitis, qui hec iuramus. Sig+num Guillelmi de Cardona, vicecomiis, qui hec iuramus. Sig+num Hugonis de Mataplana, qui hec iuro. Sig+num Raimundi Gaucerandi, qui hec iuro. Sig+num Arnaldi de Castro Bono, qui hec iuro. Sig+num Raimundi Fulconis, qui hec iuro. Sig+num Bernardi de Saportella, qui hec iuro. Sig+num Raimundi de Cervaria, qui hec iuro. Sig+num Raimundi de Montecatheno, qui hec iuro. Sig+num Guillelmi de Angularia, qui hec iuro. Sig+num Raymundi Alaman, qui hec iuro. Sig+num Guillelmi de Cervaria, qui hec iuro. Sig+num [Guillelmi Raimundi de Montecatheno], vicecomitis de Bearn, qui hec iuro. Sig+num Hugonis de Terra Rubea, qui hec iuro. Sig+num Petri de Cervaria, qui hec iuro. Sig+num Petri de Angularia, qui hec iuro. Sig+num Petri de Vilaragut, qui hec iuro. Sig+num Arnaldi de Timor, qui hec iuro. Sig+num Guillelmi de Guardia, qui hec iuro. Sig+num Petri de Sancta Eugenia, qui hec iuro. Sig+num G. de Savassona, qui hec iuro. Sig+num Petri de Ballana, qui hec iuro. Sig+num Petri Arnaldi de Iorba, qui hec iuro. Sig+num de Sparagio, qui hec iuro. Sig+num Bernardi de Pulcro Podio, qui hec iuro. Sig+num Raimundi de Saifores, qui hec iuro. Sig+num Guillelmi Raimundi de Villa Nucana, qui hec iuro. Sig+num Raimundi de Talamancha, qui hec iuro. Sig+num Bernardi de Vila Gelans, qui hec iuro. Sig+num Bernardi d'Erill, qui hec iuro. Sig+num Bernardi de Sancta Fide, qui hec iuro. Sig+num B. de Torroella, qui hec iuro. Sig+num Olivarius de Leone, qui hec iuro. Sig+num Bernardi de Taverteto, qui hec iuro. Sig+num Galcerandi de Castellet, qui hec iuro. Sig+num Bernardi de Monte Regali, qui hec iuro.
1263, agost 11.
No va ser fins aquest any quan el rei Jaume I tornà a Vilafranca o com a mínim així ens ho fan saber alguns documents, com el signat aquest día en que:
Jaume I absol els veíns de Cambrils de l’obligació que els havia imposat anteriorment de canviar la ubicació de la población:
Mandavimus transmutare villam et locum de Cambrils, et hedificare ipsam villam et locum in alium locum in quem vos universitas hominum de Cambrils habitaretis; modo, gratis et ex certa scientia concedimus vobis quod non exeatis de dicta villa de Cambrils, nec etiam teneamini in alium locum conmutare vel hedificare, set habebitis de cetero in dicta villa de Cambrils prout hactenus fecistis libere et sine impedimento et contradictione aliqua nostra et nostrorum, et cuibuslibet alterius persone...
En aquest document a part del rei Jaume, no el firma cap persona més, però l’endemà d’aquest mateix any signa un altre document a Vilafranca (per tant sabem que hi va estar dos dies).
1263, agost 12.
Jaume I demana al rei Teobaldo de Navarra que no permeta que el noble aragonès Pedro Cornel, ajudat per nobles navarresos invedeixca Aragó.
En aquest document sí que tenim signatures de personatges com a testimonis o/i que deurien acompanyar al rei Jaume a Vilafranca en aquells dies, entre aquests tenim el batlle reial Bartomeu de Porta, que justament un any abans, el 1262, el rei li concedeix pel seu servei 24 quarteres de censos sobre terres que el rei rebia situades al terme de Vilafranca, al lloc anomenat “Camp del Terrós” que foren del castlà Pere de Vilafranca, una part d'ells sota de l’església romànica de Sant Julià, avui desapareguda, i une altres fora del terme de la Vila, a prop del puig d’Olèrdola.
El dit Bartomeu de Porta era el jueu vilafranquí Benvenist de Porta, que en el document canvia el nom per el de Bartomeu.
Benvenist de Porta de Vilafranca, ocupà un lloc econòmic important en la cort de Jaume I d’Aragó,sent batlle de Barcelona i altres llocs...
Aquests dos documents es clar que els firmà estant ja ben situat al Palau Reial de la Vila. La casa del jueu de Porta hi era a tocar del dit Palau.
Aquest últim document acaba així:
Datum apud Villamfrancham Penitensem, pridie idus augusti anno Domini Mº. CCº. LXº. tercio.
Signum + Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: G. de Rochafolio. G. de Podio. G. R. de Montechateno. Bernardus G. de Entenza. Fortunius de Bergua de Vicient.
Sig+num Bartholomei de Porta qui, mandato domini regis, hoc scripsit et clausit loco, die et anno prefixis.

diumenge, 13 de desembre del 2015

Els Salbà, senyors de la Bisbal del Penedès i els castlans de Vilafranca (segles XII-XV)


Execució sobre els béns d'Alamanda, muller de Bernat de Gallifa que li pertanyen a Bernat Salbà com a marit de la filla del matrimoni





La relació familiar dels castlans de Vilafranca amb els Salbà, ve de lluny. El fet que la Bisbal del Penedès estigui a mig camí entre Montblanc i Vilafranca va donar pas a una estreta familiaritat entre els dos llinatges.

Els Albà, o posteriorment amb la documentació Salbà, eren originaris del castell d’Albà, situat a prop del monestir de Santes Creus. Amb les donacions i plets que s’esdevenien entre el dit monestir i els Salbà, els Vilafranca també hi eren presents: El 1192 hi ha una concòrdia entre Bertran de Rubió i el monestir de Santes Creus, i amb el consell de Bernat Salbà, Berenguer de Vilafranca (de Montblanc) i altres prohoms s’avenen a fer la pau amb el monestir, i renuncia a favor dels monjos una sèrie de prats i terres.

La Bisbal del Penedès pertanyia al segle XII als Fontallada. El 1269 els fills hereus de Guerau de Fontallada s’anomenen en la documentació Guillema i Pere Salbà.

Posteriorment, en els últims anys del segle XIII, els Salbà de la Bisbal s’enfrontaren amb els Barberà pels drets del castell de la Bisbal: Berenguer de Lillet, jutge reial del terme de Castellvell del Penedès, confirma la sentència donada per ell, com a representant dels difunts Bernat de Barberà i Saura, contra el difunt Bernat Salbà, representat pel seu fill Guillemó, amb motiu de la negació dels drets de força i extorsió dels homes de la Bisbal. Més endavant, l’any 1327, sorgirà una altra disputa entre Guillem Salbà i Guillem de Barberà per la construcció d’una fortalesa a la quadra de la Bisbal del Penedès.

A partir de l’any 1296 els Fonollar de Sitges posseeixen un feu al lloc de la Bisbal i al seu terme.

A partir dels segle XIV la Bisbal forma part del patrimoni dels Vilafranca i els Salbà. Guillem Salbà l’any 1305 comparteix amb Galcerà de Vilafranca la jurisdicció de la població i el seu terme. La causa era evident, Galcerà s’uní amb matrimoni amb Alamanda, germana de Guillem. Més tard, els Salbà, probablement per les relacions familiars amb els Vilafranca, aconsegueixen obtenir més poder, i per tant més beneficis amb rendes més a prop de Vilafranca. Elisenda, mare de Guillem Salbà, fa donació al seu fill de la plena propietat del feu de la població de l’Arboç del Penedès. A canvi, el seu fill Guillem fa donació a la seva mare Elisenda del feu de Vilafranca amb tots els seus drets i del castell de les Gunyoles -Avinyonet del Penedès- . La dita Elisenda l’any 1325 atorga testament. Un dels seus marmessors és el cavaller Jaume de Montoliu, marit d’una altra Elisenda, filla del castlà de Vilafranca, Bernat.


Les relacions familiars en diferents anys del segle XIV entre diferents fills o filles del llinatge Salbà amb cavallers d’altres llocs, faran que el poder patrimonial i econòmic es vagi fent més extens: els Taudell (Pratdip, Baix Camp), els Juneda, els Gallifa (senyors de Castellvell).


A principis del segle XV els Barberà, que encara posseïen drets sobre la quadra de la Bisbal del Penedès, venen la seva part al cavaller Bernat Salbà, fill de Guillem, les rendes, els drets i el domini que percebien de la dita quadra, la qual tenien meitat en alou i meitat en feu pel senyor de Castellví de la Marca, que en aquells moments era Bernat de Barberà. Més endavant Joaneta, filla del castlà de Mediona Asbert de Barberà, es casà amb el dit Bernat -mirem el quadre 12 dels Barberà, de més amunt-.

Les relacions, potser comercials o polítiques, dels Salbà amb gent de fora de Catalunya són evidents quan l’any 1410 el cavaller Ramon de Montagut de Vilafranca, residint a Càller (Sardenya), dicta testament i fa marmessor i hereu al dit Bernat Salbà.

A punt d’esclatar la guerra civil del segle XV, l’any 1461, una carta del rei Joan II concedeix a Bernat Salbà la jurisdicció civil i criminal en el terme de la Bisbal, a excepció de la pena de mort i de la mutilació de membres. El veguer de Vilafranca confirma la concessió. Més endavant, a causa de la fidelitat al rei Joan II, aquest últim li concedeix el castell i fortalesa del terme de la Bisbal i la quadra de Fraser (Garraf). El 1468 els habitants d’aquest últim lloc presten l’homenatge i jurament al fill de Bernat, Francesc. Enmig de la guerra, encara el rei Joan nomena el donzell Bernat Joan Salbà, fill del senyor de la Bisbal, Bernat, governador de l’Illa i de la Universitat d’Eivissa, en substitució del rebel Arnau Guillem de Cervelló, baró de La Llacuna (Alt Penedès).

Trobem, ja a les acaballes de la guerra civil, un altre Bernat Salbà, com a conseller i majordom de la reina (1470). Aquest mateix Bernat rep béns sobre l’heretat dels Clariana, la casa de Vallfort, dins del terme de Castellví de la Marca, perquè li pertany com a hereu de la seva tia Elionor, muller de Bernat Clariana (1473). La unió matrimonial al final del segle XV amb els cavallers de Barcelona i posteriorment (segle XVI) senyors de la població de Canyelles (Garraf) de cognom Terra, va ser clau per acabar aquests anys amb un poder polític i econòmic més gran:

Violant, donzella, filla de Bernat Salbà, cavaller i senyor de la Bisbal del Penedès i de Caterina, fa capítols matrimonials amb Joan Bernat Terra, fill dels difunts Bernat Terra (cavaller de Barcelona) i Eufrasina.

Moltes són les rendes que el llinatge Salbà cobrà a Vilafranca que li va permetre també viure-hi i invertir els beneficis aconseguits amb altres llocs.

Els Vilafranca i els Salbà, dos llinatges relacionats familiarment, patrimonialment i políticament.