4-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segle XIV- XV)

En la quarta i última part d’anotar les dades que fins avui tenim d’aquest carrer d’origen medieval de Vilafranca del Penedès, el carrer de Sant Bernat, tan sols ens faltava comentar les cases, patis i horts de la banda del Palau Reial del segle XV, és a dir, el que tocava al call jueu. Després comentarem els arrendataris que entre els segles XIV i XV cobraven rendes/censos en el carrer.

Cases, patis i horts en el segle XV

Casa i pou del teixidor Guillem Pellisser (li ven el sabater Nadal Salvany).

Limitava amb un pati que arribava fins el portal de muralla i el passatge del mur. També amb l’hort de l’hospital de Santa Maria. Al lloc on està situat el pou hi ha uns arcs de pedra que acaben al carrer de Sant Julià. Des del carrer Segarra o de Sant Julià, el tros final que arribava al de Sant Bernat, es passava per sota d’unes arcades.Hort del prevere Guillem Crispià (any 1400)

Casa i hort del prevere Francesc Sibilia. Casa i hort del teixidor Guillem Tarroja. Casa del sabater Bernat Poc (1401).

Pallissa del mercader Bartomeu Mestre. Pallissa del sabater Ramon Mas (1404).

Casa i hort del sabater Berenguer Vendrell (li va vendre Guillema, viuda del sastre Pere Salelles, pel preu de divuit lliures) Hort del prevere Jaume Tomàs (li va vendre el notari Francesc Golet)(1405).

Casa i hort del sastre Arnau Brugal (li ven el baixador Joan Punyera per setze lliures i deu sous), (al darrera hi havia l’hort de l’hospital dels Trinitaris). Casa del mercader Joan Salom (familiar del forner Bartomeu Salom, que ja hem comentat). Hort de l’apotecari Ferrer Alemany. Pallissa del baixador Pere Punyera (germà de Joan Punyera) Casa i hort del sabater Ramon Brugal (li ven el baixador Pere Guarner per deu lliures), (al darrera hi ha el forn de pa del castell que havia estat el dels jueus, ja ho vam comentar en la part tercera, posteriorment serà el forn de Rocafort). Alberg o casa amb un pati descobert del prevere Pere Guasch. Hort del prevere Jaume Colteller (li ven els hereus del noble Joan Terra). Hort del notari Pere Arnau Seradell. Casa del prevere Guillem Solanes. Hort del sabater Bernat Poch (1407).

Pallissa i hort del pagès Nicolau Alió (1409).

Casa del sabater Arnau Merles (la ven Guillema, viuda del picapedrer Berenguer Duran). Casa del peixater Lluc Monistrol (1414).

Casa i pati del rector de l’església de la Bleda, Pere Soler (li ven el mercader Francesc Golet). Casa del mercader Miquel Esblada. Hort de l’apotecari Joan Marti (1417).

Un alberg amb hort del sabater Francesc Maller (1420).

Casa amb corral al darrera del prevere Pere Franquesa, (era del prevere Pere Solà que li fou venuda pel noble Guillem d’Orts el 1373). Corral del prevere Francesc Baró (sabem que durant la primera meitat d’aquest segle en aquest carrer hi havia un corral propietat de l’Ajuntament- Universitat- : “...bestiar in quodam corral del carrer de Sant Julià...mana el batlle que el tingués el pastor Joan Miralles” – 1453). Hort del picapedrer Bartomeu Roig, (li venen els hereus de l’especier Marti Pujades) (1421).

Hort del teixidor Pere Oló. Corral del carnisser Guillem Estavella. Hort del sabater Berenguer Oliver. Casa del sastre Francesc Alzina (li va vendre Guillem Torner, el seu sogre, l’any 1350). Casa del prevere Joan Mir (de sobrenom Gipó, referit a una peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura) (1422).

Casa i hort del sabater Francesc Rosselló (abans era del sastre Gerald Rosselló). Hort del teixidor Berenguer Piera. Corral i hort amb diversos arbres fruiters del carnisser Francesc Mercer (li va vendre el sabater Pere Blanc per sis lliures el 1408). Casa del bracer Francesc Arnau. Casa i hort del pagès Raimon Segarra (fill de Miquel Segarra, el que va donar nom al carrer del darrera, que travessava perpendicularment el call jueu). Hort del noble Galcerà d’Avinyó. Hort del mercader Mateu Escuder (1425).

Casa i corral del teixidor Joan Senabre (li van vendre Ferrer del Mas Mascota de Castellví de la Marca- el corral havia estat de Guillem Estavella) (1427).

Casa del mercader Raimon Brugal (1456).

Hort del prevere Joan Galter (abans era del peixater Raimon Galter) (1475).

Hort del teixidor Gabriel Balaguer (1480).

Casa, celler i pati amb arbres fruiters del moliner de la Bleda, Pere Ravell (li ven el paraire Jaume Salelles) (1484).

Nobles i particulars arrendataris  

En un principi (segles XII-XIII) els censos de les cases, patis o altres béns immobles d’aquest carrer es pagaven al rei, rendes que administraven els castlans del castell de la vila. També els jueus pagaven rendes al rei, administrades, en aquest cas, per un jueu escollit del call. Entre els anys dels segles XIV i XV molts nobles i particulars de prestigi social posseeixen els drets/censos/rendes feudals d’aquest carrer i voltants, alguns d’ells venuts per l’erari reial. Recordem que els horts, sobretot, estaven situats en espais del call jueu, que a partir dels anys del final del segle XIV es va anant abandonant de mica en mica i les cases jueves es deurien enderrocar, quedant només les que estaven molt més allunyades del carrer de Sant Bernat i més a prop del carrer dels jueus (l’actual marquès d’Alfarràs).

Algunes de les vendes dels censos/rendes el trobem, per exemple, en l’any 1380, on els marmessors del mercader Berenguer Muntanyana, atenent a la seva voluntat, venen censos que cobrava per diversos horts i cases situades en el carrer de Sant Bernat.

Un altre ens el dona un document de l’any 1388 on els hereus del castlà Raimon de Vilafranca cobren un cens de vuit sous per un bé immoble d’aquest carrer. Es diu que aquest cens el tenia Raimon perquè li va fer donació els hereus de mercader Raimon Marquès, abans l’obtenia el monestir de Santes Creus, que li va vendre, i abans era cens reial que el passà al monestir.

En el mateix any el castlà Bartomeu de Vilafranca ven al mercader Arnau Pons diferents drets censals de cases i horts situades en aquest mateix indret.

Els nobles

El noble Arnau Guillem de Bellera va ser el posseïdor dels béns que havien estat dels castlans Vilafranca. Va ser veguer de Barcelona, Igualada, el Vallès i el Moià. En temps de la guerra civil (1462-1472) va ser capità de Vilafranca, el Llobregat i el Vallès i vescomte del rei Joan II. Se li feu donació gracia i mercer de molts drets i rendes que prenia el rei al Penedès. Unes d’elles els que cobraven els castlans de Vilafranca en aquest carrer, ja que els nobles Vilafranca van estar contra el rei Joan II en temps de la dita guerra.

Bartomeu del castell va ser el castlà que més cobrava rendes en aquest carrer. Molt probablement la raó va ser la donació per part del rei, ja que moltes rendes van anar a parar a l’erari reial, ja que els jueus pagaven els impostos al rei a través d’un tresorer escollit per ells.

Bartomeu va ser padrí d’un jueu que es va batejar com a cristià. Aquest es va anomenar posteriorment també Bartomeu de Vilafranca. Per diferenciar-los, aquest últim va ser el Bartomeu del carrer dels Pellissers (part de l’actual carrer de la Font), ja que era on va anar a viure posteriorment i el padrí era el Bartomeu del castell. El rei com a regal a l’antic jueu li va fer donació de cobrament d’algunes rendes del carrer de Sant Bernat.

El noble Guillem de Pacs va comprar les rendes reials en diferents anys del segle XIV. A més es va emparentar amb persones de prestigi de Vilafranca que ja eren propietaris de rendes de la vila. Unes d’aquestes eren en aquest carrer.

El cavaller Joan de Barberà era fill del castlà de Mediona Gisbert de Barberà. Emparentat amb els castlans de Vilafranca. Va ser un dels hereus dels castlans de Vilafranca i per tant també de diferents censals que havien sigut censos reials.

El noble Arnau Aranyó relacionat amb els senyors del castell de Sant Pere de Ribes el trobem prenent censos d’alguna de les cases del carrer.

Els mercaders

El mercader Berenguer havia estat jueu. Es convertí en un any de finals del segle XIV. Va ser fins i tot acusat per ser usurer ja que exercia el mateix ofici abans de ser cristià. Les rendes les rebia perquè les va comprar al rei en el moment de la seva conversió.

El rei va fer donació al mercader Berenguer de Muntanyana de tots els drets que li pertanyia en el poble de l’Arboç del Penedès l’any 1323. Això va provocar que tingués més possibilitats per apropiar-se’n d’altres que tenia el rei a Vilafranca i altres llocs del Penedès.

Marc Golet era un mercader que pertanyia a un llinatge de notaris, mercader i advocats. Tots ells havien tingut més d’una vegada relacions professionals amb jueus. Marc va ser molts anys jurat de la Universitat de Vilafranca. El prestigi social de la família i d’ell mateix el va ajudar a aconseguir que li venguessin o li fessin donació del cobrament de les rendes.

El mercader Raimon Brugal va ser administrador de la Pia Almoina de Vilafranca i el que rebia les rendes. Algunes les va comprar a la mateixa Pia Almoina o també diria que se les va apropiar enriquint el seu propi patrimoni econòmic.

El mercader Joan Esplugues va ser el pare de Ferrer Esplugues, que va ser batlle de Vilafranca l’any 1388.

Altres particulars

L’apotecari Francesc Trestull formava part del jurat de la Universitat de Vilafranca. Estava emparentat amb gent que era propietari de cases en el carrer i per ser un dels hereus va tenir uns drets per cobrar censos d’algun pati i casa.

Ja hem comentat que l’església va rebre també donacions per part del rei. Una d’elles el cobrament de les rendes reials d’aquests espais. El prevere Arboç va ser el que administrava l’hospital del Sant Esperit que estava situat al carrer del mateix nom (actual de la Font). Formava part d’una altra de les famílies que havien treballat amb els jueus, com per exemple, el seu germà el mercader Ramon Arboç.

El notari Mateu Morató era l’escrivent de l’ardiaca del Penedès. Per tant, estava molt relacionat amb l’església. També havia redactat durant diferents anys del segle XIV documents notarials que signaven els jueus de Vilafranca. Molts drets els devia rebre d’alguns jueus i/o també de l’església, ja que es va apropiar de moltes de les seves rendes (alguns dels preveres de l’església de Santa Maria eren propietaris de cases o altres béns del carrer). Un altre notari que rebia censos en aquest carrer fou Pere de Pontons. Un fill fou franciscà del monestir de Vilafranca. Era originari de Manresa.

El notari Ferrer Oller fou batlle de Vilafranca del Penedès en la primera meitat del segle XIV. També va ser el notari de la cort del batlle. L’any 1326 algun document el tracta com a jutge reial de Vilafranca, ja que participa representant al rei en diversos processos.

El sabater Pere Codines era fill del notari del mateix nom. El trobem rebent censos de diferents horts.

Com ja hem dit també la Pia Almoina de Marc d’Avinyó hi rebia censos de cases i altres béns situats en aquest carrer medieval. També l’església de Santa Maria de Vilafranca. El monestir dels Celestins de Barcelona, (Santa Àgata), situat al Palau Reial Major de Barcelona i el monestir de Santa Maria de la Mercè de Barcelona (Basílica de la Mercè).

Fins aquí la gran història medieval d’aquest carrer. La gent d’aquella època que el va trepitjar, hi va viure i hi va fer molta part de la seva vida cal tenir-la present. Les restes d’aquelles cases, d’aquells oficis, d’aquelles terres, d’aquell aire diferent al nostre, fora bo conservar-lo i donar-lo a conèixer. Acompanya aquest text diferents imatges de les excavacions que es van fer en el call jueu al darrera d’aquest carrer i del Palau Reial i que resten ja tapades sense haver-se conservat.