dijous, 6 de juny del 2019

Eres medievals a Vilafranca del Penedès (segles XIV-XV)



Segons el diccionari d’Alcover i Moll la paraula era té vuit significats. Pot ser un espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetres, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre’ls i separar la palla del gra; O també un espai de terra descobert, tancat de paret amb porxades al voltant, que serveix per a fer-hi la batuda i per a tenir-hi el bestiar; a més pot ser un edifici on es guarda el farratge per al bestiar; un espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, per a fer-hi operacions d’estesa de materials en diferents oficis (rajoler, carboner...); una parada o taula d’hort; espai de terra planer, de forma quadrangular, limitat per quatre cavallons i destinat a plantar-hi una hortalissa determinada (d’aquest ens diu que es fa servir pel Penedès)...Al meu entendre tots els topònims i antropònims que es troba en èpoques medievals, sobretot a Vilafranca del Penedès, relacionats amb la paraula Era tenen més a veure amb el primer significat que amb els altres.
Les seves dimensions i formes eren variables, encara que com a mínim havien de tenir l’amplada suficient perquè un trill tirat per una mula pogués girar, donant voltes sobre la superfície, durant hores, sense forçar massa les corbes perquè l’animal treballés còmodament.
Al costat de l’era, solia construir-se un cobert, per protegir els sacs de gra. A Vilafranca del Penedès, com a altres certs pobles, l’era era d’ús col·lectiu amb dret d’empriu, és a dir, una norma jurídica del dret consuetudinari català codificada en tant en forma d’usatge com en forma de costum que determina el dret d’ús comunal per part dels veïns d’una vila pagant una renda al propietari de l’era.
L’any 1426 els jurats de la Universitat de Vilafranca del Penedès en una reunió celebrada al monestir dels frares menors demanen a l’apotecari Ferrer Alemany que els hi donés el seu pati que té per a construir-hi una era nova i una plaça pública. Estaria situada on en l’actualitat hi ha la Rambla de Sant Francesc tocant a la carretera. Aquí estem parlant d’una era comunal de propietat municipal, com altres que comentarem.
L’operació del batre es limitava a uns pocs dies a l’any, generalment al juliol o a l’inici d’agost. La neteja de l’era era una tasca tant important com feixuga. Quan eren eres de terra batuda, la preparació ja començava al maig: rascar, cobrir de fang i compactar amb rodet. A les eres enrajolades, s’havia d’arrencar les herbes de les juntes i tapar els forats amb argila. Les de terra batuda eren les que existien a Vilafranca, no n’hi havia cap d’enrajolada.
Les eres que trobem documentades tenen noms de persones, són la de Berenguer de Saifores, Bernat Pascual, Babau, Berenguer Gravalosa, Boixadors, Cabreny, Caldes, Codines, Ferrer de Vilafranca, Fonolleres, Granell, Gravalosa, Jaume Montserrat, Joan Rufet, Joan Terra, Linater, Poc, Raimon de Vilafranca, Raimon Senyechs, Solanes, Soler, Vicens Riba, Ollers i Miquel Blancafort. En trobem cinc amb noms diferents, són: mestre d’escola, Santa Clara, Sant Esperit, del castell  i Plaça Nova. Anem a comentar-les.
Caldria començar dient que la ciutat de la Vilafranca medieval era artesanal, camperola i mercantil. Es bat el gra a qualsevol indret. I que moltes persones, senyors feudals o no, s’apropiaven d’un terreny,on es pogués batre el blat, i cobraven als pagesos o a qui volgués batre, una renda i així ampliar el seu estat econòmic.
Era del  noble Berenguer Saifores
La primera referència a aquesta era és de l’any 1323.
Berenguer Saifores, fill de l’advocat Mir Saifores, formava part d’un a família de nobles que es van emparentar amb els Castellbisbal i els Avinyó, per donar només dos cognoms importants en el Penedès medieval. Els Saifores tenen el seu origen en la població del mateix nom que des del segle XIII es situat dins el terme del Vendrell, al Baix Penedès.
 Berenguer té casa a Vilafranca des de l’any 1312 en el carrer de santes Creus (l’actual sant Bernat). Era propietat de terres al “pont de Sant Julià o “pont nou de Sant Julià”; al “Terrós”; “Pontarró”;  a “quadra de Canyemàs”; a la “muntanya de Pacs”...
El dit “Pont de Sant Julià” es refereix a un pont que es va construir al final de l’actual carrer Sant Bernat per sobre del portal de la muralla, en aquest indret durant algun any del segle XIV i donava pas a la part sud de Vilafranca.
L’era de Berenguer de Saifores la situaríem justament a l’altra banda d’aquest pont, a extramurs, al final del carrer de Santes Creus (Sant Bernat).
Era del castlà Ferrer de Vilafranca
Creiem que és la mateixa de la del Berenguer de Saifores. La primera notícia ens la dóna l’any 1388 on es ven una terra i una bassa al costat situada al carrer de Sant Julià (també nom del carrer de Sant Bernat) prop de l’era de Ferrer de Vilafranca.
Molt probablement el nom era el primer que deuria tenir l’era, ja que Ferrer de Vilafranca va ser castlà del castell de Vilafranca durant diferents anys del segle XIII.
Era del teixidor Bernat Pascual
Bernat Pascual l’any 1388 ja tenia terres en propietat en el carrer de Santa Maria Magdalena de Vilafranca. El 1409 ja era difunt, però el nom encara perdurà en la era, tot i que encara la tenien en propietat dels seus hereus els Pascual blanquers.  L’anaven llogant perquè altre gent batés en la seva era cobrant-li un tant. Sabem que aquest mateix any es bat forment. Algunes de les persones que bat en aquesta era són el pellisser Pere Ferrer de Vilafranca i el pagès Bartomeu Morgades durant l’any 1453.
Situem aquesta era prop de l’església de Santa Magdalena, també a extramurs en direcció nord de Vilafranca.
Era del noble Babau
Va ser l’advocat Bartomeu Babau a finals del segle XIV que el trobem relacionat amb l’era de Babau. La situem cap al principi del carrer de Sant Pere, on Bartomeu hi tenia la casa on vivia i que els avantpassats ja ocupaven des de principis del segle XIII.
Era del mulater Berenguer Gravalosa
Gravalosa la tenia en propietat. No sembla que la llogués a ningú. Només la feia servir ell mateix. A prop d’aquesta era hi havia diferents horts de gent de la vila. El nom d’era en alguns moments el trobem escrit com el “camp de Berenguer Gravalosa” aspecte aquest, que ens fa suposar, que no deuria tenir ben bé la forma rodonenca que donaríem a les altres eres.
La situem a extramurs al carrer de Barcelona (actualment la Rambla Nostra Senyora).
Era dels nobles Boixadors
Creiem que és la mateixa de la del noble Babau. A finals del segle XV la trobem anotada amb el nom de Boixadors, just en els anys de l’acabament de la guerra civil. Els nobles Boixadors, com a fidels al rei Joan de Navarra, van rebre moltes terres i béns que tenien a la Vila els rebels a la seva causa i a la vegada es van familiaritzar amb els nobles Babau i van rebre la propietat d’aquesta era situada al principi del carrer de Sant Pere. Els Babau hi tenien encara algun hort en el mateix lloc durant el segle XV.
Posteriorment aquesta era passa a dir-se de Farran, del noble Gaspar Ferran. D’aquest lloc hi sortia el camí que anava a la capella de Sant Julià.
Era del notari Cabreny
Amb data de l’any 1408 es quan la veiem anotada en els llibres. El notari Joan Cabreny era el propietari i el que la llogava per batre el blat. Situada al final del carrer dels Ferrers de Vilafranca, a extramurs.
Era del pagès Caules
La comencem a veure l’any 1426 molt a prop de l’era comunal que vol construir la Universitat de Vilafranca, a l’actual Rambla de Sant Francesc, tocant a la carretera.
El pagès Bernat Caules tenia la seva era que llogava a altres pagesos o gent que necessitava batre. L’any 1453 hi trobem blat espelta, que s’ha de batre, que no es seu sinó d’Antoni Fort.
Era del notari Pere Codines
És la més documentada de totes. L’any 1323 és la primera data. Existia en el mateix lloc l’horta de Codines. Hi trobem també oliveres de Codines.
L’era de Codines tenia aquest nom fins i tot com una quadra, “quadra de Codines, a prop de l’era (1422)”. Per tant, estem en un lloc més ampli que una “simple era” de propietat d’alguna persona. Però sí que sabem que si batia durant els anys del segle XIV i XV,
L’any 1386 un document (i altres de diferents anys) ens concreta el lloc exacte on està situada: “...en el carrer de Codines a extramurs i a prop de Santa Maria Magdalena hi ha el camí que va a l’era de Codines...”;  carreró que va a l’era de Codines” (1412);
També en algun moment hi trobem frases com “...sota l’era de Codines...que ens la situa clarament a les Clotes o a la Pelegrina.
Seria un dels carrers o camins que anaven a la muntanya de Sant Pau, podria ser ben bé l’actual carrer Baldomero Lostau.
Els horts i els farraginals abundaven en aquest indret on molta gent de Vilafranca hi tenia en propietat i hi treballava. Hem de pensar en l’espai moll que hi havia molt a prop, a la part de sota la muntanya de Sant Pau. Existeixen els mots, per exemple, de Castellmós o Vallmoll.
Des de l’era de Codines hi havia diferents camins: un camí que es dirigia a Muntanyans (Arboç del Penedès). Un carrer anava de la mateixa era cap al carrer de Santa Maria Magdalena (1419); un camí que anava cap al cami de les Cabanyes (1422); “ camí que va per les Clotes avall” (1422); “vierany que va de la vila a l’era de Codines” (1422); “vierany que va de les eres de Codines a Sant Valentí de les Cabanyes” (1423). Aquí ens refereix més d’una de era que hi existia. De fet, hi trobem altres eres en el mateix espai: com la que es va construir el 1458 que fou del sabater Gabriel Cullerer o la de Jaume Marti (el mateix any) que fou del mercader Ot.
 Un camí que va a la Bleda” (1456). “Vierany que va al pou de Moranta” (1458). Es refereix a un pou en el lloc actual del carrer dels Banys. “Camí que va a la capella de Santa Maria Magdalena” (1473);
A finals del segle XV sembla que el topònim “era de Codines” agafava un tros molt més gran fins al mateix carrer de Sant Pau actual. Hi trobem “el camí que baixava del Portell” (1471). Es refereix al mateix carrer de Sant Pau. “Vierany que va del portal de Coloma a l’era de Codines” (1496). Portal de la muralla situat al capdamunt del carrer de Sant Pau.                                      
L’any 1453 sabem també que el mercader Valentí Rocafort hi tenia ordi, a punt de batre, en un cobert en la mateixa era. En el mateix any la dona Barruça hi bat forment.
Era del colteller Joan Fonolleres
Tenim la primera dada l’any 1474 on un farraginal que solia ser bassa i hort situat al carrer de Santa Maria Magdalena de Vilafranca estava a prop de l’era de Fonolleres. Estaria dins de l’espai gran de diferents eres amb el topònim: Eres d’en Codines.
Els coltellers eren els menestrals que tenia l’ofici de fer i vendre coltells i altres eines tallants.
Era de l’hostaler i mercader Pere Granell
Va ser l’any 1463 on a prop del portal de Coloma (portal de la muralla del carrer de Sant Pau) hi ha un viarany que va a l’era de Granell.
Molts altres topònims relacionats amb els Granell trobem en el terme de Vilafranca del Penedès, com el de la creu de Granell, creu de terme que estava situada a les Clotes.
Era del mulater Berenguer Gravalosa
El 1414 la deduïm situada a prop de l’hospital de Blanca de Cervelló, concretament una mica més enllà de l’antic hospital de Sant Francesc, al carrer de Sant Pere. El dit hospital de Blanca ha desaparegut i estava situat més o menys pel carrer Vidal en direcció a l’Avinguda de Tarragona. L’era Gravalosa la deuria utilitzar pel seu ús propi.
En aquest any es situen moltes pallisses en aquest indret (lloc cobert per guardar-hi palla).
Era del “honrat” mercader Jaume Montserrat
És a l’any 1475 que a l’espai de l’era de Codines se situa també l’era de Jaume Montserrat, també molt a prop de la de Fonolleres.
Era del batlle de Vilafranca Joan Rufet
L’actual Rambla de Sant Francesc era un lloc a extramurs fàcil de construir eres. L’any 1453 trobem la del batlle de Vilafranca Joan Rufet, (el seu ofici era barber) que la deuria llogar a gent diversa per batre el blat. En aquest mateix any el prevere Joan Monistrol hi té forment i ordi per batre. El document la situa a prop de la Torregrossa, la torre de defensa que es va construir per la defensa de la vila no gaire anys endarrere, i que en trobem restes actuals sota l’aparcament de la Rambla de Sant Francesc.
Era de l’escrivà de la Cort del Batlle Joan Terre
Situada a la mateixa Rambla de Sant Francesc, al costat de la del batlle Joan Rufet. L’any 1453 hi ha un celler de forment amb ordi del sastre Antoni Casanoves que hi ha “...entre l’era de Joan Terre i de la de Joan Rufet a la Torregrossa...”
Eres de la Plaça Nova
La data és de l’any 1447 on es comenta que el sastre Jaume Bertran és amenaçat de mort en les eres de la Plaça Nova per part de Romeu Llobet i la baralla entre els dos en aquesta plaça.
El document ens aclareix que hi ha més d’una era a la Plaça Nova. La dita plaça era on s’hi jugava el joc de ballesta. Un ban de l’any 1453 es llegeix: “...jugar a ballesta en la plaça nova fora el mur...” o “...en la pallissa que hi ha a la plaça nova al costat d’on juguen a ballestes...” Situem les eres a la Rambla de Nostra Senyora. Es deuria construir la plaça entre els anys 1440 -1445.
Era del notari Borràs Linater
La primera referència d’aquesta era és de l’any 1312, la data més antiga que hem trobat de les eres aquí comentades. Estava situada a la part sud de Vilafranca, entre el carrer de Sant Bernat i l’actual carrer del Marquès d’Alfarràs (abans carrer dels jueus). No gaire lluny de les eres del castlà Ferrer de Vilafranca. Molt probable que l’era l’anés llogant per batre el blat a qui ho volgués.
El notari Borràs va ser un dels primers escrivans que va tenir Vilafranca del Penedès.
Era del prevere Gaspar Poc
L’única que hem trobat que es d’un prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Sembla que era de tota la comunitat de preveres de la dita església. Una data de l’any 1453 ens diu que el prevere Gabriel Analla té ordi en l’era de Poc, que és de Francina de Rones i s’ha de batre. Estava situada molt a prop de les eres de Sant Esperit, que més endavant comentarem, a extramurs a l’actual plaça Milà i Fontanals.
Era del veguer Ramon de Vilafranca
De la família dels castlans de Vilafranca era Ramon. L’any 1400 unes super cases eran situades sota de l’era de Ramon de Vilafranca. Situada en el que més tard serà el camp dels beguins o l’era de Boixadors, que ja hem comentat. Molt a prop del carrer de Sant Pere.
Era del mercader Ramon Senyecs
Els Senyecs van ser un llinatge molt poderós a la nostra comarca, vivien entre Vilafranca i Sant Sadurni (Subirats)i tenien moltes propietats entre masies, castells i terres.
És l’any 1366 quan molt a prop del Portell, l’entrada del castell de Vilafranca, hi ha tres pallisses que estan a prop del camí que puja a l’era de Ramon Senyecs i el camí que va al vall de la muralla de Vilafranca. El camí que puja sembla indicar que és un camí que anava o va a la muntanya de Sant Pau, després de baixar cap a les Clotes, lloc on hi havia l’era.
Era de l’advocat Jaume Solanes
És també en l’any 1453 on trobem que en aquesta era hi ha forment i ordi que s’ha de batre, hi ha de fer Joan Figuerola. El propietari del blat era el monestir de Santes Creus, que sabem que hi tenien un lloc pel cobrament de les rendes que rebien del Penedès a Vilafranca en el carrer Sant Bernat de Vilafranca. Joan Claramunt com a procurador del dit monestir es queixa davant de la cort del batlle de que el tal Figuerola encara no l’havia batut. Tornem a veure doncs, una era que es llogava per la feina de batre.
Era del prevere Francesc Soler
Una altra era amb el nom d’un prevere, el de Francesc Soler, la trobem per primera vegada en la documentació l’any 1475 on a prop del monestir de Santa Clara existeix un carrer que va a l’era de Soler al monestir, que fou de Marti Guasch i ara és del baster Marc Sibilia. Com veiem el cognom Soler continua essent com es coneix aquesta era, tot i haver canviat de propietari.
Era del mercader Vicens Riba de Barcelona
Tot i que Vicens Riba era originari de Vilafranca des de l’any 1440 estava vivia a Barcelona. Ell encara era propietari de l’era. L’any 1453 es troba la primera informació i un dia d’aquest any hi havia forment de l’especier Francesc Roig que s’havia de batre.
Per tant, cal pensar que llogava l’era per fer-hi batre.
La situem al carrer de Sant Pere. Sabem que l’any 1414 el mercader Vicens Riba compra un hort am bassa i pou al carrer de Sant Pere de Vilafranca. Hi deuria construir-hi posteriorment l’era.
Era del pagès Pere Oller
L’any 1400 la començarem a trobar documentada. Situada a prop del portal de Santa Maria de la muralla de Vilafranca, en la Rambla de Nostra Senyora i el vall de la dita muralla.
A vegades trobem anotat les eres dels Ollers, referint-se al dit Pere i al seu fill Bartomeu Oller, també pagès.
Molt probablement era una era pròpia, que batien el seu propi blat. No hem trobat referències a un possible lloguer de l’era.
L’any 1454 els jurats de la Universitat de Vilafranca (potser per apropiar-la dels Ollers) venen l’era dels Ollers als preveres de l’església de Santa Maria pel preu de quatre lliures. Continua però dient-se l’era dels Ollers.
Era del mestre de l’escola
En aquest nom la trobem documentada l’any 1453. En aquell moment hi havia forment per batre que era de Pere Llorens.
En aquesta data hem trobat el nom d’un mestre de música vivint a Vilafranca. Es tracta de Nicolau Savall. Vivia en una casa del carrer del Cort. 
Podem deduir que l’era estaria situada molt a prop on vivia, a extramurs de l’actual carrer de Sant Bernat, perquè ens consta que era propietari de terres en aquest espai.
Era de l’avarquer Miquel Blancafort
Amb data de l’any 1473 prop el vall de la muralla de Vilafranca i del monestir de Santa Clara i el camí que anava al pou nou. La situaríem a la plaça Milà i Fontanals actual. Creiem que també seria una era que Miquel l’anava llogant per batre el blat a diferents pagesos o gent que ho necessités. El carrer pou nou, seria l’actual carrer Montserrat que surt d’aquesta mateixa plaça en direcció a les Cabanyes.
Eres de l ‘hospital del Sant Esperit
La primera data sobre aquest nom la trobem l’any 1323. A part de fer batre el blat que necessitava l’hospital del Sant Esperit, creiem que va ser la primera era que tothom podia fer servir per batre el blat, això si, pagant una quantitat al dit hospital situat al carrer actual de la Font, carrer que també tenia el nom del Sant Esperit. La situem en el lloc actual de la plaça Milà i Fontanals.
Sobre aquesta era la documentació que es troba és molta. En alguns moments la llegim com l’era de la capella del Sant Esperit (1323)
Hi havia una bassa (1400-1473). Hi abundaven els horts, les pallisses, farraginals, arbres fruiters,...
No gaire més lluny hi havia l’era del monestir de Santa Clara, que comentarem després. Fins un camí (suposem curt) anava d’una era a l’altra (1425).
El pagès Pere Calendraix hi bat la civada l’any 1453 en el dia 16 de juny. També la muller Roves hi té forment en el lloc, el traginer Guillem Malet civada en el mateix any,
el pagès Pere Jova forment,
Era del castell
La data primera és de l’any 1388. La identifiquem al final del carrer dels Ferrers. En aquest cas era als castlans del castell que s’havia de pagar una quantitat per utilitzar-la. Està també molt documentada. La trobem amb el nom de les eres de la vila el 1425.
Una documentació de l’any 1405 ens comenta una suposada processó que torna del monestir de Santa Clara passant per l’era del castell, puja pels ferrers, parellada i palma...
També hi ha pallisses, horts, farraginals, arbres fruiters...
Es jurats o prohoms de la vila hi tenien una certa autoritat en aquesta era, com es llegeix amb un document de l’any 1425, que diu: “...a instancia del síndic de la Universitat...hagi deasegurar lo preu de les eres den castell...amb les altres eres de la dita vila, que aquests dies sin estades venudes...”Aquest mateix qui vulgui organitzar les batudes en aquesta era haurà de pagar 40 sous a la Universitat.
Sabem que hi bat forment el mulater Bartomeu Roig (1453), el mercader Bartomeu Borràs...
Era del monestir de Santa Clara
Com el nom indica era la que arrendava o llogava el monestir de Santa Clara a qui el necessités sigui per un dia o més temps. Moltes vegades qui pagava el lloguer la subarrendava a una altra persona. La data primera la trobem a l’any 1444.
Estava situada al final del carrer de Puigmoltó. Hi havia un petit caminet, com hem dit, que anava a les eres del Sant Esperit.
L’any 1453 Ramon Rabassa (del mas situat a sant Miquel d’Olèrdola) hi fa batre forment. També el pagès Jaume Cebrià, que el bat el 16 de juliol d’aquest any. Ordi i civada és que bat Joan Cristià...
Fins aquí la relació de noms d’eres que hem trobat entre els anys del segle XIV i XV en documents notarials de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.
Com a conclusió podem dir que hi havia eres de propietat individual, que en alguns moments les arrendaven a altres per un preu durant els mesos que s’havia de batre. I també hi havia eres de propietat individual que només feien servir els mateixos propietaris que l’havien construït.
Per altra banda, n’hi havia tres que eren més d’institucions vilafranquines: com les de l’hospital del Sant Esperit, del castell i del monestir de Santa Clara, que a la força les arrendaven a altres persones perquè batessin el seu propi blat o/i pel monestir.
Algunes de les eres situades al carrer de Sant Pere deurien batre el blat que necessitava l’hospital i el monestir dels frares menors o de franciscans situat en aquest carrer. No hem trobat, però, cap nom d’era que ens identifiqui que els frares cobressin per l’arrendament d’alguna d’aquestes eres.