divendres, 23 de novembre de 2012

Robert d'Aguiló i els seus descendents al Penedès (segles X-XV)



Selma

El 977 o el 978 el bisbe Vives de Barcelona cedí el lloc de Selma en feu a Guitard de Mura, que hi havia bastit un castell. El 1142 Guillem de Santmartí, la seva muller Beatriu i el seu fill Guillem cediren el castell amb tots els seus termes i en franc alou als templers. El 1171 el bisbe de Barcelona els cedia també la parròquia, esmentada ja el 1154, amb totes les rendes i els drets, però continuà formant part de la diòcesi. Els templers hi crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma (el primer comanador conegut és R. Solar el 1196) i sembla que toparen amb la família de Robert d'Aguiló, que hi pretenia drets i amb la qual firmaren una concòrdia el 1225.
 Escultura de Robert d'Aguiló a la façana de l'Ajuntament de Tarragona.

Robert d’Aguiló:
Conegut també com Robert Bordet, fou un aventurer normand que es traslladà des de Normandia a la Península Ibèrica a començaments del segle XI. Va néixer a Cullei (actual Orne). El seu nom podria ser una catalanització de la seva ciutat de naixement, Aculley (en llatí Aculeo). Altres fonts diuen que va prendre el nom del castell d’Aguiló a l’Alt Penedès. Més tard la seva família es va dir “Tarragona”. A l’any 1224 Robert va arribar a ser governador del territori conquerit de Tudela i es manté en el càrrec els dos anys següents. El 14 de març de 1129, li fou concedida l’autoritat secular del districte de Tarragona per Olegario, bisbe de Barcelona, amb el títol de “príncep de Tarragona”. Rebé bona part de les terres del Camp de Tarragona, terres conquerides pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i en les que havia de procedir al repoblament i a la defensa. Es manté en el càrrec fins el 1153.
 L’any 1133 formava part de la host d’Alfons I d’Aragó.
Es casà amb Agnes Sibylla, filla de Guillem Capra (difunta en 1170), de la que va tenir quatre fills: Guillem (mort el 1168, suposadament assassinat per ordre de l’arquebisbe de Tarragona), Robert, Ricard, i Berenguer (que conjuntament amb Robert, assassinaren al bisbe Huc de Cervelló l’any 1171.

                                                                       Escut dels Aguiló del Penedès
Guillem de Tarragona (Aguiló):
Fou príncep de Tarragona (1154/57.1157). Era fill del normand Robert d’Aguiló i la seva esposa Agnés.
Arribà a Tarragona amb el seu pare, quan fou nomenat príncep de Tarragona. De seguida acceptà tasques de govern, donant suport al seu pare.
Poc després de morir el seu pare, renuncià al títol de Príncep però continuà governant la ciutat, tot i que es restabliren alguns drets a l'arquebisbe de Tarragona. El 1163 és nomenat arquebisbe Hug de Cervelló, qui des d'un primer moment s'enfontrà àgriament amb els Aguiló fins al punt que el propi rei Alfons el Cast viatjà fins Tarragona per intentar calmar la situació. Huc de Cervelló fou un bisbe català, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló. Va participar a les campanyes contra els àrabs. El 1165 va fundar el convent de canonges regulars d'agustins de Sant Miquel d'Escornalbou. Va concedir cartes de poblament a molts llocs del Camp de Tarragona, sol o be juntament amb el rei.
L'enemistat existent entre el seu antecessor Bernat Tort i el cavaller normand Robert d'Aguiló es va agreujar en el transcurs del seu pontificat, i Guillem d'Aguiló, comte de Tarragona i fill i hereu de Robert, va arribar a usar la violència. La vídua i fills de Robert no volgueren reconèixer la donació que l'arquebisbe havia fet al comte de Barcelona de bona part del domini de la Mitra. El rei Alfons es va decantar contra la família Aguiló.
Poc després de l'arribada de la comitiva reial, aparegué mort Guillem d'Aguiló, presumptament l'ordre vindria del propi arquebisbe, que seria assassinat anys més tard pel germà de Guillem, Berenguer d'Aguiló que varen tenir que exiliar-se a Mallorca, impossibilitant així, qualsevol intent de reconstituir com a senyoriu el principat de Tarragona, que havia quedat integrat definitivament en el comptat de Barcelona, sota la sobirania del comte de Barcelona i príncep de Catalunya, així com de les Corts Catalanes.
El 1175, se li concedí una part dels drets legítims al fill de Guillem, anomenat també Guillem, qui sembla que posaria les bases de la futura nissaga dels Aguiló, senyors del castell d'Aguiló.


Els Aguiló al Penedés i al Garraf/ Vallmoll/ El Mas o casa dels Aguiló al Penedés (Castellví de la Marca/Pla de Manlleu/Selma) Gallifa/ Cubelles/ Vilafranca del Penedès.

Trobem Raimon Aguiló i la seva muller Adaleus l’any 1056. En aquest any el matrimoni  van vendre a Berenguer Guadallus unes terres, vinyes i cases al comtat de Barcelona, al terme d’Olèrdola i al lloc anomenat Vallmoll. En la definició dels limits s’esmentava la Torre Dela a Ponent, (Vilafranca) i l’església de Sant Valentí o el puig del castell Mocium, al nord (les Cabanyes).
El 1157 Guillem d’Aguiló (potser el fill de Robert) i la seva muller Amanlit atorguen en emfiteusi a Pere Carbonell i a la seva muller Arsén l’alou de Seniell del castell de Fontrubí, amb la condició que no tindran altre senyor que ell.
El 1210, el fill de Guillem, també anomenat Guillem d’Aguiló, amb la seva muller Alda, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pare i parents, dóna en franc i lliure alou, el mas de les Vidales, situat al terme del castell de Font-rubí, al monestir de Santes Creus.
El 1212, hi ha una donació que fa Guillema de Castellvell iel seu fill Guillem de Montcada (o Montagut) d’un sester d’ordi anual bo i net dels delmes de Rodonyà, i d’una mitgera d’ordi, que anualment reben de lloçol del mas de Comalonga, al terme de Castellví de la Marca. També confirmen la donació d’aquest mas que Guillem Aguiló als monjos pel sosteniment de l’església del monestir.

Església de Castellví de la Marca

El Mas Aguiló a Selma que pertanyia a Guillem d’Aguiló, surt arran de la visita pastoral d’aquest any , quan desenvolupava el càrrec de jurat de la universitat de Selma.
El 1354, Berenguer Alzina, resident a Vilarodona, és procurador de la seva muller Geralda, germana de Guillem d’Aguiló de Selma, posseïdor del mas d’aquest nom
Aquest mateix any, el batlle de Castellví de la Marca, Guillem Roig, conjuntament amb Ferrerona muller del castlà Gispert de Barberà i el batlle Marc Guilera ven a Antoni Arbó del mateix terme, una terra que forma part de les pertinències del mas de Aguiló (segurament és el mateix de Selma).
També el mateix any, Ferrerona muller del cavaller i castlà Gispert de Barberà, de Castellví i el batlle Marc Guilera anomenat per noble senyor Roger Bernat vescomte de Castellbó (senyor de Montcada), aproven el cens d’una gran casa de Jaume Aguiló de Manlleu del mateix terme.
El batlle Arnau Roig amb Ferrerona muller de Gispert de Barberà castlà del castell vell i el batlle de Castellví Marc Guilera reconeixen tenir el domini de la casa de Jaume Aguiló del Manlleu
El 1377 els trobem vivint al Garraf:  Pere Aguiló, resident abans al lloc de Gallifa i ara a la vila de Cubelles, procurador dels esposos Jaume de Miralpeix, senyor del castell de Miralpeix i de la quadra de Gallifa, i Constança, promet a Berenguer Paulega, de Vilanova de Cubelles, que pagarà 157 sous de censal mort, assignats sobre 50 lliures que lliura anualment a la universitat de la vila de Valls.

                                       Nucli històric de Cubelles

El 1388 uns Aguiló són sabaters a Vilafranca: Berenguer i Pere Aguiló. Vivien al carrer de Sant Pere.
El 1394 trobem a la mateixa vila un Aguiló amb l’ofici de coltellers: Joan Aguiló.
El 1409, Violant filla del cavaller Raimon de Castellbisbal i  muller de Guillem D’Aguiló, heretà la quadra d’Enveja i la castlania del castell de Cubelles.
Guillem d’Aguiló és castlà del castell de Cubelles conjuntament amb el seu fill Joan Aguiló l’any 1418.
L’any 1420 el matrimoni Guillem i Violant participen en el casament del senyor del castell de la Bleda, Eimeric d’Espitlles amb Constança filla de Guillem Aguiló i Violant.
A partir dels anys posteriors el cognom Aguiló es quedà en les nostres contrades penedesenques.

Castell d'Aguiló, Santa Coloma de Queralt.

 La primera referència d’aquest castell data de l’any 1018, quan Hug de Cervelló, fill d’Ansulf de Gurb, cedí aquesta fortalesa al seu fill Alemany, aquest el va infeudar a Amat Elderic d’Orís, que l’any 1041 el va donar a Sicarda, filla dels vescomtes de Cabrera i muller del dit Alemany, aquesta nissaga el va tindre fins al segle XIII.
L’any 1132, Alaric de Timor que el devia tenir en feu, el va donar al seu fill Ramon.
L’any 1170, hi hagué una concòrdia entre Guerau Alemany V de Cervelló, senyor d’aquest castell, amb Guillem d’Aguiló, Berenguer d’Aguiló, Pere i Arnau, arran de les lluites entre les dues famílies.
L’any 1193, Pere d’Aguiló, fill de Guillem d’Aguiló, llegà aquesta castlania a Pere de Timor i al seu fill Guillem tot l’alou que tenia en aquest castell.

Cap comentari:

Publica un comentari