Bellvei o Pulcrovicino en llatí veí de bell, del lloc formós, població de la comarca Baix Penedès, va dependre de Castellet, que va durar fins el segle XVIII. El municipi es va formar a partir del final de les senyories el 1835.
Apareix en la documentació el 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de Castellet mb el monestir de Sant Cugat. Apareix citada la torre de Tedbert que dicunt Bellvzi. La torre va ser una fortalesa dependent del castell de Castellet.
Els cavallers Bellvei
Els nobles
Bellvei i els de Castellet van ser senyors d’aquest lloc. Un dels primers fou
Bernat de Bellvei, que a mitjans del segle XII actuava per Barcelona. El 1232
es condemna a Pons de Bellvei a pagar un delme per un molí que havia de pagar
al monestir de Sant Cugat.
Els Bellvei
van actuar en diferents espais també de la comarca del Baix Penedès, lloc del
seu origen. Un exemple fou Gerald de Pulcrovicino
(Bellvei) procurador del seu germà Berenguer de Pulcrovicino que vivia a l’Arboç del Penedès, el 1356, demana
que els notaris de l’escrivania de l’Arboç hagin de prestar sagrament i
homenatge al dit Berenguer, ja que cobrava rendes de senyoria de l’escrivania.
Alguns van viure
a Vilafranca del Penedès. El 1326 Guillem de Bellvei va adquirir per un període
de nou anys el castell de Lavit (Alt Penedès). Una clàusula del seu
testament de l’any 1374 demana fer mil
misses per la seva ànima en l’església de Santa Maria de Vilafranca. Fa
donacions a l’església de l’Arboç del Penedès, a la de Bellvei, a la de Santa
Maria de Lavit, a l’església de Puigdàlber (Alt Penedès) i al monestir dels
frares menors de Vilafranca. Algunes persones de cognom Bellvei deurien ser
jueus conversos apadrinats pels nobles Bellvei del Penedès. Uns exemples serien
Berenguer, draper de l’Arboç. i Nicolau Bellvei que participen com a consellers
en la Universitat de l’Arboç. I un Gerald Bellvei que és conseller de la
Universitat de Vilafranca.
Un dels
Castellet, senyors de Bellvei, fou Gatell de Castellet a diferents anys del
segle XIV que també va ser senyor de masos situats en el terme de Castellví de
la Marca (Alt Penedès). Gatell estava casat amb Alamanda Bellvei. Una filla
Guillemoneta es va casar el 1375 amb el terratinent Raimon Torrents de
Castellví de la Marca.
El castell i el mercader Bartomeu Tàrrega
El castell de Bellvei, molt probablement era una casa
forta que envoltava la primera torre.
El 1409 Eimeric
de Bellvei és senyor del castell. El castlà del castell era Antoni de Barberà.
La seva filla Constança es va casa amb Guillem de Masdovelles, familiar dels
poetes medievals originaris del terme de l’Arboç del Penedès.
El 1417 Bartomeu
Bellvei, fill i hereu d’Eimeric, ven el terme i castell de Bellvei al mercader
de Vilafranca Bartomeu Tàrrega i passa a ser el senyor del lloc, que
posteriorment va viure a Barcelona. Un germà de Bartomeu Bellvei, en Gerard,
que es va casar amb Llorença de Sescomes, filla d’un cavaller de Tarragona,
demana obtenir un benefici del preu de venda del castell, que correspondria al
pagament de la dot de la seva muller segons capítols fets amb el seu pare
Eimeric de Bellvei. Aquest mateix any Bartomeu ven al seu germà Gerard dues esclaves
com a canvi del que li devia el seu pare per la dot. Les esclaves eren
originaries de Sardenya, de vint i vuit anys respectivament.
Bartomeu Tàrrega
el 1420 senyor dret de Bellvei estableix terres situades en el terme. Unes d’elles
foren les de la Calçada, topònim que ens indica que estaven ubicades en un dels
lloc per on passava la Via Augusta.
A partir de l’any
1420 fins ben entrat el segle XVI, el senyor del castell de Bellvei passa a
mans del cavaller Bernat Ferrer de Tarragona.
El lloc de
Clariana (Castellet i la Gornal) pagava rendes al castell de Bellvei a finals
del segles XV: en Pere Aguilar ven a Joan Urgell veí de Bellvei, la seva
heretat. Pagava de cens dotze quarteres d’ordi per la festa de Sant Pere i Sant
Feliu. A més de quatre sous i sis diners, tres gallines i tres lliures per
Nadal.
La relació
dels senyors de Bellvei per tot el Penedès i amb nobles d’altres llocs es
evident durant tots els anys de l’edat Mitjana i posteriorment. A Martorell es
celebra un acte el 1513 on Bernat Ferrer, que és nebot dels Montbui, senyors
del castell de Rosanes, reclamen la part que els hi correspon dels béns del
castlà i cavaller Bernat de Vilafranca i dels nobles Des Far que van senyors de
Lavit.
No serà fins
la meitat del segle XVI quan el fill i hereu de Bernat Ferrer, un altre Bernat,
és senyor del castell de Bellvei ( i ara es diu) o quadra de la Muga, amb la
seva muller Àngela.
En l’inventari
de l’any 1626 del senyor de Castellet Jaume d’Aguilar hi surt que a les seves
mans té un pergamí amb data 12 de novembre de 1562 conté la venda feta per lo donzell
Bernat Ferrer, senyor del castell, lloc i terme de Bellvei i de la quadra de la
Muga, al senyor Jaume d’Aguilar de tot el castell i terme dels dits dos llocs.
Parlar de la Muga, (tot i que es diu que té el seu origen en el segle XI) i d’Aguilar
seria anar més enllà dels segles medievals.
