dimarts, 22 de març del 2016

El clavari de la Universitat de Vilafranca del Penedès (1408)







El clavari era un oficial de l’antiga Universitat (Ajuntament), l’encarregat sobretot de passar comptes. S’elegia per sorteig, pel sistema d’insaculació, l’anomenat règim de sac i sort. Segons el règim de l’any 1454, firmat per Joan de Navarra, germà d’Alfons IV el Magnànim, el càrrec era un any del sac de mà major i l’any següent del sac de mà mitjana, i era elegit després del de jurat. Encara que l’any 1408 no va ser així sinó que es vengué el càrrec en pública subhasta al millor pagador i abastava un període de regència d’un any.

La condició que s’exigia era la de saber llegir i escriure.

El clavari haurà de comprar o regir la clavaria per tot el present any 1408 hi hagi diners o no n’hi hagi.

Les funcions i pagaments que havia de fer el clavari de Vilafranca del Penedès l’any 1408, segons un document extret de l’Arxiu Comarcal de Vilafranca que es feien públics, eren els següents:

Els encarregats aquell final d’any 1407 d’enumerar les funcions del nou clavari pel nou any que comença, són les persones honrades que formaven el jurat, els mercaders Guillem Coll, Joan Esplugues, Bernat Pellisser i Antoni Cabrera. Manen que el clavari anomenat ha d’estar un any essent oficial de la dita Universitat:

“En l’any de la nativitat de nostre senyor 1408 a un any comensador lo primer dia del present mes de gener e finara lo darrer dia de desembre primer vinent amb los adjutoris (les ajudes) e questa davall escrits e ordenat”.


Primerament, els jurats, en nom de la Vila, donaran e assignaran e faran adjutori de la retribució per ajudar en les despeses que ha de tenir el clavari. Aquesta ajuda sortirà de: “...tots los preus de totes les imposicions ja venudes e d’aquelles qui dins lo present any se vendran, e tot això que la vila acostuma cascun any de rebre de diverses persones e per diverses raons en certs termes...”

També prometen els jurats honrats que els diners recollits d’aquesta manera hauran de servir per pagar les pensions de préstecs (censals morts) que la Universitat deu: “...que venudes totes les dites imposicions de la dita vila e los preus d’aquelles , en semps amb això que la vila acostuma de rebre a la quantitat que el dit clavari haurà a pagar així per pensions de censal morts, e per salaris e dades comunes e totes altres messions que el dit clavari haurà a pagar dins lo dit any...”

També al mateix temps la Universitat ha fet préstecs (censals morts) a diferent gent de la Vila i per cobrar aquestes pensions ho ha de fer el clavari: “...dit clavari haia e sia tengut de haver reebre e exegir totes e sengles quantitats de diners los quals la dita universitat rep e ha acostumat de rebre cada any en certs termes de diverses persones qui aquelles fan a la vila per diverses raons...” A més entre el que ha de cobrar s’hi ha de sumar les 10 lliures 6 sous i 3 diners les quals en Pere Marti mercader de la dita vila fa cada any en el dia de Santa Maria,el dos de febrer.

Haurà també de manar escriure al notari de la cort del batlle de la Vila, els comptes d’ingressos i despeses tant del mateix clavari com dels jurats:  “...haia sia tengut de metre en compte de reebudes e de dades totes e sengles quantitats de diners administrades per los dits jurats e clavari en nom llur dins llur any per qualsevol causa  raó se façen les quals reebudes e dades sien escrites de ma de l’escriva de la vila et les quals sien havudes per autentiques segons es acostumat...”

No amagarà públicament el clavari el nom de qui haurà comprat les imposicions de la carn i el peix. És a dir, el cobrament dels impostos del carn i el peix podia ser venut a qualsevol persona i a qualsevol preu i d’aquesta manera la Universitat hii podia treure benefici. El que comprés les rendes havia de ser publicat i a coneixença de tothom. El deure del clavari era ajudar en aquest afer i saber el preu en què s’ha venut el cobrament d’aquests impostos.

Amb els dits compradors  el clavari els hi cobrarà de la següent manera : “...haia e sia tengut de allongar (allargar) los compradors de les dites imposicions per los termens davall escrits, ets a saber la paga del mes de gener per tot lo mes de febrer, e de la paga del mes de febrer per tot lo mes de març, e així de totes los altres mesos

En el cas dels compradors d’altres impostos es pot allargar el seu pagament: ...de les imposicions del vi, del safra e de les bisties sien fetes maiors pagues en los mesos ques solien mes vendra com se venien de 4 en 4 mesos per tal com en un mes se solien mes vendra que en altre, et aixó venga a coneguda dels jurats...”

Seguidament diuen els jurats que haurà doncs de pagar totes : pensions e fruits e anuals de censal morts e serveis de comandes que la vila faça e tots altres interessos que la vila faça e sia tenguda pagar a qualsevol persones e per qualsevol raó los quals censals munten a quantitat de 60 mil sous poc més  o menys.

Aquest any 1408 és el que encara continua en la reparació/ampliació de la muralla de la Vila i és per això que: “...haia e sia tengut de pagar lo dit clavari tots anuals ques facen per les propietats qui foren preses per lo mur...”


Les quantitats que segueixen han de ser pagades per la Universitat i per tant pel seu clavari:

A la casa de l’Almoina, per la caritat anual, (fundada a Vilafranca el 1401) 20 lliures el dilluns de Pasqua/ El salari dels jurats que són 20 lliures/ El salari dels advocats de la Universitat, dos lliures deu sous/ El salari de l’escrivà de la Universitat 20 lliures i una lliura per paper/ El salari del síndic de la Universitat, una lliura i cinc sous/ El salari del lector de la Universitat, cinc lliures/ Pagament als franciscans o frares menors de la Vila per vestuari deu lliures/ El salari dels mestres de gramàtica, 20 lliures/ La soldada del missatger de la Vila, 11 lliures/

La Vila era obligada al pagament de les cenes:  “...item per les cenes del senyor rei e de la senyora reina per cascun 20 lliures/ El salari dels oidors de les comptes 4 lliures, Salari dels escrivans de la cort del batlle 2 lliures 10 sous/.

Al pregoner Francesc Esblades per fer les crides (bans) una lliura, dos sous/

El salari dels joglars i les seves vestidures cinc lliures/.

Seguidament venen les clàusules de l’obligació per part del clavari de lles seves funcions i que sinó ho fes seria multat amb 500 sous. I finalment no pot donar ni deixar el càrrec a qualsevol altre que no sigui ell ni es pot desdir una vegada hagi comprar el càrrec:

“...Item quel dit clavari qui la dita clavaria comprara e al qual la asta fiscal sea liurada per lo corredor en lo encant public haia a regir la dita clavaria personalment e no per substituit ne len pusguen erer per altre.

Item entenem e declarem los dits honrats jurats que aquell qui en lo encant públic dira en la present clavaria nos pusguen desdir ne exir d’aquella dita dins 4 dies comptadors del dia avant que y haura dit no contrestat qualsevol dret constitució constuma us o privilegi sobre aço fets o servats a menys temp...”


dimarts, 8 de març del 2016

Una dona penedesenca del segle XV



La vídua Caterina  “La Guala”

Quin paper se li dóna a la dona en quant a l’administració dels béns en l’època medieval? La viduïtat suposava uns canvis importants. La comunitat de béns que sovint s’establia entre els dos membres de la parella es desfeia per deixar pas a una nova situació en la qual el cònjuge supervivent compartia els seus drets amb els hereus del difunt. L’hereu de Guillem Gual del mas de la Riba (Sant Marti Sarroca) era el nét Guillem, menor d’edat.
Caterina només rep del seu marit el dot que ja li pertanyia. Però sabem que Caterina disposava de béns propis. A més era la tutora del seu nét – per ser menor d’edat -Caterina va aprofitar la independència econòmica per a desplegar una activitat igual o millor que el seu marit. Això sí, sempre conjuntament amb els altres tutors del seu nét, quan es tractava d’administrar el patrimoni del futur hereu.

La tutoria de Caterina .

Segons els Usatges de Barcelona hi havia d’haver unes obligacions del tutor cap el seu pupil, potestativa o forçosa segons els casos. Obligació respecte a la subrogació en els drets i deures feudals del seu pare, a la conservació del seu patrimoni, a l’exercici de les facultats senyorials, a l’educació del pupil, a armar-lo cavaller, si era un noi de l’estament nobiliari; si  era  dona, procurar-li un casament digne, i, finalment, a restituir-li els béns sense minva, a l’edat de vint anys si el pupil és cavaller, o de quinze si és pagès.
A les Corts Catalanes reunides a Perpinyà l’any 1351, s’hi estipulà que la tutela legítima dels menors no emancipats corresponia únicament : a l’avi patern; a l’avi matern; a les àvies paterna i materna, pel mateix ordre mentre romanguessin vídues, el germà més gran per doble vincle i al més gran dels germans consanguinis. Són persones inhàbils perquè  siguin tutors o protutors : els que estan subjectes a tutela; els condemnats; els religiosos i els estrangers.
Tant la mare com l’àvia negaven les esmentades constitucions poder nomenar tutor, en no tenir la pàtria potestat. Sabem però, que Guillem Gual anomenà tutor del seu nét a Caterina conjuntament amb altres familiars en el seu testament. Abans, però de la seva mort, ell n’era el tutor del seu nét.
En Guillem Gual de la Riba, fou anomenat tutor pel batlle de Vilafranca, del seu nét, a la mort del pare d’aquest últim, en Jaume. L’any 1424 l’avi nomena un procurador perquè s’encarregui d’administrar els béns del seu nét : en Pere Ferran, sabater.

Hem dit que també ho podien ser les àvies paternes, aquest era el cas de Caterina, vídua de Guillem, àvia paterna de Guillem, fill de Jaume Gual de la Riba – difunt- i hereu del mas de la Riba. En el testament del seu marit fet el 25 d’abril de l’any 1425 l’anomena tutora del seu nét ja que aquest és menor de quinze anys. Conjuntament amb ella hi és també anomenat Pere Gual i Jaume Gual, mercaders i Pere Ferran, sabater de Vilafranca. En Pere, era germà per part de pare de Guillem, l’hereu, ja que Jaume es casà amb primeres núpcies amb Violant. Era l’hereu, però es morí abans que Guillem.
Però és que a més, el nét d’en Guillem Gual era hereu del seu pare, en Jaume Gual de la Riba. Caterina era per tant, administradora i usufructuària – durant un cert temps, fins la majoria d’edat de Guillem – dels béns o patrimoni de l’avi i del pare, del seu marit i del seu fill.
Va ser tutora l’àvia Caterina fins el 21 de març de 1435. Aquesta és la data del document signat a l’hort del monestir dels frares menors de Vilafranca, que anul·la la tutoria. Aquest document ens diu que Guillem ja té quinze anys. Per tant, ens demostra  que quan va morir el seu avi en tenia cinc d’anys. Degut al casament amb Angelina Masdovelles el document és el que al casar-se s’emancipa amb llicència familiar per portar les rendes i fer-se càrrec del seu patrimoni. Li donen  llicència per poder-ho fer el seu avi matern, Guillem de Llobet, pare de Blanca i Pere Raimon d’Avinyó, cosí germà seu per la part de la seva mare i Jaume Gual, mercader de Vilafranca, Pere Gual del mas de l’Alzina i Pere Ferran, parents, per la part del seu pare. Reconeix que tenia com a tutora a la seva àvia Caterina, vídua de Guillem Gual del mas de la Riba. Que l’alimentava i li havia portat tots els seus negocis, administracions, judicis...