dissabte, 20 d’agost de 2011

Els picapedrers o mestres de cases medievals i el Penedès.

Els signes lapidaris apareixen per tot Europa amb unes característiques similars: 1 Saint-Germain-à-Tienen a Bèlgica; 2) Monestir de Sant Francesc a Praga; 3) monestir d'Alcobaça a Portugal; 4) Castell de Penyiscola a Castelló.

Aquest estiu una de les coses que més faig és llegir. Vet aquí que ha coincidit que un dels llibres porta per títol: “el alma de las piedras” de Paloma Sánchez-Garnica. És una novel·la històrica on hi ha un relat que comença el segle IX amb tres personatges: l’ermità Paio, el bisbe Teodomir i el seu ajudant Martí de Bilibiu troben una tomba amb unes restes, asseguren, pertanyen a l’apòstol Santiago. Neix així, en la fi dels mons i per major glòria de Dèu, el Iocus Sancti Jacobi. Dos segles després, la jove Mabilia acompanya al picapedrer Arno en la seva búsqueda de La inventio, on es relata la veritat del “miracle” trobat, i que el seu lloc es troba amagat darrera d’unes marques tallades a la pedra. En el seu peregrinatge, Mabilia descobrirà la construcció de ciutats, monestirs, camins i ponts, així com el costat més fosc dels picapedrers i la seva estranya feina “d’arrencar-li l’ànima a les pedres” amb la fi d’evitar l’oblit.
Avui, 20 d’agost, llegint el “Periodico” una entrevista feta a un picapedrer actual que treballa a la Sagrada Família i que diu que abans que es jubili la veurà acabada, m’ha fet pensar amb la feina dura, per una part, d’aquest ofici medieval que encara avui dia està en ús, i per l’altra, que sinó fos per ells molts dels edificis que encara veiem medievals haurien desaparegut del tot.
L’explotació de les canteres de pedra per les construccions medievals era realitzada pels picapedrers o també anomenats mestres de cases, dirigits per un mestre de cantera. Estaven associats en gremis conjuntament amb els fusters. Les canteres solien ubicar-se en un lloc pròxim a l’edifici per construir (tenim el cas del castell d’Olèrdola, per exemple). Però en determinats casos, aquelles que eren molt importants per la qualitat de la pedra l’exportaven a altres zones més o menys allunyades. Tenim referències de picapedrers de l’Arboç i de Castellví de la Marca, que portaven pedra per reconstruir la muralla de Vilafranca a final del segle XIV. També de la Pedrera de Moja es portava la majoria de pedra que construí moltes de les cases/hospicis/albergs medievals de Vilafranca i altres contrades del Penedès.
Alguns picapedrers del Penedès medieval del segle XIV/XV foren: a Vilafranca hi trobem: Tomàs Marquès (participa en la reconstrucció de la muralla de Vilafranca, vivia al carrer de sant Joan); Berenguer Brunet que vivia també al carrer de sant Joan (potser tots dos van ser picapedrers de la capella de sant Joan); Miquel Bertran, que vivia al carrer dels Ferrers (va ajudar a construir el portal de la muralla anomenat de La Granada); Maties Fontanyes amb casa al carrer del Vall del Castell (potser va ajudar a construir el castell o torre); Esteve Castellví també vivint al carrer dels Ferrers; Guillem i Antoni Martí; Tomàs Gavarrosa; Bernat Carreres; Berenguer Ferrer (també vivint al carrer de sant Joan); Joan Gostemps (constructor d’algunes de les cases/hospicis de Vilafranca); Pere Rosell; Borràs Putulull d’Olivella (va construir el portal de la muralla anomenat de Canyemàs a l’actual carrer Farran de Vilafranca);  Bernat Calossa de l’Arboç, era picapedrer de Moja, (participà en la reconstrucció de la muralla de Vilafranca);  Bartomeu Perelló de la Bisbal del Penedès (es casà amb la filla d’un teixidor de Vilafranca)...
Els picapedrers medievals penedesencs feien servir a més d’altres tipus de pedres els : Permòdols, que són unes peces de pedra que surten d’una paret, a la qual estan encastades, i que damunt son pla horitzontal sostenen un cap de biga, un balcó o altre cos sortit; el reble, que són un conjunt de trossos de pedra petits que s’usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret o per formar el paviment d’un camí; els volsòs que són unes superfícies corbades d’una pedra d’arc o de volta; els cabirons, que són bigues mitjanceres o relativament petites, especialment cada una de les que van col·locades de través damunt de les jàsseres per sostenir un sostre o teulada...
El signes lapidaris – en llatí, pedra és lapis, lapidis- són aquells que apareixen sobre les pedres. S’observen ja en altres monuments més antics, especialment en els egipcis, grecs i romans, però abunden a l’Edat Mitjana, lligats principalment a l’activitat de les associacions laborals dels picapedrers, (des del segle XI fins al XV). A partir del’Edat Moderna, són molt pocs els edificis on els podem trobar. Hom els relacionava amb associacions maçòniques, entre els que hi pertanyien picapedrers filòsofs i místics relacionats amb les ciències ocultes.
Una altra teoria els consideraven com a simples firmes dels picapedrers que construïen els edificis. Actualment també es pensa que els dibuixos dels signes foren agafats dels llenguatges de l’època: de la religió, del propi ofici de la cantera, de l’astrologia...
Desconec si el picapedrer actual de la Sagrada Família, el protagonista de l’entrevista, fa ús del seu senyal d’identificació a la pedra, posteriorment algú la interpretarà a la seva manera i vés a saber com.

Imatges de la Pedrera medieval de Moja (Olèrdola)


8 comentaris:

  1. Donde está situada la pedrera medieval de Moja?

    ResponElimina
  2. En el terme municipal de sant Miquel d'Olèrdola, enmig d'unes masies. Aquestes imatges corresponen al lloc. Prop de la muntanya Mont Aspre o de Santa Digna. El nom de Pedrera de Moja el tenia abans actualment no es cap pedrera.

    ResponElimina
  3. Aquesta és petita no ho és. S'agafa el camí des de Vilafranca passant pel Moli de Rovira i s'hi arriba pujant a la Serreta. La que dius és més petita i crec que no té a veure amb la principal. Una part de l'antiga pedrera pertany al pati d'una casa. Es pot veure fàcilment si se segueix aquest camí. Si vols algun dia podem quedar i anar-hi sense cap problema.
    Salut!

    ResponElimina
  4. Muchas gracias, ya sé a cual te refieres. También tengo localizadas una en el Torrente de Matarrectors algo mas arriba de Penyafel y la de La Muntanyeta.

    ResponElimina
  5. Molt possiblement hi ha algunes més. Caldria fer un bon treball per localizar-les totes i saber de quina època són.
    Gràcies.

    ResponElimina
  6. que feien els picapedres del segle 14
    ??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs el mateix que al segle XV. Per exemple l'any 1369 van ajudar a fer la muralla de Vilafranca portant pedres. Els picapedrers Miquel Bernat i Tomàs Marquès de Vilafranca cobren 21 sous per les pedres que van portar i posar al portal de la muralla anomenat de la Granada situat al final del carrer actual.

      Elimina