Abans de 1409 havia fet un altre testament, que s’anul.la degut a la redacció d’aquest. Encara hi ha un altre signat l’any 1438, molt proper a la seva mort. Tots estan registrats per notaris de Vilafranca.
La família
Comença dient-nos que és fill de l’honrat Berenguer Ses Pujades de
Vilafranca. No ens parla de la mare sí de l’àvia que era Bernarda. Els pares
foren Berenguer i Blanca filla del noble Guillem de Penyafel. El seu pare es va
casar en segones núpcies amb Agnès filla del noble Guillem Roig de Tortosa.
L’àvia Bernarda signa testament l’any 1383. Viu a Vilafranca. Anomena els
marmessors a l’advocat Bartomeu Babau i el noble (i familiar) Marc de
Puigmoltó. Desitja ser enterrada al monestir dels franciscans de Vilafranca. El
va fer redactar abans de ser mare, ja que diu que si no tingués descendència
els seus béns fossin donats a la Pia Almoina dels pobres de la Seu de
Barcelona.
La muller de Bartomeu era Maria filla del castlà Bernat de Vilafranca Les
filles van ser Clareta, Eleonor, Maria, Brigida i Isabel. Els fills eren
Bertran (que era difunt el 1409) i Pere. Les filles Clareta i Brigida van ser
monges. La primera en el monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i la
segona en el monestir de Pedralbes.
Els marmessors que anomena, en el testament, són l’oncle Guillem Savall, el
seu nebot Bernat Salvà i la muller Maria. Vol ser enterrat al monestir dels
frares menors (franciscans) de Vilafranca, en el vas del seu avi matern Guillem
de Penafel (Penyafel).
Són cosins en Bartomeu de Vilafranca (cosí germà), Geraldona, muller
d’Huguet de Montagut, cosina germana, i Constança, muller de Marc de Puigmoltó,
cosina germana. Els avis foren un altre Berenguer Ses Pujades i l’avia
Bernarda, difunta el 1383, que havia estat muller del noble Guillem de Penafel (Penyafel)
abans de casar-se amb Berenguer i aquest s’havia casat amb primeres núpcies amb
Constança.
Donacions pies
Bartomeu fa donacions a diferents esglésies. La majoria situades en el
terme de Vilafranca del Penedès. A l’església de Santa Maria, al bací dels
captius cristians i el dels pobres vergonyants de la mateixa església, a
l’església de Sant Joan dels Hospitalers de la vila. A l’església de la
muntanya de Sant Pau. A les de Santa Digna, Sant Jaume de Castellmós, Sant
Salvador de la Calçada i Sant Julià.
També als dos monestirs de Vilafranca, el dels franciscans i el de Santa
Clara. A cadascun dels hospitals de la mateixa vila. Al monestir de Santa Maria
de Montserrat. A l’església de Sant Miquel d’Olèrdola. També a l’església de
Santa Maria de Beliana (Urgell).
En quant al vas del seu avi matern situat al monestir dels franciscans de
Vilafranca, on vol ser soterrat, ordena
que hi hagi pintats dos senyals. Actualment només hi ha el de Penafel
(Penyafel), mana que aquests siguin desfets i es tornin a pintar, un senyal de
Ses Pujades i altre de Penafel. Per fer això fa donació de deu florins d’or.
També fa deixes a l’abadessa del monestir de Santa Clara, Elvira Savall, la seva cosina.
Feus i possessions de Bartomeu Ses Pujades
Bartomeu mana que, una vegada mort, es vengués la meitat dels fruits del
feu de Vilafranca per pagar les deixes. Però no només tenia aquest feu en
propietat.
El feu de l’Almunia (Castellví de la Marca) li pertanyia per herència
dels avis Bernat Ses Pujades i Ramona de Pacs. Fou donat a Ramona l’any 1284
pel noble Asbert de Vernet. El 1311 els marmessors del dit Vernet venen a
Bernat, altre feu situat al mateix terme de Castellví de la Marca, que estava
sota el domini senyorial del comte de Foix.
El besavi Bernat Ses Pujades era senyor de la casa de les Pujades situada
al terme de Castellví de la Marca. Posteriorment va passar a Saurina, filla de
Bernat Ses Pujades (oncle de Bartomeu), es va casar amb el castlà Bernat de
Vilafranca i l’hereu de la casa de Pujades fou un fill d’aquests, en Lluis de
Vilafranca.
A la mort d’aquest va passar les possessions al seu fill Berenguer Ses Pujades, avi de Bartomeu. També
va obtenir els feus d’Olèrdola, la casa de Beliana (Urgell) i les propietats de
Vilafranca que havien estat del noble Guerau de Beliana, de qui el seu besavi
era hereu.
Aquest feu, degut a les donacions i/o vendes injustes, va portar bastant
maldecaps als nobles Ses Pujades. L’any 1324 el sotsveguer de Vilafranca va
exigir als hereus el pagament d’unes quantitats que devia Guerau de Beliana. El
1326 els hereus dels nobles Vernet volen recuperar el feu de Castellví que els
hi havia venut els marmessors dels Asbert. Tot finalitzà quan Bernat, el
besavi, va pagar més diners als hereus dels dit Vernet. Va ser aquest mateix
any quan els castlans de Castellví de la Marca confirmen el feu que té en
propietat Bernat Ses Pujades, que incloïa el delme del pa, del vi, de la carn,
del formatge i de la llana.
El 1345 el feu de l’Almunia va passar a mans d’un altre fill del besavi Bernat, en Guillem Ses Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Morvedre (València). La investidura és atorgada pel procurador del vescomte de Castellbó, senyor de Montcada, Roger Bernat de Foix, que havia adquirit el castell i terme de Castellví. Després de la mort de Guillem el feu l’obté Bernat (oncle de Bartomeu). Posteriorment va passar als seus hereus, a la filla Saurina que estava casada amb el castlà Bernat de Vilafranca. I molt més endavant al fill d’aquests Pere Lluis de Vilafranca.
 |
| Olèrdola |
El feu d’Olèrdola
Com hem comentat Berenguer Ses Pujades, avi de Bartomeu, va obtenir el feu
del castell d’Olèrdola, que tenia el noble Guerau de Beliana, de qui el besavi de
Bartomeu, era hereu.
L’any 1324 el noble Bernat de Canyelles protesta per aquesta donació del
feu a Berenguer Ses Pujades. Es dirigida al pare i tutor de Berenguer, en
Bernat Ses Pujades.
El demandant, a través del sotsveguer de Vilafranca, Ramon de Gravalosa i l’assessor
de la cort del veguer Arnau de Vallmoll, exposa una querella per l’impagament
de mil sis-cents morabatins alfonsins d’or, tres mil tres-centes vuit sous i
tres diners que devia el difunt Guerau de Beliana i que pel deute havia
hipotecat el feu d’Olèrdola, la casa de Beliana i les propietats que tenia a Vilafranca
del Penedès. No sembla que s’hagués satisfet.
Per aquest feu (o castlania major) el mestre racional del rei demanava,
l’any 1400, al noble Guillem Ses Pujades, els títols conforme li pertanyia el
feu del castell d’Olèrdola. Havia d’anar a Barcelona a ensenyar-los. Després
passà a Bertran de Gallifa. Més endavant, com hereu de Gallifa, passa a Bertran Ses Pujades, fill de Bartomeu. La
castlania menor, a principis del segle XIII, la posseïa l’avi Guillem de
Penyafel. Després passà al noble Eimerich d’Espitlles que la va vendre a
Bartomeu.
L’any 1416 la castlania major d’Olèrdola la va obtenir Bartomeu després de
la mort del seu fill Bertran que la tenia tot i tenir la castlania menor
(sotscastlà). Per tant, les tenia totes dues. En el testament Bartomeu ordena :
“....per ço com una persona no pot poseis dues
castlanies en un castell so es a saber major e menor e com jo haia la castlania
d’Olèrdola major que tinc cos a cos per lo senyor rei...ordeno que lo dit Pere
fill meu e hereu meu posescha la dita castlania menor e la castlania major ques
te cos a cos per lo senyor rei poseesca Eleonor filla meva...”. És a dir, la castlania menor la tindria el
seu hereu, el fill Pere. I la castlania major passaria a la filla Eleonor. Si
és moris passaria a les altres filles Maria i sinó a Isabel. Anomena hereu
universal de tots els seus béns al seu fill Pere Ses Pujades.
El testament
acaba dient : “...Aquesta vull
que sia la darrera mia voluntat e darrer meu testament lo qual valega per
testament...”
 |
| Castell de Pujades (Castellví de la Marca) |
L’últim testament
(1438)
Doncs el testament anterior no va ser l’últim i ni la
seva última voluntat ja que l’any 1438 amb data del setze de novembre redacta
un altre testament (ara sí és l’últim). Ens diu que viu a Vilafranca. Anomena
marmessors a la seva muller Maria, el noble Bernat Salvà, senyor de la Bisbal
del Penedès (familiar) i el gendre Joan Berenguer de Masdovelles, casat amb la
seva filla Blanca Ses Pujades. Vol ser enterrat al claustre del convent dels
franciscans de Vilafranca. Anomena hereva universal a la seva néta Elisenda, filla
del seu fill difunt Pere Ses Pujades. Com veiem l’hereu va morir abans que ell.
Bartomeu Ses Pujades en els primers anys dels anys 1408
al 1413 va ser batlle de Vilafranca del Penedès anomenat pel rei.
Aquí deixem escrites algunes dades més d’un dels nobles
que va viure al nostre Penedès medieval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada