dimecres, 10 de juny de 2020

3-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segles XIV-XV) L’edifici del Palau Reial i del monestir de Santes Creus


En aquesta tercera part de la documentació que hem trobat sobre el carrer de Sant Bernat, donarem a conèixer algunes dades més sobre l’edifici del Palau Reial (actual Vinseum) de Vilafranca del Penedès, de les que ja tenieu en aquest altre article:
 També donarem informació de les cases que estaven a tocar del call jueu, on els seus límits començaven en aquesta banda del carrer.
Comentarem una data nova de l’edifici del Palau. L’any 1323 l’encarregat de conservar l’edifici i tenir-lo en condicions si el rei s’hi havia d’allotjar era el mercader Bernat Pellicer. Sabem que l’any 1308 part del Palau el va comprar el monestir de Santes Creus. En aquest document del 1323, i probablement per la dita compra, el batlle general de Catalunya Ferrer de Lillet, ordena que tot el que hi ha al voltant del Palau sigui expropiat per la seva ampliació, es parla de patis, horts, cases i basses.
Sabíem que l’any 1236 el rei Jaume I cedí l’edifici a Fructià de Palau i als seus successors amb l’obligació de donar l’allotjament al rei, quan vingués a Vilafranca.
La primera muller de Bernat Pellicer fou Alamanda, filla de Jaume de Palau, successor de Fructià, d’aquí ve ser l’encarregat del Palau. L’any 1327 és difunta. En segones núpcies es va casar amb Brusendis, filla del notari Pere Misser. Bernat no vivia al Palau, tenia casa pròpia al carrer de Sant Pere.
La casa del monestir de Santes Creus
Ja hem comentat que una part (no creiem tot) del Palau el comprà el monestir de Santes Creus l’any 1308. L’any 1209 el monestir ja tenia alguna casa situada en el terme de Vilafranca. Se les confronta amb les de Pere Mulet i les de Bernat Moià. Podem entendre la relació que vinculà Vilafranca amb el monestir de Santes Creus, per la relació amb els membres dels castlans/nissaga Vilafranca i el monestir. Encara molt abans, el 1168 trobem n Arnau de Vilafranca donant fe d’una concessió de pastures feta a favor del cenobi per la família de Follà, per tal que els ramats dels monjos poguessin estiuejar a determinats indrets de la Cerdanya. I si a més hi posem que al tombant del segle XV les rendes de Vilafranca proporcionaven a Santes Creus de 6000 a 6500 sous cada any, una quantitat important.
El 1261 un privilegi del rei Jaume I mana que el monestir rebi un bon tracte a Cervera, Vilafranca, Tàrrega i altres llocs que rep rendes.
El 1298 un altre privilegi de Jaume II confirma les llibertats del monestir que ha de tenir arreu on hi cobri rendes i també sobre les cases de Vilafranca...
Una de les cases que ja era de Santes Creus ens diu la documentació que estava situada prop de l’església de Santa Maria al segle XV i llavors: “... era un alberg molt bell, capaç i confortable – magna et pulchrior domus palacii, diu la referència – que havia servit d’allotjament a les persones reials, on possiblement havia mort el rei Pere el Gran, i ara era l’allotjament per als monjos que anaven a Vilafranca i estava insignida amb tota mena d’immunitats i de franqueses, conjuntament amb els seus anexos.,,”
El 1313 el rei Jaume II va concedir al monestir poder construir un forn per coure pa. No es va arribar a construir, perquè l’any següent (1314) un altre document conté la donació que el rei Jaume va fer al monestir del forn que tenia el castlà Ferrer de Vilafranca, situat davant del castell i per tant no dins la casa. El monestir havia de pagar al castlà deu mil sous si volia adquirir el dret senyorial.
L’any 1323 a favor de Santes Creus, el rei Jaume el Just escriptura un acte de venda de gran abast, de moltes propietats penedesenques, cedia al monestir molts d’altres i quantiosos béns, la majoria, ubicats a la comarca del Penedès.
La part del Palau Reial, que havia comprat el monestir, estava situat amb l’entrada pel carrer de Sant Bernat. Molt probablement és on es va construir la capella de Sant Bernat que va manar construït Alfons el Lliberal, fill del rei Pere el Gran, l’any 1290. I on hi celebrava missa el majordom del monestir.
En diferents anys es van celebrar les reunions dels consells de la universitat de Vilafranca (1365-1368) no eren un màxim de quinze persones. L’espai que feia servir (o va comprar el monestir) de l’edifici no era molt ampli.
Un inventari de l’any 1702 ens diu que el prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Cristòfol Vallès, vivia a la casa del monestir situada al carrer de Sant Bernat. L’encarregat de fer el inventari és el castlà de la Granada, Ramon Vallès.
Només ens parla de la quadra de la casa hi ha una taula de pi usada amb dos bancs respatllers nous. Tres cadires de repòs usades i una altra cadira.
Frares del monestir que hi vivien
Alguns frares del monestir de Santes Creus van estar vivint a la casa: el frare Bernat Miquel (1380), Guillem Raimon de Guerrera (1384-1388), Bernat Maiol (1404), Francesc Tomàs (1417), Gironer Canderer (1422), Francesc Carnisser (1474).
El monestir de Santes Creus, el 1512, arrenda les rendes per un temps de tres anys, que cobrava a Vilafranca, a Macià Reboster amb domicili a Valls. Entre altres coses, el document de l’arrendament diu que no pot fer obres en la casa que té a Vilafranca, sense el permís de l’abat, i si les fa les hauria de pagar ell: “...Macia Reboster no puga fer negunes obres en la casa de la present vila ni en lo moli dels monjos ni en altra part per dit monestir sens llicencia de dit frare Gabriel o per altre persona ameus potestat de dit fra Gabriel amb si aquel tal negunes obres feia sens la dita llicencia que dit monestir no sia obligat de pendre aquelles en tenirne de pagar res d’aquelles...”
Hi trobem vivint algunes viudes a la casa: “...Francesca, que solia viure a la casa...”(1388) “...Berenguer Vidal, estant personalment a la casa del monestir de santes Creus de Vilafrancha, en presencia del notari i en Pere Gerart, diu a la dona, que hi viu, dita Tarascona, que torna terra per títol de donació al monestir a Ferran que tenia a cens de 8 punyerons...” (1404).
“...Antoni Rubio de sant Cugat Ces Garrigues estant personalment dins la casa la qual lo monestir de santes Creus ha en Vilafranca, en presencia de mi notari Joan Cabreny, e den Pere Castellar e den Marti Escuder ...diu a una dona apellada Maria muller den Tarasco la qual esta amb lonrat cambrer (l’encarregat del monestir) de la dita casa, aquestes paraules: madona eo axi en casa lo cambrer la qual diu que al monestir de santes Creus era e lo dit Antoni diu jo, en amb absència del dit cambrer, ret, torno, restitueixo una peça de terra a la qual lo dit cambrer m’havia establida a mi que es a sant Pere Molanta, a cens de 3 quarteres d’ordi cascun any pagadors a sant Pere i sant Feliu...”(1404).
Segle XIV Horts, patis i cases
Com veurem en aquesta part del carrer de Sant Bernat abundaven els horts i els patis durant els segles XIV i XV. Les causes són dues. La primera és que les cases construïdes eren poc espaioses i de poca alçada, tan sols d’una planta. Les cases dels jueus estaven més endarrerides i quasi adossades al passatge de la muralla. L’altra causa era  l’espai bastant ampli que hi havia entre el Palau Reial o casa del monestir de Santes Creus i l’existència d’un carrer, el de Segarra, que anava de la plaça Jaume I i tenia sortida en una part del carrer de Sant Bernat.
Molts dels horts, patis, pallisses o cases que he trobat documentats en els segles XIV i XV pagaven rendes a diferents persones de prestigi social a Vilafranca, participant com a batlle de la ciutat o representant a la Universitat el seu ofici, majoritàriament de mercader.
Anys 1312: Hort del ballester Miquel Abeyar.
Hort del mercader Pons Plana.
Hort del notari Berenguer Juncosa.
Hort del noble Berenguer Saifores.
Hort del prevere Berenguer Maiol.
1323: Hort del mercader Raimon Arboç.
Hort del sabater Pere Bugia.
Casa i hort del picapedrer Berenguer Duran (fou saig de la Universitat de Vilafranca).
1331: Hort de l’advocat Guillem Llotger (formava part de la cort del batlle de Vilafranca).
Hort del mercader Bernat Curbins.
1347: Casa del pagès Jaume Fàbregas. Fill de Berenguer Fàbregas. Va ser batlle de Vilafranca el 1318. El seu germà era Raimon Fàbregas rector de l’església de Lavit propietari també d’una altra casa al carrer de Sant Bernat, situada al costat de la del seu germà Jaume.
Pallissa i hort del botiguer Guillem Mansó (del Mas Comtal. Formava part del dot pel casament amb Geraldona Huguet).
Casa del sastre Ramon Rigual.
1350: Casa del pagès Pere Solà (del Mas Laverna situat en el terme de Foix).
1355: Casa de Ferrerona Alemany Fuster, muller del noble Guillem de Pacs (era del prevere Bernat Fuster).
1356: Casa de l’hostaler Bernat Font. La va obtenir per herència del seu pare Bernat Font, que era sastre, el 1355. Fou venuda pel batlle de Catalunya Ferrer de Lillet (d’origen vilafranquí), responsable de la venda de la cases del call jueu, a Romeu Font, que a més fou batlle de Vilafranca en els primers anys del segle XIV, familiar de l’hostaler.
Al costat hi havia l’hospital  de Santa Maria, hospital que posteriorment va passar a ampliar el dels Trinitaris que era a tocar, pel carrer Segarra i ja vam parlar-ne en un altre article:
Casa del sastre Pere Massó (li va vendre els hereus del rector de Lavit Raimon Fàbregas)
Anys 1357: Casa i pati del pagès Bernat Celom (era de Ferrerona, muller del noble Guillem de Pacs). La ven el notari Pere Pons, (procurador de l’ardiaca del Penedès Berenguer de Papiol i de Guillema viuda de Jaume Anglés, que en segones núpcies es va casar amb Arnau Pons, fill de Pere. Les cases havien estat de Jaume Anglés). Paga cens de quatre sous al monestir de Santes Creus.
Casa dels hereus del jueu convers Bartomeu Febrer.
Casa dels hereus de Bernat Clergue, familiar dels castlans del castell de Vilafranca.
El testament de Bernat de l’any 1204 deix molts béns al monestir de Santes Creus, a més de voler ser enterrat en el dit monestir. També ordena: “...deix a Bernat de Vilafranca nebot seu, el mas de Charivem amb les seves pertinències i cases que son a Vilafranca ad capud plaça, a profundo abissi usque ad celum. Deix a Pere de Vilafranca germà seu...”
Pati que té construït una arcada del sastre Guillem Torner (el pati era del paraire Berenguer Jordà, que fou el saig de la cort del batlle de Vilafranca).
Hort del prevere Marc Fuster.
1360: Casa i pati del sastre Berenguer Oller (li va vendre el notari Pere Pons pel preu de seixanta-cinc lliures). Els límits de la casa són dos carrers, el de Segarra i un carreró.
Casa dels hereus de l’advocat Pere Arnau Vallmoll (la va rebre com hereu del seu oncle el prevere Bernat Vallmoll).
1361: Casa del mercader Bernat Guardiola.
Casa del prevere Bernat Batlle.
1370: Casa de l’artesà Bartomeu Gener (era del seu sogre l’hostaler Bernat Font. El 1425 hi viu la viuda Guillema Font).
1374: Casa, pallissa i hort del sastre Bernat Calendraix.
1379: Casa i hort de Joan Mercer (era l’encarregat de preparar el Palau Reial per quan havia de venir el rei -li va vendre el noble Berenguer Muntanyana).
Casa del forner Francesc Peó.
Hort de l’advocat Francesc Aragonès.
Casa i hort del pagès Guillem Noya.
1380: Pati de Raimon Marquès (abans hi havia construïda una pallissa -li ven Guillem Vives – fou tresorer de la Universitat de Vilafranca).
Casa i hort del sastre Bernat Montserrat.
Pallissa del mercader Bernat Brugal (li ven el sastre Bernat Calendraix).
Hort del sastre Bernat Soler.
Casa del teixidor Pere Llorens (li ven el fuster Pere Puig pel preu de vint lliures).
1383: Casa i hort del sastre Gerald Rosselló.
Casa de l’assaonador Salvador Palau (li ven el forner Francesc Forner, abans jueu).
Casa del mercader Berenguer Llobet.
1384: Pallissa, hort i bassa del bracer Guillem Roig (li ven l’apotecari Francesc Trestull per sis lliures).
Casa del picapedrer Guillem Queralt (és veí del picapedrer Berenguer Duran).
1388: Casa del paraire Marc Olo.
Casa del mercader Marc Cabreny.
Hort del prevere Pere Soler.
Hort del notari Joan Tomàs.
Casa i hort del mercader Arnau Baró (li ven Raimon Savis, que ara viu a Tamarit, pel preu de catorze lliures).
Casa del sabater Bernat Rubio.
1391: Casa del prevere Guillem Comalonga (rector de l’església del Vendrell).
Hort del barber Marc Puig.
1392: Pati del fuster Francesc Alegret (li va vendre el noble Bartomeu de Vilafranca del castell. Abans eren cases amb els seus horts. El pati té uns arcs de pedra).
1393: Hort del peixater Raimon Galter (li ven la seva sogra Caterina, viuda de Raimon Bonaventura pel preu de set lliures).
Hort del sastre Antoni Cabrera.
Hort de l’advocat Joan Llotger (abans era de l’advocat Guillem Llotger).
1396: Casa, pati i hort del pagès Bernat Rosell (li ven el notari Berenguer Alegret la casa per trenta-dues lliures i tres lliures del pati i hort. A l’hort hi ha un pou).
Hort del pagès Berenguer Blanch.
1399: Casa i hort de Francesca (viuda del teixidor Bernat Eimeric. Li va vendre el sastre Berenguer Oller pel preu de deu lliures).
Casa i hort de Guillema (viuda del sastre Francesc Salelles).
En un següent article comentarem les cases, horts i patis del segle XV.
Casa que actualment estant reformant.
L'arcada exterior molt probablement
corresponia al carrer Segarra.
El carrer Segarra
Els dos carrers que limita la casa venuda al sastre Oller, un és el mateix de Sant Bernat i l’altre és el de Segarra (1360) també anomenat de Sant Julià.
El nom del primer, ve del picapedrer Miquel Segarra que hi tenia cases a més de diferents horts. El fill Raimon fou hostaler i l’hostal havia estat situat en el mateix carrer en anys posteriors: “...el carrer antic de Sant Julià ara del bordell...(1515)”
El carreró Batipalmes o de Segarra o també de Sant Julià i Serraïns (actualment tancat amb una reixa). Una de les entrades era per la plaça Jaume I, al costat de l’església dels Dolors, (tot i que creiem que començava més endarrere, arribant als límits del castell dels castlans). Tenia sortida pel mateix carrer de Sant Bernat, d’aquí ve el que també se l’anomenés de Sant Julià en els anys del segle XIV i XV.
Un exemple: El 1473 el noble Gabriel Claramunt, procurador del noble Bellera, ven a Gabriel Fons casa amb pati situat al carrer de Segarra, darrera del forn de Rocafort. Els límits són l’hort del forn de Rocafort, pati de Fons i el carrer de Segarra.
El cantirer Gabriel Fons compra un pati el 1486 al noble Arnau Guillem de Bellera per fer-hi un forn i coure els seus càntirs. Un dels seus límits era el celler del monestir .Els límits del pati eren altres patis que tenia el mateix Fons i el carrer de Segarra alies de Sant Julià.
Detall de la porta i les pedres que hi havia a la casa que estant reformant

El forn de Rocafort
Ja hem comentat que el monestir de Santes Creus no va construir cap forn, tot i que el rei li va concedir poder-ho fer l’any 1313. L’any següent li fou donat el que tenia el castell dels castlans. Per tant, el forn de Rocafort no era del monestir. La situació del forn just estava en el carrer de Segarra, paral·lel al de Sant Bernat, al darrera de la casa del monestir de Santes Creus. Quin forn era? Doncs, creiem que era el forn de pa del call jueu. A qualsevol aljama hi havia edificis de funció específica i d’importància cabdal. El forn, com també l’escorxador o la carnisseria hi eren presents i ja no parlem de la sinagoga. Els jueus coïen el pa sense llevat.
A finals del segle XIV molts dels edificis del call jueu van caure en mans de gent noble (expropiats per la Universitat i els preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca) i venudes a persones amb prestigi social de Vilafranca, encara que els jueus convertits o no, van viure en algunes cases fins molts anys posteriors.
L’any 1356 el procurador del monestir de Santes Creus a Vilafranca era el prevere Pere Rocafort. El seu nebot fou el forner Valentí Rocafort que era l’encarregat del forn del castell a mitjans del segle XV. En tenim dades des de 1443. A partir de l’any 1471 el trobem fent de forner en el dels jueus a més de tenir-hi casa, horts i altres terres. Molt probablement va ser una donació del seu avi, el prevere Pere Rocafort.
L’any 1473 Valentí torna el forn del castell al monestir de Santes Creus: “...Pere Marti barber de Vilafranca, procurador de Valenti Rocafort forner, torna al frare Pere Blanc de monestir de stes Creus el forn i casal tenia al carrer Vall del Castell”. En aquest forn havia de pagar cens al monestir, en el que havia estat dels jueus no calia, era de la seva propietat. El forn del castell passa el mateix any al forner Bartomeu Salom, com podem llegir d’origen jueu: “...Bartomeu Salom forner té un forn amb casa anomenat del Vall del Castell que fou de Rocafort. Paga cens de vuit sous per Sant Miquel al monestir de Santes Creus ...(1475)” Potser només hi va haver un canvi de forner i Salom era el del call jueu. No hem trobat documentació per confirmar-ho.
A finals del segle XV Rocafort ja era difunt: “...Pere Andreu, pagès, té un pati i hort que solia ser casa al carrer dels Serrahins. Els límits eren l’hort de Gabriel Fons cantirer i pati que solia ser pallissa i un corral de Climent Fontanyes que fou de Rocafort forner i el carrer dels Serrahins...(1497)”
Continuarem en una propera entrega d’aquest carrer, que té tanta història medieval de Vilafranca del Penedès.


dijous, 7 de maig de 2020

2-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segles XIV-XV)


El carreró i el rector Guerau (1474-1506)
“...Pujant pel carrer de Sant Bernat i sortint a la plaça de l’Oli, trobeu a Vilafranca un d’aquests llocs que us fan sentir que això d’haver nascut  a Catalunya té una gran importància...” així escrivia, entre altres paraules, el poeta, novel·lista, dramaturg ... Josep Maria de Sagarra l’any 1929.
En la primera part d’aquest carrer vam acabar parlant de la casa de Gonsalbo Llopis, que l’any 1474 ja era dels seus hereus. Creiem, per diferents informacions documentals, que la casa va passar a ser del rector Antoni Guerau. També va ser propietari d’una altra casa del mateix carrer.
Tenim notícies del rector Antoni Guerau a partir de l’any 1439. Era originari d’un mas situat en el terme de Banyeres del Penedès. Aquest mateix any fou rector de l’església de Sant Pere Molanta, posteriorment fou el de l’església de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls (1447) i després de l’església de Santa Eulàlia de Banyeres (1458-1485). El seu germà, l’hereu del mas, era Bernat Guerau. Un Francesc Guerau d’ofici teixidor viu a Barcelona el 1474, també originari de Banyeres.
La casa (la que era de Gonsalbo Llopis) la va anar llogant fins algun any de finals del XV. Sabem que el 1500 era de Francesc Batlle. L’altra casa del rector Guerau estava situada al costat de l’anterior, la va vendre al fuster Antoni Batlle el 1481.
L’any 1481 en la documentació ens surt un carreró sense sortida (atzucac) amb el nom de carreró de Guerau. Un carreró que actualment encara existeix al darrere de les primeres cases del carrer de Sant Bernat, ocupant també el d’algunes del final del carrer del Coll. Al davant d’aquest atzucac hi havia el segon hospici de Guerau. Segurament el rector hi tenia sortida a un petit hort o jardí.
L’any 1506 a l’exterior del carrer de Sant Bernat, fora muralla, hi ha encara un farraginal que és propietat del rector, però ja era difunt. Era habitual que persones propietàries tinguessin molt a prop el seu hort, camp o farraginal. El carreró de Guerau, a partir d’aquest moment, és simplement anomenat en la documentació com el carreró.
Francesc i Antoni Batlle no van ser els primers Batlle que varen tenir casa en propietat.
El primer Batlle que trobem amb una casa (hospici-alberg-domus), és la del sastre Bartomeu Batlle. L’hospici era situat a prop de la muralla, és a dir, al final del carrer. La primera data és l’any 1422: “...alberg de Bartomeu Batlle sastre, que fou de la senyora Torra”. Es referia a Francesca, muller del fuster Pere Torra, el sogre de Bartomeu Batlle, pare de Maria Torra. L’edifici va ser donar en temps de núpcies de la filla . Un hort situat al darrera acompanyava la donació.
Al costat de l’edifici del fuster Batlle hi trobem el 1481 la casa del prevere Pere Llaurador. Sabem que Pere la va comprar al teixidor de llana Joan Sibilia, fill i hereu del barber i cirurgià Marc Sibilia i Clara. També el mateix any compra una altra casa, situada al costat de l’anterior, al sabater Pere Codines. Es pagava cens al mercader Francesc Riba i la muller Elionor.
Es va repetint la compra de dues cases aparellades, un fet que fa pensar en què en la construcció inicial les cases eren petites i els nous propietaris les fan més grans.
El mercader Ferrer Llaurador l’any 1389 tenia en propietat unes cases al carrer, que havia comprat a Miquel Segarra, situades a l’altra banda de la Pia Almoina. Ell vivia al carrer del Sant Esperit (l’actual de la Font), per tant, les deuria llogar, com altres que tenia per la vila. Ferrer Llaurador era fill de l’advocat Marc Llaurador. Més enllà del segle XV, el 1586, una d’aquestes cases va ser del prevere Rafael Llaurador. Tots eren familiars.
Els Sibilia ja tenien casa a Sant Bernat abans de 1481. L’any 1401 el baster Marc Sibilia, és propietari d’un “hospici” amb el seu hort. La muller era Elisenda, filla del sabater Antoni Brugal, qui fa donació de la casa, com a dot, a la filla l’any 1375. Després va passar a mans del seu fill, el cirurgià Marc Sibilia. I posteriorment al fill seu, el teixidor Joan Sibilia, que la va vendre el 1481 al fuster Antoni Batlle.
El clergue Pere Codines, de l’església de Santa Maria, el novembre de 1474, compra l’hospici a subhasta pública pel preu de vint-i-sis lliures i deu sous, que el 1481 la ven al fuster Antoni Batlle. Foren venedors els administradors de la capella de Sant Nicolau i els sagristans de l’església de Santa Maria, l’apotecari Raimon Llaurador, el mercader Bartomeu Guilera, el notari Bernat Vila i l’assaonador de pells Joan Peixò.
El sabater Pere Codines el 1477 compra un pati, que abans fou pallissa, en el mateix carrer, i a l’altra vorera. Però poc li va durar, ja que el 1485 el ven al cirurgià Pere Morell. Aquest mateix any també posseïa un hort fora muralla, que havia venut a Pere Moragues, però li tornaren. Cobrava renda de quatre sous, al dit Moragues, pagada a la festa de Sant Miquel del mes de setembre.
L’apotecari Pons Riba el 1331 era propietari d’un hort al carrer de Sant Julià. Li fou llegat en testament pel seu sogre Bernat Ceuler (abans jueu). El teixidor Bartomeu Riba serà qui tindrà l’hort fins el 1500.
El mercader Francesc Riba cobrava cens de la casa de Pere Llaurador, abans del clergue Pere Codines el 1481. El seu germà Bartomeu Riba, també mercader, és el propietari de la casa del costat de la de Llaurador, baixant pel carrer. Tots familiars de l’apotecari Pons Riba.
Romia Gual, filla de Jaume Gual i Romia Alsina, senyor del mas de la Riba, situat en el terme de Sant Martí Sarroca i Romia Alsina, en temps de núpcies amb Pere Salelles, rep de dot l’any 1386, una casa situada al carrer de Santes Creus. El calderer Marti Gual el 1453 té possessions al carrer Sant Julià. El 1473 el seu fill, el teixidor Bernat Gual, hi té un hort . El noble Joan Gual, senyor del mas de la Riba, és veí del mercader Bartomeu Riba el 1474. Al segle XIX, el 1874 els hereus del pagès Magí Gual Trius fill del blanquer Magí i Caietana, tenen una casa situada al mateix lloc.
El sabater Nicolau Salelles i Guillema eren els pares del notari Pere Salelles que es va casar amb Romia Gual. Nicolau era propietari d’una altra casa al carrer del Pont Nou l’any 1387. Cobrava rendes d’algunes que llogava. Més endavant van ser els procuradors dels aniversaris dels preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca els que les rebien. Totes les cases que tenien en propietat hi havia cellers. Foren venudes el 1386 pel pagès Pere Cavaller.
Les cases dels Salelles (1386- XVI)
Els anys primers del segle XV el portal de la muralla del carrer, a més d’altres, es troba en la documentació el nom de Portal de Salelles: “...prop vall de vila, fora el portal de Salelles té un hort Pere Gasull. Els límits són hort de Ferrer Esplugues, camí que passa per l’hort d’Esplugues...” (1422). Familiars del Nicolau apuntat anteriorment, foren:
El sastre Francesc Salelles i la muller Guillema que tenen un pati prop la muralla el 1399. Bartomeu Salelles, fou el fill i l’hereu, que va viure a Barcelona i va ser notari reial. El 1399, la seva viuda Francesca, té un alberg i hort al carrer Pont Nou/Sant Bernat.
L’any 1487 Iolanda, viuda del mercader Bartomeu Salelles, amb els fills Pere i Joan Salelles, fan inventari de l’alberg situat al carrer de Sant Bernat. La casa té dos portals, pany i claus. A l’entrada hi ha una caixa gran amb pany i clau. Les altres parts són la cuina, el menjador, una cambra (a la part del darrera) i una altra cambra que dóna la finestra al carrer. També era propietària d’una altra casa que la tenen llogada a Valentina. Paga cens de sis sous a la Pia Almoina de Vilafranca.
L’adoberia de Salelles
L’any 1425 Pere Salelles compra una terra a l’apotecari Narcís Marti i Sància vora el portal de Sant Bernat. Aquesta terra, ens diu el document, serà per construir-hi una adoberia per adobar pells. Sabem que hi havia calciners, que eren dipòsits grans on els adobadors posaven pells en calç fusa per assaonar-les.
Un altre Nicolau Salelles, també sabater, i la muller Francesca, l’any 1434 tenien casa amb adoberia, cups i hort a l’exterior del carrer. Algunes parets i sostres de la casa foren derruïdes aquest any per disposar de més espai pel pou de l’adoberia. Es parla d’una torra situada en l’adoberia i propietat del mateix Nicolau.
Hi tenen terres prop,  l’apotecari Ferrer Alemany un pati i hort al camp de l’adoberia de Salelles (1426); Jaume Babau (1448); el pagès Bartomeu Salelles (1470); l’advocat Joan Malet (1470); ...dos horts a extramurs al carrer de Sant Julià al camí de l’adoberia de Salelles (1473); ...una bassa prop l’adoberia de Salelles (1474); el sabater Coloma té terra davant l’adoberia (1475); el paraire Francesc Busquet té terra a la pobla dels jueus, sota l’adoberia de Salelles (1479)...Posteriorment l’adoberia passarà a mans de Francesc Damià i passa a ser l’adoberia de Damià.
Part de la muralla que es pot veure dins d'un edifici actual

La muralla, el passatge, el vall i el portal
Hem comentat el inventari del mercader Bartomeu Salelles, entre els seus béns hi surt un farraginal prop del vall de la muralla, a l’exterior de la muralla. Francesc Salelles el 1399 tenia un pati a prop de la muralla.
L’any 1312 tenim ja documentat el portal del Pont Nou. Deuria ser un pas que passava per dalt la muralla i que unia l’interior i l’exterior de la muralla.
Sabem que fora muralla existien cases alineades amb les del carrer dins mur. El 1422 l’artesà Bartomeu Solà té cases a extramurs del carrer del Pont Nou. Els límits són les cases de Pere Gasull, la del sastre Batlle, la muralla, l’hort i parets de la casa de Ramon Brugal. El prevere Francesc Baró disposa d’un hort tapiat, darrera el portal del Pont Nou el 1425. Andreu Babau té hort a l’exterior del carrer, prop del vall i el portal de Salelles. Els límits són el passatge del vall i un camí que va a la capella de Sant Julià (1475).
El pagès Bartomeu Salelles té una era prop el vall del portal de Salelles. El pagès Joan Estavella té cases a prop el portal de Salelles (1476).  Fora del portal de Salelles, Antoni Vendrell té un farraginal. Entre els seus límits hi ha el paisatge del vall (1479).
El pagès Antoni Alegret té una era prop el portal de Salelles. Els límits són part del vall, part carrer de Sant Julià (1485).
Al pas dels anys tenim altres dades prou interessants sobre la muralla. En un inventari del noble Joan Amat hi ha una casa amb un portal que dóna al carrer de Sant Bernat. Seguidament a la casa una pallissa amb el seu hort i pou. La pallissa dóna la porta al passadís de la muralla i l’hort al carrer de Sant Bernat. També és propietari de dues cases petites juntes amb hort i pou. Les portes donen a l’hort i al carrer que continua fora muralla. La casa serà anomenada dels “quatre vents” (1703).
En altres anys més propers hi trobem una pallissa, quasi derruïda, situada en el passatge de la muralla que surt del carrer de Sant Bernat fins arribar a la casa del marquès de Llupià (l’actual col·legi de Sant Ramon). Els límits són a l’est el passatge del mur, al sud la muralla i el vall; a l’oest el vall i muralla i al nord el passatge de la muralla (1816).
Fins aquí una segona part d’aquest carrer, deixarem per una tercera, el comentar les cases de la part on està situat el Palau Reial i aquells edificis que tocaven el call jueu de Vilafranca del Penedès.

dimecres, 22 d’abril de 2020

1-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segles XIV-XV) La casa de la Pia Almoina



Carrer de Sant Bernat. Façana de la casa que
havia estat la PIa Almoina medieval de Vilafranca

L’actual carrer de Sant Bernat de Vilafranca del Penedès va ser una de les primeres vies importants que va tenir la ciutat en època medieval. A prop es va formar el que ara és Vilafranca: La primera església romànica de Santa Maria, el cementiri, el castell dels castlans, el call jueu i els palaus reials (l’actual Vinseum i un altre que ha desaparegut).
El carrer va tenir diferents noms, depèn de l’edifici o element hi era situat o/i en la direcció que es dirigia el carrer o/i el prestigi social d’algun propietari o senyor feudal que o hi vivia en algunes de les seves cases o hi cobrava rendes/censos: Sant Julià, Santes Creus, Ramon de Vilafranca, Pont Nou i Sant Bernat.
El nom de Sant Julià perquè era el camí que anava fins a la capella i creu de terme de Sant Julià (1312-1485); Santes Creus, per haver-hi des del segle XIV un edifici on el monestir de Santes Creus hi cobrava les seves rendes (1360-1484); Ramon de Vilafranca era nom d’un jueu convers que posteriorment es va fer noble i hi cobrava rendes (1388-1481); Pont Nou per haver-hi un pont sobre el portal de la muralla situat al final del carrer (1356-1481) i Sant Bernat per la construcció d’una capella dedicada a Sant Bernat Calvó, que fou abat del monestir de Santes Creus a meitat del segle tretze (1401-1487). Els anys, entre parèntesis, corresponen a la documentació trobada. Moltes vegades dos noms s’ajunten en els mateixos anys. Alguns van continuar anotant-se en la documentació fins ben entrat el segle XX.
Comentarem en diferents articles la història d’aquest carrer des d’abans del segle XIV fins a finals del XV, donant molta més informació, d’aquests dos segles, de les famílies que hi vivien o eren propietaris d’una o altra casa (o edifici) i a quina part del carrer estava situada i quins elements/parts hi havia en alguna d’elles.
Façana de la casa a la plaça de Santa Maria

Marc d’Avinyó i la casa de la Pia Almoina (1401-1481)
Començarem en aquest primer capítol per l’edifici de la casa de la Pia Almoina. Ja hem parlat en alguns articles d’aquest blog, d’aquesta casa i que actualment a la cantonada de la plaça de Santa Maria encara hi ha gravat un recordatori de qui la va fundar, tot i que l’edifici està molt canviat i reformat. Fou el franciscà Marc d’Avinyó qui fundà l’any 1401 la casa per acollir els pobres que hi havia a la vila.
Marc d’Avinyó abans de ser franciscà va ser jueu. Expliquem les raons d’aquesta afirmació. Sabem que els jueus quan es convertien/batejaven com a cristians adoptaven, la majoria, el nom del seu padrí. Coneixem que en el segle XIV el noble Marc d’Avinyó era del llinatge dels senyors d’Avinyó (Avinyonet del Penedès). Un Marc d’Avinyó, convers, el trobem en la documentació l’any 1397 venent una casa situada al call. En aquesta venda hi surt anotat el seu pare, el jueu convers Raimon d’Avinyó (21/9). En el llinatge dels Avinyó hi trobem altres Avinyó conversos que van emparentar amb la nissaga, però no hi ha cap Marc d’Avinyó amb l’afegit de convers. Sabem que el seu nom, quan era jueu, fou Samuel Gràcia. El document que ens ho afirma ens diu: “...Joana conversa, muller de Pere Febrer (abans Astruc Gràcia) de Vilafranca, abans de la seva conversió es deia Colrana, germana del convers Raimon d’Avinyó (abans Salcell Gràcia) i el fill, germà de Pere Febrer, Marc d’Avinyó (abans Samuel Gràcia)...”. El franciscà Marc d’Avinyó fou marmessor del convers Pere Febrer (1406).
Signa com testimoni d'un document, Raimon d'Avinyó convers.

Entre aquest any i el 1401 es deuria fer franciscà, amb una forta influència dels ideals de pobresa en contraposició a l’ambient familiar i social en que havia viscut, pensem en els negocis dels jueus. Aquesta opció de vida no representava una novetat en la seva època.
El fet que la casa de la Pia Almoina estès situada just al límit d’on ocupava el call jueu, al carrer Sant Bernat, deuria ser una opció escollida pel mateix Marc.
En un altre document el tenim relacionat amb el seu pare: “...el frare Marc d’Avinyó, administrador de la casa de la Pia Almoina, ven a Joana, muller del convers Raimon d’Avinyó, una casa al call jueu de Vilafranca que paga cens a la Pia Almoina...(1403)”.
Les relacions amb el seu “padrí” s’entenen molt bé en un document de l’any 1410 on el noble Marc d’Avinyó (senyor d’Avinyonet), el fill Joan d’Avinyó i ell mateix (el franciscà Marc d’Avinyó) ratifiquen la venda de la quadra o fortalesa de Miralpeix (Garraf) a l’Almoina, en aquest cas, de la Seu de Barcelona.
L’edifici de la Pia Almoina feia cantonada amb l’actual plaça de Santa Maria. No sabem si fou construït o ja era una edificació existent que es va fer utilitzar. Creiem amb això últim. I encara més, podria ser ben bé la casa on vivia Marc d’Avinyó (Samuel Gràcia) i la seva família quan eren jueus.
Senyal del noble Marc d'Avinyó

El majordom
Era el càrrec que tenia el administrador i qui cuidava de la casa, acostumaven a ser preveres de l’església de Santa Maria. Sabem que abans de l’any 1430 el majordom fou el prevere Lluís Tintorer. Justament aquest any, hi va haver un canvi de majordom. L’obligació del qui deixava el càrrec, era fer un inventari del que hi havia a la casa, per qüestions obvies. El substitut seria el prevere Bartomeu Conill. L’any 1443 el majordom fou el prevere Bartomeu Massana (1443-1453). Un document de finals del segle XV ens diu que era escollit (segurament per Marc d’Avinyó en un principi, després pels almoiners): “...que lo majordom qui serà elegit aia la ració de pa e vi e de totes coses de la casa...”. Hi havia també un fadrí (noi de no més de quinze anys) que l’ajudava a atendre als pobres.
El majordom: “...aia a prendre totes les robes e béns de la casa amb inventari de les seves rendes e altres esdeviments...rebudes e de totes despeses...sia llevar tots los censos e deutes sens cap salari...” No ha d’acollir per menjar o beure a ningú de la Vila, ni viure amb ell: “...no gos a cullir per menjar, beure, ne dormir negú de la vila en la dita casa...si doncs algun estranger qui fos son amich, donar un dinar o sopar del seu propi...”. Ell ha de donar l’orde al fadrí per cobrir les taules amb les tovalles pels pobres i donar l’almoina: “...posen en la taula la porció de pa e de vi, e de carn o de llegums devant cascú...donar a cada pobre pa cuit e la mesura acostumada de vi, e lo pes de la carn el dia que es podrà menjar i sinó la porció de llegums...”
Façana actual de la plaça Santa Maria. Sabem que l'edifici
ocupava la planta baixa i tenia una golfa.

No podrà donar almoina a ningú que hi vagi personalment de la vila o hi envií una altra per ella. També: “...que lo dit majordom no puscha fer obres en la casa sinó amb el consentiment dels almoiners...(preveres escollits per recollir les rendes de la casa per tota la vila) ”. Lo majordom no tindrà: “...dona en la casa més si haurà de fer lavar draps de la casa...” Haurà de fer pastar a la flequera:”...o altre dona lo pa de la almoina, que li donen tres lliures de gra cuit així com fan els frares menors (franciscans), lo qual pa li agin de portar a la casa...”
En el cas que el majordom sigui negligent en els afers de la casa: “...a conexença dels honrats jurats e almoiners que lavors seran, que aquell, puscha remoure e fora gitar de la dita majordomia i que lo dit majordom que revocat sea...”.
Inventari de la Pia Almoina (1430)
Quines eren les parts de la casa i les robes i/o els elements que hi havia?.
En la cambra de l’estudi: (habitació on s’estudiava o es treballava intel·lectualment, probablement el fadrí, però com hi veurem, hi havia de tot. La cambra tenia finestra a la plaça de Santa Maria) Mobles:
Un llit encaixat ple de palla (amb cuixeres-barres laterals-). Un bancal amb dos trons (banc llarg). Dues caixes d’àlber amb dos caixons cadascuna. Una taula on hi una màrfega de cànem ple palla (matalàs). Una post per tenir llibres (cal suposar que n’hi havia, no surten llistats en el inventari). Un carner per tenir lletres (armariet). Una cadira plegadissa. Una caixa d’àlber amb el seu pany i clau. Una taula de roure de Flandes amb frontisses i dos peus. Una caixeta petita d’àlber amb el seu pany i clau.
Robes: Trossos de cànem. Un matalàs de fustany (teixit de cotó).Un travesser de fustany  ple de ploma (coixí). Tres tovallons de cotó blau als caps. Unes tovalles de cotó blau als caps, velles. Un parell de llençols d’estopa (part basta del lli i el cànem) de cànem. Dos llençols d’estamenya (teixit de llana). Dos mantos (mantells). Un estrumàs (coixí). Un travesser pintat de ploma. Dues tovalloles, davant l’oratori amb un sendat (tela de seda). Quatre trossos de draps encerats. Quatre vànoves de diferents tipus. Una flassada amb els caps pintats. Un tros de flassada blava.
Estris de cuina: Una conca amb una ansa (recipient per rentar). Una conca de llautó. Un perol partit amb anses (olla per cuinar). Un poal de coure amb anses (una galleda). Una cassola d’aram. Un morter de coure amb sa mà. Una olla de coure per dotze o tretze escudelles. Altra olla de coure per vuit o nou escudelles. Altra olla de coure petita per cinc o sis escudelles. Una caldera amb ansa. Altra olla de coure petita per cinc o sis escudelles. Una servidora de terra d’obra valenciana (recipient per a servir). Dos poals grans de coure per portar aigua.
Decoració: Un canelobre antic i petit. Una estora de paret al voltant del llit. Dues peces de cortines de cànem negres. Un panovet de salvaguarda reial (senyal en, forma de bandera, que garantia la seguretat de la casa contra les violències de soldats o altres persones).Un rellotge petit amb la seva caixa. Un drap on són pintats els pobres. Una coltellera amb tres ganivetes. Una estora de peus d’espart.
Objectes religiosos: Un retaule on hi ha la Pietat amb algunes figures als costats. Un crucifix amb una roca. Un drap on hi ha la imatge de Sant Cristòfol. Un drap de Flandes on a pinzell hi ha la història com Jesús entra a Jerusalem, l’ascensió i com renta els peus als apòstols.
Altres estris: Una atxa amb mànec. Un foguer de ferro amb corrioles (escalfador). Un fogueret petit de ferro. Unes tisores antigues. Una tribanella (barrina petita). Un bossot de cuiro blanc (bossa gran). Dues cistelles, una de canyes, l’altra de verducs. Quatre paners dos de rostoll i un de verduc, aquest amb ansa. Unes balances i dotze peces de ferro i de coure.
On deuria ser el celler de la casa amb façana
al carrer de Sant Bernat

En la cambra del carrer de Santes Creus (habitació o sala que tenia finestra al carrer Sant Bernat o Santes Creus):
Mobles: un llit de posts amb màrfega plena de palla. Un banc petit davant el llit.
Robes: un matalàs de drap pintat per sota de cànem, de color groc, ple de pèl. Un travesser de fustany blanc amb algunes ratlles, ple de ploma. Un parell de llençols d’estopa, esquinçats. Un cobertor blau, esquinçat. Una flassada de borràs blanca (una part del cànem). Podem notar que aquesta cambra deuria ser més petita que l’anterior, per les poques coses que hi havia.
En la cuina de dalt (ens indica que l’edifici tenia dues plantes en aquest any, tot i que aquesta cuina era quasi com una golfa i petita):
Quatre gerres olieres. Dos poals oliers (càntirs d’oli).
En el menjador: l’únic que surt en el inventari és un canelobre de ferro, obra de Flandes.
Com que hi segueix l’entrada de la casa, cal pensar que el menjador estava situat de seguida a l’entrar, lloc on menjaven els pobres.
En l’entrada de la casa:
Mobles: tres posts que estaven sobre sitis (seients) de pedra de les taules als pobres. Una posteta on és la taula dels pobres (cal pensat que era una fusta ampla i llarga amb un sol peu). Tres taules fermades amb petges de pedra. Una tauleta amb una cadira i un banc.
Decoració: Una estora de paret, esquinçada. Una estora de palma.
Objectes religiosos: Un oratori (retaule amb un armariet) on hi ha la Pietat, amb algunes altres figures, i es tanca.
Altres estris: Una caixota per tenir-hi farina. Una pastera amb el seu cobertor (dos elements per fer el pa)
En la cuina de baix ( era més gran que la cuina de dalt, per la carn o cuinar els llegums):
Una olla d’aram, dos talladors de fusta. Quatre talladors. Cinc escudelles de terra. Dues cobertores de terra (tapadores de fang). Una de ferro. Un cassó (cullerot). Una giradora.
Un ast de ferro. Una llosa. Unes ferros. Un girador d’ast. Una mesura del vi pels pobres.
Unes peces de fusta amb el pes del pa dels pobres.
I finalment trenta-vuit lliures en diners.
En el celler: Un cup de vuit cèrcols de cinquanta o seixanta somades (mesura). Una folladora (per trepitjar el raïm)amb la seva caixa, tot nou. Un banc de figuera amb els seus peus, gran. Altre cup de quaranta somades amb vuit cèrcols amb una folladora, amb la seva caixa vella, un banc gran i un altre petit. Una bóta maresa. Una bóta gran amb deu cèrcols. Una altra bóta plena de vi novell amb vuit cèrcols de sis sesters (mesura). Altra bóta plena de vi de set sesters amb vuit cèrcols. Altra bóta plena de bon most, de vuit cèrcols. Altra bóta maresa plena de vi. Dos parells de portadores noves i un parell de velles. Dues gerres verdes de terra. Altra gerra amb vinagre. Altra gerra groga. Un embut de trafegar (passar líquid). Un cubell de vi de vuit somades amb vuit cèrcols.
Una bóta gran amb vinagre. Un carretell (barril) petit ple de vi grec (varietat de raïm) de quatre quarteres (mesura). Altre de malvasia (raïm blanc) de vi de sis quarteres. Mitja bóta de vi grec. Un carretell de tres barrils (mesura) de vi grec. Dos carretells buits. Un llibrell de terra de lliurar vi. Un flascó de vidre cobert de tres quarteres. Altre flascó d’una quartera. Un dall (dalla) per esparregar. Una serra. Tres cèrcols nous de cup. Una esponja. Dues escaletes, una de tres escalons, altre de dos escalons i dos destrals.
Fragment del inventari de l'any 1430 

Fins aquí aquest inventari de l’any 1430. La informació que s’extreu són les següents:
La casa de la Pia Almoina disposava de sis  estàncies: l’entrada amb el menjador o sala i la cambra (habitació) de l’estudi estaven situades amb façana a la plaça de Santa Maria. Altra cambra, la cuina de baix i el celler eren amb façana al carrer de Sant Bernat amb la golfa (cuina de dalt). L’habitació de l’estudi i el celler eren les estances més grans.
El vint-nou de juny de l’any 1401 ja sabem que l’edifici era la casa de la Pia Almoina. Al davant, en el carrer de Sant Bernat, eren les cases del monestir de Santes Creus (Palau Reial, l’actual Vinseum).
En aquest dia i primer any de la seva fundació ja estava creat l’administració dels almoiners, persones particulars que s’encarregaven de recollir les rendes per la casa. Eren l’advocat Joan Colteller, el notari Jaume Maimó i el teixidor Pere Adrover. El cens acostumava a ser de cinc sous per casa.
Es va cobrar aquesta quantitat al sastre Gonsalbo Llopis per la casa, que tenia en propietat, molt a prop de la de Pia Almoina en el carrer Sant Bernat.
Altres articles d’aquest blog que hem explicat el paper de la Pia Almoina a Vilafranca del Penedès:
El sastre i hostaler Gonsalbo Llopis (1399-1474)
Sabem que la casa estava al costat de la de Pia Almoina el mateix any 1401. En part estava derruïda, i va haver-hi de fer obres. Degut això, els almoiners li van rebaixar el cens de cinc a tres sous.
Gonsalbo Llopis era oriünd de València. Al seu fill Lluis el va posar a l’orde del barber/cirurgià Berenguer Plana de Vilafranca, perquè aprengués aquest ofici durant deu anys. Pensem que la casa en ruïnes fou comprada al barber Plana.
Tot i que vivia a Vilafranca i era sastre, també tenia un hostal (bordell) a Sitges (1406). A l’any 1423 li lloguen una habitació en una casa situada a la Plaça del Blat de Vilafranca (l’actual Constitució) pel temps de sis anys. Molt probablement deuria llogar la casa del carrer de Sant Bernat durant aquest mateix temps. Viure a la plaça representava estar molt més a prop dels moviments locals (mercat, venta d’esclaus, subhastes públiques, carnisseria...). També li van llogar, per temps indefinit, una vinya situada en el terme de Vilafranca. Posteriorment se li reconeix propietari d’arbres fruiters situats a les Clotes i altra vinya a Puigciuró. Va formar part de la confraria dels sastres de la vila.
L’any 1453 va ser escollit pel rei com un dels arrendadors de les rendes reials de la vila.
L’any 1474 la casa del carrer de Sant Bernat era dels hereus de Gonsalbo Llopis. Posteriorment, va ser propietari de la casa el rector, originari de Banyeres del Penedès, Anton Guerau. Parlar d’ell serà en un segon capítol d’aquest carrer, cases i/o edificis i personatges que hi vivien.