dilluns, 4 de gener de 2021

L’església/capella romànica i el carrer de Santa Maria de Magdalena de Vilafranca del Penedès

 

Una de les esglésies romàniques desaparegudes i situades en el terme de Vilafranca del Penedès va ser la de Santa Maria de Magdalena.

Fou fundada l’any 1030 pel compte Berenguer Ramon. Tenia quatre capelles. Una era la de la mateixa Santa Magdalena, la de Sant Pau, que la fundà el castlà Bernat de Vilafranca el 1294, la de Santa Anna i la de Sant Jaume. Va tenir diferents rectors que vivien a la casa/rectoria que deuria haver-hi al costat. El primer rector trobat és del 1304 fou en Romeu Oller, que participa, com testimoni, en un conflicte entre l’església de Santa Maria i el monestir dels franciscans de Vilafranca.

El protector de l’església va ser el noble Berenguer de Lillet, que la dotà d’una capellania, una casa, hort i vinya el 1300. Berenguer, com el seu fill Ferrer de Lillet, foren batlles generals de Catalunya. En el sepulcre, situat en la capella, de Berenguer de Lillet es trobava aquesta inscripció: “Berengarius de Lileto tumulo requiescit in isto hone fecit cellam, dotavit ac ipse capellam dor...i surgat in eo qui crimina pungat. Amen”.

Es desconeix exactament la ubicació de la capella, sabem que estava a extramurs de Vilafranca, en direcció al carrer actual de Santa Maria de Magdalena i al cementiri. Hom es diu que el cementiri ocupa el lloc on era edificada.

Algun historiador la situava enfront del corriol de Fontallada i de la coma de Xamar. La capella/església estava situada a l’extrem del carrer actual de Santa Maria de Magdalena. El 1344 veiem un document que ens la situa en línia recta des del carrer de Sant Pere fins a l’església de Magdalena.

El carrer Vallmoll era l’actual carrer de Montserrat que acabava a l’església de Magdalena. Per tant podem situar-la entre l’actual de Magdalena i el de Montserrat.

L’era de Codines des de l’any 1323 era situada propera a l’església: “...en el carrer de Codines a extramurs i a prop de Santa Maria Magdalena hi ha el camí que va a l’era de Codines...”

Les capelles tenien benefici, que es retribuïen amb renda pròpia. El rector de l’església de Sant Pere de Ribes en Guillem Gener el 1331 era beneficiat de la capella de Santa Maria Magdalena. El 1347 era el rector Raimon Plana de l’església de Sant Pere d’Avinyó beneficiat de la capella. El fill Pere Plana era el rector de l’església. El 1392 també el prevere Mateu Fuster n’era beneficiat a més de ser el rector.

Durant els anys del segle XIV hi ha moltíssimes donacions testamentaries a la capella de Santa Maria Magdalena.

L’advocat Jeroni Malet de Barcelona l’any 1496 té el patronatge de l’església. És a dir tenia el dret de cobrar les rendes que rebia l’església pels seus beneficis i capellanies.

L’any 1839 l’església va ser transformada en torre de defensa. Era propera la seva desaparició. L’actual cementiri es va construir a finals del segle XIX en el lloc anomenat de Santa Magdalena.

Actualment un pedró situat al costat de la creu de terme de Santa Maria Magdalena en el mateix carrer, recorda l’existència de la capella en una imatge amb rajola de la Santa.

Edificis del carrer Santa Maria Magdalena (XIV)

L’església estava situada per on hi passava la Via Augusta que venia del poble de les Cabanyes travessant Vilafranca per els carrers actuals de Santa Maria Magdalena, Ferrers, Cort i Sant Pere. Durant els segles XIV hi ha forces edificis propers a l’església. Dels anys del segle XIV, el monestir de Santes Creus va comprar drets de senyoria al notari Pere de Santa Creu sobre cases i obradors existents en aquest carrer.

Comentem algunes cases que surten en la documentació del segle XIV.

Arnau i el fill, el forner Berenguer Baró (1323), tenien casa “a prop capella de Santa Maria Magdalena” En algunes dades la situen al costa mateix i fins i tot de l’hort de la rectoria (1323). L’espai anomenat la pobla d’en Baró (les pobles eren els espais en què diferents senyors obtenien rendes de la població que hi vivia) ocupava carrers exteriors a la muralla, un d’ells el de Santa Maria Magdalena, que es devia poblar justament en el segle XIV i es va ampliar durant el XV.

El sastre Jaume Anglès (1383) hi tenia casa amb hort al costat de “la rectoria de Santa Maria Magdalena”. A més hi cobrava diferents rendes de cases i horts situats al mateix carrer.

Cases/pallisses amb horts tenien el 1323: el mercader Bernat Guardiola; els advocats Bernat Marti i Ramon Aragonès; els preveres Bartomeu Miró i Guillem Solanes; el carnisser Pere Prats; el fuster Ramon Ferrer; el pagès Ramon Albareda. El sastre Berenguer Oller (1325).

El 1347 els preveres de l’església de Santa Maria cobraven rendes sobre possessions que tenien en aquest carrer:  al notari Pere Codines per unes cases que havia llogat al pastor Bertran Batlle; per cases i hort que havien estat del teixidor Pasqual Vidal i ara tenia el sabater Francesc Colomer; per unes cases que va comprar el mercader Pere Font a Guilera (mercader); per unes cases que eren del sastre Berenguer Mir que havia comprat al sabater Mulner; per una casa del carnisser Francesc Birles; al pagès Guillem Febrer per unes cases que comprà al sastre Pere Claver; per les cases i hort del pagès Bernat Miquel que havia comprat al teixidor Berenguer Roig; per cases i hort del prevere Pere Alegre que abans eren del pagès Jaume Comes del Mas Bruguers; per les cases que foren del pagès Tomàs del mas Brugueres i ara són del carnisser Pere Esperó; per la casa del sabater Francesc Carbó que va comprar al teixidor Mas; per la casa i hort del pagès Berenguer Marc del Pla que va comprar al pagès Tarascó; per la casa i hort del prevere Bartomeu Soler que abans era el fuster Esblada; per casa i hort del sabater Pere Bosch; per casa i hort que era del sabater Figuera; per casa i hort de la muller de Bofill; per casa que era de Margalida i ara és de Cortès; per la casa que fou del prevere Terrassa; per la casa que de la muller del sabater Guillem Jordà; per la casa de la muller del pagès Jacint Ortolà; per l’hort del paraire Guillem Pellisser que va comprar al mercader Bernat Babau; per unes cases del forner Berenguer Baró.

Altres persones que vivien en aquest anys del segle XIV al carrer de Santa Magdalena eren el mestre de cases Guillem Feliu que vivia amb el seu germà el prevere Ramon Feliu (1348); l’apotecari Francesc Vilanova (1350). El 1352 el notari Ramon Oló, que llavors vivia a Empúries, a través del seu procurador, ven a l’aventurer Vidal Fabrega un pis sobre uns baixos situat en el carrer. 

Cases del notari Pere Marti (1360)

Ramon Marti únic fill del notari Pere Marti, com hereu, ven rendes, que cobrava el seu pare, sobre diferents cases situades en el carrer de Santa Maria Magdalena: una casa on hi viu Maria viuda del picapedrer Arnau Guilera; una altra que hi viu el prevere Arnau Ferran i la casa que hi viu el cirurgià Bernat Castellví.

Altres cases que limiten amb aquestes són la del mercader Jaume Oller; la del sastre Vendrell; del mercader Valentí Sapera; l’artesà Romeu Bramon; el corral del sastre Analla; la “super casa” de l’advocat Ferrer Aragonés i la casa i adoberia del mercader Jaume Prats.

El propietari del Mas de les Clotes situat al terme de Sant Marti Sarroca, era de Borràs Gual, un terratinent de l’època que cobrava rendes de cases i terrenys situats en el carrer de Santa Magdalena. Un pati el ven al pagès Bernat Estrany. Limita amb altres terrenys que els hi estableix Borràs, als pagesos Bartomeu Escardó i Jaume Ortolà (1380).

Durant els últims anys d’aquest segle XIV es van venent cases situades al carrer: El notari Joan Baiona ven casa al carnisser Guillem Marcer, nascut a Sant Joan de l’Erm del terme de Subirats (1383); el notari Pere Codines ven casa al sabater Bernat Roig (1383); el sastre Jaume Tarascó ven casa amb hort al sabater Berenguer Mas (1383); el sastre Pere Claver venen unes cases amb hort al pagès Guillem Febrer (1386); el corredor d’orella Antoni Esblades ven casa al pagès Guillem Oliver (1388); el pagès Guillem Caulera ven hort al teixidor Bernat Pasqual (1388); el noble Gisbert de Barberà ven una pallissa al pellisser Bartomeu Soler (1392).

Aquest carrer va ser bastant poblat durant el segle XIV. A través dels fogatges podem saber que l’any 1378 Vilafranca tenia 453 focs, equivalents a uns 2500 habitants. El carrer de Santa Maria Magdalena va ser un d’aquells primers carrers que es va poblar durant els anys dels segles XIV i XV, per diferents raons: una, tot i estar situat a extramurs de Vilafranca, estava molt a prop d’un portal de la muralla, el que tancava el carrer dels Ferrers; altra, l’edificació de l’església/capella de Santa Maria de Magdalena i el monestir de Santa Clara (situat molt proper) influïen en la seva seguretat; una més, des d’aquest carrer hi sortien altre vies, com la de les Cabanyes que passava per davant de la casa de Sant Valentí i es podia enllaçar amb el camí reial que passava per sota de la muntanya de Sant Pau i anar cap al camí de Barcelona. Tot i això durant la guerra civil del segle XV (1462-1472) va ser un dels carrers on es van destruir molts edificis.

 

 

 

divendres, 27 de novembre de 2020

El testament del noble Bartomeu Ses Pujades (1409)




Abans de  1409 havia fet un altre testament, que s’anul.la degut a la redacció d’aquest. Encara hi ha un altre signat l’any 1438, molt proper a la seva mort. Tots estan registrats per notaris de Vilafranca.

La família

Comença dient-nos que és fill de l’honrat Berenguer Ses Pujades de Vilafranca. No ens parla de la mare sí de l’àvia que era Bernarda. Els pares foren Berenguer i Blanca filla del noble Guillem de Penyafel. El seu pare es va casar en segones núpcies amb Agnès filla del noble Guillem Roig de Tortosa.

L’àvia Bernarda signa testament l’any 1383. Viu a Vilafranca. Anomena els marmessors a l’advocat Bartomeu Babau i el noble (i familiar) Marc de Puigmoltó. Desitja ser enterrada al monestir dels franciscans de Vilafranca. El va fer redactar abans de ser mare, ja que diu que si no tingués descendència els seus béns fossin donats a la Pia Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona.

La muller de Bartomeu era Maria filla del castlà Bernat de Vilafranca Les filles van ser Clareta, Eleonor, Maria, Brigida i Isabel. Els fills eren Bertran (que era difunt el 1409) i Pere. Les filles Clareta i Brigida van ser monges. La primera en el monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i la segona en el monestir de Pedralbes.

Els marmessors que anomena, en el testament, són l’oncle Guillem Savall, el seu nebot Bernat Salvà i la muller Maria. Vol ser enterrat al monestir dels frares menors (franciscans) de Vilafranca, en el vas del seu avi matern Guillem de Penafel (Penyafel).

Són cosins en Bartomeu de Vilafranca (cosí germà), Geraldona, muller d’Huguet de Montagut, cosina germana, i Constança, muller de Marc de Puigmoltó, cosina germana. Els avis foren un altre Berenguer Ses Pujades i l’avia Bernarda, difunta el 1383, que havia estat muller del noble Guillem de Penafel (Penyafel) abans de casar-se amb Berenguer i aquest s’havia casat amb primeres núpcies amb Constança.

Donacions pies

Bartomeu fa donacions a diferents esglésies. La majoria situades en el terme de Vilafranca del Penedès. A l’església de Santa Maria, al bací dels captius cristians i el dels pobres vergonyants de la mateixa església, a l’església de Sant Joan dels Hospitalers de la vila. A l’església de la muntanya de Sant Pau. A les de Santa Digna, Sant Jaume de Castellmós, Sant Salvador de la Calçada i Sant Julià.

També als dos monestirs de Vilafranca, el dels franciscans i el de Santa Clara. A cadascun dels hospitals de la mateixa vila. Al monestir de Santa Maria de Montserrat. A l’església de Sant Miquel d’Olèrdola. També a l’església de Santa Maria de Beliana (Urgell).

En quant al vas del seu avi matern situat al monestir dels franciscans de Vilafranca, on  vol ser soterrat, ordena que hi hagi pintats dos senyals. Actualment només hi ha el de Penafel (Penyafel), mana que aquests siguin desfets i es tornin a pintar, un senyal de Ses Pujades i altre de Penafel. Per fer això fa donació de deu florins d’or.

També fa deixes a l’abadessa del monestir de Santa Clara, Elvira Savall, la seva cosina.

Feus i possessions de Bartomeu Ses Pujades

Bartomeu mana que, una vegada mort, es vengués la meitat dels fruits del feu de Vilafranca per pagar les deixes. Però no només tenia aquest feu en propietat.

El feu de l’Almunia (Castellví de la Marca) li pertanyia per herència dels avis Bernat Ses Pujades i Ramona de Pacs. Fou donat a Ramona l’any 1284 pel noble Asbert de Vernet. El 1311 els marmessors del dit Vernet venen a Bernat, altre feu situat al mateix terme de Castellví de la Marca, que estava sota el domini senyorial del comte de Foix.

El besavi Bernat Ses Pujades era senyor de la casa de les Pujades situada al terme de Castellví de la Marca. Posteriorment va passar a Saurina, filla de Bernat Ses Pujades (oncle de Bartomeu), es va casar amb el castlà Bernat de Vilafranca i l’hereu de la casa de Pujades fou un fill d’aquests, en Lluis de Vilafranca.

A la mort d’aquest va passar les possessions al seu fill  Berenguer Ses Pujades, avi de Bartomeu. També va obtenir els feus d’Olèrdola, la casa de Beliana (Urgell) i les propietats de Vilafranca que havien estat del noble Guerau de Beliana, de qui el seu besavi era hereu.

Aquest feu, degut a les donacions i/o vendes injustes, va portar bastant maldecaps als nobles Ses Pujades. L’any 1324 el sotsveguer de Vilafranca va exigir als hereus el pagament d’unes quantitats que devia Guerau de Beliana. El 1326 els hereus dels nobles Vernet volen recuperar el feu de Castellví que els hi havia venut els marmessors dels Asbert. Tot finalitzà quan Bernat, el besavi, va pagar més diners als hereus dels dit Vernet. Va ser aquest mateix any quan els castlans de Castellví de la Marca confirmen el feu que té en propietat Bernat Ses Pujades, que incloïa el delme del pa, del vi, de la carn, del formatge i de la llana.

El 1345 el feu de l’Almunia va passar a mans d’un altre fill del besavi Bernat, en Guillem Ses Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Morvedre (València). La investidura és atorgada pel procurador del vescomte de Castellbó, senyor de Montcada, Roger Bernat de Foix, que havia adquirit el castell i terme de Castellví. Després de la  mort de Guillem el feu l’obté Bernat (oncle de Bartomeu). Posteriorment va passar als seus hereus, a la filla Saurina que estava casada amb el castlà Bernat de Vilafranca. I molt més endavant al fill d’aquests Pere Lluis de Vilafranca.

Olèrdola

El feu d’Olèrdola

Com hem comentat Berenguer Ses Pujades, avi de Bartomeu, va obtenir el feu del castell d’Olèrdola, que tenia el noble Guerau de Beliana, de qui el besavi de Bartomeu, era hereu.

L’any 1324 el noble Bernat de Canyelles protesta per aquesta donació del feu a Berenguer Ses Pujades. Es dirigida al pare i tutor de Berenguer, en Bernat Ses Pujades.

El demandant, a través del sotsveguer de Vilafranca, Ramon de Gravalosa i l’assessor de la cort del veguer Arnau de Vallmoll, exposa una querella per l’impagament de mil sis-cents morabatins alfonsins d’or, tres mil tres-centes vuit sous i tres diners que devia el difunt Guerau de Beliana i que pel deute havia hipotecat el feu d’Olèrdola, la casa de Beliana i les propietats que tenia a Vilafranca del Penedès. No sembla que s’hagués satisfet.

Per aquest feu (o castlania major) el mestre racional del rei demanava, l’any 1400, al noble Guillem Ses Pujades, els títols conforme li pertanyia el feu del castell d’Olèrdola. Havia d’anar a Barcelona a ensenyar-los. Després passà a Bertran de Gallifa. Més endavant, com hereu de Gallifa, passa a  Bertran Ses Pujades, fill de Bartomeu. La castlania menor, a principis del segle XIII, la posseïa l’avi Guillem de Penyafel. Després passà al noble Eimerich d’Espitlles que la va vendre a Bartomeu.

L’any 1416 la castlania major d’Olèrdola la va obtenir Bartomeu després de la mort del seu fill Bertran que la tenia tot i tenir la castlania menor (sotscastlà). Per tant, les tenia totes dues. En el testament Bartomeu ordena : “....per ço com una persona no pot poseis dues castlanies en un castell so es a saber major e menor e com jo haia la castlania d’Olèrdola major que tinc cos a cos per lo senyor rei...ordeno que lo dit Pere fill meu e hereu meu posescha la dita castlania menor e la castlania major ques te cos a cos per lo senyor rei poseesca Eleonor filla meva...”. És a dir, la castlania menor la tindria el seu hereu, el fill Pere. I la castlania major passaria a la filla Eleonor. Si és moris passaria a les altres filles Maria i sinó a Isabel. Anomena hereu universal de tots els seus béns al seu fill Pere Ses Pujades.

El testament acaba dient : “...Aquesta vull que sia la darrera mia voluntat e darrer meu testament lo qual valega per testament...”

Castell de Pujades (Castellví de la Marca)

L’últim testament (1438)

Doncs el testament anterior no va ser l’últim i ni la seva última voluntat ja que l’any 1438 amb data del setze de novembre redacta un altre testament (ara sí és l’últim). Ens diu que viu a Vilafranca. Anomena marmessors a la seva muller Maria, el noble Bernat Salvà, senyor de la Bisbal del Penedès (familiar) i el gendre Joan Berenguer de Masdovelles, casat amb la seva filla Blanca Ses Pujades. Vol ser enterrat al claustre del convent dels franciscans de Vilafranca. Anomena hereva universal a la seva néta Elisenda, filla del seu fill difunt Pere Ses Pujades. Com veiem l’hereu va morir abans que ell.

Bartomeu Ses Pujades en els primers anys dels anys 1408 al 1413 va ser batlle de Vilafranca del Penedès anomenat pel rei.

Aquí deixem escrites algunes dades més d’un dels nobles que va viure al nostre Penedès medieval.

 

 

 

 

 

 

dijous, 1 d’octubre de 2020

La quadra de Giminells i l’hospital (segle XIV-XV)

 

  

Hi ha documentació de l’antiga quadra de Giminells, des del segle XIV. Situada a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou. Hom situa l’antiga quadra de Giminells amb els llocs de l’Hostal Nou i l’Hostal de Dalt, en el terme de Sant Jaume dels Domenys. Giminells formava un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del segle XIX. El fogatjament de 1365-1370, parla de la quadra amb 15 focs, i diu que pertanyia, com el castell de l’Alba (l’Alt Camp), a Bertran de Gallifa. Es refereix a l’antic Castell i les seves terres, que formaven la Baronia de Giminells i Torregassa. El nom de Giminells, podria provenir de Geminellos (bessons).
La població de Torregassa és a ponent de Sant Jaume dels Domenys, amb la qual es comunica per la carretera de la Bisbal del Penedès. Al fogatjament de 1553 la parròquia de Torregassa tenia deu focs. El Cens del Comte de Floridablanca, el 1787, esmenta el “poble de Torregassa i Giminells” amb 113 habitants. El 1831 Torregassa i Giminells en tenien 276.
El 1847 es van incorporar a Sant Jaume dels Domenys els pobles de Letger, la Torregassa i Gimenells.

Castell de Gimenelles 

El noble Bertran Gallifa

Ardenya és un municipi de la Riera de Gaià, situada en la comarca del Tarragonès i està inclòs en els dominis del castell de Montoliu. Pertanyia el segle XIV a Bertran Gallifa (familiar de castlans del segle XII del castell de Gallifa al Vallès Occidental). Per aquests mateixos anys es va unir en matrimoni amb Alamanda, filla de Guillem d’Albà (Salbà) senyor del castell de l’Albà, fill d’un altre Guillem d’Albà, senyor de la Bisbal del Penedès. El 1358 el castell de l’Albà passa a poder de Bertran de Gallifa tot i que li pertanyia a la seva muller Alamanda. En aquests mateixos anys fou senyor de les quadres de Torregassa i Giminells.

El Testament i Alamanda Salbà

L’any 1397 Bertran era difunt. Alamanda demana al rei Martí l’Humà que obligui a Romeu Oller, batlle de Giminells, que li rebi vassallatge. La causa era que Bertran en el seu testament va deixar com hereu al convent de la Mercè de Barcelona i no a Alamanda ni com a usufructuaria. La viuda va apel·lar el testament i va demanar sovint l’ajuda del rei. El u de juny d’aquest any el batlle Romeu Oller fou empresonat pel monestir ja que tampoc li oferia vassallatge. El vint-nou de juliol d’aquest any 1397 el rei Marti, imposa una multa de cinc-cents florins al prior del convent per trangressions del domini de Giminells, que li correspon a Alamanda.
El castell d’Albà, en aquest mateix any, com a usufructuària, passa a mans d’Alamanda, per la mort del seu pare (de fet havia de ser de Bertran Gallifa, però era difunt).
El nebot d’Alamanda, Bernat Salbà, l’agost d’aquest any, demana al rei que s’executi els béns que li corresponien a Alamanda i que havien estat del seu marit difunt. El divuit d’abril de 1399, quan ja era senyora de la quadra de Giminells, fa donació al seu nebot del castell d’Albà i les seves possessions, que l’havia rebut per donació del seu cosí germà. el noble Berenguer de Juneda.
És en aquests moments quan Alamanda vol que es compleixi el que va deixar escrit en el testament el seu marit Bertran Gallifa. Una de les primeres resolucions que fa es cobrar un deute del convent de la Mercè de Barcelona. La causa era un préstec que va fer el difunt al dit convent l’any 1395. L’advocat Joan Mercer de Vilafranca del Penedès és l’encarregat de rebre els diners.


L’hospital de Torregassa/Giminells

Bertran en el seu testament deixa una assignació per construir un hospital, palacium, Havia d’estar situat a la quadra de Giminells, en el lloc de la Torragassa, en el carrer general que va a la Bisbal. Part de l’assignació s’havia de prendre de les rendes que cobrava de les possessions dels homes i dones de la Torre i quadra de Vernet (situada a Sant Martí Sarroca). L’administrador de l’hospital havia de ser el noble Guillem Ramon de Montoliu, que a la vegada era marmessor del testament de Bertran Gallifa. Guillem era senyor del castell de Renau, situat al Baix Gaià.
Guillem Ramon de Montoliu, l’any 1423, ja difunta Alamanda, es fa responsable de la construcció de l’hospital conjuntament amb Miquel Vinyes, Arnau Miró i Jaume Vila, habitants de la quadra de Giminells. L’hospital seria construït en la mateixa casa o palau on havia viscut Bertran Gallifa.
Els encarregats de la construcció Montoliu, Vinyes, Miró i Jaume, visiten la casa, per a veure si era possible i deixen escrit davant notari: “...ja havets vista la casa on se deu tenir lo hospital com sta en mal present, i en perill de anar ne tot a baix, si en breu no si obra...es necesiten 14000 sous los quals sabets per lo hospital se havien emerçar...en Francesc Senyechs ques liura sets los 14000 sous...”. Francesc Senyechs era un mercader que vivia a Vilafranca i cobrava rendes a la Torre de Vernet. Com veiem es qui va donar els diners per construir l’hospital. A canvi segurament era que li donessin la senyoria de la quadra de Giminells. Per altre banda, com llegim, l’hospital s’havia de construir, reparant un altre edifici que ja existia.
L’hospital es va construir i els Senyechs van ser senyors de la quadra. L’any 1464 Pere Senyechs és administrador de l’hospital de Torregassa i senyor de la quadra de Giminells. Fins a finals del segle XV la senyoria va a parar a mans del seu hereu Bernat Senyechs. Més endavant el senyor de la quadra és el noble Francesc Castellví i hereus fins a finals del segle XVI.
Amb diferent documentació del segle XV i XVI podem situar on deuria estar l’hospital i per tant la casa/palau/castell de Bertran Gallifa. Amb terres i masos que estableixen els diferents senyors de Giminells surten sovint els topònims Costarals de Llobet , camí de les Ventoses i La Torra, que serien els noms actuals de torrent de Llobets, el camí que puja a les Ventoses i La Torre. Molt propers a l’actual castell anomenat de Gimenelles tot i que també no gaire lluny de l’Hostal. Crec però, que el castell pot tenir una més lògica per la construcció com a casa fortificada.
Mas Vallfort




Habitants de Giminells (1395)

En un document d’aquest any sortien els noms de persones que vivien a Giminells: Joan Forana; Berenguer Sabater, Guillem Miró del mas de la Torra, el picapedrer Marc Roig, Romeu Oller del mas Margallada, Bartomeu Bolet, Antoni Costa, Antoni Bellasguard, Guillem Papiol, Pere Vallfort, Guillem Barenys, Arnau Vila i Guillem de Noya.


 


 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 


dissabte, 15 d’agost de 2020

La creu de terme de Montaspre/d’Espitlles/Santa Digna (Vilafranca del Penedès)

 

La creu de terme de Vilafranca del Penedès anomenada Creu de Santa Digna, ha portat una certa polèmica a Vilafranca, pel desmuntatge a l'hora de fer les obres cobertes de la via del ferrocarril i posteriorment tornar-la a muntar d’una manera totalment incorrecta. En el moment que escrivim aquest article continua igual i en un lloc diferent d'abans de les obres.

Voldría comentar la seva història i la ubicació en el seu origen.

Començaré dient que totes les creus de terme que hi havia a Vilafranca durant l’època de la guerra civil, es van tirar a terra. Algunes parts es van perdre, altres es van guardar i pels anys 40 es van tornar a muntar d’una o altra manera. Alguna es va fer de nou, com és el cas de la Creueta, situada a les pistes esportives, que la va construir en la seva totalitat l’arquitecte Fèlix Mestre Sala.

La Quadra de Santa Digna

La quadra de Santa Digna tenia el nom per tenir a prop la Capella romànica de Santa Digna situada en el lloc de la “Serreta” fundada a les darreries del segle X (978), i que fou derruïda al segle XVIII. Algunes indicacions ens parla de que el camí que hi anava era el camí de la Serreta que passava pel darrera del molí de Rovira.

Dues dades que ens ho confirmen. La primera la donació testamentària de l’any 998 que fa el prevere Teudemon a la seu de Barcelona ens parla de les vinyes i terres de blat que posseïa en aquest indret: “rebé tots els béns que Teudemon tenia a l’alou de Santa Digna (terme de Vilafranca) i els masos de Castellet amb les seves terres i el blat que es trobés allí i les vinyes que havia comprat a Ferriol i Castíssima i a un altre Ferriol i a Bonet, amb el vi que s’hi trobés, dos cafissos d’ordi de la pròxima collita, sis cafissos de vi i un nombre indeterminat d’ovelles, cabres i porcs, 6 oques i dos lorizs”.

Una altra de l’any 1001 en que Lunes i la seva muller permuten amb l’abat Odón un alou (terra) situat a Pont Tallada (situat també dins la quadra) per unes terres prop de Santa Digna, dues vaques i un anyell i ens limita aquestes terres amb: “ ...in termino de Olerdola, in locho que dicunt Fonte Taliata, et afrontat ipso alaude, de orientis in ipso aragallo, qui per imber discurrit, et de meridie in ipso riunculo, qui discurrit, et de occideio in ipsa sttrada, de circii en terra de Iane et de sant Cucufato.

Des de la capella de Santa Digna hi sortia el camí : “...via que va de la capella de Santa Digna al mas de Rabassa” (1420...)...”camí fariner (també anava al molí del Coll) que va de la capella de Santa Digna al mas de Rabassa” (1582).

Trobem un altre nom que es refereix a una creu que deuria estar situada en el terme de Moja i un camí que d’aquesta creu (de ferro) anava a la capella de Santa Digna (1512).

Des de Vilafranca on hi havia la bassa de Raconsens o d’Espitlles hi havia un camí que anava a la capella (1400). La bassa estava situada en el “..camí general que va a Sitges...” (1383); “...casa de Joan d’Espitlles, bassa comuna de Vilafranca, camí que va a Sitges” (1401); “...camí que va a Botanet...(molí d’en Rovira)” (1404)

Raconses era el cognom de Guillem Raconses que vivia a Vilafranca en diferents anys de la baixa edat mitjana amb una casa (que deuria ser important) en què després va passar a propietat del noble Guillem d’Espitlles i hereus, senyors d’Espitlles en el terme de Santa Margarita i els Monjos i el castell de La Bleda (1383...).

La casa dels Espitlles de Vilafranca

Com hem vist els Espitlles tenien una casa a Vilafranca. Intentarem situar-la.

Sabem que la casa fou derruïda l’any 1425, però hi va quedar el pou: “...el sabater Jaume Torrelles té una terra al costat del pou d’en Espitlles. Limitava amb les cases derruïdes d’Eimeric d’Espitlles...” (1425); “...el pagès Joan Pau té un hort al carrer del Pou d’Espitlles amb diversos arbres fruiters” (1437); Caterina, viuda de Bernat de Peralba té una casa i hort al carrer forn dels Monjos (carrer de Barcelona). Un dels límits és “...un carrer que va al pou d’Espitlles” (1437); Pou d’Espitlles (1447,1448...). Elisa viuda del noble Joan d’Espitlles té una terra situada a la Fira. Entre els límits: “..camí general que va de Vilafranca pel pou d’Espitlles a Sitges...”(1475).

Podem deduir per aquesta dades, que la casa amb el pou estaven situats a prop de la partida anomenada la Fira: “...terra a la Fira...entre els seus límits hi ha el camí que va al moli del Coll i que va a Sitges...” (1429).

La fira de Vilafranca, a més de ser un lloc de trobada de negociants, també tenia un mercat de caire ramader. La fira es feia en l’espai exterior de la muralla a tocar de la via secundària que sortia de Barcelona en direcció a Lleida. Podem assegurar, per la diversa documentació, que el lloc on es celebrava era entre on avui hi ha la Rambla de Sant Francesc i la Plaça del Penedès.

La casa amb el pou dels Espitlles estava situada en aquest indret més a prop de la Plaça anomenada.

Per tant, el camí que anava a Sitges, a Muntaspre, al molí d’en Coll, a Botanet des de Vilafranca era l’actual General Cortijo que al final enllaçava amb l’actual Avinguda de Vilanova.

La Creu

El nom com a Creu de Santa Digna no és d’origen medieval. En aquells anys era el de la Creu de Montaspre (1390...), pel mateix nom de la muntanyeta (La Serreta) on estava situada la capella; i a vegades el de Creu d’Espitlles (1473...), nom de la casa dels Espitlles comentada abans, situada a extramurs de Vilafranca.

Sabem aquests diferents noms per la documentació que ens dona referències: “... el moliner d’Antoni Cirera del molí del Coll, té una terra situada a prop de la Creu o coll de Muntaspre...”(1408).“...Pere Pujol té una terra situada a la quadra de Santa Digna...entre els límits hi ha les roques que pugen a la creu de Montaspre (1467).

“...Joan Malet té una terra situada a la Creu d’Espitlles. Entre els seus límits hi ha un:... camí que va a Santa Digna” (1473); “...Jaume Papiol té un jornal de terra situada a la Creu d’Espitlles...camí que va a Santa Digna (1487); “...el notari Pau Xamar té una terra prop la Creu d’Espitlles...al sud hi limita amb el camí que va a la capella de Santa Digna” (1582); “...Francesc Llaurador té una terra situada a la Creu d’Espitlles...camí general que va de Vilafranca a Montaspre...” (1516).

Si ens fixem en aquestes dades podem entendre que l’origen de la Creu primer estava situada a dalt del “Montaspre” (segle XIV-XV) potser situada davant de la mateixa capella de Santa Digna i que marcava el terme de Vilafranca, com indica el Llibre Verd de Vilafranca l’any 1599 marcant els límits del terme: “...Comensant a la casa del molí del Coll la qual discorrent tota la riera de Santa Digna...”

Posteriorment, a finals del segle XV, es deuria traslladar en algun lloc de l’actual Passeig Rafael Soler o en el que jo sempre hi anava a jugar de petit, al final del mateix Passeig, tocant a l’Avinguda de Vilanova. Més tard va anar a parar sobre el cobriment de llosa de les vies del tren per després ser desmuntada, desada a peces, suposadament numerades, i tornada a muntar sense ordre ni lògica.

En unes noves dades, trobades no fa gaire, ens indiquen que ja hi havia l'any 1209 una creu de Santa Digna indicant els límits del castell d'Olèrdola amb les vinyes i terres on hi tenia el domini senyorial. El fragment del text el poso en aquest article. Es pot llegir: "...aquestes vinyes ...limiten pel nord amb les vinyes de Santa Creu o de Santa Digna...a oest amb el camí que puja a Santa Digna..."


Concloent aquest escrit cal dir que és una de les creus que té origen medieval i que caldria conservar. Tot i que no confirmaria que totes les peces corresponguin a l’original (per la destrucció que hi va haver en la guerra civil, com he dit), si més no pertanyen a les creus de terme que tenia Vilafranca en aquells anys o/i altres construccions.

 

 

 

 

 

 

dilluns, 27 de juliol de 2020

4-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segle XIV- XV)


En la quarta i última part d’anotar les dades que fins avui tenim d’aquest carrer d’origen medieval de Vilafranca del Penedès, el carrer de Sant Bernat, tan sols ens faltava comentar les cases, patis i horts de la banda del Palau Reial del segle XV, és a dir, el que tocava al call jueu. Després comentarem els arrendataris que entre els segles XIV i XV cobraven rendes/censos en el carrer.
Cases, patis i horts en el segle XV
Casa i pou del teixidor Guillem Pellisser (li ven el sabater Nadal Salvany).
Limitava amb un pati que arribava fins el portal de muralla i el passatge del mur. També amb l’hort de l’hospital de Santa Maria. Al lloc on està situat el pou hi ha uns arcs de pedra que acaben al carrer de Sant Julià. Des del carrer Segarra o de Sant Julià, el tros final que arribava al de Sant Bernat, es passava per sota d’unes arcades.Hort del prevere Guillem Crispià (any 1400)
Casa i hort del prevere Francesc Sibilia. Casa i hort del teixidor Guillem Tarroja. Casa del sabater Bernat Poc (1401).
Pallissa del mercader Bartomeu Mestre. Pallissa del sabater Ramon Mas (1404).
Casa i hort del sabater Berenguer Vendrell (li va vendre Guillema, viuda del sastre Pere Salelles, pel preu de divuit lliures) Hort del prevere Jaume Tomàs (li va vendre el notari Francesc Golet)(1405).
Casa i hort del sastre Arnau Brugal (li ven el baixador Joan Punyera per setze lliures i deu sous), (al darrera hi havia l’hort de l’hospital dels Trinitaris). Casa del mercader Joan Salom (familiar del forner Bartomeu Salom, que ja hem comentat). Hort de l’apotecari Ferrer Alemany. Pallissa del baixador Pere Punyera (germà de Joan Punyera) Casa i hort del sabater Ramon Brugal (li ven el baixador Pere Guarner per deu lliures), (al darrera hi ha el forn de pa del castell que havia estat el dels jueus, ja ho vam comentar en la part tercera, posteriorment serà el forn de Rocafort). Alberg o casa amb un pati descobert del prevere Pere Guasch. Hort del prevere Jaume Colteller (li ven els hereus del noble Joan Terra). Hort del notari Pere Arnau Seradell. Casa del prevere Guillem Solanes. Hort del sabater Bernat Poch (1407).
Pallissa i hort del pagès Nicolau Alió (1409).
Casa del sabater Arnau Merles (la ven Guillema, viuda del picapedrer Berenguer Duran). Casa del peixater Lluc Monistrol (1414).
Casa i pati del rector de l’església de la Bleda, Pere Soler (li ven el mercader Francesc Golet). Casa del mercader Miquel Esblada. Hort de l’apotecari Joan Marti (1417).
Un alberg amb hort del sabater Francesc Maller (1420).
Casa amb corral al darrera del prevere Pere Franquesa, (era del prevere Pere Solà que li fou venuda pel noble Guillem d’Orts el 1373). Corral del prevere Francesc Baró (sabem que durant la primera meitat d’aquest segle en aquest carrer hi havia un corral propietat de l’Ajuntament- Universitat- : “...bestiar in quodam corral del carrer de Sant Julià...mana el batlle que el tingués el pastor Joan Miralles” – 1453). Hort del picapedrer Bartomeu Roig, (li venen els hereus de l’especier Marti Pujades) (1421).
Hort del teixidor Pere Oló. Corral del carnisser Guillem Estavella. Hort del sabater Berenguer Oliver. Casa del sastre Francesc Alzina (li va vendre Guillem Torner, el seu sogre, l’any 1350). Casa del prevere Joan Mir (de sobrenom Gipó, referit a una peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura) (1422).
Casa i hort del sabater Francesc Rosselló (abans era del sastre Gerald Rosselló). Hort del teixidor Berenguer Piera. Corral i hort amb diversos arbres fruiters del carnisser Francesc Mercer (li va vendre el sabater Pere Blanc per sis lliures el 1408). Casa del bracer Francesc Arnau. Casa i hort del pagès Raimon Segarra (fill de Miquel Segarra, el que va donar nom al carrer del darrera, que travessava perpendicularment el call jueu). Hort del noble Galcerà d’Avinyó. Hort del mercader Mateu Escuder (1425).
Casa i corral del teixidor Joan Senabre (li van vendre Ferrer del Mas Mascota de Castellví de la Marca- el corral havia estat de Guillem Estavella) (1427).
Casa del mercader Raimon Brugal (1456).
Hort del prevere Joan Galter (abans era del peixater Raimon Galter) (1475).
Hort del teixidor Gabriel Balaguer (1480).
Casa, celler i pati amb arbres fruiters del moliner de la Bleda, Pere Ravell (li ven el paraire Jaume Salelles) (1484).
Nobles i particulars arrendataris  
En un principi (segles XII-XIII) els censos de les cases, patis o altres béns immobles d’aquest carrer es pagaven al rei, rendes que administraven els castlans del castell de la vila. També els jueus pagaven rendes al rei, administrades, en aquest cas, per un jueu escollit del call. Entre els anys dels segles XIV i XV molts nobles i particulars de prestigi social posseeixen els drets/censos/rendes feudals d’aquest carrer i voltants, alguns d’ells venuts per l’erari reial. Recordem que els horts, sobretot, estaven situats en espais del call jueu, que a partir dels anys del final del segle XIV es va anant abandonant de mica en mica i les cases jueves es deurien enderrocar, quedant només les que estaven molt més allunyades del carrer de Sant Bernat i més a prop del carrer dels jueus (l’actual marquès d’Alfarràs).
Algunes de les vendes dels censos/rendes el trobem, per exemple, en l’any 1380, on els marmessors del mercader Berenguer Muntanyana, atenent a la seva voluntat, venen censos que cobrava per diversos horts i cases situades en el carrer de Sant Bernat.
Un altre ens el dona un document de l’any 1388 on els hereus del castlà Raimon de Vilafranca cobren un cens de vuit sous per un bé immoble d’aquest carrer. Es diu que aquest cens el tenia Raimon perquè li va fer donació els hereus de mercader Raimon Marquès, abans l’obtenia el monestir de Santes Creus, que li va vendre, i abans era cens reial que el passà al monestir.
En el mateix any el castlà Bartomeu de Vilafranca ven al mercader Arnau Pons diferents drets censals de cases i horts situades en aquest mateix indret.
Els nobles
El noble Arnau Guillem de Bellera va ser el posseïdor dels béns que havien estat dels castlans Vilafranca. Va ser veguer de Barcelona, Igualada, el Vallès i el Moià. En temps de la guerra civil (1462-1472) va ser capità de Vilafranca, el Llobregat i el Vallès i vescomte del rei Joan II. Se li feu donació gracia i mercer de molts drets i rendes que prenia el rei al Penedès. Unes d’elles els que cobraven els castlans de Vilafranca en aquest carrer, ja que els nobles Vilafranca van estar contra el rei Joan II en temps de la dita guerra.
Bartomeu del castell va ser el castlà que més cobrava rendes en aquest carrer. Molt probablement la raó va ser la donació per part del rei, ja que moltes rendes van anar a parar a l’erari reial, ja que els jueus pagaven els impostos al rei a través d’un tresorer escollit per ells.
Bartomeu va ser padrí d’un jueu que es va batejar com a cristià. Aquest es va anomenar posteriorment també Bartomeu de Vilafranca. Per diferenciar-los, aquest últim va ser el Bartomeu del carrer dels Pellissers (part de l’actual carrer de la Font), ja que era on va anar a viure posteriorment i el padrí era el Bartomeu del castell. El rei com a regal a l’antic jueu li va fer donació de cobrament d’algunes rendes del carrer de Sant Bernat.
El noble Guillem de Pacs va comprar les rendes reials en diferents anys del segle XIV. A més es va emparentar amb persones de prestigi de Vilafranca que ja eren propietaris de rendes de la vila. Unes d’aquestes eren en aquest carrer.
El cavaller Joan de Barberà era fill del castlà de Mediona Gisbert de Barberà. Emparentat amb els castlans de Vilafranca. Va ser un dels hereus dels castlans de Vilafranca i per tant també de diferents censals que havien sigut censos reials.
El noble Arnau Aranyó relacionat amb els senyors del castell de Sant Pere de Ribes el trobem prenent censos d’alguna de les cases del carrer.
Els mercaders
El mercader Berenguer havia estat jueu. Es convertí en un any de finals del segle XIV. Va ser fins i tot acusat per ser usurer ja que exercia el mateix ofici abans de ser cristià. Les rendes les rebia perquè les va comprar al rei en el moment de la seva conversió.
El rei va fer donació al mercader Berenguer de Muntanyana de tots els drets que li pertanyia en el poble de l’Arboç del Penedès l’any 1323. Això va provocar que tingués més possibilitats per apropiar-se’n d’altres que tenia el rei a Vilafranca i altres llocs del Penedès.
Marc Golet era un mercader que pertanyia a un llinatge de notaris, mercader i advocats. Tots ells havien tingut més d’una vegada relacions professionals amb jueus. Marc va ser molts anys jurat de la Universitat de Vilafranca. El prestigi social de la família i d’ell mateix el va ajudar a aconseguir que li venguessin o li fessin donació del cobrament de les rendes.
El mercader Raimon Brugal va ser administrador de la Pia Almoina de Vilafranca i el que rebia les rendes. Algunes les va comprar a la mateixa Pia Almoina o també diria que se les va apropiar enriquint el seu propi patrimoni econòmic.
El mercader Joan Esplugues va ser el pare de Ferrer Esplugues, que va ser batlle de Vilafranca l’any 1388.
Altres particulars
L’apotecari Francesc Trestull formava part del jurat de la Universitat de Vilafranca. Estava emparentat amb gent que era propietari de cases en el carrer i per ser un dels hereus va tenir uns drets per cobrar censos d’algun pati i casa.
Ja hem comentat que l’església va rebre també donacions per part del rei. Una d’elles el cobrament de les rendes reials d’aquests espais. El prevere Arboç va ser el que administrava l’hospital del Sant Esperit que estava situat al carrer del mateix nom (actual de la Font). Formava part d’una altra de les famílies que havien treballat amb els jueus, com per exemple, el seu germà el mercader Ramon Arboç.
El notari Mateu Morató era l’escrivent de l’ardiaca del Penedès. Per tant, estava molt relacionat amb l’església. També havia redactat durant diferents anys del segle XIV documents notarials que signaven els jueus de Vilafranca. Molts drets els devia rebre d’alguns jueus i/o també de l’església, ja que es va apropiar de moltes de les seves rendes (alguns dels preveres de l’església de Santa Maria eren propietaris de cases o altres béns del carrer). Un altre notari que rebia censos en aquest carrer fou Pere de Pontons. Un fill fou franciscà del monestir de Vilafranca. Era originari de Manresa.
El notari Ferrer Oller fou batlle de Vilafranca del Penedès en la primera meitat del segle XIV. També va ser el notari de la cort del batlle. L’any 1326 algun document el tracta com a jutge reial de Vilafranca, ja que participa representant al rei en diversos processos.
El sabater Pere Codines era fill del notari del mateix nom. El trobem rebent censos de diferents horts.
Com ja hem dit també la Pia Almoina de Marc d’Avinyó hi rebia censos de cases i altres béns situats en aquest carrer medieval. També l’església de Santa Maria de Vilafranca. El monestir dels Celestins de Barcelona, (Santa Àgata), situat al Palau Reial Major de Barcelona i el monestir de Santa Maria de la Mercè de Barcelona (Basílica de la Mercè).
Fins aquí la gran història medieval d’aquest carrer. La gent d’aquella època que el va trepitjar, hi va viure i hi va fer molta part de la seva vida cal tenir-la present. Les restes d’aquelles cases, d’aquells oficis, d’aquelles terres, d’aquell aire diferent al nostre, fora bo conservar-lo i donar-lo a conèixer. Acompanya aquest text diferents imatges de les excavacions que es van fer en el call jueu al darrera d’aquest carrer i del Palau Reial i que resten ja tapades sense haver-se conservat.