divendres, 15 de març de 2019

La Cubelles medieval



Lo rei don Pere, desitjan lo augment de Vilanova de Cubelles, concedi privilegi als jurats i homens de la universitat de dita vila de poder tenir mercat en los dimecres de cada setmana”
Aquest document datat el 1358 ens fa pensar que abans d’aquesta data Vilanova de Cubelles no era molt poblada i el fet de que el rei Pere el Cerimoniós donés un privilegi a tenir mercat era una manera de cridar gent a viure-hi. Veurem que no era ben bé així.
Gombau de Besora
Gombau de Besora nascut el 992 fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polític de l’època.
Era fill d’Ermemir, primer senyor de Besora, i d’Ingilberga. Era germà d’Oliba de Besora, bisbe d’Elna entre 1009 i 1013.
Possseïa els castells de Besora al Ripollés, de Curull i Torelló a Osona, Pacs i Cubelles al Penedès, Erampunyà al Baix Llobregat, el de Montbui, el de Paladalmall a Montornés, així com feus i alous a les Franqueses, Samalús, Cardedeu i Sentmenat a la zona del Vallès i també a la Cerdanya.
Fou el comte Ramon Borrell i la seva esposa Ermessenda qui va vendre a Gombau el lloc de Cubelles i altres espais del terme: “... en nom de Dèu, jo, Raimundus, comte per la gràcia de Dèu, i la meva esposa Ermessenda, comtesa, som venedors i Gondeballi comprador per aquesta escriptura de venda de les terres cultes o ermes, pròpies de nosaltres, que tenim in comitatu barcchinonense, in termino de castrum Olerdula, in locum ubi dicitur Maritima, sive Rocha Crespa ut Cubelles, que advingueren a mi, Raimundus, dels seus progenitors i per moltes altres veus i a mi, Ermessendis, per la meva d¡ecima. Confronten aquestes terres de orientis in ipso torrente qui est ad Villa Episcopale, qui pergit a Mata Bona. De meridie in littore maris. De occiduo in ipsa spelunca qui est a Calaphel. De circii in ipso Bargallone qui descendit usque ad esderooca Presbíteros. 17 d’octubre..” L’any no el sabem en certesa, però si que Gombau deuria ser molt jove, ja que seria per allà a la primera meitat del segle XI. Si que sabem del cert que l’any 1042 Gombau de Besora ostentava la fortalesa, sota el domini del comte de Barcelona.
El  segle XI de Cubelles
És durant el segle XI quan hi ha molts documents que ens donen referències de la població dins el terme. Això ens pot indicar que el fet de que hi hagués un castell que donés seguretat a l’espai va fer possible el moviment de compres i vendes de terres. Alguns d’aquests són els següents:
L’any 1022 però, sabem ja de la repoblació d’aquest lloc tot i no tenir una fortalesa que donés seguretat als pobladors. Aquest any, el vint-i-dos de febrer: “...Oruç i la seva muller Raquel venen a Sunifred, que anomenen Baruç, i a la seva muller Em, dues peces de vinya situades en dos llocs del territori de Barcelona, al terme de Cubelles, a la Buada, pel preu de 3 mancusos d’or a condició que quan mori Em les heretaran els seus fills...”.
El quatre de maig del 1043 “... Adalbert i la seva muller Ermengarda venen a Gombau una peça de vinya situada al territori de Barcelona, al terme de Cubelles, pel preu d’1 mancús i 2 sous. Afronta de parte circii invinya de ipsa Canonica, de aquilonis similiter, de meridie in vinya de Barchinona, de occiduo in vinya de te emptore..té Adalbert per genitores meos...”
El dinou de desembre del 1056 es redacta el testament sacramental de Sunifred, prevere, jurat sobre l’altar de Sant Tomàs, apòstol de l’església de Sant Jaume de Barcelona, en el qual fa deixes a la Canónica de Barcelona de cinc peces de terra situades al territori de Barcelona, a Cubelles i al Trull comtal.
El vuit de febrer de 1058: “...Guisad, jutge, i la seva muller Eiçulina venen a Adalbert i la seva muller Quíxol, una peça de terra situada al territori de Barcelona, al terme de Cubelles i Bederrida, que tenen Guisad per la seva muller i Eiçulina pels seus pares, pel preu de 6 mancusos d’or i el past...”
El vint de juliol de 1071: “...Deodat Bernat fa donació de dues mujades de vinya situades al comtat de Barcelona, al terme del castell de Cubelles, pel remei de l’ànima del seu pare i de la seva pròpia. Afronta orient in strata que pergit ad Rochacrispa, de meridie in vinyes que tenet Artalus Gilmundi, de occiduo in vinyes qui fuerunt de Guifredus Poncii seu de Artallus Gilmendi, a parte vero circii similiter invinyes de Guifret Poncii...”.
Durant els segles posteriors continua havent-hi moviments semblants, com el de vint-i-cinc de març de l’any 1100 :”...Engúncia dóna un alou a Guillem Bernat, a la seva esposa Ermengarda i als seus fills, situat prop de la vila de Cubelles, amb la condició que l’han de mantenir i vestir mentre visqui. Afronta oriente in viam quod vadit de Cubeles a Galifa, a meridie in alaude de meorum propinquorum quod fuit Bernardus Amatus et fratrum suum Dalmatio quem vendiderat ad Sinfre Gomar et ad uxorem suam Richellis, de occasu in rieram qui vadit ad ipsum mare, de circii vero partem in alodio de Sendredi Poncius...
Ermessenda

El segle XIII de Cubelles
L’any 1204 el comte Ramon Berenguer IV dóna al bisbat de Tarragona les pertinències reials que tenia a Cubelles, per tant el domini senyorial, però no el domini del castlà del castell.
El més antic privilegi Reial concedit a Cubelles i el seu terme va ser donat pel rei Jaume I l’any 1232. Les quadres de Vilanova, Rocacrespa, Segur i Cunit eren les que en aquell moment formaven part del terme.
El sis d’agost de 1274 la població de Vilanova de Cubelles amb una carta de població atorgada per Jaume I, es transforma en una vila nova reial. Es concedeix perpètuament a tots els seus homes que no siguin obligats cap exacció reial per a que siguin homes francs i lliures, exempts de tributs durant un període de deu anys.
Aquesta Vila-nova s’organitzà al llarg d’un carrer, que anava del portal d’en Rosell al portal d’en Plana, al qual s’afegiren dos carrers més a la banda sud (el del mig i el de l’església). Amb el temps, aquesta Vilanova restà unida amb la propera població castral de la Geltrú.
El vint-i-u de febrer de 1279  sabem un dels primers batlles del poble de Cubelles, en Ramon Ribes. Aquest mateix any Cubelles forma part de la diòcesis de Barcelona.
Els senyors Ribes
Els senyors feudataris de Ribes, en més d’un segle, havien debilitat el poder musulmà en l’anomenada Catalunya Nova, posteriorment van ajudar a moltes empreses bèl·liques de Jaume el Conquistador, Pere el Gran i altres comtes-reis. Emparentats els Ribes per línea femenina, des d’Ermengardis filla del comte rei de Barcelona, Borrell II,
foren sempre molt fidels a la casa comtal barcelonesa. En l’ordre militar hi va participar noms com el de Mir Geribert i Arnau de Ribes, el primer que va portar el cognom Ribes, pare del trobador Guillem de Ribes en el segle X.
El bisbe de Barcelona Vilara, que va governar la diòcesis des de 937 a 950, fou el que va conquerir el castell de Ribes. Des d’aquest moment es va denominar Ribes (anteriorment era Bell-lloc). El seu lloc estratègic, entre Sitges i el castell d’Olèrdola era important.
Cap el 1183 es fa menció del castell de la Geltrú, en aquest temps els Ribes tenien drets sobre el castell de la Geltrú. El 1264 apareix Berenguer i Ramon Ribes com a successors en els drets al castell de la Geltrú. Per tant, aquest Ramon Ribes deuria ser aquell primer batlle, del poble de Cubelles anomenat per designació reial.
Els Cortei
Aquest és un dels cognoms que trobem molt sovint relacionat en el terme de la Geltrú, Vilanova i fins i tot de Ribes.
Els Cortei eren un llinatge originari del terme d’Eramprunyà, que fou repoblada abans del Penedès. En tenim referències en alguns anys del segle XII, com en un document de l’any 1167 entre els testimonis hi surt “Bertrandi de Curtils”.
L’any 1281 el rei Pere concedeix el Mas de Cortei, situat en el terme del castell de Ribes i també el de Salicrup situat al terme de la Geltrú a Bernat de Cortei.
En aquest document el rei demana que qui té jurisdicció en els dits masos és el veguer i el batlle, com també de tos els habitants del dit lloc de la Geltrú. Ho fa saber a les universitats i als oficials en un registre de la cancelleria reial.
El llinatge dels Cortei (Cortell) estan situats al terme de Vilanova de Cubelles durant tots els anys posteriors, un exemple seria el de l’any 1373 quan els senyors de la quadra de Miralpeix i de la quadra de la Gallifa venen a Guillem de Cortei diferents censals que tenien sobre masies d’aquests llocs. Altres Cortei foren jurats de la Universitat de Vilanova de Cubelles, com Arnau de Cortei l’any 1403.
Torre d'Enveja

El segle XIV de Vilanova de Cubelles
En aquest segle sembla ser que Vilanova de Cubelles estava bastant repoblat i el rei, conjuntament amb altres nobles dels voltants senyors dels castells de la Geltrú i del mateix de Cubelles, cobren rendes com a senyors feudals o/i jurisdiccionals.
Es comença a reforçar la Universitat de Cubelles. El rei Alfons III el vuit de febrer concedeix la facultat d’elegir quatre regidors i deu consellers i l’any 1358 Pere el Cerimoniós concedeix a Cubelles aquell privilegi en què hem començat aquest article a celebrar-hi mercat.
Tenim noms d’alguns batlles, com el de Montserrat Jaume (1356), Miquel Ça Illa (1388), Esteve Canyis (1483), Joan Negrell (1485)... Sabem també que l’any 1367 ja existeix un llibre de la cort del batlle.
El rei Pere el quatre d’agost de 1340 va atorgar a la vila nova de Cubelles el privilegi de que fos inclosa en el nombre de les comptades poblacions autoritzades per monopolitzar el gran comerç marítim del Principat. Tenim noms d’alguns mariners d’aquesta època, com el de Francesc Bofill (1365), Pere de Muntgros (1365), Berenguer Crivaller (1365). Aquests tres mariners signen diversos encàrrecs per part de mercaders de Barcelona. El tal Crivaller ven al mariner, també originari de Vilanova, Francesc Cortei, però que viu a Barcelona, una tercera part d’una barca de nom Sant Antoni que és propietat de Crivaller el tretze de gener de l’any 1365.
L’any 1368 un document, com a mínim un dels forns de pa comunals de la vila es fa evident. Una carta de venda feta per Ramon de Bonvilar i altres venen a Miquel Roig una casa situada al carrer del Forn de Cubelles. Els límits d’aquesta casa ens situa el forn, una casa del dit Ramon de Bonvilar i un carrer públic.
Els castlans Montoliu
Els Montoliu eren originaris del castell de Montoliu, situat a la riera de Gaià. Jaume de Montoliu va ser un cavaller que va a passar a ser castlà de Vilafranca després de la mort del veguer i castlà Ferrer de Vilafranca, ja que es va casar amb Elisenda, filla del cavaller i castlà de Vilafranca, Bernat de Vilafranca i germana de Ferrer. A partir d’aquest casament la seva influència dins de la noblesa va anar en augment.
Tenien diverses propietats a Calafell, Cubelles, Altafulla, Pontons. Un Jaume Montoliu es casà amb Elisenda, filla del castlà Bernat de Vilafranca, i passà a ser castlà de Vilafranca a principis del segle XIV.
El rei Jaume II l’any 1323 ven al noble Jaume de Montoliu diferents rendes reials que s’obtenien en el terme de Cubelles. Era una totalitat de setanta-cinc quarteres d’ordi i vint-i-cinc quarteres de forment i altres quatre-cents sous que es pagaven al batlle del castell de Cubelles. Segueixen els seus hereus el cobrament de les rendes, com per exemple, a Pere de Montoliu (1336/1367/1392) que en els documents surt com a castlà del castell de Cubelles, on va ser l’any 1336 quan va prestar homenatge al rei. Una filla d’aquest Pere fou Violant, que es va casar amb Berenguer de Subirats castlà del castell de Subirats.
A partir del segle posterior Els Montoliu no els trobem ja com a castlans del castell de Cubelles. El nou de juliol de 1392 els tresorers del rei Joan I venen la castlania de Cubelles al donzell i escuder del mateix rei Ferrer de Canet pel preu de 33.000 florins d’or d’Aragó. Entre aquesta venda s’hi afegeix el mas Estrader situat en el terme de Rocacrespa, dins la parròquia de Cubelles, que era de propietat dels Canet per herència.
Mil sous de la renda que cobrava el castlà Canet sobre el terme de Cubelles, l’any 1397, la ven al noble Antoni de Torrelles. Hipoteca la seva castlania, censos, feus, molins, fruits...
L’aljama jueva a Cubelles
Sabem de l’existència d’un call jueu a Cubelles. En tenim referències, per exemple, en un document de l’any 1366 on el rei Pere, per aportar quantitats degut a la guerra contra el regne de Castella, es demana a diferents universitats aportin sous per aquesta causa. En el mateix document es dirigeix a la universitat de l’Arboç i als de Cubelles i a les aljames dels dos llocs. Sobre la de Cubelles es demana que aportin els 696 sous recollits de les rendes al call. En quant a l’Arboç són 1496 sous. Per tant, veiem que la diferència ens indica que el call de Cubelles era més petit que el de l’Arboç.
El segle XV de Vilanova de Cubelles
En els primers anys del segle XV els Canet continuen regint la castlania. El vint-i-dos de 1402 hi ha una confirmació per part del noble Gelabert de Canet, com a pare de Jordi Andreu Canet fill del difunt Ferrer de Canet, castlà major del castell de Cubelles, a favor de Domènech Fortuny oriünd de Saragossa de cent florins d’or que li devia pel matrimoni concebut entre Marti Castell oriünd de Castella vivint a Cubelles i la muller Romia.
El 1414 la reina Violant, viuda del rei Joan I, permuta els termes del castell de Cubelles, Vilanova  i la Geltrú i Cocentaina amb Guerau Alemany de Cervelló. Els prohoms de Cubelles i Vilanova acudiren al rei Ferran I exposant la seva opinió al manament de la reina, perquè els llocs de Cubelles i Vilanova tenien privilegis inseparables de la Corona. A l’arxiu reial de Barcelona existeix aquest procés relacionat entre la dita reina Violant i Guerau Alemany de Cervelló i la universitat de Vilanova i Cubelles sobre unes lletres de la cúria reial.
L’any 1417 hi ha el segrest de les poblacions i termes de Cubelles, Vilanova i de la Geltrú per part del Batlle General de Catalunya. Consta de 116 folis. Els habitants van haver de pagar 12.000 florins d’or al Guerau Alemany com a compensació per mantenir la seva condició de viles reials i romandre a la corona reial.
Les vies de comunicació amb la resta de poblacions en direcció a Cubelles era també de propietat. L’any 1436 el cavaller Huc des Pla va tenir una llicència o concessió li fou feta pel camí de carro que vagi de Vilafranca al castell de Sitges i al lloc de Vilanova de Cubelles i que cap altre : “...no gos tenir ne passar carros per lo dit camí fens llicència e voler del dit Huguet e dels seus segons...”
L’any 1467 Bernat de Requesens, senyor d’Altafulla com a procurador de Lluis de Requesens, signa l’acte de possessió, en nom seu, de la vila de Vilanova, de la Geltrú i el castell de Cubelles i tot el seu terme.

Habitants del Cubelles medieval (segle XV)
Acabarem aquest resum del que va ser la Cubelles medieval en un document  notarial de l’any 1418 podem trobar noms i cognoms de gent que viuen a Cubelles i la Geltrú.
Els jurats de la universitat de Vilanova de Cubelles el dotze de gener van ser Antoni Cortei, Antoni Plans de Vilanova de Cubelles i Raimon Batlle major de dies de la Geltrú, i els consellers eren Pere Mercer, Guillem Casals de Vilanova, Joan Costa, Domingo Fortuny, Arnau Miró, Miquel Rosell, Pere de Creixell de Cubelles.
Segueixen els noms següents: Pere Gaçó, Jaume Tutusaus, Pere Geltrú, Pere Mas, Antoni Joan major de dies, Joan Company, Vicens Serda, Francesc Joan, Pere Joan, Berenguer Gibert, Bernat Torrents, Pere Gaçó, Antoni Gaçó, Pere Gornau, Antoni Joan major de dies, Poncio Serra, Pere Pometa, Pere Puigfret, Poncio Pometa, Raimon Serda, Guillem Cortei, Bartolomé Ballester, Antoni Serra, Jaume Guasch, Joan de Crexell, Marti Gali, Bernat Serra, Bartolome Rovellats, Pere de Campllonc, Pere Gaçó, Francesc Solers, Arnau Serra, Antonio Corts, Romeu de Campllonc, Bartolme Tutusaus, GuillemVidal, Nadal Borras, Marc Salmoy, Pere Busquet, Francesc Romaguera, Jaume Danda, Guillem Seradell, Guillem Roig, Pere Roig, Miquel Puges, Raimon Guasch, Bernat Bertran notari, Jaume Borras, Joan Cabanyes, Berenguer Paganes, Bartolome Cses, Romeu Albornar, Pere Ferrer, Pere Tutusaus, Pere Mir, Berenguer Danda, Antoni Bofill, Pere Serra, Pere Teixidor, Antoni Bort, Arnau Tutusaus, Francesc Marti notari, Joan Muyons, Pere Cases, Romeu Jorda, Pere Juvern, Arnau Boigues Pere Monsarra habitants de Vilanova de CubellesPere Marti, Toma Moltus, Pere Montserrat, Joan Montserrat, Guillem Marti, Raimon Guasch, Jaume Dalmau, Pere Joan, Guillem Çamar, Bernat Rabaç i Antoni Sant Marti, Joan de la Guardia, Bernat Ballester, Romeu Brunet, Romeu Roig, Bernat Çailla, Miquel Çailla, Arnau Margola, Francesc Bellvei, Antoni Plan, Jaume Geltrú, Berenguer Palau, Antoni Martorell, Pere Cabanyes, Pere Garriga, Pere Bellvei, Mateu de Soterrama, Antoni de Soterrama, dit Mateu fill emancipat, Bernat Teixidor, Pere Aliagua, Arnau Corts sastre, Pere Joan major de dies, Bartolome Morla cirurgià i Bernat Puges habitants de Vilanova, Miquel Porter, Bernat Costa, Miquel Dalmau, Joan Andreu, Guillem Mussarra, Pere Gomis, Antonio Rosell, Gerald Pedrosa, Berenguer Marti, Bonanat Costa, Pere Sabater, Francesc Rovellats, Guillem Palau, Bernat Sant Marti, Antonio Berenguer, Pere Aragonès i Francesc Çavall habitants del castell de Cubelles.
Els homes singulars del castell de la Geltrú: Berenguer Tintorer, Raimon Batlle junior, Pere Raimon Conillera, Bernat Arenyo, Pere Pometa, Jaume Marti, Marti Sancii, Antoni Roig, Pere Marroqui, Romeu Company, Joan Vilella, Bernat Montserrat, Pere Busquet, Romeo Duran, Francesc Roqueta, Berenguer Spill, Antoni Tutusaus, Jaume Scriva, Bartolome Riba de Tutusaus, Bernat Roig, Arnau Miquel, Francesc Miquel, Pere Serra, Francesc Maimó, Pere Salamo, Bernat Casasa, Jaume Montserrat, Andrea Sorigera, Arnau Bertran, Pere Ferrer, Bartolome Massaguer, Guillem Marti, Antoni Bertran, Jaume Gomis, Berenguer Crexell, Pere Taro, Jaume Vall, Pere Geltrú, Bernat Ferret, Joan Vall, Gerald Ferret, Berenguer Canyis, Pere Fuster, Berenguer Alegret, Arnau Ferret, Miquel Golet, Pere Canoves, Bartolome Creixell i Guillem OtgerNicolau Tutusaus, Joan Figuera, Pere Masseguer, Bartolome Casasas, Francesc Maler, Guillem Roig de las mates, Antonio Ferret, Jaume Muntgros, Arnau Divinus, Joan Marti, Miquel Riembau, Pere Mussarra, Pere Bassa, Bartolome Otger, Nicolau Bort, Nicolau Golet, Francesc Morell, Pere Maler, Antoni Sagarra, Francesc Roig carnisser, Bernat Çamar, Jaume Marroqui, Guillem Riera, Pere Casasa, Joan Company, Pere Rosell, Bartolome Bertran i Duran Vicens cirurgià, habitants del castell de la Geltrú.
Fins aquí més d’història de la Cubelles medieval.

dimarts, 12 de febrer de 2019

Capelles medievals de l’església de Sant Francesc de Vilafranca



Gairebé en seguretat les cases franciscanes de Vilafranca i Montblanc ja existien cap a la dècada dels 1230, però no hi ha documentació que confirmi o rebati aquestes dates.
El que si sabem, però, és que a partir de l’any 1248 comencen a fer-se donacions en els testaments diferents persones de Vilafranca i el Penedès, ja anomenades en un altre article.
L’església de Sant Francesc era d’estil ogival, gòtic, amb alguna peça romànica, segons ens diu Barraquer. La considero construïda al segle XIII al costat de l’hospital i església de Sant Pere, que era de l’hospital i no del convent.
Les capelles que existien a l’església de Sant Francesc durant la baixa edat mitjana eren propietat d’algunes famílies d’origen noble de Vilafranca i comarca. Algunes d’aquestes capelles eren les que segueixen.
Capella Sant Antoni de Pàdua (dels Bramon, Mascaró i Copons)
El dilluns 21 de maig de l’any 1380 hi ha uns capítols de construcció d’aquesta capella, tot i que no sabem del cert si és la mateixa que posteriorment es va anar fent servir per enterraments, que va manar construir en el seu testament l’advocat Pere Bramon.
El mestre d’obres encarregat va ser Miquel Bertran de Vilafranca.
En el document on explica (tot i que li falten fragments que no es poden llegir) com ha de fer-se la capella hi surt una finestra alta, trones...Sembla ser doncs que era una capella que podia tancar-se i tot ja que es diu que ha d’estar tancada amb clau.
Serà feta amb pedra i calç. L’altar es farà amb la mateixa pedra que servirà per la finestra. La pedra serà treta de la Pedrera de Moja. La construcció finalitzarà al cap d’un any.
El 21 d’agost de l’any 1641 és enterrat en la capella de Sant Antoni de Pàdua del monestir i convent de Sant Francesc l’adroguer Ramon Mascaró que es nascut a Vilafranca però viu a Barcelona. Es vol enterrar amb l’hàbit de Sant Francesc. No hem trobat altres Mascaró que volgués ser-hi enterrat, però coneixent la importància d’aquesta família a Vilafranca creiem que durant el segle XVII hi van ser soterrats altres persones de la família.
El 11 d’agost de 1670 és enterrat Maria Roig, filla del teixidor i hostaler de Vilafranca Francesc Roig que vivia a la Parellada.
El 1 de febrer 1728 Baptista Molner religiós sacerdot de l’orde de frares menors d’observança del monestir i convent del seràfic de sant Francesc de Vilafranca, li van requerir que llevés acte per ordre del reverend Narcís Vallès exenfinidor i guardià que fou de dit convent i entregués als senyors el doctor en drets Francesc Soler, Pau Ràfols botiguer, Pau Salvany pagès i Joan Torner sabater administradors de la confraria de sant Antoni de Pàdua en dit convent instituïda i fundada,  tres rebosters de pana, els quals eren de il·lustre senyor marquès de Copons, dibuixades en cada un d’ells les armes del seu llinatge per l’adorno de la capella de sant Antoni.
El 27 de juliol de 1731, Lluis Blanc prevere de santa Maria procurador d’Antonio Copons i Copons canònic de la seu de Barcelona i també procurador del seu germà Pere Copons i Copons de la santa Seu de Tarragona, en presencia de Narcís Vallès guardià del convent de sant Francesc amb gloria i honor a sant Antoni de Pàdua i de Dídac Miret burgès notari, Josep Rovira cirurgià, Josep Ballester artesà ferrer, administradors de la confraria amb Joan Gras candeler de cera del Diví Antoni de Pàdua en l’església de Sant Francesc del dit convent, institueixen en nom dels seus principals un pàlit de bisó de seda amb flors de diferents colors guarnit d’or en la qual s’hi troben les armes de la casa de Copons i serveixin per l’ornament de la capella de Sant Antoni de Pàdua. dedicat al culte del dit sant.
Aquesta capella probablement fou la que es construí a l’any 1380. Ho sabem  per uns capítols d’obra signats per una part, el mestre Tomàs Coloma, ministre provincial de Sant Francesc, Ferrer Esplugues, i per l’altre els mestres de cases Tomàs Marquès i Miquel Bertran.
En realitat fou l’advocat de Vilafranca, Pere Bramon, qui deixà escrit en el seu testament i va fer una donació per la construcció de la capella, sota invocació de Sant Antoni Pàdua i de Sant Andreu. Ferrer Esplugues, com hereu universal de la muller de Pere, Guillema, té l’ordre de buscar mestres per acabar la dita obra. Miquel Bertran i Tomàs Marquès són els picapedrers encarregats.

Sabem –el full no es pot llegir del tot- alguns aspectes que ha de tenir aquesta capella: una arcada, finestres altes, trones. La capella i les trones estaran tancades amb clau i pany. L’obra es farà amb pedres, calç i de tota manobre que la capella necessiti. La pedra de la capella , la de l’ara de l’altar i la de les finestres serà extreta de la pedrera de Moja. És curiós el fet de que també ha d’haver-hi una xemeneia feta amb pedra, també extreta de Moja.
Finalment prometen els mestres picapedrers al dit Ferrer Esplugues acabant-la en un any.
Era en el segle XIX la sisena capella del costat de l’Evangeli. Hi havia un retaule barroc. Dues escenes de Sant Antoni de Pàdua estan representades en uns arrambadors de la ret de colors blaus.
Capella Sant Bartomeu (dels Marti i  Riba)
L’any 128 Bernat Martí era veguer de Vilafranca. A més fou un teòleg, nascut a Subirats (1230-1284). Un Ramon Martí dominicà, segurament familiar del primer, també nascut a Subirats, fou frare del convent de Santa Caterina, a Barcelona, i estudiós deixeble de Sant Albert, qui fou enviat a Saint Jacques de Paris per ampliar coneixements, i després, a proposta de Ramon de Penyafort, a Múrcia a estudiar l’àrab. es feu missioner a Tunis i es lliurà a l’ensenyament de l’hebreu a Barcelona en els darrers anys de la seva vida, deixà obres escrites de caire apologètic i polèmic.
El Llibre Verd de Vilafranca ens diu d’aquesta capella: “la qual fonch feta per Bernat Martí comapar del dia de son obit que fonch l’any 1287. En lapigrama que està a les espatlles de dita capella en les claritxes. Al qual enapres suceeix Ribas i Pons y en dels dits Ribas fonch señor de La Riba...”
Segons Barraquer en el segle XIX aquesta capella era la setena al costat de l’Evangeli. Estava col·locada en el presbiteri. Guardava dos altars, un de cara al presbiteri i altre d’esquena, col·locat a la part alta de la capella. El primer en un llenç d’uns dos metres presentava a Sant Bartomeu, i el segon en una imatge tallada a Sant Benet de Palerm, el sant negre.
Part del retaule de Sant Jordi situat a la dita capella

Capella de Sant Agustí (dels Ametller)
L’any 1390 Elisenda vídua de Guillem Ametller desitja ser enterrada dins l’església del monestir dels frares menors. El lloc escollit és la capella de Sant Agustí on hi ha el seu marit enterrat. Vol que li posin l’hàbit de sant Francesc. Aspecte aquest molt habitual en la majoria d’enterraments que es van fer dins l’església de Sant Francesc.
Mana Elisenda, celebrar missa a l’altar de sant Agustí per l’ànima del seu marit i els seus parents.
Capella de Sant Lluís (dels Palau i  Queralt)
El 16 d’octubre de l’any 1391 s’hi ha trobat uns pactes signats entre el frare Tomàs Alsina, confessor del rei Joan I,  entre el convent de Vilafranca en nom del frare Berenguer Alegret i el seu guardià d’una part amb els administradors de la Pia Almoina dels sastres i pellissers de la capella de Sant Lluc de l’església de Santa Maria i de la capella de Sant Lluís de l’església del convent de Sant Francesc, d’una altra part, sobre la construcció del seu carner o túmul davant mateix de la capella de Sant Lluís.
El 3 de març de 1413, Agnès Palau vídua de Guillem Riera sastre, ordena en el seu testament ser enterrada en la capella de Sant Lluís situada al monestir dels frares menors.
L’any 1556 Joana Queralt muller del paraire Pere Riba, filla del paraire Pere Queralt i Coloma, vol ser enterrada en el monestir dels frares menors en el túmul on hi ha la seva mare, en la capella de Sant Lluis.
Capella de la verge de Gràcia i sant Miquel Arcàngel (dels Puigmoltó)
El 3 de gener de 1419 el cavaller Marc de Puigmoltó i la seva muller Constança fundaren i edificaren la capella de la Verge de Gràcia i Sant Miquel Arcàngel en el primer claustre al costat de la capella de Santa Bàrbara, anomenada del Capítol (la sala capitular).

Capella de Sant Francesc (dels Babau)
L’any 1403 Geraldona vídua de Bartomeu Babau advocat de Vilafranca, disposa ser enterrada a la capella de Sant Francesc construïda a l’església dels frares menors.
El 1421 és la capella del llinatge Babau de Vilafranca. Aquest mateix any Francesc Babau de Vilafranca mana en el seu testament ser enterrat a l’església del monestir, a la capella de Sant Francesc.
També el 1437 el mercader Bartomeu Babau de Vilafranca, escull sepultura a la capella de Sant Francesc del convent dels franciscans de Vilafranca en el túmul del seu pare.
Però per una altra banda, Eulàlia Sala muller del mercader Jaume Babau de Barcelona el 1441 vol ser enterrada a la tomba del seu pare Jaume Sala, mercader de Barcelona que és al monestir dels frares menors de Barcelona
El 1525, Francesc Babau cavaller de vila en el seu testament vol ser enterrat: ... en lo monestir de sant Francesc de Vilafranca del Penedès en la capella comunament vorada dels Babaus sots invocació de mos. sant Francesc entrant en lo cor a la part dreta... Dóna 44 sous per l’hàbit la qual vull sia soterrat lo meu cos amb lo dit abit...
Ordena també:.. vull man e ordo que una cambra yo he feta en lo spital de Vilafranca e na aquella he mes son llit e forniment d’aquell això es marfega  dos matafases e una vanova e un parell de llensols que aquella cambra sia mantenguda per mon hereu o los qui apres de ell vindran perque los pobres hagen algun recepto en dit spital e sie en remei de tantes ofenses contra Deu e lo proxim e per això en carrec a dit mon hereu no so axoblide ni sia fora de memoria e amb aqueix...
Capella de Sant Joan (dels Pellissers)
L’any 1356 la va manar construir el draper Raimon Pellisser. El picapedrer de Vilafranca Miquel Bernat rep de Raimon Pellisser draper 35 lliures d’aquelles 50 lliures per la construcció de la dita capella que ell va manar fer a l’església dels frares menors.
El 1422 en unsn els capítols acordats entre la monja de Santa Clara de Vilafranca, Maria Pellissera i Ramon Pellisser, el seu oncle, i el seu cosí Ferrer Pellisser acorden dotar d’una pensió de 15 sous de censal mort que cobren a fons per la capella de Sant Joan situada al convent dels frares menors.
El noble Febrer en la capella de Sant Jordi 

Capella sant Jordi (dels Febrer i Boixadors)
En el seu testament fet l’any 1407 el cavaller Pere Febrer vol ser enterrat: “...lla en en aquell lloch on en Bertran Febrer, cavaller, fill meu, fos soterrat, so és a través del altar per, co que com lo prevera dirà la misa tenga los seus peus de sobre lo meu cors...”
El 1515 es celebren misses en la capella de Sant Jordi dels Febrer per l’ànima del noble i cavaller Pere Boil de Boixadors, senyor de Marmellà, que hi és enterrat conjuntament amb la seva muller.
En el segle XIX la capella era de la noble família dels Miret.
En les obres de reforma fetes el 1891 s’hi troben motius ornamentals, de caràcter heràldic.
Capella sant Onofre (dels Gual)
El 1421 Guillem Gual del Mas de la Riba de la parròquia de Sant Martí Sarroca deix al monestir dels frares menors 1000 lliures per diferents misses a la capella sant Onofre, en la qual capella hi ha enterrat fills i nebots seus i demana ser enterrat en el cementiri del claustre dels frares menors. Seria el claustre el lloc on hi havia aquesta capella? No ho sabem del cert.
El 1420, un familiar dels Gual, en Jaume Roca del Mas de la Roca de Lletger (Sant Jaume dels Domenys), ens diu: “...elegeix ser enterrat al túmul dels Gual en el claustre del monestir dels frares menors...”
Aquesta capella probablement és la que Barraquer ens situa com a nombre sis de l’Epístola,contigua al presbiteri. Hi havia la gran porta de la comunicació amb el claustre.
En les obres de reforma del 1891 es retira l’altar amb retaule de Sant Onofre, anteriorment hi havia hagut en el seu lloc un portalet.
Capella Sant Jordi

Capella Sant Honorat i Santa Bàrbara (dels Avinyó)
Com hem comentat aquesta capella és l’origen de l’enterrament del llinatge dels cavallers Avinyó, senyors d’ Avinyonet i d’altres indrets del Penedès.
El 1396 el testament de Constança, muller del cavaller Huguet d’Avinyò, senyor del Mas Ribalta dins el terme de Terrassola i Lavit, escull ser enterrada a la capella de Sant Honorat i Santa Bàrbara. està construïda dins la sala capitular del monestir.
El 1426 el cavaller Joan d’Avinyò de Vilafranca, fa donació de 100 sous pel servei de la capella de santa Barbera construïda al capítol dels monestir pel seu avi Pere. Per aquesta data sabem que es construí l’any 1336.
Com hem dit la caixa òssia dels Avinyó, ostenta ornamentació heràldica en el seu frontal: un lleó rampant disposat dins escuts en losange i amb bordura interior. Tenia el lloc d’enterrament a la capella de santa Bàrbara intus capitulum, segons informa el testament de Joan d’Avinyò, el 1426. Tardanament ha estat traslladat de lloc.
Altres Capelles
Hem trobat dades d’altres capelles que comentem tot seguit.
El 1372 el pintor de Vilafranca Miquel Salvador intervé en la construcció de la capella situada al monestir propietat de la família Sibil·la.
En les obres de l’any 1891, en fer raspat de les parets de la Capella de sant Joan Capistrà, on hi havia hagut un altar dedicat a Santa Rosa de Vitreb, s’hi descobriren unes pintures. Degut a l’aspecte borrós, només s’aprofiten unes fullatges decoratius.
També d’aquesta última capella es tapiada una fornícula del segle XV per reforçar la paret interior de la capella. L’altar de Sant Joan passa a la capella de Santa Rosa de Viterb. L’altar de Santa Rosa passa a la sala de Juntes de l’Hospital.
Unes dades més d’aquesta església que està poc documentada en la història medieval de Vilafranca i el Penedès que caldria aprofundir molt més.


divendres, 4 de gener de 2019

El Mas de la Mercadera (segles XV-XVI)


El Mas de la Mercadera el trobem també situat dins el terme de Sant Martí Sarroca. El topònim mercadera era per estar també a prop de la Via Augusta, Strata Francisca, Via Morischa o Strata Mercadera. Molt probablement aquest mas existia molt abans del segle XV., així sembla indicar-ho el seu nom. De moment, no hem trobat documentació anterior d'aquest segle.
Els Gual de la Mercadera
El mas de la Mercadera va anar a parar a mans del llinatge dels Gual en el moment del casament d’Antoni Gual, fill de Bernat Gual i Maria. L’any 1403 es signa un acord de venda d’una casa que era de l’avi matern d’Antoni, sogre de Bernat, en Guillem Bages de Pacs. Aquesta venda es fa dins del mas de la Mercadera. La venen a Constança, muller de Berenguer Calabuig, veí de Pacs del Penedès. El preu era de 22 lliures i mitja.
El 29 de març de l’any 1412, Constança encara no havia pagat la casa als Gual. És per això que demana a Antoni Gual un préstec de 25 lliures per poder-la pagar, hipotecant la mateixa casa. És a dir, li ven un censal mort, d’una pensió de 35 sous i vuit diners, quantitat que haurà de pagar Constança cada any per liquidar el préstec.
Al mateix temps, per poder-ho pagar, li ven un préstec, que cobra Constança, de Bartomeu Artús, veí de Vilobí del Penedès i que ara cobrarà Antoni Gual. Artús pagava cada any 57 sous un diner.
Més endavant, trobem en la documentació que el mas de la Mercadera era de Pere Gual, fill de Jaume i Rumia del mas de la Riba. El fill d´aquest va ser en Bartomeu – que no hem trobat referències en la documentació -.
L’any 1424 un Guillem Gual del mas de la Mercadera i la muller Maria també ven censals morts. És fill de Bartomeu Gual. Un d’aquests censals morts el ven a Bartomeu Bas veí de Castellet, familiars del propietaris del mas de la Torrella de Pacs.
L’any 1456 el mas de la Mercadera el té en Bernat Gual, fill d’en Pere, sabater de Vilafranca del Penedès.
Vendes i compres en deuria també de fer perquè aquest mateix any anomena un procurador a Vilafranca perquè li porti els assumptes econòmics.

Sabem també que l’any 1462 Bernat Gual cobrava del sabater de Vilafranca, Joan Ferruix, una pensió (pagament de censal mort) de 117 sous anualment. Una quantitat important.
L’any 1474 el mas amplia les seves terres. Al seu germà Gabriel li estableixen masos rònecs: ...cases derruïdes o masos amb honors i possessions, camps, vinyes, pastures, aigües... tot pertany a un mas que li estableixen a Gabriel Gual, pagès de Pacs. Els límits d’aquest mas assenyalen un altre que és de Gabriel Gual. A més li estableix els dits masos amb els homes propis, solius i afocats. L’establiment el fa Gabriel Carcassona, mercader de Barcelona, com a procurador del noble cavaller, Raimon de Bellera. En Gabriel subestableix aquestes cases al seu germà Bernat el mateix any.
Resumint, veiem que els Gual a l’ampliar la família també amplien el seu patrimoni en quant a terres i masos.
Podem entendre que el tenir excedent del benefici de les terres, Gabriel Gual el venia a gent diversa del Penedès. Fins i tot, el nou de juny de l’any 1476, ven forment a Antoni Mateu, que vivia a Barcelona, encara que era nascut a Sant Marti Sarroca. El preu fou de 40 sous.
El segle XVI del Mas de la Mercadera
El propietari a principis de segle del mas és del germà de Bernat, en Gabriel Gual. En absència de Gabriel estava en mans de Bernat.
Un altre germà de Bernat i Gabriel fou Joan Gual, que és propietat del Mas Nou, també situat en el terme de Pacs.
L’any 1523 es signen uns capítols matrimonials entre Gabriel Coll i Eulàlia, Gual, filla de Joan Gual del Mas Nou, que és difunt, i Joana de Pacs. Els germans del seu pare, és a dir, dels seus oncles Gabriel de la Mercadera, que ara està a Barcelona vivint i de Bernat Gual, germà de Gabriel, fan donació del Mas Nou al marit d’Eulàlia, en Gabriel Coll.
Eulàlia Gual es farà càrrec de l’administració del Mas i el seu marit Gabriel Coll pagarà els crèdits que el dit Mas devia a diversa gent. Alguns d’aquests crèdits els pagaran els Gual del Mas de la Mercadera.
El Mas de la Mercadera continuarà essent del llinatge dels Gual fins la meitat del segle XVII. Els Gual de la Mercadera estaven en altres indrets del Penedès: A Vilafranca, A l’Arboç, a Moja, a Castellet, a Foix...
Posteriorment el Mas de la Mercadera passarà als Font, originaris de Sant Llorens d’Hortons. Jaume Font en va ser masover l’any 1634 per després comprar-lo. L’any 1708 és a mans de Pau Guilamany del Mas Moyó de Font-rubí, com usufructuari de la seva muller Maria, que abans estava casada amb Jaume Font.
Conèixer la història dels masos del Penedès i les seves famílies, és conèixer com vivien la gent de l’època i saber molt més de la nostra història medieval.




diumenge, 2 de desembre de 2018

Els nobles Espitlles (segles XIV i XV)

Escut dels barons d'Espitlles


Espitlles és un llogaret situat al municipi de Santa Margarida i els Monjos, a poca distancia del santuari de Penafel, a l’esquerra del riu Foix. Fins a mitjans del segle XIX es va conservar una casa fortificada coneguda com a castell d’Espitlles. Actualment el lloc es continua dient Espitlles.
A Vilafranca del Penedès en els segles medievals hi havia un indret on es trobava el pou d’Espitlles. Un altre topònim, el de la creu d’Espitlles, era no gaire lluny del dit pou. Els dos noms són originaris dels nobles del lloc d’Espitlles. Ja l’any 1289 trobem vivint a la vila el cavaller Eimeric d’Espitlles. Van ser senyors també del castell de la Bleda, al terme de Sant Martí Sarroca. La política matrimonial portada per ells emparentant-se amb els castlans i nobles de la vila i d’altres llocs del Penedès va ser important pel seu prestigi tant social, polític com econòmic.
Els primers Espitlles
L’any 1179, es fa una donació d’una torre situada al Gaià al monestir de Santes Creus, com a testimoni signa un Aimeric d’Espitlles. L’any 1289 ja en un document sobre un judici, trobem un altre Aimeric d’Espitlles, cavaller, que actua contra el notari de Vilafranca, Berenguer Marquès, per un contracte d’usura.

Els Espitlles dels XIV i XV
A principis d’aquest segle els nobles Espitlles són propietaris de terres situada a la quadra de Sant Julià de Vilafranca del Penedès i a les Clotes. Eren propietat del noble Gerald d’Espitlles.
El cavaller Aimeric d’Espitlles del procés de l’any 1289 sabem ja del cert que viu al lloc d’Espitlles quan, conjuntament amb el noble Bernat Penafel, del mas Penafel, fan de testimoni en una demanda del rei contra Ferrer Alemany veí d’Olèrdola l’any 1303.
Molt més enllà, els Penafel protesten, davant del rei, per la possessió violenta de la castlania d’Olèrdola que usurpa Aimeric d’Espitlles. Fou Bernat Penafel qui li posa una querella, ja que la castlania li pertanyia a ell per línia materna. Era l’any 1313.
Ramon Berenguer d’Espitlles i la quadra d’Espitlles
No serà fins l’any 1364 quan es signa un document a la casa d’Espitlles, situada a Santa Margarida. Hi viuen Ramon Berenguer d’Espitlles i la seva muller Blanca. En els documents surt com la quadra d’Espitlles, territori de dret senyorial.


Actualment aquest edifici, potser el castell, és una residència.
El castell de la Bleda (Sant Marti Sarroca)
Els senyors del castell de la Bleda al segle XIV i XV eren els Espitlles. El 1320 l’Almoina de la seu Barcelona ven el feu del castell de la Bleda a Ramon d’Espitlles. Tots els descendents d’ell continuen sent els senyors de la Bleda: Eimeric d´Espitlles, ven terra al Mas de la Riba, eren senyors també de la casa d’Espitlles del terme de Santa Margarida i els Monjos. Personatges molt relacionats amb els Guals, senyors del Mas de la Riba, situada al terme de Santa Margarida i amb Vilafranca. Fixant-nos amb les afrontacions de terres podem saber que el Mas de la Riba dels Guals era situat prop del castell de la Bleda i en el camí que anava a Santa Margarida:
 Eimeric d’Espitlles, del castell de la Bleda, dona a Caterina, vídua de Guillem Gual, terra situada al camí que va de la Riba a l’església de Santa Margarida.
Guillem d’Espitlles
Guillem d’Espitlles, fill de Raimon, durant la segona meitat del segle XIV, és l’encarregat de cobrar cens per les possessions que hi ha dins el terme de la Bleda. La muller de Guillem fou Constança.
En l’any 1368 hi ha una disputa entre el noble Guillem d’Espitlles i la Universitat de Vilafranca del Penedès. Els prohoms de la dita Universitat volen cobrar impostos de Guillem, aquest fa una denúncia davant l’arquebisbe de Tarragona, que quinze persones l’han estat forçant perquè el castell de la Bleda passi a propietat de la Universitat de Vilafranca, cosa que ell es negà i ara volen, a més, cobrar-li imposicions que no li corresponen.
L’any 1387 Guillem d’Espitlles fa l’homenatge de fidelitat al rei Joan, pel feu del castell de la Bleda, del qual el rei li donà la investidura. Era vassall del rei. Guillem formava part del braç de la noblesa en les reunions a Corts celebrades a Montsó l’any 1388.
L'escut dels Espitlles - Copons 

Testament de Guillem d’Espitlles (1389)
L’escriu el dia setze de febrer. Els seus marmessors són Ramon Berenguer d’Espitlles, senyor de la casa d’Espitlles, el cavaller Berenguer de Secabecs, amb domicili a Vilafranca del Penedès i el seu fill Joan d’Espitlles.
Vol ser enterrat a l’església de Santa Maria de Vilafranca, davant l’altar de Santa Maria l’Anunciata. Posteriorment, vol que els seus ossos siguin transportats en processó cap a l’església de Santa Maria, del castell de la Bleda, al sepulcre o tomba que hi ha dins l’església, on hi reposen les restes de la seva mare. Deix per les despeses del seu enterrament cinquanta lliures. D’aquestes lliures en deix deu sous per obres a l’església de Santa Maria de Vilafranca, per ciris cinc sous, al bací dels pobres vergonyants deu sous. Als frares menors (franciscans de Vilafranca) fa una deixa de vint sous. Demana que a canvi, els franciscans li resin quatre misses cada any, el dia de l’aniversari de la seva mort. A les monges clarisses de Vilafranca els hi deix deu sous.
A l’església de Santa Maria del castell de la Bleda, quaranta sous i deu per misses. A l’església de Santa Maria de Montserrat quaranta sous. A la confraria dels fossers i pagesos en honor a l’altar de Sant Antoni, construït a l’església de Santa Maria de Vilafranca, quaranta sous.
Als hereus d’Elisenda, muller de Rosell del Camp de Tarragona, li deixa cent sous. A la muller de Costa de Valls, cinquanta sous. A la muller de Francesc Pujador, de Moja, dos florins d’or. A la mare del dit Francesc altres dos florins.
A la seva esclava Lucia li ordena que estigui al servei del seu hereu durant deu anys més.
A la seva filla Magdalena, li dóna tres mil sous. Al seu fill Jamfred 4000. Al fill Berenguer 6000 sous.
Anomena hereu universal al fill Joan d’Espitlles. Si morís ell i els seus germans Jamfred i Berenguer passaria l’heretat a mans del seu nebot Felip d’Espitlles, fill del seu germà difunt Berenguer. Per últim, passaria a Ramon Berenguer d’Espitlles, senyor de la casa d’Espitlles situada a Santa Margarida.
També ordena que la seva muller Constança pugui ser usufructuaria dels seus béns fins la majoria d’edat de l’hereu.
L’any següent, el 1390 amplia el seu testament afegint com a marmessor el castlà de Vilafranca, en Bartomeu de Vilafranca del castell. També dóna a la seva muller cinc-cents sous.
Joan d’Espitlles
El fill i hereu de Guillem, en Joan, va viure a Vilafranca del Penedès. L’any 1393 va comprar als senyors de la casa de Pujades, situada a Castellví de la Marca, un moli amb el seu casal i aparells, situat al terme de Sant Marti Sarroca, el que es va dir el moli de la Bleda.
La muller primera de Joan, fou Clara. Posteriorment es casa amb Elvira. Va tenir el domini senyorial de diferents terres situades en el terme de Vilafranca: a Santa Clara, al carrer del Sant Esperit, a extramurs,
El seu germà Ramon, vivia al castell d’Espitlles. L’any 1398 va comprar als nobles Castellví tot el feu de Santa Margarida, cobrant les rendes de tota la parròquia. El preu que va donar va ser de 8.360 sous, una quantitat gran per l’època.
La casa on vivia Joan d’Espitlles a Vilafranca estava situada a extramurs, en direcció a la quadra d’Espitlles, en el carrer actual del General Cortijo, prop on es celebrava la fira o mercat internacional de Vilafranca.
A principis del segle XV va ser nomenat Joan d’Espitlles veguer de Vilafranca. Tot i estant a Vilafranca, era senyor de la castell de la Bleda. Un germà de Joan, fou Berenguer.
L’any 1407 Joan es va posar malalt i redactà el seu testament dins del castell de la Bleda. Anomena marmessors a la seva muller Elvira, al seu fill Aimeric, senyor d’Espitlles. Vol ser enterrat al cementiri de l’església de Santa Maria de la Bleda.
Va morir l’any 1409. Els seus fills van ser l’hereu, Aimeric, senyor de la casa d’Espitlles, Guillem que es va casar amb Isabel Puigmoltó, filla dels nobles Puigmoltó, Joan, Pere, Lluís i  Isabel que es va fer monja del monestir de Vallbona.
Castell de la Bleda

Aimeric d’Espitlles (+1416)
L’any 1402 Eimeric d´Espitlles i Bernat de Barberà són “vigilants” del mercat de Vilafranca del Penedès i detenen a Pere de Fontanyes i a Pere Peó a peu de carrer de la plaça.
L’any 1404, Joan d’Espitlles, germà d’Aimeric, viu al castell de la Bleda. En aquest moment hi ha una disputa entre el prevere de Vilafranca, Pere Soler, que era rector de l’església de la Bleda contra Joan, ja que el dit rector vol cobrar les rendes que li pertanyen de l’església i el senyor del castell no hi té dret. Hi intervé el degà del Penedès Francesc Soler, germà de Pere. Sembla clar que va guanyar la discussió. 
Aimeric participa en les Corts de Montsó l’any 1414 com a representants del braç dels homes de palau.
L’any 1416 Aimeric ja és difunt. La seva viuda Agnès és tutora dels fills, per ser menors d’edat.
No serà fins el 1420 quan l’hereu, de nom també Aimeric, es casa amb Constança, filla dels nobles Aguiló, castlans de Cubelles i de la quadra d’Enveja.. L’any 1424 es torna a casar, en segones núpcies, amb Blanca, filla dels nobles Secabecs, del terme de Foix.  Blanca, dóna per dot, al seu marit, un alberg situat al carrer del Mar de Vilafranca, (actualment el primer tram del carrer de sant Joan, de la Rambla fins el carrer de la Palma), diferents terres que tenien de propietat dels seus pares, la masia dels Ollers, situada a Castellví de la Marca, els drets senyorials que rebien de la població de l’Arboç i tot el seu feu, també el de Banyeres i diferents censals que cobren pensions de gent de Vilafranca. Blanca tenia vint-i-un anys i Aimeric vint-i-quatre.
L’any 1476, Gaspar d’Espitlles, fill d’Aimeric i Agnés, venen l’alberg, l’hort i la bodega del carrer del Mar a la noble Caterina, viuda del cavaller Andreu Bisbal, senyor de Cunit.
Cava Puigmoltó

Guillem d’Espitlles senyor de Puigmoltó

Guillem, germà d’Aimeric, es va casar amb Isabel de Puigmoltó, i va viure l’heretat de les casetes de Puigmoltó, situades en el terme de Castellet. La seva muller, en realitat, era la propietària i senyora. L’any 1434 Guillem era ja difunt. Obtenien rendes de les cases situades al carrer Puigmoltó de Vilafranca.
La casa principal de Puigmoltó de Castellet va passar a mans del fill de Guillem, en Joan d’Espitlles i de la seva muller Elfa.
La casa/castell d’Espitlles va ser del domini dels nobles Espitlles fins a principis del segle XVI. L’any 1506 degut al matrimoni entre el donzell Joan Copons, fill de Dalmau ¡, senyor del Bullidor de Tàrrega amb Eufrasina, filla de Joan d’Espitlles i Iolanda, passa a ser del domini dels Copons.
L’any 1515 el castell de la Bleda passa a mans dels nobles Avinyó, que eren hereus de la casa d’Enveja de Cubelles i posteriorment als mateixos Copons.
La casa de Puigmoltó de Castellet passa a mans dels nobles Masdovelles de l’Arboç a mitjans del segle XVI.
Fins aquí una petita aproximació dels senyors d’Espitlles que van viure al Penedès en els segles XIV i XV.