diumenge, 28 d’octubre del 2012

La quadra de Botanet i "els Mirons"



 "Restes del Castellot de la Barquera"
El topònim de “La quadra de Botanet” el trobem en els documents notarials durant els segles XIV i XV, situant terres, vinyes i masies. Era un dels topònims àrabs que hi havia en el terme d’Olèrdola. El nom li ve d’ una torre àrab que es situava en algun indret i se’n té notícia ja des de l’any 1058. És en aquest any que Seniol, en el seu testament deixà a l’església edificada en honor del Sant Sepulcre d’Olèrdola, diverses propietats alhora que d’altres béns, deixà la torre de Tallada a la seva filla Maria i gendre Isarn, i la torre de Botanet a la seva esposa amb la disposició que una vegada morta passi a llur filla Ermegarda. La de Botonet era una torre islàmica anterior a la ocupació cristiana ocupant un espai de prop de Vilafranca. El significat de Botanet és  “embassament d’aigua”.



Un embassament d'aigua situat en el lloc
El topònim, encara actual, del Castellot de la Barquera, hom diu que podria correspondre a la torre que s’aixecava dins l’antiga quadra de Fontallada, al mateix terme d’Olèrdola, es tenen dades des de l’any 1001. El nom de barquera correspondria al significat d’una propietat rústica que un es reserva per a treballar-la. També és el nom de la masia actual de la Barquera. Les restes permeten deduir que el conjunt tenia planta quadrada irregular d'uns 15 x 26 metres, i una torre de planta circular. També és possible d'apreciar-hi les bases d'alguns murs que devien configurar diverses estances. El material de construcció és la pedra, poc treballada, però disposada d'una manera regular.



El mas de la Barquera
La memòria`popular ens diu que en el mateix lloc on hi ha situat el mas i prop de l'església de Sant Pere Molanta, sota del Papiol, hi ha un turó que fou habitat pels moros durant més de set-cents anys. Encara hi ha  vestigis d'una fortalesa: el “castell dels moros”. La torre de Botanet i el Castellot de la Barquera molt probablement correspon a la mateixa torre.
Dos masos importants i molt actius en els segles XIV i XV, hi eren molt a prop: el Mas Rabassa i el Mas Miró o de “Mirons” El Pas de Miró, era un pont que hi havia travessant la riera de Vilafranca, tocant al Mas dit del Miró. El cognom de Miró deriva de Mir, sabem que és procedent dels primers habitants que van ocupar el territori, potser familiars de Mir Geribert?
El primer Miró d’aquest mas el trobem en la documentació notarial, l’any 1358: Pere Miró i la seva muller Francesca Riba, fill de Nicolau Miró del Mas des Mirons d’Olèrdola. Encara que trobem l’any 1258 un altre Pere Miró que fou batlle de Vilafranca, molt probablement originari d’aquest mas. Un altre Miró, en Bernat, l’any 1404 és propietari del Mas Montorgull situat a la parròquia de Sant Sebastià dels Gorgs. El mateix any un altre Bartomeu Miró, anomenat “de la Costa” ho és del mas de Cinioles, al terme de Sant Pere Molanta, probablement el mateix mas anomenat també “dels Mirons”.
I encara, un altre Guillem Miró, és també propietari del mas de Bauluç, de la parroquia de santa Fe del Penedès. I en Joan Miró del mas de la Rovira, de la parròquia de Santa Margarida, als Monjos.
                                         Església de Corbera
L’any 1378, en Pere Miró, rector de l’església de Corbera (de Llobregat) fa donació a una tia seva, de nom Valentina, vidua del mercader Guillem Ferrer, de diferents rendes que ell cobra de censals. Tots aquests censals corresponen a persones del Penedès o institucions: el monestir dels franciscans de Vilafranca. El preu el posà el vicari de l’església de Santa Maria de Vilafranca, en Ferrer Rafard; també l’advocat Pere Pellisser pagava rendes al dit Miró per diverses propietats que tenia en el carrer Vallmoll de Vilafranca i terres a Puigciuró (Sant Cugat Sesgarrigues), a la Tallada; també pagava rendes a Miró, en Jaume Prats per dos horts situats al portell, a Vilafranca...és clar, que Pere Miró era originari del Penedès
Veiem per tant bastant extens els “Mirons” pel Penedès i també en altres indrets.
El coneixement dels topònims i els cognoms ens ajuden a fer i recordar més història medieval.
Unes noves fotos de "La Barquera" actualitzades per els que fan aqui abaix comentaris:
Molt agraït:
 

dilluns, 15 d’octubre del 2012

La Taula Rodona sobre l´Hospital de Cervelló centra l´atenció de la Festa Major

 
 
 
 
El passat diumenge va tenir lloc la Festa Major del Barri de l’Hospital, i la Taula rodona commemorativa del 750è aniversari de la fundació de l’Hospital de Cervelló va ser l’acte de referència. La taula rodona va comptar amb la participació dels historiadors Josep Campmany i Josep Bosch, Magí Miret, arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Tillo, regidor de cultura de l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls, i el mossèn Anton Roca. A l’acte hi va assistir una cinquantena de persones que es van reunir a la capella de l’hospital.

Es va repassar la importància geoestratègica d’aquesta construcció i la seva evolució històrica. En concret, se celebraven els 750 anys del testament de Guillem II de Cervelló en el qual deixa escrit la fundació de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls. La seva situació, a un camí ral principal, el va convertir en un centre de gran importància. Un altre dels aspectes destacats és que ha mantingut bona part de l’estructura original, tot i que des de fa un temps, sobretot des d’unes fortes ventades que es van produir fa un parell d’anys, presenta alguns desperfectes.
 
 
Caldria organitzar una associació per la defensa, l'estudi i la conservació del dit hospital.
 

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Taula rodona a Olesa de Bonesvalls sobre l'hospital medieval

http://www.olesadebonesvalls.net/index.asp?doc=noticies&id=2961


Josep Bosch: “L´Hospital hauria de revertir en el poble d´Olesa de Bonesvalls a nivell cultural i fins i tot econòmic”05/10/2012

Josep Bosch serà un dels ponents a la taula rodona que el proper diumenge, a partir de les 10:15, tindrà lloc a la capella de l’Hospial de Cervelló, amb el títol: ‘Els 750 anys de l’Hospital Medieval de Cervelló: passat, present i futur’. Historiador especialitzat en la història medieval i membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, el seu coneixement de la importància que va tenir aquest Hospital a nivell comarcal i de tot el principat es absolut, i abans de taula rodona ha respòs a una entrevista per a la web municipal.