dissabte, 13 de desembre de 2014

Els primers carrers de Vilafranca del Penedès




Creiem que no estem gaire errats si afirmem que el carrer de la Parellada va començar a tenir forma l’any 1161, quan els castlans de la vila Oller Rafaguera i altres van cedir el domini directe del forn situat en aquest carrer a Pere de Vilafranca i la seva muller Guillema.

Va ser un dels primers forns de pa que va tenir la vila dins del nucli urbà, i el carrer de la Parellada va ser un dels primers carrers que començaven a la porta principal de la muralla, el portal de Santa Maria, i arribava fins al castell dels castlans.

Perpendicularment a la Parellada, van ser oberts entre els segles XIII i XV altres carrers: els hostals que van anar existint al principi d’aquest carrer van donar peu al naixement del carreró de l’Alfòndec (1385), originàriament hostal on els mercaders estrangers podien allotjar-se, dipositar les mercaderies, vendre-les i realitzar tota mena d’afers comercials; també del carrer de Barcelona (1332), situat davant del portal de Santa Maria; del carreró de Joan Clapers o de l’hostal del rei (1412). Joan era l’hostaler propietari del gran hostal situat en aquest carreró; del carrer dels Pintors (1345), anomenat així perquè hi van viure i néixer quatre pintors coneguts de l’època: Berenguer Costa, Pere Fortuny, Pere Salvador i Joan Mates.

Molt a prop d’aquesta principal parellada i paral·lelament hi havia una altra parellada, anomenada de Morell (1319), nom del llinatge dels Morell, que van ser cirurgians; el carrer del Mar i de Sant Joan (1325), denominació que li ve perquè hi havia cases de mariners que treballaven a Vilanova de Cubelles i de Sant Joan perquè s’hi ubicava la capella del mateix nom, començada a construir el 1307 per la comanda de Sant Joan de Jerusalem.

Els anteriors carrers creiem que va ser la primera urbanització com a carrers del nucli urbà.

Travessant perpendicularment el carrer de la Parellada s’hi trobava la Via Augusta, que en un principi passava per fora de la muralla inicial de la vila, però posteriorment, amb l’ampliació de la muralla, va entrar dins del nucli urbà; el carrer dels Ferrers i el de les Corts (1345), el primer era anomenat així per les persones que exercien aquesta professió i hi vivien; el de les Corts perquè en una part del carrer hi havia l’escrivania de la cort del Batlle i del Veguer. Aquest últim també era anomenat del Forn de les Cols perquè hi havia un altre forn. Estava situat dins del nucli urbà arran de la muralla i del portal dels frares menors.

Al voltant d’aquest carrer es formà el de Ferrer Alemany o Santa Maria (1342). Alemany era un apotecari que hi vivia. El de Santa Maria perquè anava i va del carrer de la Cort cap a l’església de Santa Maria i al cementiri que l’envoltava. Finalment el carrer del Coll (1406), denominació que li ve del llinatge de mercaders Coll, que vivien en aquest carrer.

Un altre dels carrers perpendiculars al de la Parellada era el del Sant Esperit (1340), també anomenat dels Pellissers (1378), denominació per una banda que li venia de l’hospital del mateix nom fundat l’any 1272, i el de Pellissers pel nom del llinatge Pellisser que vivien en aquest carrer. Al voltant d’aquest carrer es forma el carrer de Puigmoltó o Bernat Pellisser (1389), nom dels cavallers Puigmoltó molt vinculats a la vila.

Aquest és un llistat d’alguns, la majoria desapareguts, on s’explica l’origen del nom. La data que hi surt és la primera que es troba en la documentació.
1 - Aiguaviva (1405), les lloses de pedra de la senyora i el senyor d´Aiguaviva i de Tamarit estan exposades al claustre de Sant Francesc de Vilafranca.
2 - Batipalmes / Sarraïns  (1420), espai on es batien palmes. Carrer on hi vivien sarraïns.
3 - Berenguer Plana (1399), nom d’un advocat.
4 - Bordic (1405), del cognom Bordic que viu en aquest carrer.
5 - Borràs de Lletger (1306), advocat que tenia una pobla al seu nom.
6 - Canyamàs (1366), carrer que baixa en direcció al portal de la muralla amb el mateix nom.
7 - Cap de Creus (1396), part de la plaça Major. Denominació que ve de ser un dels extrems inicials del primer perímetre de la vila.
8 - Clavegueria (1403), denominació que tenien dos carrers pel fet de ser els únics que tenien clavegueres.
9 - Claver (1323), cognom del llinatge Claver.
10 - Coltellers (1398), nom de les persones d’aquest ofici que hi havia en el dit carrer.
11 - Ferradura (1471), degut a que estava situat a la cruïlla d’altres carrers.
12 - Forn de la Fruita (1422), per haver-hi un altre dels forns de pa de la vila, ja en el domini dels castlans l’any 1312.
13 - Fruita (1366), l’altre part del de carrer del Forn de la Fruita. Suposem nom que ve pel mercat no situat no molt llunys d’aquest indret.
14 - Graupere (1402), nom del noble Guerau Pere.
15 - Nevecs (1483), no sabem el perquè de la seva denominació.
16 - Palma (1401), altre nom del carrer dels Pintors.
17 - Portell (1404), de la segona porteta per entrar al castell dels castlans.
18 - Ramon de Senyechs (1404), del llinatge de mercaders emparentats amb cavallers.
19 - Recasens (1421), denominació del cognom Recasens.
20 - Roca (1399), del cognom Roca.
21 - Sabateria antiga (1402), carrer on hi ha persones exercint aquesta professió
22 - Sant Julià (1380) / Pont Nou (1396) / Ramon de Vilafranca (1407) / Santes Creus (1417) / Sant Bernat (1475),  carrer que es dirigia cap a la capella de Sant Julià / pont construït que passava per sobre la muralla travessant el carrer / nom d’un castlà / del monestir de Santes Creus, per tenir- hi la casa on cobraven les rendes que obtenien de la vila / nom d’una capella del dit sant construïda al final d’aquest carrer.
23 - Secabechs (1412), del llinatge de cavallers vinguts del terme del castell de Foix ( Alt Penedès ).
24 - Segarra (1448), nom donat també al carrer Serraïns o Batipalmes.
25 - Torregrossa (1407), d’un portal de la muralla amb una torre de vigilància.
26 - Vall del Castell (1400), situat en l’espai que ocupava el vall que envoltava el castell dels castlans
Fragment de l'inci del llibre "Els carrers de Vilafranca del Penedès" de Josep Marti Soler que acaba de sortir a la llum.


Cap comentari:

Publica un comentari