Hi ha documentació de l’antiga quadra de Giminells, des del segle XIV. Situada a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou. Hom situa l’antiga quadra de Giminells amb els llocs de l’Hostal Nou i l’Hostal de Dalt, en el terme de Sant Jaume dels Domenys. Giminells formava un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del segle XIX. El fogatjament de 1365-1370, parla de la quadra amb 15 focs, i diu que pertanyia, com el castell de l’Alba (l’Alt Camp), a Bertran de Gallifa. Es refereix a l’antic Castell i les seves terres, que formaven la Baronia de Giminells i Torregassa. El nom de Giminells, podria provenir de Geminellos (bessons).
La població de Torregassa és a ponent de Sant Jaume dels Domenys, amb la qual es comunica per la carretera de la Bisbal del Penedès. Al fogatjament de 1553 la parròquia de Torregassa tenia deu focs. El Cens del Comte de Floridablanca, el 1787, esmenta el “poble de Torregassa i Giminells” amb 113 habitants. El 1831 Torregassa i Giminells en tenien 276.
El 1847 es van incorporar a Sant Jaume dels Domenys els pobles de Letger, la Torregassa i Gimenells.
Castell de Gimenelles |
El noble Bertran Gallifa
Ardenya és un municipi de la Riera de Gaià, situada en la comarca del Tarragonès i està inclòs en els dominis del castell de Montoliu. Pertanyia el segle XIV a Bertran Gallifa (familiar de castlans del segle XII del castell de Gallifa al Vallès Occidental). Per aquests mateixos anys es va unir en matrimoni amb Alamanda, filla de Guillem d’Albà (Salbà) senyor del castell de l’Albà, fill d’un altre Guillem d’Albà, senyor de la Bisbal del Penedès. El 1358 el castell de l’Albà passa a poder de Bertran de Gallifa tot i que li pertanyia a la seva muller Alamanda. En aquests mateixos anys fou senyor de les quadres de Torregassa i Giminells.
L’any 1397 Bertran era difunt. Alamanda demana al rei Martí l’Humà que obligui a Romeu Oller, batlle de Giminells, que li rebi vassallatge. La causa era que Bertran en el seu testament va deixar com hereu al convent de la Mercè de Barcelona i no a Alamanda ni com a usufructuaria. La viuda va apel·lar el testament i va demanar sovint l’ajuda del rei. El u de juny d’aquest any el batlle Romeu Oller fou empresonat pel monestir ja que tampoc li oferia vassallatge. El vint-nou de juliol d’aquest any 1397 el rei Marti, imposa una multa de cinc-cents florins al prior del convent per trangressions del domini de Giminells, que li correspon a Alamanda.
El castell d’Albà, en aquest mateix any, com a usufructuària, passa a mans d’Alamanda, per la mort del seu pare (de fet havia de ser de Bertran Gallifa, però era difunt).
El nebot d’Alamanda, Bernat Salbà, l’agost d’aquest any, demana al rei que s’executi els béns que li corresponien a Alamanda i que havien estat del seu marit difunt. El divuit d’abril de 1399, quan ja era senyora de la quadra de Giminells, fa donació al seu nebot del castell d’Albà i les seves possessions, que l’havia rebut per donació del seu cosí germà. el noble Berenguer de Juneda.
És en aquests moments quan Alamanda vol que es compleixi el que va deixar escrit en el testament el seu marit Bertran Gallifa. Una de les primeres resolucions que fa es cobrar un deute del convent de la Mercè de Barcelona. La causa era un préstec que va fer el difunt al dit convent l’any 1395. L’advocat Joan Mercer de Vilafranca del Penedès és l’encarregat de rebre els diners.
Bertran en el seu testament deixa una assignació per construir un hospital, palacium, Havia d’estar situat a la quadra de Giminells, en el lloc de la Torragassa, en el carrer general que va a la Bisbal. Part de l’assignació s’havia de prendre de les rendes que cobrava de les possessions dels homes i dones de la Torre i quadra de Vernet (situada a Sant Martí Sarroca). L’administrador de l’hospital havia de ser el noble Guillem Ramon de Montoliu, que a la vegada era marmessor del testament de Bertran Gallifa. Guillem era senyor del castell de Renau, situat al Baix Gaià.
Guillem Ramon de Montoliu, l’any 1423, ja difunta Alamanda, es fa responsable de la construcció de l’hospital conjuntament amb Miquel Vinyes, Arnau Miró i Jaume Vila, habitants de la quadra de Giminells. L’hospital seria construït en la mateixa casa o palau on havia viscut Bertran Gallifa.
Els encarregats de la construcció Montoliu, Vinyes, Miró i Jaume, visiten la casa, per a veure si era possible i deixen escrit davant notari: “...ja havets vista la casa on se deu tenir lo hospital com sta en mal present, i en perill de anar ne tot a baix, si en breu no si obra...es necesiten 14000 sous los quals sabets per lo hospital se havien emerçar...en Francesc Senyechs ques liura sets los 14000 sous...”. Francesc Senyechs era un mercader que vivia a Vilafranca i cobrava rendes a la Torre de Vernet. Com veiem es qui va donar els diners per construir l’hospital. A canvi segurament era que li donessin la senyoria de la quadra de Giminells. Per altre banda, com llegim, l’hospital s’havia de construir, reparant un altre edifici que ja existia.
L’hospital es va construir i els Senyechs van ser senyors de la quadra. L’any 1464 Pere Senyechs és administrador de l’hospital de Torregassa i senyor de la quadra de Giminells. Fins a finals del segle XV la senyoria va a parar a mans del seu hereu Bernat Senyechs. Més endavant el senyor de la quadra és el noble Francesc Castellví i hereus fins a finals del segle XVI.
Amb diferent documentació del segle XV i XVI podem situar on deuria estar l’hospital i per tant la casa/palau/castell de Bertran Gallifa. Amb terres i masos que estableixen els diferents senyors de Giminells surten sovint els topònims Costarals de Llobet , camí de les Ventoses i La Torra, que serien els noms actuals de torrent de Llobets, el camí que puja a les Ventoses i La Torre. Molt propers a l’actual castell anomenat de Gimenelles tot i que també no gaire lluny de l’Hostal. Crec però, que el castell pot tenir una més lògica per la construcció com a casa fortificada.
Mas Vallfort |
En un document d’aquest any sortien els noms de persones que vivien a Giminells: Joan Forana; Berenguer Sabater, Guillem Miró del mas de la Torra, el picapedrer Marc Roig, Romeu Oller del mas Margallada, Bartomeu Bolet, Antoni Costa, Antoni Bellasguard, Guillem Papiol, Pere Vallfort, Guillem Barenys, Arnau Vila i Guillem de Noya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada