divendres, 27 de novembre del 2020

El testament del noble Bartomeu Ses Pujades (1409)




Abans de  1409 havia fet un altre testament, que s’anul.la degut a la redacció d’aquest. Encara hi ha un altre signat l’any 1438, molt proper a la seva mort. Tots estan registrats per notaris de Vilafranca.

La família

Comença dient-nos que és fill de l’honrat Berenguer Ses Pujades de Vilafranca. No ens parla de la mare sí de l’àvia que era Bernarda. Els pares foren Berenguer i Blanca filla del noble Guillem de Penyafel. El seu pare es va casar en segones núpcies amb Agnès filla del noble Guillem Roig de Tortosa.

L’àvia Bernarda signa testament l’any 1383. Viu a Vilafranca. Anomena els marmessors a l’advocat Bartomeu Babau i el noble (i familiar) Marc de Puigmoltó. Desitja ser enterrada al monestir dels franciscans de Vilafranca. El va fer redactar abans de ser mare, ja que diu que si no tingués descendència els seus béns fossin donats a la Pia Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona.

La muller de Bartomeu era Maria filla del castlà Bernat de Vilafranca Les filles van ser Clareta, Eleonor, Maria, Brigida i Isabel. Els fills eren Bertran (que era difunt el 1409) i Pere. Les filles Clareta i Brigida van ser monges. La primera en el monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i la segona en el monestir de Pedralbes.

Els marmessors que anomena, en el testament, són l’oncle Guillem Savall, el seu nebot Bernat Salvà i la muller Maria. Vol ser enterrat al monestir dels frares menors (franciscans) de Vilafranca, en el vas del seu avi matern Guillem de Penafel (Penyafel).

Són cosins en Bartomeu de Vilafranca (cosí germà), Geraldona, muller d’Huguet de Montagut, cosina germana, i Constança, muller de Marc de Puigmoltó, cosina germana. Els avis foren un altre Berenguer Ses Pujades i l’avia Bernarda, difunta el 1383, que havia estat muller del noble Guillem de Penafel (Penyafel) abans de casar-se amb Berenguer i aquest s’havia casat amb primeres núpcies amb Constança.

Donacions pies

Bartomeu fa donacions a diferents esglésies. La majoria situades en el terme de Vilafranca del Penedès. A l’església de Santa Maria, al bací dels captius cristians i el dels pobres vergonyants de la mateixa església, a l’església de Sant Joan dels Hospitalers de la vila. A l’església de la muntanya de Sant Pau. A les de Santa Digna, Sant Jaume de Castellmós, Sant Salvador de la Calçada i Sant Julià.

També als dos monestirs de Vilafranca, el dels franciscans i el de Santa Clara. A cadascun dels hospitals de la mateixa vila. Al monestir de Santa Maria de Montserrat. A l’església de Sant Miquel d’Olèrdola. També a l’església de Santa Maria de Beliana (Urgell).

En quant al vas del seu avi matern situat al monestir dels franciscans de Vilafranca, on  vol ser soterrat, ordena que hi hagi pintats dos senyals. Actualment només hi ha el de Penafel (Penyafel), mana que aquests siguin desfets i es tornin a pintar, un senyal de Ses Pujades i altre de Penafel. Per fer això fa donació de deu florins d’or.

També fa deixes a l’abadessa del monestir de Santa Clara, Elvira Savall, la seva cosina.

Feus i possessions de Bartomeu Ses Pujades

Bartomeu mana que, una vegada mort, es vengués la meitat dels fruits del feu de Vilafranca per pagar les deixes. Però no només tenia aquest feu en propietat.

El feu de l’Almunia (Castellví de la Marca) li pertanyia per herència dels avis Bernat Ses Pujades i Ramona de Pacs. Fou donat a Ramona l’any 1284 pel noble Asbert de Vernet. El 1311 els marmessors del dit Vernet venen a Bernat, altre feu situat al mateix terme de Castellví de la Marca, que estava sota el domini senyorial del comte de Foix.

El besavi Bernat Ses Pujades era senyor de la casa de les Pujades situada al terme de Castellví de la Marca. Posteriorment va passar a Saurina, filla de Bernat Ses Pujades (oncle de Bartomeu), es va casar amb el castlà Bernat de Vilafranca i l’hereu de la casa de Pujades fou un fill d’aquests, en Lluis de Vilafranca.

A la mort d’aquest va passar les possessions al seu fill  Berenguer Ses Pujades, avi de Bartomeu. També va obtenir els feus d’Olèrdola, la casa de Beliana (Urgell) i les propietats de Vilafranca que havien estat del noble Guerau de Beliana, de qui el seu besavi era hereu.

Aquest feu, degut a les donacions i/o vendes injustes, va portar bastant maldecaps als nobles Ses Pujades. L’any 1324 el sotsveguer de Vilafranca va exigir als hereus el pagament d’unes quantitats que devia Guerau de Beliana. El 1326 els hereus dels nobles Vernet volen recuperar el feu de Castellví que els hi havia venut els marmessors dels Asbert. Tot finalitzà quan Bernat, el besavi, va pagar més diners als hereus dels dit Vernet. Va ser aquest mateix any quan els castlans de Castellví de la Marca confirmen el feu que té en propietat Bernat Ses Pujades, que incloïa el delme del pa, del vi, de la carn, del formatge i de la llana.

El 1345 el feu de l’Almunia va passar a mans d’un altre fill del besavi Bernat, en Guillem Ses Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Morvedre (València). La investidura és atorgada pel procurador del vescomte de Castellbó, senyor de Montcada, Roger Bernat de Foix, que havia adquirit el castell i terme de Castellví. Després de la  mort de Guillem el feu l’obté Bernat (oncle de Bartomeu). Posteriorment va passar als seus hereus, a la filla Saurina que estava casada amb el castlà Bernat de Vilafranca. I molt més endavant al fill d’aquests Pere Lluis de Vilafranca.

Olèrdola

El feu d’Olèrdola

Com hem comentat Berenguer Ses Pujades, avi de Bartomeu, va obtenir el feu del castell d’Olèrdola, que tenia el noble Guerau de Beliana, de qui el besavi de Bartomeu, era hereu.

L’any 1324 el noble Bernat de Canyelles protesta per aquesta donació del feu a Berenguer Ses Pujades. Es dirigida al pare i tutor de Berenguer, en Bernat Ses Pujades.

El demandant, a través del sotsveguer de Vilafranca, Ramon de Gravalosa i l’assessor de la cort del veguer Arnau de Vallmoll, exposa una querella per l’impagament de mil sis-cents morabatins alfonsins d’or, tres mil tres-centes vuit sous i tres diners que devia el difunt Guerau de Beliana i que pel deute havia hipotecat el feu d’Olèrdola, la casa de Beliana i les propietats que tenia a Vilafranca del Penedès. No sembla que s’hagués satisfet.

Per aquest feu (o castlania major) el mestre racional del rei demanava, l’any 1400, al noble Guillem Ses Pujades, els títols conforme li pertanyia el feu del castell d’Olèrdola. Havia d’anar a Barcelona a ensenyar-los. Després passà a Bertran de Gallifa. Més endavant, com hereu de Gallifa, passa a  Bertran Ses Pujades, fill de Bartomeu. La castlania menor, a principis del segle XIII, la posseïa l’avi Guillem de Penyafel. Després passà al noble Eimerich d’Espitlles que la va vendre a Bartomeu.

L’any 1416 la castlania major d’Olèrdola la va obtenir Bartomeu després de la mort del seu fill Bertran que la tenia tot i tenir la castlania menor (sotscastlà). Per tant, les tenia totes dues. En el testament Bartomeu ordena : “....per ço com una persona no pot poseis dues castlanies en un castell so es a saber major e menor e com jo haia la castlania d’Olèrdola major que tinc cos a cos per lo senyor rei...ordeno que lo dit Pere fill meu e hereu meu posescha la dita castlania menor e la castlania major ques te cos a cos per lo senyor rei poseesca Eleonor filla meva...”. És a dir, la castlania menor la tindria el seu hereu, el fill Pere. I la castlania major passaria a la filla Eleonor. Si és moris passaria a les altres filles Maria i sinó a Isabel. Anomena hereu universal de tots els seus béns al seu fill Pere Ses Pujades.

El testament acaba dient : “...Aquesta vull que sia la darrera mia voluntat e darrer meu testament lo qual valega per testament...”

Castell de Pujades (Castellví de la Marca)

L’últim testament (1438)

Doncs el testament anterior no va ser l’últim i ni la seva última voluntat ja que l’any 1438 amb data del setze de novembre redacta un altre testament (ara sí és l’últim). Ens diu que viu a Vilafranca. Anomena marmessors a la seva muller Maria, el noble Bernat Salvà, senyor de la Bisbal del Penedès (familiar) i el gendre Joan Berenguer de Masdovelles, casat amb la seva filla Blanca Ses Pujades. Vol ser enterrat al claustre del convent dels franciscans de Vilafranca. Anomena hereva universal a la seva néta Elisenda, filla del seu fill difunt Pere Ses Pujades. Com veiem l’hereu va morir abans que ell.

Bartomeu Ses Pujades en els primers anys dels anys 1408 al 1413 va ser batlle de Vilafranca del Penedès anomenat pel rei.

Aquí deixem escrites algunes dades més d’un dels nobles que va viure al nostre Penedès medieval.