dilluns, 14 de març del 2011

PERE II i VILAFRANCA DEL PENEDÈS



Els reis catalans demostraren apreciar a la vila de Vilafranca del Penedès, no només afavorint-la amb molts privilegis, sinó també amb les diferents visites que aquests reis feren a la mateixa vila durant l’edat mitjana.
Pere el Gran, III d’Aragó, I de Sicília, I de València i II de Barcelona va ser un d'aquests -fill primogènit del rei Jaume I-. Ens ho demostra un document amb data del 4 de desembre de l’any 1282 signat des de Montblanc que es dirigia als prohoms de la Universitat de Vilafranca i que deia que a l’endemà, diumenge, tinguessin preparat un sopar en el qual hi hagués vuitanta bens, tres vaques, dos porcs de carn salada, vuitanta parells de gallines, dos-cents sous de pa i vi i tot allò que fos necessari per ells i la seva família[1]. Aquest sopar, com la seva estada a la vila, es feia en l’anomenat Palau Reial, actualment ocupat pel Museu del Vi (Vinseum) de Vilafranca.
 A causa d'una revolta coneguda per les "Vespres Sicilianes", Pere el Gran, espòs de Constança, filla del rei Manfred de Sicília, es va coronar rei de l’illa. Requerí a Carles d’Anjou, germà del rei de França, que abandonés la terra siciliana. El març de 1283, el Papa Martí IV dictava una sentència que condemnava Pere a ésser desposseït dels seus regnes catalanoaragonesos. Tot plegat va iniciar una croada contra el Pere el Gran empresa per França amb l’ajut del Pontificat i amb la complicitat de Jaume de Mallorca, germà de Pere.
 Corria el mes d’octubre de l’any 1285, quan els vilafranquins esperaven una d’aquestes arribades a la vila del rei Pere el Gran, quan havia acabat la seva campanya contra el rei Felip de França. Guanyador dels francesos, pensava acabar la lluita apoderant-se de les illes Balears, que constituïen el regne del seu germà Jaume, sortint del port de Salou i passant per la vila. Pere el Gran va morir a Vilafranca del Penedès a hora de completes del dissabte 10 de novembre, vigília de sant Martí. Així ho diu Desclot en la seva coneguda crònica. Va ser a l’hospital dels Cervelló, situat a Olesa de Bonesvalls, per on passava el camí reial que venia de Barcelona, qual el rei es va posar malalt. Amb treballs i cansament, fou conduït a Vilafranca, i es va instal·lar a la seva casa Palau. S’ajuntaren a la cambra on jeia, tots els prelats, barons i rics homes de la terra. Foren avisats el seu fill Alfons i el seu metge Arnau de Vilanova. Pere el Gran manà confessar-se dels seus pecats, i digué que es tenia per culpable davant Déu. Es confessà davant del frare Galcerà de Tous, monjo del monestir de santes Creus i el guardià dels franciscans del monestir existent a Vilafranca. A aquest últim li digué: "Pare guardià, tota la gent de la meva terra i d’altres llocs m’han posat en fama que jo he estat sempre mal cristià, i jo sempre m’he considerat al contrari".El monjo li manà que anés al monestir i que allí fes especial oració a Déu. De seguida, el pare guardià se n’anà i s’adreçà al monestir. Féu tancar les portes de l’església perquè només hi romanguessin ell i els seus frares i féu celebrar missa de l’Esperit Sant. En finalitzar-la, no conegueren ni veieren cap mena de senyal visible -ni en copsaren cap d’invisible- pel qual el senyor rei Pere fos indigne de rebre el Cos de Nostre Senyor Jesucrist. Als quaranta – sis anys d’edat i quan en feia nou del seu regnat el rei Pere morí després d’escoltar la resposta del frare guardià.
Amb gran honor el traslladaren a coll homes rics i cavallers en processó de Vilafranca cap al monestir de Santes Creus, per ser-hi enterrat. El trasllat del seu cos es va fer el dia de sant Brici, el 13 de novembre.
 Ens diu la crònica de Desclot que l'endemà s’aplegà tanta gent a Vilafranca que no hi podien cabien ni a dues llegües al voltant.
En la construcció del mausoleu, molt més tard de la seva mort, començat a construir a darrers d’agost de 1291per ordre del seu fill Jaume II, hi va participar molta gent. Per un document de14 maig de 1294 sabem que el rei ordenà a Guillem d’Orenga, escultor i picapedrer de Vilafranca del Penedès, que anés a Santes Creus a treballar al túmul que hi era bastit.
La relació del rei Pere el Gran amb Vilafranca del Penedès va ser amb vida, mort i després d’aquesta.
Josep Bosch Planas


[1] ACA. Registre 46, folis 3 i 166.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada