dissabte, 26 de maig del 2012

Els cognoms medievals penedesencs del segle XV: la lletra D


 Església sant Marçal de Terrassola on hom suposa que al costat hi havia el castell de Lavit, possessió dels senyors els nobles Desfar en el segle XV. 

Els nobles Dablices de la casa del Puig de Castellví de la Marca; Els Dach de Vilafranca; Els Dalmau, notaris i altres oficis originaris del Penedès vivint en molts indrets del Penedès, a Vilafranca, al carrer Pintors (Palma); Els Dalot de Vilafranca; Els mestres de cases Darts de Vilafranca; Els Dela, uns probables fundadors de Vilafranca, originaris d’Urpi; Els carnissers Delmes de Vilafranca; Els fusters Delerm del Vall del castell de Vilafranca; Els nobles Des Far, senyors de Torrelavit; Els avarquers Despí del carrer de sant Pere de Vilafranca i els de Pacs del Penedès; Els Desplà, nobles i mercaders de Barcelona, però familiaritzats amb nobles penedesencs; Els Despobordres de Vilafranca; Els Deu de Puigdalber; Els sabaters Devesa, al carrer dels Monjos (Barcelona) de Vilafranca; Els Didac de les Comes (Menes) de Vilafranca; Els Diliver de Barcelona, però originaris de Vilafranca; Els Dolcets de Vilafranca; Els Domenech de Vilafranca, però originaris de València; Els sastres i fusters Domingo, en diferents llocs del Penedès; Els Donya de l’Arboç del Penedès; Els nobles Dorcau;  Els basters Dorlencs del carrer del sant Esperit de Vilafranca; Els Drapers de Vilafranca; Els botiguers i sabaters Dunnus de Moja; Els fusters Durruis de Vilafranca; Els pagesos i vidriers Duran del carrer de la Cort de Vilafranca i els d’Avinyonet del Penedès.


Senyal (signatura) de Guillem Domingo, batlle de Vilafranca a principis del segle XV.

divendres, 11 de maig del 2012

La capella del sant Sepulcre d’Olèrdola i els Tallada



Una visita a la capella més medieval que tenim al Penedès val la pena. La llàstima és que hem de demanar permís per visitar-la, ja que forma part de la casa anomenada de “La Tallada” dins el municipi de sant Miquel d’Olèrdola. Per tant, és una capella situada dins d’una propietat privada. L’any 1976 no es podia visitar. Actualment un grup d’unes quinze persones pot demanar autorització per veure-la. La capella del sant Sepulcre és una bona mostra del romànic medieval del segle XII. Fou fundada per l'ordre del Sepulcre. La capella juntament amb la finca on està situada, la Tallada, fou venuda el 1287 al monestir de sant Cugat del Vallès, però tornà a l'orde del Sepulcre fins l'any 1489 en que es suprimí l'orde del Sepulcre passant a ser propietat dels hospitalers de Sant Joan.
Durant el segle XIV es comencen a donar deixes en els testaments per part de la gent de la comarca a l’església del sant Sepulcre d’Olèrdola per ornaments del seu altar. El 1386, el pagès Bonanat Ferrer, oriünd de Canyelles, compra una vinya situada en aquest indret. Pagava el dit cens feudal als administradors del sant Sepulcre. Un d’aquests administradors era el frare Guillem Pere. Aquest personatge formava part dels beguins que vivien en aquella època a prop del monestir dels frares menors de Vilafranca i que van ser acusats d’heretges per la inquisició d’aquell temps.
La capella de sant Andreu de la Picollera és una de les capelles medievals que envoltaven el municipi de Vilafranca en què ningú mai s’ha posat d’acord on estava situada. S’han trobat notícies des de l’any 1273. Crec que puc assegurar que la dita capella correspon a la mateixa del sant Sepulcre. El que no puc saber de moment és perquè el dit nom, sinó fos que tenia un altar dedicat en aquest sant: “Guillem Tarroga sastre deix a sant Andreu del Sepulcre 12 diners....” Els límits de les terres , els camins que surten d’aquestes i altres aspectes ajuden molt a creure que és la mateixa capella. El mateix Guillem Pere, anomenat abans, deix en el seu testament fet l’any 1344 a sant Andreu 4 diners. També tenia un altar dedicat a sant Salvador: L’any 1294: “El castlà Bernat de Vilafranca dóna a la capella del sant Sepulcre de sa Tallada 5 sous i al seu altar dedicat a sant Salvador 10 sous...”
El castell de la Tallada, la quadra de Magrinyà, Torreblanca, Mas Rabassa, Mas Sala, Mas Nadal, la capella de santa Maria dels Horts, camí a Puigroig, quadra de Fontallada...són topònims medievals de l’entorn.
La quadra de la Tallada és un dels més antics. El 908 un tal Godafred fa una donació als almoiners de la casa del monestir de santa Maria de colomars, horts, molins...situats a la Tallada.
Els nobles, senyors feudals del dit lloc eren els Fontallada. L’arxiu de santa Anna de Barcelona ens dóna molta informació sobre aquest lloc i els Fontallada, n’escric alguns expemples: El 1152 Isarn dóna al seu nebot Bernat tots els drets que té a la Tallada per herència de Guerau de Figuerola;  El 1179, en el plet suscitat entre el Sant Sepulcre, d’una banda, i Bernat de Tallada, d’una altra, entorn de la deixa testamentària que Seniol Guillem havia llegat al dit orde, Pere d’Oló, Bernat Marcuç i Pere de Ripoll per manament de Bertran de Castellet, adjudiquen al sant Sepulcre la propietat objecte de litigi i prescriuen que en cas de dubte sobre els noms dels llocs deixats hom recorri a l’arbitri dels homes de la terra i estableixen també que tingui una còpia del testament del susdit Seniol Guillem; El 1180, en el plet suscitat entre el sant Sepulcre d’una banda i Bernat de Tallada, d’una altra, entorn de l’honor que aquell tenia i treballava a la Tallada, Berenguer Bou vicari del rei, Sunyer i Ruric, monjo i prepòsit de Sant Cugat, adjudiquen al predit orde la propietat corresponent a la deixa testamentària que Seniol Guillem llegà a l’esmentat orde així com l’església edificada en honor del Sant Sepulcre prop la Tallada juntament amb els béns alous i comminen Bernat Tallada que provi que l’honor objecte del litigi no pertany al Sant Sepulcre i prescriuen alhora que, si no pot demostrar-ho, lliuri al Sepulcre la part de l’honor que li per toca pel testament de Seniol Guillem i que ell es quedi allò que certifiqui com a seu.
El 1182, Guillen de Claramunt dóna a Berenguer de la Tallada i als seus descendents la quadra que té a la Secuita, dins el terme del castell de Montoliu, perquè la posseeixin perpètuament en règim de lliure i franc alou. Com a fiança – ferma de dret – Guillem de Claramunt rep de Berenguer de la Tallada 80 sous, a condició que no tingui cap altre senyor.
El 1187, Pere de Fontallada dóna a la seva muller Ermessenda  com a esponsalici la meitat dels seus drets sobre el castell de la Bisbal del Penedès i tot l’honor que te al Gaià, per a que ho tingui en usdefruit vitalici. Com veien eren posseïdors d’altres espais del Penedès medieval.
El 1199, Pere de Fontallada, d’una banda, i les seves nétes Ermessenda i Gueralda i el marit d’aquesta, Bernat de Vallfort, (senyor d’una altra casa senyorial important de Castellet) de l’altra, després de múltiples enfrontaments, estableixen concòrdia sobre el repartiment del castell de la Bisbal.
El 1220, es coneix a Guerau de Fontallada, ja que ordena el seu testament. El seu pare és en Pere de Fontallada. Disposa ser enterrat a l’església de santa Maria de la Bisbal del Penedès.
El 1304, Pere de Tallada, donzell, administrador dels béns del seu nebot Guillem de Bauló, promet a Bernat i Guillem de Crebany, de Vilafranca del Penedès, que servarà la compra de dues peces de terra que els dits Bernat i Guillem havien fet a Guillem de Bauló i la seva dona Saurina, pares del dit Guillem, sense oposar-s'hi tal com havia fet en altres temps.
El 1309, el frare Ramon de Tallada preposit del Penedès del monestir de sant Cugat del Vallès i el cavaller Guillem de Montbui en el lloc de Capellades  discuteixen sobre les rendes que pertanyen a un i a l’altre del dit lloc.
Galceran de Tallada, rector, Guillem Tallada, Asbert de Tallada del castell de sant Martí Sarroca, Genovés Tallada de Vilafranca, que havia construït una capella dedicada a santa Maria de la Tallada en la parròquia d’Avinyonet del Penedès, Umbert Çatallada, Pere Çatallada del castell de Jafre a Ribes, Berenguer Ça Tallada cavaller de les cases de Ça Rafaguera de la parròquia de santa Margarida (als Monjos), Joan Tallada fill i hereu del cavaller Berenguer de Tallada, Berenguer de Tallada del mas Abadal de santa Margarita....són alguns dels nobles i cavallers que van actuar i dominar bona part del Penedès medieval.
La capella del sant Sepulcre, les pintures romàniques sobre el judici final del seu interior, el castell o finca de la Tallada i tot el voltant d’aquest espai pertanyia a les formes de vida medievals d’aquella època. Caldria poder visitar i restaurar tot allò que està a punt de desaparèixer. Cal conservar-ho i aprofundir en el seu estudi.

dimecres, 2 de maig del 2012

El mas de Pontons i els Avinyó (Sabater)



El mas de Pontons és situat a prop del límit nord - oriental del terme. L’actual edifici és una masia fortificada reformada als segles XVII o XVIII. En la part superior de cadascun dels quatre costats hi ha una garita sobresortint, i en diferents punts dels murs presenta arpilleres. 
Durant els primers segles del repoblament del terme de Pontons i voltants el llinatge de Pontons es qui dominava aquest espai. Abans de l’any 1330, veiem que en la documentació Jaume Sabater, és el senyor del mas de Pontons. Jaume era un jueu convers que vivia a Barcelona, però també el veiem signant documents notarials com testimoni al Penedès.
En aquest any Ramon Bosch del terme del castell de Foix, conjuntament amb la seva muller Elisenda, venen a Jaume, del mas de Pontons, un cens de cinc quarteres de blat, sobre tot el mas del Bosch i dos molins que tenen pel noble Guillem de Cervelló.
Al cap de sis anys, el 1336 fa donació Jaume, del dit mas de Pontons amb tots els seus homes, drets i censos, que té en franc alou a la seva filla Ferrerona amb motiu del seu matrimoni amb Pere d’Avinyó. Veiem per tant que el mas de Pontons passa a ser propietat dels Avinyó d’Avinyonet. Jaume, a més, fa donació d’una casa amb hort, situada a Barcelona en el carrer de Montcada, la qual està sota el domini de la prepositura del mes de febrer de la Canònica de la Seu. El pare, però, es reserva l'usdefruit de tots aquests béns.
El 1360, un altre Jaume Sabater, alies d’Avinyó, anomenat cavaller o donzell,  fill de Ferrerona i Pere, reconeix rebre diferents pensions de censals morts, en concepte de la restitució de la dot de la seva muller difunta Llorença, filla d’Arnau de Foses alies de Cabrera. També reconeix haver rebut de Joan de Vall, ciutadà de Barcelona, 26.000 s. pels quals li va vendre un censal mort de 2.000 s. de pensió anual. Dels quals 15.000 són per lluïr un violari de 2.500 s. a Arnau de Bastida i 11.000 s. que dit Joan per mandat de Jaume, dóna a Maria, esposa d'Arnau de Foses àlies de Cabrera, hereus de la seva difunta filla Llorença, esposa de dit Jaume, en concepte de restitució de la dot de dita Llorença.
El mateix any aquest mateix Jaume, ven a Joan Vall, que viu a la casa del rei, un cens sobre un balneari que es troba al carrer Banys vells de Barcelona: Jaume Sabater, àlies d´Avinyó, cavaller, fill del difunt Pere d'Avinyó, cavaller, ven a Joan de Vall, de la casa del rei, ciutadà de Barcelona, un cens de 2.000 s.m.b. sobre un balneari que es troba al carrer dels Banys vells de la ciutat de Barcelona, que té per la pabordia del mes de gener de la canònica de Barcelona que en rep anualment 12 s. de cens. El preu de la venda és de 26.000 s.m.b
Aquest mateix any, el germà de Jaume Sabater, també anomenat Pere d’Avinyó, com el seu pare, com a procurador de Jaume, d’Huguet d’Avinyó de la casa de Ribalta, de Lavit i d’altres habitants del terme de Pontons, es comprometen a pagar una pensió de censal mort que havien venut a Joan Vall, de la casa del rei de Barcelona. El pagament de les pensions i liquidació d’aquest censal porta diferents enfrontaments judicials/notarials entre els familiars de Llorença Foses, muller difunta de Jaume Sabater i membres de Barcelona:  Joan Vall reconeix rebre de Bernat de Pedra, advocat i procurador de Jaume Sabater, donzell, àlies d’Avinyó, fill del difunt cavaller Pere d’Avinyó, la quantitat de 5.200 sous per a la lluïció d’una part del cens de 2000 sous anuals que el dit Jaume Sabater havia venut en encant públic. El 17/12/1365: Joan Vall de la casa del rei, fa definició a Jaume Sabater, àlies d’Avinyó, senyor de la casa de Pontons, de 400 sous d’un censal mort de 100 lliures de pensió anual i 5200 sous de preu. El 09/01/1374: Jaume Sabater, àlies d’Avinyó, fill del difunt cavaller Pere d’Avinyó, ven a Francesca, vídua de Joan Vall de la casa del rei, un censal mort de 200 sous de pensió, que rep dels Banys Vells, i d’una altra casa contigua pel preu de 130 lliures. Inclouen el compromís els fiadors de Jaume Sabater: Pere, Ramon i Marc d’Avinyó.
A la mort de la seva primera muller, abans de l’any 1360, Jaume va tenir fills amb Clara. Existeix una carta reial que legitima els fills que va tenir posteriorment amb la seva segona muller o amistançada. Segurament es feu per qüestions d’herència per saber a qui anaven a parar les propietats d’aquesta branca dels Avinyó.
El fill hereu, el cavaller Pere d’Avinyó, va ser vicegovernador de Catalunya l’any 1390.
Una casa, una masia fortificada que cal conservar per la història que té, tant a Pontons, com Avinyonet del Penedès a Vilafranca del Penedès i a tota Catalunya. A veure si es fa el mateix en el Mas de Pontons, que ja té aspectes d’abandonament, com s’ha fet en la recuperació de la capella de santa Maria dels Horts a Vilafranca, que ja vam denunciar por aquí el seu mal estat i que ara està ja tancada i sembla millor que abans o l’església del Morrocurt a Fontrubí que algun partit polític del poble intenta que es restauri, ja que està tota a terra. Pensem que val la pena tenir en compte la història passada per arreglar la present que està bastant deteriorada.

El Mas de Pontons i  alguns principals nobles cavallers Avinyó:
Segle XIV:

1336: Jaume Sabater = Llorença Foses (alies Cabrera)
          Mas de Pontons
          Barcelona          Filla : Ferrerona = Pere d’Avinyó
                                               Mas de Pontons
                                               Lluc Sabater alies d’Avinyó
                                               Mas de Pontons
                                               Bernat d’Avinyó 
                                               Donzell hereu. Viu a  Nàpols
                                               Jaume d’Avinyó 
                                               Donzell Vilafranca
                                               Nicolana = Valenti Golet
                                                                    Jurista de Vilafranca

Segle XV:

1465: Lluc d’Avinyó = Elionor
          donzell  +Pontons                  Fills : Bernat

                                                          Jaume 

                                                          Bartomeu Cebrià  d’Avinyó 

                                                          Violant = Joan Valtanell
                                                                           cavaller/Foix

Segle XVI:
1553:                               Violant d’Avinyó
                                         senyora quadra del mas de Pontons
                                                                 Filla : Angela de Boixadors 
                                                                            hereva