tag:blogger.com,1999:blog-75802366799957921882024-03-19T05:10:48.995-07:00PENEDÈS MEDIEVALEl Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.comBlogger208125tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-76112385607024576222024-03-02T02:35:00.000-08:002024-03-02T02:35:15.886-08:00Procés d'un forn de pa de Vilafranca del Penedès (1495-96)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPthAqqdmlAt7z1P4pCcq1fuyQ_Hd33LFVL9oghSb2xZtoMgqOenfdxu1QEL9Bb_4OduwThygbqyicP16HJMNoLQVL2elTjjoItaBQHLhIEEbniIWkzBMeLJO-0M723ZlMeEW6QqaOZ-tEBz25v_j24k5rlKnRs-pjv4PPNdf4U1bQLRJAkx8EgaLLa9yi/s800/forn1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="651" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPthAqqdmlAt7z1P4pCcq1fuyQ_Hd33LFVL9oghSb2xZtoMgqOenfdxu1QEL9Bb_4OduwThygbqyicP16HJMNoLQVL2elTjjoItaBQHLhIEEbniIWkzBMeLJO-0M723ZlMeEW6QqaOZ-tEBz25v_j24k5rlKnRs-pjv4PPNdf4U1bQLRJAkx8EgaLLa9yi/s320/forn1.jpg" width="260" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’any 1171 el
castlà Oller de Rasquera, el fill Veià i Berenguer donen tots els drets que tenien
sobre els forns de Vilafranca i sobre tots aquells altres que amb anterioritat
s’havien edificat al castlà Pere de Vilafranca, a la seva muller Guillema i als
seus descendents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Els forns comunals en la Vilafranca medieval en els segles XIV i XV foren
el forn del castell, el forn dels monjos, el forn de la fruita, el forn de les
Cols, el forn de les Olles, el forn de la Palma i el forn de la Parellada..<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El <b>forn de la Parellada</b>, va ser el primer forn que va tenir la
vila. Es coneixen dades a partir de l’any 1232: És en una venda que fa el noble
Pere Vallmoll al mercader Guillem Pellisser de tots els drets que tenia
Vallmoll en aquest forn, és a dir de cobrar les rendes. Els castlans del
castell, els senyors de Vilafranca i els de Canyelles, també castlans del
castell de la Vila, eren els que administraven i cobraven les rendes d’aquest
forn per més endavant passar al llinatge dels Masdovelles de l’Arboç i que
també es pagava cens al rei. L’any 1494 fou enderrocat per ser reconstruït de
nou a l’any següent pels mateixos Masdovelles. Això portà un procés judicial
per cobrar el cens que devien els Masdovelles a la tresoreria reial. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El noble Guillem Joan de Masdovelles<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>defensava els interessos de que el forn fos públic i que estava al
corrent del pagament dels cens reial quan funcionava el forn. El jutge fou l’advocat
Gregori Molgosa, representant a la Batllia general de Catalunya. El escriptor
del procés va ser el notari del Batlle general de Catalunya Joan Ribaltes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Personatges del procés (1495)<o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u></u></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglfyBVUCRcKTCgqHMSkrzgBSDRzrJ4mXZ8x9OcmKZcwhES4tjJWGqQJnSdqCXYCiFFZDiWxMWZXnXyCgoTlKD2upgni2YsQAYWKiskr5Hx1BinDii8PepiY-5kvmnXrVPNYU5qoG7-o9tVoQcmjEz66g-BDUnjnkKEoOO_vYin7ibfWnKcTarSHgAWsRkP/s300/forn2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="201" data-original-width="300" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglfyBVUCRcKTCgqHMSkrzgBSDRzrJ4mXZ8x9OcmKZcwhES4tjJWGqQJnSdqCXYCiFFZDiWxMWZXnXyCgoTlKD2upgni2YsQAYWKiskr5Hx1BinDii8PepiY-5kvmnXrVPNYU5qoG7-o9tVoQcmjEz66g-BDUnjnkKEoOO_vYin7ibfWnKcTarSHgAWsRkP/s1600/forn2.jpg" width="300" /></a></u></b></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El procés comença el dilluns set de desembre de 1495. Hi participà d’una
part el noble Galcerà Ferrer i Gualbes, regent de la Batllia general de
Catalunya amb absència del noble Joan Sarriera, que fou nomenat el 1468 i fou
capità de la Girona reconquerida en temps de la guerra civil (1462-1472) i per
l’altre part el dit Guillem Joan de Masdovelles domiciliat a l’Arboç del
Penedès, el mercader Bartomeu Guilera, anomenat lloctinent del Batlle general a
Vilafranca, representants tots ells als Masdovelles, senyors del forn. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Per l’altre part hi ha Francina vídua del mercader Joan Gual demanant els
drets del forn o una part d’aquests com hereva del seu marit difunt. En el seu
nom hi actua en el procés el metge Miquel Piquer de Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La Batllia general de Catalunya defensava els drets de cobrar rendes
reials, ja que els forns de Vilafranca, pertanyien primer al patrimoni reial hi
ha el notari Joan Torsell i el físic Pere Joan Gras procuradors del patrimoni
reial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Causes principals del procés (1496)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Va ser el deu de maig (no consten dies anteriors) que els procuradors del
patrimoni reial declaren que Guilem Joan de Masdovelles deu censos que havia de
pagar al tresorer reial sobre el domini del forn. No serà notificat el deute
del cens reial als Masdovelles fins el dimarts setze de setembre d’aquest any
1496.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Guillem Joan respon que els drets del forn li foren donats, com a
gràcia,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pel capità Martí d’Angulo,
capità a Vilafranca anomenat pel rei Joan II per ser fidel a la seva causa en
contra del seu fill el príncep de Viana. Presenta una carta pública on consta
la dita donació. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El regent Galcerà de Ferrer de Gualbes diu però que si des de la seva
donació no ha pagat els censos reials, el forn torna a ser administrat pel
Batlle general de Catalunya. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Masdovelles respon que l’any 1494 el forn era derruït i el van tornar a
reconstruir i que per tant els anys que no va funcionar no s’havia de pagar
censos al rei. En aquell any 1494 Masdovelles va signar una concòrdia amb l’advocat
reial Pere Granell per no pagar el cens que es devia de la possessió del forn mentre
dures la seva reconstrucció. Els Masdovelles van aprofitar per fer obres i refer
el forn i continuar coure pa i pagar el cens en el moment del seu nou funcionament.
Es mostra la concòrdia amb Granell una àpoca del pagament de sis lliures (que
es devia de quan funcionava el forn). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Les despeses per adobar el forn van ser de vint-i-cinc lliures. Diu que els
veïns que viuen al carrer de la Parellada saben el temps que van durar les
obres i es pot comprovar per no pagar el cens durant aquest temps d’obres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGc0qL6px9FG4sOcudRdlX1cSFyHgbMu8VLRu4D6xYjp-k9_-y6KGP8br_B3yKULKJyjYzkxkabMpn0By0l9ceZ8d8oRMsoSl88PgDtYutCu5hCn7I7Hc1xxYQZNyZRVdwsO8PF3V_m5xazuCAKwRUEoIn5drdQu3zvJ6IoZkue6H0wfZSn26GryGMnCPH/s1280/forn3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="1280" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGc0qL6px9FG4sOcudRdlX1cSFyHgbMu8VLRu4D6xYjp-k9_-y6KGP8br_B3yKULKJyjYzkxkabMpn0By0l9ceZ8d8oRMsoSl88PgDtYutCu5hCn7I7Hc1xxYQZNyZRVdwsO8PF3V_m5xazuCAKwRUEoIn5drdQu3zvJ6IoZkue6H0wfZSn26GryGMnCPH/s320/forn3.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Masdovelles assegura que abans i després de la guerra de Joan II el forn va
coure pa cada dia. Es pot preguntar als veïns Gual, Blancafort, al notari
Bartomeu Llopis i al teixidor Joan Escardó que ara viu a Barcelona, a Joan
Rufet, Bernat Escardó i altres, tots veïns del carrer de la Parellada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Un altre aspecte de la causa del procés és que en diferents anys (no es
diuen quins) els preveres Jaume Montserrat, Joan Sabater i Bartomeu Roig,
pagaven cens al Masdovelles, perquè aquest els hi va vendre la casa on està
ubicat el forn.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Pena imposada als Masdovelles<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La Batllia general de Catalunya per cobrar les rendes/cens que li devia els
Masdovelles va embargar les dues cavalleries (patrimoni de cases i terres
concedit a un cavaller/noble) que cobrava Guillem Joan de Masdovelles en el terme
de Vilafranca del Penedès (terres i cases situades al carrer de Sant Pere) i
altres cens que cobrava del monestir de Santa Clara de Vilafranca i del poble
de Santa Coloma de Queralt.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Finalitza el procés el procurador fiscal, el representant de la Batllia
General de Catalunya, que la demanda és justa, ja que els Masdovelles tenien el
domini a canvi de pagar el cens al rei durant vint-i-nou anys. I que tot el que
es diu és veritat i dicta sentència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Francina, la viuda del mercader Joan Gual, va renunciar a posseir els drets
del forn i a cobrar alguna indemnització. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El 1499 sabem que el forn està en marxa i és domini dels Masdovelles. Es
parla d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">super</i> forn, que cal
entendre molt més gran que el vell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #414141; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">En el segle XVI el forn passa a altres mans pagant el cens reial. El 1546 en un acte a la
parròquia de Moja es signa una concòrdia entre el flassader de Vilafranca Damià
Arlés i el paraire Antoni Amat. El segon dona llicència al segon perquè pugui agafar
llenya del seu bosc pel funcionament del forn de la Parellada: “...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">pugi prendre la llenya que tirarà per dit
forn...Damià li donarà la tercera part del pa que es farà en dit forn i la
meitat de la cendra</i>...”.<o:p></o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-86822169298571664942023-12-22T07:04:00.000-08:002023-12-22T07:04:36.107-08:00La Capella dels Socors/ Sant Pelegrí (1305)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7v88xXMGGBwn1COkn4AgsC_TQwcVWK9pT0p1SZUfSjKbS_gY-Yv4eh3jc6jcfA0JDSGhqLF2EbQ5cvk7MLW5qSNPbKYagCQk8qwTCShUlL_mfAdtTt7X8JoIWPrU4Yn-ZejDPOOHNQs5VqBP9xYmdd3qnQ7Hn3NEWZs6Qi54LGTipL3SKbETNHiU48pOZ/s3968/P1010024.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7v88xXMGGBwn1COkn4AgsC_TQwcVWK9pT0p1SZUfSjKbS_gY-Yv4eh3jc6jcfA0JDSGhqLF2EbQ5cvk7MLW5qSNPbKYagCQk8qwTCShUlL_mfAdtTt7X8JoIWPrU4Yn-ZejDPOOHNQs5VqBP9xYmdd3qnQ7Hn3NEWZs6Qi54LGTipL3SKbETNHiU48pOZ/s320/P1010024.JPG" width="240" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
Capella de Sant Pelegrí de Vilafranca del Penedès està situada a la plaça Jaume
I, davant de l’església de Santa Maria. La propietat és del Bisbat de
Barcelona. Gràcies a un conveni entre el Bisbat i el Vinseum amb la condició
que el museu s’encarregui del manteniment, amb el vist i plau de l’Ajuntament
de Vilafranca, la capella s’utilitza per algunes exposicions organitzades per
Vinseum. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
capella ha tingut diverses reformes, obres en anys 1967/70/80/81/2008... Durant
aquestes obres s’han trobat teules romanes en el subsòl de la capella; sitges i
enterraments de teules i d’àmfores; fragments de llànties, àmfora romana,
trossos de molí fragmentat, aspectes aquests que hom pensa en un moment romà
tardà, al voltant del segle V. També es trobaren tombes datades en un alt
medieval o potser romà tardà, tot i que van semblar medievals, ja que els
braços flexionats i creuats sobre el pit poden indicar aquesta època. Dins de
la tàpia d’un dels murs aparegueren ceràmiques dels segles XIV i XV. En aquí es
localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment. També en el
1980 van aparèixer monedes que podrien ser romanes i altres enterraments. Va
ser l’any 1981 quan, es va cobrir la capella, després d’estar-hi durant
quaranta anys el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Monumento a los Caidos</i>”
i descoberta degut a la destrucció en la guerra civil, l’any 1934.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És
molt probable l’existència d’un passat romà abans de la construcció d’aquesta
capella. Abans de la Vilafranca medieval hi podria haver-hi hagut una vil.la
romana. Com a mínim aquests troballes així ho podrien indicar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Res
no es construeix a sobre de res. La capella estava construïda sobre restes
romanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
història de la capella resta esfumada en el temps, segons alguns. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A la
dècada dels 60 foren descobertes unes finestres romàniques i tot seguit una
torre es diu del segle XIII, a darrera mateix de la capella de Sant Pelegrí.
També es varen trobar unes pintures dins de la capella. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Les
excavacions que es van fer l’any 2006 dins de la capella s’hi van trobar setze
enterraments amb vint-i-vuit individus i una estructura funerària subterrània,
que hauria tingut la funció d’ossera. Es trobà també un forn amb marques d’haver
estat utilitzat com a lloc de combustió i que hauria estat cobert amb una volta
segurament per a fondre metall, potser per fer les campanes de la capella i/o
de l’església de Santa Maria. Es trobaren uns murs anteriors a la capella que
formarien part d’una construcció prèvia, la casa dels Anglès possiblement.
També dues sitges, una de grans dimensions. Aspectes aquests que ens ajuden a
confirmar l’antigor d’aquest espai i que ens porta a l’origen de la vila.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnnqef1xxPyeraVddBVNibagyAwx4RwEIQwPQYFa7Ep4R6PuQux4Auvt3tp33-iU-C9HdLI0aL52CmiuoE1qV6orNYh671dbikeEWl0xKdBiFtLBT7hzh1yFuXMV-CuNLWhGQpUW-9Za5mz2I0N__hipskgXrjp82Fwkz_kDEBYC34jHpdndwaPqYBHXuH/s3968/P1010021.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnnqef1xxPyeraVddBVNibagyAwx4RwEIQwPQYFa7Ep4R6PuQux4Auvt3tp33-iU-C9HdLI0aL52CmiuoE1qV6orNYh671dbikeEWl0xKdBiFtLBT7hzh1yFuXMV-CuNLWhGQpUW-9Za5mz2I0N__hipskgXrjp82Fwkz_kDEBYC34jHpdndwaPqYBHXuH/s320/P1010021.JPG" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La capella dels Socors. L’hospital i
els Trinitaris<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
capella es creu construïda en el segle XIV i estava dedicada a la Verge dels
Socors. El nom de Pelegrí el va canviar Francesc Jeroni Babau, degut a que ell
va ser propietari de les cases i la capella que havien pertangut als Trinitaris
l’any 1595 i tenint en compte la capella construïda pels trinitaris de Sant
Hilari al lloc anomenat la Pelegrina de Vilafranca, avui desapareguda. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">D’aquesta
capella de Sant Hilari durant el primer terç del segle XIX Cayetano Barraquer
ens comenta: al lloc septentrional de Vilafranca del Penedès, a una distància
de dos quilòmetres encara avui es veuen les ruïnes de l’antiga capella de Sant
Hilari situada entre la creu de la Pelegrina i el poble de La Granada. Aquesta
capella i el seu edifici foren el primer alberg dels trinitaris. Després van
passar a la plaça de l’Oli (actualment plaça Jaume I) davant la porta principal
de l’església de Santa Maria, al costat de la capella de Sant Pelegrí, fou
l’església dels trinitaris. Així va ser. Molt probablement la capella de Sant
Hilari. Aquest sant va escriure “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Trinitate
Libri XII. S. Contra Arianos s. De Fide</i>”, la seva obra més important, que
la va acabar l’any 360. Conté una exposició completa de la doctrina de la
Trinitat, una exposició dels principis que l’avalen i una refutació de tots els
arguments dels heretges. Se sap també de l’advocació de Nostra Senyora dels
Socors per part dels frares Trinitaris. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI0RlG5_EhxXw5bYxgO_35xhy8vxhsY8oaRFbo_zXcqi43S3ljfKYeXp8vd-DyY2DN0O-oIjTuoCu8pSAKfHiGrNV9fuIkzmIo-fPxbljcF6hZ_xJRzijh7XwHFOHV0BEXqZg8DwO3PZAaDxuPIyQOSNw3n_5KAnr5Yqm1oUapmClDgd5fizShyphenhyphenybuSFYw/s2388/IMG_3121%20Croquis%20Vilafranca%201872%20AHCOAC.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2388" data-original-width="1889" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI0RlG5_EhxXw5bYxgO_35xhy8vxhsY8oaRFbo_zXcqi43S3ljfKYeXp8vd-DyY2DN0O-oIjTuoCu8pSAKfHiGrNV9fuIkzmIo-fPxbljcF6hZ_xJRzijh7XwHFOHV0BEXqZg8DwO3PZAaDxuPIyQOSNw3n_5KAnr5Yqm1oUapmClDgd5fizShyphenhyphenybuSFYw/s320/IMG_3121%20Croquis%20Vilafranca%201872%20AHCOAC.JPG" width="253" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
capella dels Socors/Sant Pelegrí la daten l’any 1334, però en realitat va ser
l’any 1305 quant els prohoms de la Universitat de Vilafranca del Penedès, el
rector de l’església de Santa Maria de la vila i l’orde de la Trinitat es posen
d’acord en edificar un hospital per pobres i malalts conjuntament amb la seva
capella. La capella té llicència del bisbe Barcelona aquest mateix any 1305 i
que pugui tenir una campana i que els frares trinitaris puguin acceptar
almoines per a la manutenció dels pobres de l’hospital. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
data del document és clara fou el 17 de maig de 1305. Hi ha una còpia d’aquest
acord en un registre que conté textos dels anys 1331 a 1334 i d’aquí l’error de
datació. El notari que firma el document és el notari Marc Ferrandell de
Vilafranca. El frare trinitari que signa els documents és Guillem Granell. El
rector de l’església de Santa Maria també hi signa, és Romeu de Montoliu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
situació de l’hospital i capella es fa al lloc de les cases d’Angelaria una
paraula derivada d’Anglesola. Sabem de la viuda de Jaume Anglès, de nom Guillema,
alies Anglesola. Jaume va comprar les rendes reials de Vilafranca l’any 1330.
Era propietari de varies cases de la vila. Es troba en documents a partir de l’any
1275.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’any
1582 els Trinitaris es van traslladar a l’hospital del Sant Esperit d’origen
també medieval el 1272, a l’actual carrer de la Font i on hi ha actualment l’església
de la Trinitat. Les diferents parts de l’hospital, dels seus horts es van vendre
a particulars. La capella dels Socors i espais propers van ser propietaris
primer la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria i posteriorment el
noble Francesc Jeroni Babau i la seva família fins a finals del segle XVII. Durant
aquest temps va tenir moltes reformes. I va canviar de nom amb la de Pelegrí. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVpfADF3QQwpMyoPM9pRFCCQgGGsfGBddS5RsxZrabkhe7rNQvDp_zcPV_y_b1-i4JTQ1rwkxdSGD3rwy2pG_PlrpmhDfs7aLdS8c1qfy2ZbMmf5xRaFbbqg6ay2vULAtIE0v3pYtUnSFLaBorNMvltF-zTOVCt4EuH73H9ZZ75miQs6DB5EUukVYkWheb/s2799/img830.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2799" data-original-width="2144" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVpfADF3QQwpMyoPM9pRFCCQgGGsfGBddS5RsxZrabkhe7rNQvDp_zcPV_y_b1-i4JTQ1rwkxdSGD3rwy2pG_PlrpmhDfs7aLdS8c1qfy2ZbMmf5xRaFbbqg6ay2vULAtIE0v3pYtUnSFLaBorNMvltF-zTOVCt4EuH73H9ZZ75miQs6DB5EUukVYkWheb/s320/img830.jpg" width="245" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La capella de Sant Pelegrí és la del
Palau Reial?<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
Palau Reial situat al costat de la capella dels Socors té el seu origen en l’any
1230. A l’any 1285 hi va morir el rei Pere el Gran. El primer fill seu, Alfons
el Franc amb un document de cancelleria datat el 1290 -cinc anys després de la
mort del rei Pere - ordena que part de les rendes reials que es recullin a
Vilafranca serveixin per a construir una capella dins del palau reial en honor
al seu pare.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Sempre
he cregut que la capella del palau que es deuria construir a principis del
segle XIV – com també la de Sant Pelegrí- era la que es dirà de Sant Bernat i
que estava situada en direcció al carrer actual del mateix nom. A més data la
seva construcció a l’any 1308, que és quan els frares del Cister, del monestir
de Santes Creus, que van comprar el Palau aquest mateix any. Hi celebrava la
missa el frare majordom del monestir. Res a veure amb la dels Socors/Pelegrí.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAXBYC5ooKWk6A2E04RaMiXxj70zB1o6FNrasuHFMNnP0NZxTBKQBFUMp4vKrC79Bb0Zv2flFqN6DCIjvAp5OyKiKBFj0WVxVyFVcf-aBEEyLspfev1pN4I4KGx3k88270YhLAWcy2UmIzqHirIMQIO6i2kJWzDkOTZZAcqy8X72LTbjGaeVbJtQhHezri/s2693/img803.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1889" data-original-width="2693" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAXBYC5ooKWk6A2E04RaMiXxj70zB1o6FNrasuHFMNnP0NZxTBKQBFUMp4vKrC79Bb0Zv2flFqN6DCIjvAp5OyKiKBFj0WVxVyFVcf-aBEEyLspfev1pN4I4KGx3k88270YhLAWcy2UmIzqHirIMQIO6i2kJWzDkOTZZAcqy8X72LTbjGaeVbJtQhHezri/s320/img803.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
capella dels Socors o de Sant Pelegrí va ser l’església del monestir de la
Trinitat, que va ser cremada l’octubre de l’any 1934, quedant solament els arcs
gòtics de la coberta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p><span style="text-decoration: none;"> </span></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-13667118945163263612023-10-22T04:03:00.002-07:002023-10-22T09:32:09.024-07:00Santa Oliva i el Priorat<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6YDmImIloMks9xOPNyoGeY16JKESdeqJHLxsfs1lL0snYMBINqtQ3rvZp1OLVMTFQomIFFDy95EY9ByxTS0854kKJtJMSWTW_GseiMdGHXMxjb8P8C-wsGqoAhyphenhyphengdzAZU2-od4lLbIYp7yrAV0uO-McpUO5DMx9nLHILrAW7b7Vb4XzpvhjEOjp743kfa/s455/Oliva%202.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="455" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6YDmImIloMks9xOPNyoGeY16JKESdeqJHLxsfs1lL0snYMBINqtQ3rvZp1OLVMTFQomIFFDy95EY9ByxTS0854kKJtJMSWTW_GseiMdGHXMxjb8P8C-wsGqoAhyphenhyphengdzAZU2-od4lLbIYp7yrAV0uO-McpUO5DMx9nLHILrAW7b7Vb4XzpvhjEOjp743kfa/s320/Oliva%202.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">La
zona llana de la comarca del Baix Penedès, en la conca del torrent de la
Bisbal, o del Vendrell, pertanyia bàsicament al monestir de Sant Cugat del
Vallès, en bona part per antiga donació o confirmació del rei franc Lluís
Ultramar l’any 938.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">L’any
1011 el comte de Barcelona. Ramon Borrell, la comtessa Ermesen i els bisbes
Deusdedit de Barcelona, Borrell d’Osona, Pere Girona i Ermengol d’Urgell,
autoritzen a l’abat Guitard de Sant Cugat poder donar les terres situades a
Santa Oliva on es va edificar el castell i l’església. El monestir va concedir terres
a Isnabert pel seu repoblament, mantenint-se certs drets, construint-se una
casa i una torre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
1018 el comte Borrell confirmen a Sant Cugat l’alou de Santa Oliva, afegint el
alous de Moja i Albinyana. Més tard els terme de Santa Oliva, Calders i
Castellet (1037).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ramon
Isnabert i família donen a Agela i altres un alou que tenien en el castell de
Santa Oliva el 1045. El prevere Guillem, amb motiu d’un viatge a Jerusalem el
1130, dóna a la seva germana i família totes les terres que en el terme del
castell de Santa Oliva, amb la condició, però, que si torna de la ciutat santa
les pugui recuperar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
1158 el bisbe de Barcelona va concedir les església de Sant Julià, al castell,
i de Santa Maria al monestir de Sant Cugat perquè s’hi establís un priorat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnl5SwrutsbbAWnNbSI-ZcoQE1Otb0Lk77_YQGD-HhFnGbYgs6mUB-SCgIZH_yQNJl208ONroeatyT7roV4gk4S95jYy-x5tyHNDgJqyNMqEF22O_I62MuygRv_TrjLo5GYsEP4zl6LVxb5Qdsnk14gAg-UCV6ynKG2G06DpUiOiT8KikFrOk6t5cULkwS/s1600/Oliva1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1197" data-original-width="1600" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnl5SwrutsbbAWnNbSI-ZcoQE1Otb0Lk77_YQGD-HhFnGbYgs6mUB-SCgIZH_yQNJl208ONroeatyT7roV4gk4S95jYy-x5tyHNDgJqyNMqEF22O_I62MuygRv_TrjLo5GYsEP4zl6LVxb5Qdsnk14gAg-UCV6ynKG2G06DpUiOiT8KikFrOk6t5cULkwS/s320/Oliva1.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els nobles Santa Oliva <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Durant
els anys següents Santa Oliva hauria patit els efectes d’una ràtzia dels
almoràvits. A mitjans del segle XII, es va reconstruir, el lloc va passar al
llinatge dels Santa Oliva que van mantenir diferències amb el monestir de Sant
Cugat. Els primers van ser Guillem i el fill Ramon de Santa Oliva, que també
van ser castlans del castell de La Granada (1143). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">També
familiars foren Pere de Santa Oliva, que fou sots-castlà del castell d’Eramprunyà
i Berenguer de Santa Oliva, abat del monestir de Sant Cugat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Una
sentència del 1183 donava el castell i terme a Bernat de Santa Oliva (germà de
Berenguer) però sota la senyoria del monestir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un Guillem
de Santa Oliva és acusat en una altra sentència promulgada pel veguer reial
Jorba el 1238 sobre el castell a favor del monestir de Sant Cugat. De resultes d’això
Saurina de Santa Oliva ven el castell al monestir uns anys després (1243).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Familiars
dels Santa Oliva van ser els nobles Vernet, senyors d’un alou de Sant Marti
Sarroca, que anys després demanen el seu dret sobre el castell en una altra
sentència contra el monestir. Reben una compensació econòmica per part del
monestir (1248). Es pot deduir la importància per part del monestir de Sant
Cugat del Vallès en tenir la plena propietat del castell, de l’església, el
priorat i del seu terme, com a senyor/institució feudal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">A
partir de finals del segle XIV sorgeix en la documentació la Universitat de
Santa Oliva entre ells persones de cognom Santa Oliva, un total d’unes quaranta
persones hi forment part l’any 1382. És en aquests anys que el castell passa a
tenir dret feudal el rei Pere el Cerimoniós.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjot3DXBEHFPEbk8l74YlDnbk56x3SpAeBEDL3V5X7U1htFsLIkxHNRguotfjA6v3roCCed07dsNFlcHpUK81JgEkAC1O6JaGgQoV85uJJ6YWTONhhKRMtjNkU1CPm54tr5fiwn1uqVbmAZ7P2pKxDE-CrKBS1X2hhY7RQnCjFQlWY9hyphenhyphengJp7R-THnb1XdN/s990/Oliva3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="557" data-original-width="990" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjot3DXBEHFPEbk8l74YlDnbk56x3SpAeBEDL3V5X7U1htFsLIkxHNRguotfjA6v3roCCed07dsNFlcHpUK81JgEkAC1O6JaGgQoV85uJJ6YWTONhhKRMtjNkU1CPm54tr5fiwn1uqVbmAZ7P2pKxDE-CrKBS1X2hhY7RQnCjFQlWY9hyphenhyphengJp7R-THnb1XdN/s320/Oliva3.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Priorat de Santa Oliva <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Es
diu que el priorat de Santa Maria de Santa Oliva, fou creat a partir de la
donació del bisbe de Barcelona del que es té notícies des del 1173, es devia
establir a l’església de Santa Maria, coneguda com la Rectoria o El Monestir,
però, després que els benedictins del monestir van comprar el castell, van
passar el priorat a Sant Julià, mantenint les funcions parroquials de l’església
de Santa Maria. Es diu que al segle XV ja no hi havia cap monjo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
1303 en una visita pastoral del Bisbe de Barcelona a l’església de Santa Oliva
(no especifica quina és ni es parla de Priorat) es diu que el frare Ramon de
Sant Marti és monjo i administra l’església. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">L’any
1403 hem trobat un document on l’encapçalament diu: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">capítols sobre la comanda de l’església i del Priorat de Santa Oliva i
el seu servei”</i>, per tant diferenciant dos edificis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">En
son només quatre. El primer ens diu que el prevere Antoni Marti de Vilafranca,
com a procurador del frare Bartomeu Garriga de l’orde Sant Benet, prior del
Priorat de Santa Oliva encomana l’església del dit Priorat i del regiment de la
cura de les ànimes del Priorat al prevere Pere Alzina de Vilafranca, des de la
passada festa de Sant Joan, durant un any. El segon capítols només aclareix que
el prevere Alzina ha de tenir residència a la casa del Priorat. El tercer que
ha de tenir contínuament un prevere i dos escolans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquestes
escolans faran servei a l’església i la casa del Priorat (Santa Maria) i també
en l’església que és dins del castell de Santa Oliva (l’actual Verge del Remei,
abans Sant Julià), així com els diumenges, les festes entre setmana i en els
dies que no siguin festa, segons és acostumat a fer els serveis. Tot i així pot
tenir només un escolà, si volgués.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
quart capítol ens diu que el seu salari ha de sortir dels casaments, testaments
i altres activitats acostumades a fer en les esglésies. Tot ho haurà de fer per
autoritat del prior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Dedueixo per tant, que tot i que el Priorat benedictí de Santa Oliva a partir del segle
XV està abandonat hi té encara un poder feudal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-36499953962016467192023-09-11T09:08:00.000-07:002023-09-11T09:08:18.328-07:00L’Hospital del Sant Esperit de Vilafranca del Penedès (1272)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJbLzpDFHoY9EcdkBo0ioQlHx5_6hranEzj0tgZVN7_MIEVbFvJY12mwfwzq7j9YlX6Xhsozf52Jn9LdcDraYVqfd4iUt9Ukedls9YcnNlaS0caM7g4xQ18dWsnD_HeeuI_JyBymMd2CUCrnAovWr5hgkeCYNdcIyu3oydBxNcE-KI-JNVW1GPfFO0lpSM/s3968/Trinitat.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJbLzpDFHoY9EcdkBo0ioQlHx5_6hranEzj0tgZVN7_MIEVbFvJY12mwfwzq7j9YlX6Xhsozf52Jn9LdcDraYVqfd4iUt9Ukedls9YcnNlaS0caM7g4xQ18dWsnD_HeeuI_JyBymMd2CUCrnAovWr5hgkeCYNdcIyu3oydBxNcE-KI-JNVW1GPfFO0lpSM/s320/Trinitat.JPG" width="240" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">De l’Arxiu de la
Comunitat de l’església de sant Just i Pastor de Barcelona un document en
pergamí diu: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hospital de Vilafranca:
Aquestes són les santes indulgències e perdons per diversos sants pares
apostòlics de Roma donats e atorgats a tots los benefactors confrares de l’orde
e hospital general del Sant Esperit.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Lo qual hospital es dit general per tot com si
són nodrits los infants orfes e totes les setanta-dues malalties que en cars de
hom e de fembra són posades, si són acollides e proveïdes. E per e complidament
si són complides les set obres de misericòrdia. Primer jutja si hi ha, donar e
atorga a tots los confrares e benefactors del dit hospital del sant Esperit,
vers penitents e confessants, a dins e any se confessaran, après que rauran
saldes nostres indulgencies ara en les festes següents...”<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El mercader Pons
de Gualbes pels vols de l’any 1396 feu reconstruir l’hospital del Sant Esperit
de Vilafranca del Penedès. El pergamí anterior es trobà en les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">notes</i> a l’arxiu de sant Just i Pastor
sobre la família Gualbes.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La fundació <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">De fet va ser el
setze d’agost de 1272 Bernat Llobet, veí de Vilafranca, el seu ofici podria
haver estat advocat, qui va fundar l’hospital del Sant Esperit per als pobres i
malalts de la vila en honor de Déu, de la Verge Maria i de Tots els Sants. Estava
situat al raval, a l’actual carrer de la Font. Seria el segon hospital per a
pobres i malalts construït a la vila, en aquest cas dins de la muralla. El
primer fou el de Sant Pere, a extramurs l’any 1200.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’any següent, el
1273 ja és un fet El bisbe Arnau de Gurb concedeix el permís. A més concedia
que l’hospitaler i la seva família, els malalts residents i allitats, els
fundadors i els patrons i els seus hereus es puguin enterrar en el cementiri
adjunt, oficiant el rector de la casa les misses. A més la construcció d’una
capella al costa “...<i>damus et concedimus predicto hospitali et capelle
eiusdem quod presbiter ipsius capelle possit confessiones audire et penitencias
iniungere et alia sacramenta ecclesiastica conferre pauperibus infirmis
jacentibus et residentibus in dicto hospitali et familie signate et
hospitalario eiusdem hospitalis...”.</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">
el castlà Bernat de Vilafranca l’any 1294, en el seu testament, és un dels que
fa deixes als malalt de l’hospital del Sant Esperit, deu sous.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El bisbe de Barcelona vol saber quins son els rèdits que rep la capella
del Sant Esperi l’any 1339: “...<i>per si eren n’hi havia prou per la
institució d’un benefici...”</i> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El 1413 a
l’hospital hi ha onze llits per a homes i quatre per dones. L’edifici s’anava
fent vell i part de les construccions (tot i haver-ne arreglat Pons de Gualbes)
estaven caient, segons una visita pastoral que es va fer aquest mateix any.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW8ueOjWTv2I5azsTrpMGZ-7w_VoDigV9XNH5qcq6PPQ48MNvQkNio7LZzhkvO1BcgQx_qlaJUDL4u8Z0CcJMJveGZhxthcts9S_dbBU6Jw3qktH30y0oNlDRSrvkXaIX0YRdW_mtGtl_GmLG4QgDdmnb_Mk5wHYaJ0Da3J4wOGtWVHTsq5-MyBKcqLp8G/s3472/Trinitat-2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="1698" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW8ueOjWTv2I5azsTrpMGZ-7w_VoDigV9XNH5qcq6PPQ48MNvQkNio7LZzhkvO1BcgQx_qlaJUDL4u8Z0CcJMJveGZhxthcts9S_dbBU6Jw3qktH30y0oNlDRSrvkXaIX0YRdW_mtGtl_GmLG4QgDdmnb_Mk5wHYaJ0Da3J4wOGtWVHTsq5-MyBKcqLp8G/s320/Trinitat-2.JPG" width="156" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’hospital del Sant Esperit (segle XIV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un dels beneficis
de la capella del Sant Esperit va ser amb invocació de la Verge Maria. L’any
1374 els patrons del benefici Geraldona, viuda de Pere Arboç i Ramon Pellicer
son els que el funden, o sigui, podien disposar de les rendes que eren deixades
en testaments al dit benefici. El prevere Arnau Avellà fou el primer hospitaler
i administrador que es troba en la documentació (1381).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El prevere <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gerald Arbós</b>, fill de Geraldona i Pere,
va ser hospitaler i administrador de les rendes de l’hospital Sant Esperit
(1383-93) en nom del seu segon fundador el mercader Pons Gualbes, que vivia a
Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En el seu
testament (1401), Gerald Arboç deix cent sous a l’hospital perquè es comprin
flassades pels llits. També una vànova prima de drap de llençol amb ondes de
cinc fils, que està en la cambra on jeia. La qual vol que serveixi per a cobrir
els cossos. Al servei de la capella en honor del Sant Esperit, deix un missal
que posseïa. A la seva mort es fa un inventari del lloc en la cambra on estava
instal·lat: una bossa amb dos-cents florins que ordena repartir pels pobres de
la vila en el seu testament; un arquibanc en la cambra on dormia; deix dues
tasses de plata esmaltades al seu nebot Francesc Golet; a un altre nebot, el
Pere Monistrol li deix una vànova, una flassada, un breviari i dos llumeners de
plata amb peus. També li deix una casa situada al carrer Puigmoltó de
Vilafranca on hi ha tres botes grans i un cup situat al celler. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Moltes son les
deixes del segle XIV en testament que van dirigides a l’hospital i capella del
Sant Esperit. Quantitats entre cinquanta sous i dotze diners. Una més elevada
és la que deix Gerald Puig originari de la població de l’Albà (Tarragona), onze
lliures i mitja (1384).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El següent
hospitaler i administrador de l’hospital del Sant Esperit va ser el prevere
Arnau Abellà (1408-1448). Era oriünd de Peralada (Alt Empordà). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2LntoiTlJj70hg3fY8MUKwmU3S5DYWrStgq7reOPmbMNXrKta2Dgu6QFLQRLNu-CVTNvlWT0NSPcmNFBMRm_hP9a3VUpBzuhJCcDpwkwHnzs5wXcucC6HZOhTUB4g9wQA9pH20anqPT2XaHmR2NYtkYXfWH-o1stzjIqTWEglFniXi0o30dfeSKFybU9m/s1683/img801.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1122" data-original-width="1683" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2LntoiTlJj70hg3fY8MUKwmU3S5DYWrStgq7reOPmbMNXrKta2Dgu6QFLQRLNu-CVTNvlWT0NSPcmNFBMRm_hP9a3VUpBzuhJCcDpwkwHnzs5wXcucC6HZOhTUB4g9wQA9pH20anqPT2XaHmR2NYtkYXfWH-o1stzjIqTWEglFniXi0o30dfeSKFybU9m/s320/img801.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’hospital (segle XV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">És a finals del
segle anterior i primers anys d’aquest que es construeixen al costat de
l’hospital diferents edificis o cases particulars. També l’hospital hi té parts
annexes on s’hi viu, llogades per l’administrador.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Maria, muller de Ramon Pellicer viu en una
casa prop del Sant Esperit (1381); pallissa del mestre Ramon Banyeres a prop
hospital (1387); Bernat Tomas, Pere Gual i Ramon Mateu viuen en cases de
l’hospital (1399); Joan Puig viu en una casa prop hospital del Sant Esperit
(1407)...un carrer just al costat es deia de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">les males arts</i> (l’actual Trinitaris): el sabater Francesc Colomer
ven al sastre Andreu Rabassa una pallissa al carrer de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">les males arts</i> prop l’hospital del Sant Esperit (1387).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Alguns noms de
malalts podem trobar en els documents: el ballester George Armengol de
Barcelona, paga a l’hospital, pels dies que hi va estar la seva muller Antonia,
vint sous (1416).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El 1438 el
prevere Guillem Malet era el posseïdor del benefici del Sant Esperit de
l’hospital. Patrona del benefici de l’altar de Sant Joan i Santa Maria,
constituïts en la capella del Sant Esperit era la monja de Santa Clara de
Vilafranca, Maria Pellicer el 1445. Uns anys després el patró era el burgès
Rafael Pellicer (1497).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3zvVfiiQ6rzdqoQ9Gkp21fmy5N4MotobiWPb7EpJthW8ZCsVG5AhmKI_efQSrZb2iBjnoIkFYd6iC43aT-lXptbVeB2x893Bbj9oYRQXKq2vVMJYJV0ezewhf4AO0wwiyJwSXbH2cqOIjvUNT1KMjSJrw1UflN0x_ogsvPTt8ByDx128gN1LxqfR3BRAW/s3968/Trinitat-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3zvVfiiQ6rzdqoQ9Gkp21fmy5N4MotobiWPb7EpJthW8ZCsVG5AhmKI_efQSrZb2iBjnoIkFYd6iC43aT-lXptbVeB2x893Bbj9oYRQXKq2vVMJYJV0ezewhf4AO0wwiyJwSXbH2cqOIjvUNT1KMjSJrw1UflN0x_ogsvPTt8ByDx128gN1LxqfR3BRAW/s320/Trinitat-1.JPG" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’any 1577
l’hospital del Sant Esperit té la capella amb dues campanes que pesaven dos
quintars. Dins de l’església hi havia un retaule del Sant Esperit amb les armes
dels nobles Gualbes de Barcelona. Hi havia també un altre retaules de Nostra
Senyora i Sant Joan i un altre de Santa Anna. Uns bancs amb les armes dels
Gualbes. Aquest mateix any els trinitaris es fan propietaris d’aquest hospital
traslladats des de la plaça de l’Oli, l’actual plaça Jaume I de Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’hospital estava
derruït. L’església no tenia sostre. Els trinitaris van reconstruir quasi
completament de nou. Ja va perdre la funció de ser un hospital per pobres i
malalts per passar a ser el convent dels trinitaris.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-61827618032759262032023-07-28T06:23:00.001-07:002023-07-28T06:25:47.512-07:00El castell de Mediona<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkEQRn-ZPitKqMW3_ng8BwPyafRL0pJJUe337o4a06AJcs7SB7kHIfX_5iOyr0LTH1Mrf0rDrDkW6j2nJ048jOt1cdCMDyPOBDiokLKq97WdWDeE71s7y8JM2s0yAgetPON0_WdqMy8ZeKXaTTP17d5zzq5XOl5YCRiD0M-q85E8hHOM1dgprkBcJ-Azur/s1000/me2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="1000" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkEQRn-ZPitKqMW3_ng8BwPyafRL0pJJUe337o4a06AJcs7SB7kHIfX_5iOyr0LTH1Mrf0rDrDkW6j2nJ048jOt1cdCMDyPOBDiokLKq97WdWDeE71s7y8JM2s0yAgetPON0_WdqMy8ZeKXaTTP17d5zzq5XOl5YCRiD0M-q85E8hHOM1dgprkBcJ-Azur/s320/me2.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">En aquest article volem deixar constància d’algunes dades
que ajuden a saber l’origen i evolució d’aquest castell medieval penedesenc.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Es diu que el topònim Mediona ja apareix documentat l’any
954 i el castell el 1011, en una donació a Sant Cugat del Vallès d’unes terres
(alous) i un molí situats prop del riu Bitlles. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">En quant al topònim em consta que la primera menció
documental és del 977 i la primera menció del castell de Mediona és el 984,
segons un pergamí conservat a Vic. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">S’han fet algunes excavacions al castell, crec que una de
les últimes va ser l’any 1991. Les troballes van ser poques relacionades amb el
seu origen. Potser caldria fer-ne de noves i en llocs encara verges al voltant
del castell o altres indrets del terme.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Terme del
Mediona medieval<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">El 1019 Gotmar, pagès de Mediona ven unes propietats
situades en el terme del castell de Mediona, a Riu de Bitlles. El 1031 el pagès
Guila permuta amb l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès un alou (casa,
corral, terres i vinyes) situats a Olèrdola per un altre situat en el castell
de Mediona, al lloc dit Verz.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Bonfill, fill d’Esteve Bonfill, habitants de Mediona,
venen a Gilabert i la seva muller Emima, un alou prop de Riu de Bitlles. Està
situat prop de la terra de Geriberga, del Mont Pedrós (muntanya de 54 metres
situada al terme de Mediona), d’un lloc dit Palau (un antic palau del castell?)
i la muntanya dita Pedra Aguilar (1053).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Es diu que el bisbe Borrell de Vic encomanà als primers
castlans, l’any 1015, el repoblament i defensa dels territoris més extrems del
bisbat. Com hem vist ja hi vivia gent abans d’aquesta data.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Ramon Hug ven a Guillem Dalmau i la muller Agnés el dret
de cobrar cens sobre una terra que fou dels seus avis, situada en el terme del
castell de Mediona i de la parròquia de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sant
Quintí</i> (1115).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Els documents ens ajuden a saber l’origen d’altres
topònims a partir de senyors/cavallers que s’havien repartir el territori per
cobrar-hi rendes: Pere de Conilles ven al seu germà Berenguer de Conilles, la
part senyorial/feudal que té d’herència del seu pare, situada a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Conilles</i>, en el terme de Mediona (1200);
Guillem de Conilles amb la muller Ermessén i la seva mare Eliarda, venen el mas
de nom la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Torre de Puigmoltó</i>, amb
totes les terers, fruits i drets senyorials, situada al castell de Mediona a
Berenguer de Gallissà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i aquests la venen
al monestir de Santes Creus. A canvi l’abat del monestir accepta com a monjo
del monestir a Guillem de Conilles (1201).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">També Guilla, muller de Guifré, ven a Baró, unes
propietats situades en el terme de Mediona, al lloc dit <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Riu de Bitlles, prop</i> de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’església
de Sant Quintí</i>. Les tenia per empenyorament, a causa d’un deute, que li
havia fet Sabida. Estan situades a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">carrerada
que va fins a Sant Qu</i>inti...(1201).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">En temps de núpcies, Guillem de Conilles (no es deuria
fer monjo) fa una donació a la seva muller Ermessenda de la propietat, dret i
jurisdicció del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mas Celada</i>, situat a
la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Torre de Puigmoltó</i> (1202).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Guillem de Mediona cobrava rendes al castell de Miralles
(els senyors/castlans eren els Cervelló) L’abat del monestir de Santes Creus el
porta a judici al·legant que li pertany a ell cobrar-les (1234).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">En diferents documents es troben cognoms Mediona, que
probablement son originaris d’alguns llocs del terme, com per exemple: les
cases de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bernat Ramon de Mediona,</i>
situades a Santa Perpetua de la Moguda (1126).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiZh5TOljpOCOjx8S03ElFPhENeMieSGaVXSi8gPj1OntRZK5FVctQvOFszc7tpvo1Jy16yPBwmbL7As5jKKjub1DLbvFxNR3aQihsi6QLndaC4dVOH7ye_NXMiZf5c7n3TE8mfTXJ0zyf-DfVBCsJcDCZHgeuOPEZqYWQ-jLbnRQnhw1plLA8OgOxEIG5/s260/me1.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="260" data-original-width="194" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiZh5TOljpOCOjx8S03ElFPhENeMieSGaVXSi8gPj1OntRZK5FVctQvOFszc7tpvo1Jy16yPBwmbL7As5jKKjub1DLbvFxNR3aQihsi6QLndaC4dVOH7ye_NXMiZf5c7n3TE8mfTXJ0zyf-DfVBCsJcDCZHgeuOPEZqYWQ-jLbnRQnhw1plLA8OgOxEIG5/s1600/me1.jpg" width="194" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">L’església de
Santa Maria del castell <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Al recinte del castell hi ha l’església de Santa Maria. La
construcció podria ser del XII. És d’origen romànic. Consta d’una nau única amb
coberta de volta lleugerament apuntada. Al segle XIV s’afegí un absis poligonal
cobert amb volta nervada i en el XVIII es construí una capella neoclàssica. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Alguns rectors de l’església foren Arnau Busquets (1352),
Berenguer de Casaldoria (1374); Guillem Badoc (1393); Guilem Bados (1404); Pere
Torrella (1417); Bernat Ribes (1426); Sabem que hi havia l’altar de Santa
Maria, el de Sant Vicens (1374) i l’altar de Sant Pere (1417).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Els castlans
del castell<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">La castellania o castlania de Mediona està documentada el
1010, segons documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">A mitjans del segle XI el terme de Mediona estava
repartida per diferents senyors i per sobre d’ells el castlà major del castell
que cobraven rendes als pagesos que hi vivien.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Les rendes de la castlania eren repartides entre el
senyor i castlà en funció de la seva provinença geogràfica: tal tipus de cens,
era percebut sobre un tal veïnat, tal altre pertoca a la guarnició del castell.
Cada pagès era imposat pel castlà una part del vi de la vinya que hi
treballava. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Tenien tots els senyors/cavallers i castlans, més de
cinc, que percebien rendes en el terme diferents llicències excepcionals, com
per exemple, exempció de l’impost de cavalcada que s’havia de pagar al rei, en
els moments de la verema (1057).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">La castlania de Mediona rebia ingressos de les guaites,
del dret de guarda dels boscos, de guardar les vinyes i altres de parroquials
que rebien també els castlans, parts dels dits delmes (1059).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Els primers castlans i senyors feudals son Guifré de
Mediona i la seva muller Guisla (1011)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">El 1018 Guifré, amb Hug de Cervelló (senyor de
Vilademàger), com a marmessors del diaca Guillem, fan donació a la Seu de
Barcelona de terres i vinyes situades a Sarrià, situades en el terme de
Barcelona. El següent castlà en la documentació és Guillem de Mediona el 1033
fill de Sisemund d’Oló i net del vescomte de Girona Guinguis Mascaró.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Ramon de Mediona fill de Guillem va ser senyor i castlà
del castell conjuntament amb el seu germà Bernat de Mediona. El primer lluità
al costat de Mir Geribert contra el compte de Barcelona, Ramon Berenguer I, ja
que formava part del seu llinatge familiar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Un feu conflictiu en el terme de Mediona (1386)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">El
feudalisme (segles IX-XV) era el sistema polític econòmic i social creat durant
l’edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi
independents on el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de
tributs i treballs a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o
membres de l’Església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb
el rei de cada regió.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGFp8Ue42NZWPmlXyliUBNe27NnSFBGOruItdMQlZlU5xYd-EyIh730I-Dec1OSQeDIpgoXwO2uVpl3h3TiE_ZU0zzVWmhMRN7nOeaUriRKK7sq3FDUk6ABzexuhETeTocRU_qujURVM_HMa7crzI12LrnHSsJGqTL-EsBM_0fCcrTQvoNI454eBsspv-q/s1000/me3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="750" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGFp8Ue42NZWPmlXyliUBNe27NnSFBGOruItdMQlZlU5xYd-EyIh730I-Dec1OSQeDIpgoXwO2uVpl3h3TiE_ZU0zzVWmhMRN7nOeaUriRKK7sq3FDUk6ABzexuhETeTocRU_qujURVM_HMa7crzI12LrnHSsJGqTL-EsBM_0fCcrTQvoNI454eBsspv-q/s320/me3.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Un
castlà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern
d’una castlania que incloïa el castell i també el territori, anomenat feu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Molt
sovint cal diferenciar l’existència d’un castlà major i d’un castlà menor (feu
major o feu menor). El castlà podia ser un cavaller, molt sovint de procedència
noble, que rebia d’un vassall del comte l’encàrrec de tindre un castell, amb
les terres i drets que en depenien.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Un
feu era un conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en
posició preeminent (senyor feudal o castlà major) rebia de l’altra (senyor
feudatari, vassall o castlà menor) la prestació d’homenatge amb el corresponent
jurament de fidelitat, a canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament
dit (feu menor).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">El
segle XIV, que és el darrer període de la baixa edat mitjana, suposa un temps
d’una crisi generalitzada que prepara un canvi. Una davallada demogràfica se
suma a l’esfondrament del feudalisme. La lluita entre estats cada cops més
poderosos i centralitzats i el descrèdit de les institucions tradicionals
ajuden molt.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">És
una crisi política europea, però que va lligada a una crisi econòmica. Els
nobles, els feudals, els castlans, tenen por de perdre la posició privilegiada
que tenien.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Un
feu conflictiu es va donar en el terme del castell de Mediona, que molt
probablement es va originar a causa d’aquests canvis que s’estaven produint a
tot Europa, la crisi del poder feudal. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Una
lluita processal entre una dona, Sibil·la, casada amb segones núpcies amb el
noble Guillem Castelló, i familiar dels Barberà, castlans majors del castell de
Mediona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">La
pugna entre el que a ella li pertanyia quant a cobrament de rendes del terme de
Mediona, per haver estat casada amb primeres núpcies amb Bernat de Barberà i el
nou castlà major Asbert de Barberà, ens ajuda a construir una idea interessant
en com es repartien el territori de Mediona els castlans, com era aquest
territori i quins eren els seus principals vassalls.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Podem saber els drets i rendes que percebien els castlans i conèixer com
actuava la jurisdicció feudal en el territori seguint tot el procés.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Els castlans
i senyors feudals de Mediona del XIV i XV<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">Alguns d’aquests senyor/cavallers/castlans major o menors
que dominaven el territori de Mediona foren: Asbert de Mediona (1316); Ferrer
de Boixadors (1318); Guillem de Mediona reclama al rei que li pertoca el feu
(territori feudal) de la dona Beliana, viuda del noble Bertran de Castellet
(1325); el veguer de Vilafranca requereix formar un host (agrupar homes armats)
per socórrer als assetjats en el castell de Mediona, els veïns del terme no la
volen fer (1337); Ramon Berenguer de Mediona (1350); Pere de Tous (1358); Ramon
de Boixadors (1389); Asbert de Barberà, castlà de Mediona, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">del castell de Bolet, de la quadra de Pareres i d’Aiguamolls</i> (1391);
els Castellvell (1413).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">En alguns anys del segle XII part de la senyoria del
castell passà als Cabrera tot i que els Mediona van conservar altra part.
Després a la casa de Cardona, als Barberà...En els segles XIV i XV estava molt
repartit el terme del castell de Mediona en diferents senyors/cavallers que
dominaven diferents feus del terme.<o:p></o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-88976736616808176652023-06-28T02:08:00.005-07:002023-07-04T13:36:04.366-07:00La capella de Sant Hilari de Vilafranca del Penedès<p> </p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeQ7GVlE6_BMI4-PyhL5qoz3C3N9qoSh-9vmaR-znS83605vnGv3JRabH5h2pz0vy_5ZRsgn2RC9ijkMJ1qyYe7jS0nv6BNoj8p0U6l713i16lLnS8e4u31LzQYhiLHcbP4k0_6XcAHzu-85jvrPPGAcd_id_ioRarhM4iQw4HKUlzJew8vn36T3MPTCyy/s3222/Vilafranca%20P_MIna%20de%20Calandraix_03_05_2016_IVA_PICT9520%20(2).JPG" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2247" data-original-width="3222" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeQ7GVlE6_BMI4-PyhL5qoz3C3N9qoSh-9vmaR-znS83605vnGv3JRabH5h2pz0vy_5ZRsgn2RC9ijkMJ1qyYe7jS0nv6BNoj8p0U6l713i16lLnS8e4u31LzQYhiLHcbP4k0_6XcAHzu-85jvrPPGAcd_id_ioRarhM4iQw4HKUlzJew8vn36T3MPTCyy/w320-h223/Vilafranca%20P_MIna%20de%20Calandraix_03_05_2016_IVA_PICT9520%20(2).JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El camí que deuria anar a la <br />capella de Sant Hilari</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Sant Hilari de Poitiers va
ser un bisbe escriptor, pare i doctor de l’església nascut a principis del
segle IV, fins el 315, en Poitiers (França) i morí a la mateixa ciutat el 367.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Va rebre una educació
pagana, en una família de l’aristocràcia romana local però la passió per buscar
la veritat, el van portar a estudiar filosofia. Es va convertir al
cristianisme. És conegut per la defensa de la Trinitat davant l’arrianisme
creixent del segle IV. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">La tradició, deia Agustí
Coll, assenyala que la capella de Sant Hilari i el seu edifici van ser el
primer alberg dels trinitaris, situat en el terme de Vilafranca del Penedès.
Després van passar a un gran convent que van edificar a la plaça de l’Oli front
la porta principal de la parròquia, al costat de la capella de Sant Pelegrí, la
qual va ser l’església del convent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Cayetano Barraquer ens diu
que en una explanada a dos quilòmetres, encara avui, any 1888, es veuen les
restes de l’antiga capella de Sant Hilari, situada entre la creu de terme de la
Pelegrina i el poble de La Granada. Aquesta capella i l’edifici van ser el
primer alberg dels trinitaris, el qual convent fou fundat el 1458. Després
passaran a la plaça de l’Oli davant la porta principal de l’església, al costat
de la capella de Sant Pelegrí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Encara més, es considerava,
per part d’altres historiadors locals, que la capella de Sant Pelegri era una
antiga capella, documentada al segle XI, sovint relacionada amb l’origen de
Vilafranca i la seva torre Dela.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCQttVoD3ghiTBIkRxhtjyjEGRs-CXUU-8Cvp5f-dFrmt-aycH2_LXlF_cBCmOQIthVJIrpEtmSoozDtsuxMe2JggwcLcKHN5GxLSBftcF3EvLynxofEBozlqadZ74C7TFFG3UTGKo3c9ImlykSpBaJ-NfnCPZ825U39eVtijxdeZFnfnX7UnwP99D1XcL/s3196/VILAFRANCA%20DEL%20P.%20Capella%20de%20Sant%20Pelegr%C3%AD.%20Pl.%20Jaume%20I.%2023.10.2015_IVA_PICT6636%20(1).JPG" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3196" data-original-width="2246" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCQttVoD3ghiTBIkRxhtjyjEGRs-CXUU-8Cvp5f-dFrmt-aycH2_LXlF_cBCmOQIthVJIrpEtmSoozDtsuxMe2JggwcLcKHN5GxLSBftcF3EvLynxofEBozlqadZ74C7TFFG3UTGKo3c9ImlykSpBaJ-NfnCPZ825U39eVtijxdeZFnfnX7UnwP99D1XcL/s320/VILAFRANCA%20DEL%20P.%20Capella%20de%20Sant%20Pelegr%C3%AD.%20Pl.%20Jaume%20I.%2023.10.2015_IVA_PICT6636%20(1).JPG" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La capella de Sant Pelegrí<br />abans dels Socors</td></tr></tbody></table><br /><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">La capella i quadra de Sant Hilari (XIV)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Sabem, perquè hem vist el
document original, que l’hospital per pobres i malalts de l‘orde dels
trinitaris es signà un conveni amb els prohoms de Vilafranca, el rector de
l’església de Santa Maria i els frares de la Santa Trinitat el 1305. Hi ha una
còpia l’any 1334. Si relacionem els noms que surten en els documents amb altres
del mateix any, sabrem que la data és del tot correcte: el notari Marc
Ferrandell, el rector de l’església de Santa Maria<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Romeu de Montoliu i el frare trinitari
Guillem Granell. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">En el document també ens diu
que hi ha d’haver també l’església de l’hospital amb dues campanes, que seria
l’actual capella de Sant Pelegrí, abans capella dels Socors. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">A partir de documents de
diferents anys d’aquest segle XIV trobem en peu l’església de Sant Hilari,
situada en direcció sud, en un camí que de Vilafranca anava a La Granada, a la
també anomenada avui la partida de la Pelegrina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Pere Garrigues ven a Bernard
Bargalló mitja quartera d’ordi censal que rebia per una terra d’ordi situada a
la quadra de Sant Hilari; Els límits son una vinya de Jaume Pi. Terra de Ferre
Guarner i una via pública (1332);<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Geralda viuda de Miquel Burrll ven una terra situada prop <i style="mso-bidi-font-style: normal;">església de Sant Hilari</i>. Els límits son
quatre vinyes de diferents persones (1345);<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Donació que fa Berenguer Ferrer de Vilafranca d’una terra a Pere
Capellades de La Granada, situada prop de la capella de Sant Hilari (1353);
Bernat Llobera, ven al sastre Massó una vinya per cullir situada a la quadra de
Sant Hilari (1372); Francesc Roca té una terra a prop de l’església de Sant
Hilari (1392).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">En els testaments d’aquest
mateix segle també es fan donacions a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">capella
de Sant Hilari:</i> Constança dos sous a Sant Hilari (1348); Armessendis de La
Granada a la capella de Sant Hilari sis diners (1353).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu8m9-TmD3bxLWE2dCzSpYPYwv1Y-hIgqPMzRt-Fo5bOocKo94bcHBdAHYrzvoyaHdFkxAqFV-bd3DWnVppa61sXQax-YHAcWXwtAeXd1zAryvdBXckpPfhewMwoxx7jcGpDS__C7ot81RdEKMTv_oZEg84Lql-eAP9Yoyzwb8723GU-HqcKHznFms0fP-/s3968/P1010153.JPG" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu8m9-TmD3bxLWE2dCzSpYPYwv1Y-hIgqPMzRt-Fo5bOocKo94bcHBdAHYrzvoyaHdFkxAqFV-bd3DWnVppa61sXQax-YHAcWXwtAeXd1zAryvdBXckpPfhewMwoxx7jcGpDS__C7ot81RdEKMTv_oZEg84Lql-eAP9Yoyzwb8723GU-HqcKHznFms0fP-/s320/P1010153.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La creu de terme anomenada dels<br />Cirerers, potser la que assenyalava<br />la capella de Sant Hilari</td></tr></tbody></table><br /><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">La capella i quadra de Sant Hilari (XV)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">En els anys dels
quatre-cents abunden en situacions de terra en el lloc de la quadra i església
de Sant Hilari. Veiem alguns exemples: Ramon Segarra té terra a Sant Hilari.
També hi tenen el mulater Pere Carbonell, Pere Gabiol i el Bartomeu Dalmau de
La Granada, Maria viuda del sabater Francesc Girbau té terra a la quadra de
Sant Hilari. En els seus límits hi surt un camí que va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’església
de Sant Hilari</i> (1400); Pere Carbó veí de Santa Fe, ven al metre de cases
Bernat Ferrer, dues terres situades a la quadra de Sant Hilari (1401); Ramon
Metge té terra a prop <i style="mso-bidi-font-style: normal;">església de Sant
Hilari</i> (1405); Antoni Porta ven a Rocafort terra a prop <i style="mso-bidi-font-style: normal;">església de Sant Hilari</i> (1413); Pere
Castellví prevere té una vinya plantada a la quadra de Sant Hilari. Entre els
límits hi surt un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">camí que puja a la
capella de Sant Hilari </i>i un viarany que hi ha (1414); Berenguer Vidal,
teixidor, té terra a la Pelegrina. Entre els límits hi surt un camí que va a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’església o capella de Sant Hilari</i>
(1422); L’advocat Jaume Solanes té terra al lloc que es diu Sants, que és a
prop de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’església de Sant Hilari, hi </i>ha
també un viarany que va a Sant Valentí de les Cabanyes (1422); Lluis Prats té
una vinya a Sant Hilari. Entre els límits hi surt camí que va de Vilafranca a
La Granada passant per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’església Sant
Hilari</i> (1450); <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">El mas Malart està a prop de
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’església de Sant Hilari</i>: Constança
viuda de l’advocat Joan Malet, ven vinya a Sant Hilari. En els límits d’aquesta
terra s’hi diu viarany que va al Mas Malart i viarany que va a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’església de Sant Hilari</i> (1468); Pere
Benages té terra al camí que va a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">capella
de Sant Hilari</i> i caminet que va de la creu de Moragues a Sant Hilari
(1475); Joan Prats, draper, té terra al lloc dit la fembra morta. Entre els
límits hi ha el caminet de llarg fins a la roca que va a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la capella de Sant Hilari</i> (1475).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Finalment copiarem una data
més moderna, que ens diu que Francesc Galimany Figueres concedeix a rabassa
morta dues terres al pagès de La Granada Josep Casanoves Raurell una terra
campa d’un jornal situada en una partida de Vilafranca anomenada Sant Ilari.
Limita amb la terra de Valentí pagès de les Cabanyes, la de Joan Andraix de La
Granada, la del pagès Antoni Vives de La Granada i el pagès de Vilafranca Pere
Joan Girona. I l’altre campa d’extensió tres quartans prop del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">casalot de Sant Ilari. </i>Limita per un
caminet de bancs que es dirigeix a la carretera de la Granada i Sant Sadurni
(1851).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwparksRAxO6mIBf1CnpW9zx1J2c-l8hYGcGXXzLINF7LIVFMZHJRzxj-lvg2-2d7yTq4yMN5VZMd6ldHVLiIrCHyZfCzyu7WqFW1z8_Kn4kVzImbUCzS5iRAKA1Frmtllj69CDH1pl_VcMs7iXI-b2VI0eFkeHXkQdbfEhgvijZVr9xMvwPH7JCBx6qfX/s3968/Creu%20Santa%20Digna.JPG" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwparksRAxO6mIBf1CnpW9zx1J2c-l8hYGcGXXzLINF7LIVFMZHJRzxj-lvg2-2d7yTq4yMN5VZMd6ldHVLiIrCHyZfCzyu7WqFW1z8_Kn4kVzImbUCzS5iRAKA1Frmtllj69CDH1pl_VcMs7iXI-b2VI0eFkeHXkQdbfEhgvijZVr9xMvwPH7JCBx6qfX/s320/Creu%20Santa%20Digna.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La creu de terme que indicava <br />on era la capella de Santa Digna</td></tr></tbody></table><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Petites conclusions de la capella de Sant Hilari<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Sí llegim bé les dades que he copiat en aquest
article, podem concloure que la capella fins a mitjans del segle XIX estava en
peu. Un casalot és una casa vella i ruïnosa. La capella podria haver estat un
edifici on en un primer moment hi van ser-hi els trinitaris, abans del segle
XIV?. No ho crec pas. Aquest casalot es deu potser referir més a una masia que
a un edifici religiós, sinó ho diria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Es diu que en els primers temps de l’orde dels
Trinitaris va arribar a haver-hi a mitjans del segle XIII, vuitanta casa a
arreu i en començar el XIV, unes dues-centes a Europa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Els XIV i XV van ser de dificultats i un cert
declivi. Entre 1315 i 1472, es va veure afectat, com d’altres, per les crisis
de l’Església i la crisi demogràfica provocada per la pesta negra (1348) i
moltes cases van tancar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Jo dedueixo que hi havia una capella de Sant
Hilari en mig d’un camí que travessava la Pelegrina (aquest nom podria també
ser originari dels mateixos peregrins que passaven pel camí i també el de la
mateixa capella). Que els trinitaris no eren a Vilafranca abans de l’any 1305,
any en que es va fundar l’hospital, justament per a pobres i peregrins a la
plaça de l’Oli de Vilafranca. La mateixa capella del Hospital es va dir de
Socors, que ajuda als desemparats. En un any dels segle XVII el propietari de
la capella va ser un Babau que li va canviar el nom i li va posar dels
Pelegrins (tenint en compte la tradició oral de que els trinitaris primer
estaven situats a la quadra de la Pelegrina).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">Si fem una relació dels senyors que cobraven
rendes de totes les terres que ocupaven la quadra de Sant Hilari o
església/capella, durant els segles XIV i XV en cap ens dona que paguessin
algun cens a l’orde dels trinitaris. Son nobles com Arnau de Ventallols, o
altres estaments religiosos com el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs o el
Bisbat de Solsona. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1;">No es coneix cap document abans del segles XIV
que ens doni a entendre que la capella de Sant Hilari fos fundada pels
trinitaris. Molt probablement en un primer moment deurien viure allà mentre es
construïa l’hospital i església a la plaça Jaume I. Però la capella ja hi era,
i deuria ser com totes les altres que hi van haver-hi en el terme de Vilafranca
del Penedès, com la de Sant Salvador, Santa Digna, Santa Magdalena, Sant Julià.
Justament en direcció nord no n’hi havia cap, lògic que fos la de Sant Hilari.
Origen molt probablement del segle X o XI, com les altres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #202122; font-size: 10.5pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-8769081785762146862023-04-28T05:19:00.001-07:002023-04-28T05:19:16.915-07:00El topònim Coll de Bou<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi718K7roPCK0bGNv2A33f1gNxMI5BBOAEBPlUcvJuLIfthvguy4fgfJ1nlE4fzWgXfTv1Oyv5lJjElTn8FYM3ircOMIQd8K5YkOaqKzcZO1ljgn_3m5i9n6g37_1qAsrNfsIGB7BayCy4bMJEyW4LdxCG4aMk6Wz8PPxiySswI4_MSZv5qXDd-lIFNug/s4160/IMG_20200531_212625.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2602" data-original-width="4160" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi718K7roPCK0bGNv2A33f1gNxMI5BBOAEBPlUcvJuLIfthvguy4fgfJ1nlE4fzWgXfTv1Oyv5lJjElTn8FYM3ircOMIQd8K5YkOaqKzcZO1ljgn_3m5i9n6g37_1qAsrNfsIGB7BayCy4bMJEyW4LdxCG4aMk6Wz8PPxiySswI4_MSZv5qXDd-lIFNug/s320/IMG_20200531_212625.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Una
de les partides de terres que hi havia en el terme medieval de Vilafranca del
Penedès era Coll de Bou. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un
coll podria ser un puig de alçada o un pas entre muntanyes. El topònim penso
que és més relacionat amb el segon significat, ja que era l’espai que es podia
llaurar amb un o diferents bous. Al nord de Vilafranca hi ha actualment la
finca de Coll de Bou de Bodegues Pinord. Un camí anava del Coll de Bou al Pou
Nou, en direcció a La Granada i Sant Cugat Sesgarrigues. Un altre camí anava
fins a la Tallada, situada en el terme de Sant Pere Molanta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els
primers documents on hem trobat el topònim son de l’any 1312: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">collis bous</i>. Així en plural, que per
tant voldria dir que hi havia més d’un pas estret entre turons o muntanyes. En
aquestes primeres noticies es parla de les possessions de terres d’ordi (blat)
que té Guillema, viuda del sastre Bernat Artús i la muller viuda del també
sastre Bernat Rocafort. El lloc està situat al costat de la partida anomenada
la Pelegrina, entre les muntanyes de Sant Pau i la de Sant Jaume en el terme de
Vilafranca. Fins la meitat del segle XIV totes les terres situades en aquest
indret pagaven cens al rei. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Posteriorment,
com per exemple el 1352 el sastre Bonanat Escardó ven al pagès Berenguer Urgell
una terra situada al Coll de Bou. Havia de pagar cens als preveres de
l’església de Santa Maria de Vilafranca, al benefici de Sant Simeó i es recalca
que abans es pagava el cens al rei. Els administradors de la confraria dels
sabaters de Santa Maria, també rebien cens de les terres d’aquest lloc. En
resum, els preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca obtenien rendes
dels pagesos que treballaven en el Coll de Bou que els hi va traspassar el rei.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
partir d’aquesta data el topònim el trobem més sovint en la documentació,
aspecte aquest, i ens fa creure que l’espai era més aprofitat per treballar les
terres. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_shaFNSqX_C0TXT2NmEGSgJvl0ABR2c8e2H_uYh60zIjhmytbLkIaN9wnwdPgn6MA2uGJi3p3VFPjtc_hrxyjfaQX4vbaFHG3dQ-coKJ78tgXbHmyk8l9fsL4LlOuyRiboVcK6Bjftxa2x9MLY8ocib73xK6lYULm5jfDZLGqo9M6vbS01UKI4Xh8Uw/s4160/IMG_20200616_125439.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_shaFNSqX_C0TXT2NmEGSgJvl0ABR2c8e2H_uYh60zIjhmytbLkIaN9wnwdPgn6MA2uGJi3p3VFPjtc_hrxyjfaQX4vbaFHG3dQ-coKJ78tgXbHmyk8l9fsL4LlOuyRiboVcK6Bjftxa2x9MLY8ocib73xK6lYULm5jfDZLGqo9M6vbS01UKI4Xh8Uw/s320/IMG_20200616_125439.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La quadra del Coll de Bou (segle XV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Serà
en els anys del segle XV que el topònim passa a ser la quadra de Coll de Bou.
És a dir, una extensió de terres/espai compost de diferents peces de terra que
pertanyen a un senyor. És quan el monestir de Santes Creus passa a ser <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el senyor feudal</i> que cobra les rendes,
tot i haver-hi estat en un primer moment, però ara ja de forma més amplia i
anomenar-la quadra de Coll de Bou del monestir de Santes Creus igual que fa amb
la quadra de la Pelegrina. Al final del segle XV s’hi afegeix el monestir de
Montserrat com a recaptador de rendes del lloc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Justament
en un capbreu del monestir de Santes Creus de l’any 1422/25 amb la relació de
més de cinquanta terres de la quadra de Coll de Bou que paguen cens al monestir
hi surten relacionats amb la quadra els topònims: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“...a Sants alies Coll de Bou</i>”. En el 1426 hi llegim el c<i style="mso-bidi-font-style: normal;">amí de la rassa dels sants. </i>També el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pou de Vallmoll</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">les oliveres d’en Tàrrega</i> (1428); c<i style="mso-bidi-font-style: normal;">amí que va a la creu de Vallmoll</i> (1470); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sant Pau o Coll de Bou</i> (1474); <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyACI6Ml6TgZVaq2xv1zYarPK3zT8na-6OW24kOKRlNQhorEyqjEEXYJVsyBmye4xruLazPPW4s2mEGOuAR8q_oB9uFpRHdRkAA4WbL3jcT_CjGfPwoo_9dEKrLiCrp_xabui9qr5nhmp9IC7LOHtfQlljXSL2aIjwO26UTbo1l6nl7JFF-p8rbVrivA/s4160/IMG_20210113_103254.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyACI6Ml6TgZVaq2xv1zYarPK3zT8na-6OW24kOKRlNQhorEyqjEEXYJVsyBmye4xruLazPPW4s2mEGOuAR8q_oB9uFpRHdRkAA4WbL3jcT_CjGfPwoo_9dEKrLiCrp_xabui9qr5nhmp9IC7LOHtfQlljXSL2aIjwO26UTbo1l6nl7JFF-p8rbVrivA/s320/IMG_20210113_103254.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
quant al significat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sants</i>, referit
a un hospital de leprosos situat a extramurs al principi del carrer de Santa
Magdalena, voldria dir que el nom de la quadra de Coll de Bou anava (en el
segle XV) molt més enllà d’aquell pas estret entre muntanyes del principi i
arribava fins el carrer de Santa Maria Magdalena actual: “...de Berenguer d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">hort
amb arbres a sans prop de Magdalena</span>...”</i> (1374); “.<i style="mso-bidi-font-style: normal;">..<span style="mso-bidi-font-weight: bold;">té
Ferrer Alemany a rassa de Sants que limita amb el viarany que va a Vallmoll</span></i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">...” (1378); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“...</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">adoberia que solia
ser de Climent Salelles fora els murs de vila davant el portal de la Granada a
sants prop el vall.” </i>(1474).<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
topònim <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pou de Vallmoll</i>, ja anomenat
en aquest blog en altres capítols, sabem que la muntanya de Santa Pau era una
vall mullada en l’antigor, d’aquí ve la troballa encara de fòssils. També per
tant, dins de l’amplitud de la quadra del Coll de Bou. El pou deuria recollir
algunes de les aigües del lloc: </span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">“...</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Francesc Nadal de
la casa de Puigciuró té terra prop pou de Vallmoll, limita amb el camí públic
que va a Barcelona, camí que va a l’església de sant Pau” </span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">(1400); “...</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"> </span></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Joan Terra té terra al Pou de Vallmoll que limita amb el camí que va del
dit pou a la rassa dels sants...”</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">(1475).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVzbKEZsewViABPJOA8AaQ-PAQ-mBhM7QWgLOGtatz8ytDkKNSp-EYAjmntt3M-_lXmTecgUQXELhCQJi_xTemwuvx0tGWZbtYKTHXdN1BUWW9cF-6QMQuzzVj5md2yQG0dFoJSqBko_iFFGBOBhmGg1ss8qPhl06kkzs0R6s8e5GypiDjuk8GXnAdag/s4160/IMG_20210113_100224.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVzbKEZsewViABPJOA8AaQ-PAQ-mBhM7QWgLOGtatz8ytDkKNSp-EYAjmntt3M-_lXmTecgUQXELhCQJi_xTemwuvx0tGWZbtYKTHXdN1BUWW9cF-6QMQuzzVj5md2yQG0dFoJSqBko_iFFGBOBhmGg1ss8qPhl06kkzs0R6s8e5GypiDjuk8GXnAdag/s320/IMG_20210113_100224.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Les oliveres d’En Tàrrega </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Més d’un lloc en
la quadra de Coll de Bou té l’afegit de Tàrrega: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">pallisses de Tàrrega</i>” (1453); “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el
figueral de Tàrrega</i>” (1473); “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">les
Antigues de Tàrrega, prop riera de Llitrà</i>“ (1475); “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">carrer que va de Vallmoll a les oliveres de Tàrrega</i>” (1481).
Aquesta altra partida de terra també ens fa pensar que la quadra de Coll de Bou
anava més cap al sud del terme de la muntanya de Sant Pau, en direcció a la
riera de Llitrà, apartant-se molt més d’aquell significat de ser un Coll entre
muntanyes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Bartomeu Tàrrega
era mercader, senyor feudal de la quadra de Bellvei del Penedès i que va anar a
treballa i viure a Barcelona a mitjans del segle XV. Va ser hereu de moltes
possessions situades en el terme de Vilafranca i altres parts del Penedès. Ja
hem parlat d’ell en algun altre article d’aquest blog.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Finalment la creu
de terme de nom Vallmoll, que en la documentació la trobem escrita amb aquest
nom a partir de mitjans del segle XV, tot i haver tingut altres noms abans i
posteriorment (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pelegrina, Santa Magdalena,
del pou de Vallmoll</i>...) limitava la quadra de Coll de Bou: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“...<span style="mso-bidi-font-weight: bold;">possessió
a coll de Bou. Limita<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb el camí que va
a la creu de Vallmoll</span></i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">“(1473).</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-weight: bold;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-80745845058828112322023-03-11T07:55:00.000-08:002023-03-11T07:55:23.001-08:00El castell de Ribes o de Bell-lloc<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPVLU1epat_LxuLpLVWdBlooCDL-GuNLJgxpzfH84jybhGahWySmlLTAj-jPyhNZBiRmHhRjxqZM7Ik-sBuainwdvjnaeLMhrbMxAt_cUnNS_zllm4njYrP_qLbBQeyt2IbiR2JZMLJjgjzBZy8XcCF0RPoBnoDTyNzvOjN6oUlpHtZN1WbDVgQ4L2lA/s4160/IMG_20201013_122556.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPVLU1epat_LxuLpLVWdBlooCDL-GuNLJgxpzfH84jybhGahWySmlLTAj-jPyhNZBiRmHhRjxqZM7Ik-sBuainwdvjnaeLMhrbMxAt_cUnNS_zllm4njYrP_qLbBQeyt2IbiR2JZMLJjgjzBZy8XcCF0RPoBnoDTyNzvOjN6oUlpHtZN1WbDVgQ4L2lA/s320/IMG_20201013_122556.jpg" width="240" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En el
terme de Sant Pere de Ribes se sap que va existir una vil·la romana en el
jaciment anomenat “L’Era del Moro” , dedicada a l’explotació agrícola, datada
entre els segles II a.C i el segle III d. De C. La Vilanoveta, Puigmoltó, Palou
i les Parellades son els primers nuclis que es van poblar del terme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El castell de Bell-lloc o de Sota -
Ribes<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
nom de Ribes el trobem per primera vegada en la carta de població de l’any 990.
La carta de franqueses i de població va dirigida als habitants del castell de
Belloc o de Ribes. Els hi concedeix la lliure possessió de les terres i edificis,
després d’haver passat el castell, el 985, per una de les ràtzies d’Almanssor.
Al cap de poc es va reconstruir i el van ocupar la família del vescomte
Geribert (marit d’Ermengarda, filla de Borrell II), la qual, des de mitjans del
segle XII va prendre el cognom de Ribes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1039 el fill de Geribert i Ermengarda, Folc Geribert es qui va retornar la
donació del castell a la Seu de Barcelona, ja que el seu pare va tenir
conflictes amb el bisbat i es va apropiar de la seva jurisdicció. De fet, poc
va durar que estigués a mans del bisbat, ja que el 1041 el castell va ser
envaït per Mir Geribert, el fill menor del vescomte de Barcelona i que hi va
ser durant vint anys. Aquest mateix any arriben a signar una concòrdia
(Geribert i la seva muller Guisla) amb el bisbe Guislabert, cosí de Folc i Mir,
sobre el castell de Ribes. Entre altres coses deixen el castell al bisbe a
excepció del puig de Sitges i la meitat de les vinyes del castell de Ribes. A
més acorden que el castlà del castell de Sitges serà vassall del castlà del
castell de Ribes. Que el castlà de Ribes tindrà la meitat dels delmes del de
Sitges. Mir Geribert jura fidelitat al bisbe Guislabert, pel castell de Ribes i
altres fortalses que hi ha dins els seus termes. Assegurant que tindrà el
castell mentre visqui, que després passarà al seu fill Bernat, clergue de la
catedral de Barcelona, i quan aquest sigui mort passarà a qualsevol altre fill
que es faci clergue de la Seu.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvOXGAIo5HpTlRfNnFNapye5ygf5rMSzlpR1uklrdAIHutTWSv0J7NbAYey0hg51_10WnoRA5HtPlgZsdwCi4Gwix6PlY_LUXpQZIc1s7_hI_0VRKgA6p9ejYpv-SOxgRV9uJGQOy4FNGkGLInduTIDlWXg8j0NVYdJhUbiO3BEwoZ2bUN0enKOreS0Q/s4160/IMG_20201013_121941.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvOXGAIo5HpTlRfNnFNapye5ygf5rMSzlpR1uklrdAIHutTWSv0J7NbAYey0hg51_10WnoRA5HtPlgZsdwCi4Gwix6PlY_LUXpQZIc1s7_hI_0VRKgA6p9ejYpv-SOxgRV9uJGQOy4FNGkGLInduTIDlWXg8j0NVYdJhUbiO3BEwoZ2bUN0enKOreS0Q/s320/IMG_20201013_121941.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1060 el bisbe Guislabert. Dona a Guisla de Besora, muller de Mir Geribert, i
als seus fills Gombau, Arnau i Ramon el feu episcopal que tenien els difunts
Gombau de Besora (pare de Guisla) i Mir Geribert, això és, el castell de Ribes,
i les parròquies de Sant Boi, Madrona, Sant Jaume de Barcelona, Sant Joan Despí
i Sant Boi, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Sadurní de Palau Dalmanla
(Montornés), Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Vilanova de la
Roca i Sant Feliu de Codines, així com un feu al comtat d’Osona, amb la
condició que ells i els seus descendents facin homenatge, host i cavalcada al
bisbe i als seus successors en la Seu de Barcelona. Passarà doncs a mans dels
que es cognominaran Ribes, descendents de Mir Geribert, sobretot els drets de
castlania, com a senyors del castell, tot i així havien de prestar homenatge al
seu senyor, que era el bisbe de la Seu de Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els Ribes <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Arnau
i Ramon de Ribes, hereus de Mir, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es
disputaran la castlania del castell de la Geltrú i finalment se sotmeteren a
l’arbitratge del seu senyor, el bisbe de Barcelona, que la concedí a Arnau, el
qual es casà amb Guillema de Banyeres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1156 el comte Ramon Berenguer IV dona a Berenguer d’Avinyó el puig anomenat
d’Avinyó (terme d’Avinyonet del Penedès) amb l’obligació de reconstruir el
castell que hi havia i edificar-hi cases. Dos anys més tard, el 1158 Ramon i
Sibil·la de Ribes cedeixen el Puig anomenat de Santa Susanna al dit Berenguer
d’Avinyó. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Pons
de Ribes va ser el 1191 castlà del castell d’Albinyana, tot i que el va vendre
al monestir de Sant Cugat aquest any pel preu de cinc-cents sous.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivX5J-K-CqbzKiSXrDaWj1Ymna1EukDb_3s60T-MENKpNOOCg7sNoVVccQBxSX3jYp34nyw_bSL___FyUivNhNr-S95DjMUjV0jTBRWLhm1kwdtZshjXQNOGJJJ4NAIavNwsR7Wdj4j3KthrpP_MCzDlmaQUlvBd8NUeYwihY5oFhiB6Iw6s608b7uIA/s4160/IMG_20201028_101545.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivX5J-K-CqbzKiSXrDaWj1Ymna1EukDb_3s60T-MENKpNOOCg7sNoVVccQBxSX3jYp34nyw_bSL___FyUivNhNr-S95DjMUjV0jTBRWLhm1kwdtZshjXQNOGJJJ4NAIavNwsR7Wdj4j3KthrpP_MCzDlmaQUlvBd8NUeYwihY5oFhiB6Iw6s608b7uIA/s320/IMG_20201028_101545.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un
Arnau de Ribes és marmessor del testament d’Arsenda, viuda de Bertran de les
Gunyoles (Avinyonet del Penedès), conjuntament amb Arnau de Pacs i el castlà
Pere de Vilafranca l’any 1195. Sabem que tots ells eren família. L’any 1259 al
castell de Pacs hi trobem el castlà Arnau de Ribes, potser ell mateix o el
fill.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Sança,
filla de Guillem de Ribes, va casar-se amb el noble Bernat de Centelles. Ella
va portar a judici al monestir de Santes Creus, per unes possessions situades
al terme de Pacs del Penedès l’any 1223.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1279 el batlle de Cubelles era Ramon de Ribes fill d’Arnau. Aquest any hi ha
també un plet entre ell i el noble Bernat de Centelles per la possessió del
castell de Ribes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1324 Ermessenda viuda de Bernat de Ribes i el fill Antoni amb la muller
Geraldona, venen terres situades a Sant Pere de Castellet<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Arboç del Penedès) en el lloc anomenat mas
de Ses Ribes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Una
altra Ermessenda (potser l’anterior casada en segones núpcies amb Ramon de
Ribes) i l’hereu del seu marit difunt, Bernat Guillem de Ribes van ser senyors
de Ribes, de Lavit i Puigdalba a la meitat del segle XIV. L’any 1333 l’hereu
demana al rei Alfons les possessions d’aquests termes que li correspon. L’hereu,
al ser menor d’edat, signen en nom seu, com a tutors, Ramon de Ribes i Guillem
de Cervelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els
Ribes van tenir el castell i el terme de Ribes en la seva propietat fins<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’any 1390 en què Ramon d’Escales, bisbe de
Barcelona, va comprar tots els drets i les jurisdiccions del terme. A partir
d’aquesta data, la seu de Barcelona fou posseïdora de la jurisdicció i tots els
drets senyorials sobre Ribes fins a l’abolició dels drets feudals al segle XIX.
El preu va ser de vint-i-cinc mil sous.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4o2oAX8vs7zT-jtXSggRyOkndpt6w-eM5PfJX5ObbIHGc4V-oNaw3dkJa2wRL_PwuG7RBQVZJUdsaOuKF2npJgU8n3yHe_kPW480kluXLlYEbaLKV2VxbN0uFdoUID4yq2WVU7gMqspmrSL2YJztxs5aSzgHBnKZxRODJxIQPnsPU02qIEs2nNRNBVw/s299/200px-Castell_Ribes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="299" data-original-width="200" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4o2oAX8vs7zT-jtXSggRyOkndpt6w-eM5PfJX5ObbIHGc4V-oNaw3dkJa2wRL_PwuG7RBQVZJUdsaOuKF2npJgU8n3yHe_kPW480kluXLlYEbaLKV2VxbN0uFdoUID4yq2WVU7gMqspmrSL2YJztxs5aSzgHBnKZxRODJxIQPnsPU02qIEs2nNRNBVw/s1600/200px-Castell_Ribes.jpg" width="200" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ramon Pellicer del castell de Ribes
(Segle XV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’any
1385 Maria era viuda del ciutadà de Barcelona, Ramon Pellicer. Maria va ser propietària
d’un mas situat en el terme de Ribes. L’hereu de Maria i el Ramon era un altre
Ramon Pellicer que és castlà i va viure al castell de Ribes la primera meitat
del segle XV. Una germana fou Francesca Pellicer que es va casar amb l’advocat
de Vilafranca, Jaume Solanes. Una altra germana va ser Maria Pellicer i fou
monja del monestir de Santa Clara de Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tots
eren originaris de Vilafranca del Penedès. Fins i tot el primer Ramon Pellicer,
el ciutadà de Barcelona. La família vivia en el carrer dels Pellicers a
Vilafranca, un primer tram de l’actual carrer de la Font. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
Ramon des del castell de Ribes com a primogènit i hereu dels béns del seu pare
tant a Vilafranca com a Barcelona, actua com administració d’aquest patrimoni.
Una de les feines va ser aprovar la venda de la casa de la família a Vilafranca
als preveres de l’església de Santa Maria de la dita vila el 1414. No vol pas
dir que els Pellicers es venen el que posseïen a Vilafranca. La família cobra
cens per cases situades al carrer de la Fruita de la vila, i terres a Coll de
Bou, la Tallada, Puigciuré, Pou Nou, situades en el terme de Vilafranca, per
exemple. El responsable del cobrament de les rendes era el Raimon de Ribes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un
altre fill de Ramon fou Ferrer Pellicer, que li van arrendar dos feus situats
en el terme de Sant Marti Sarroca el 1421 que els va obtenir la família Pellicer
com hereus del castlà Bartomeu de Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
segon fill de Ramon i la seva muller Francesca, va ser Joan Pellicer que el
1426 es va casar amb Clara Çamuirea filla d’un noble de Mediona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En la
segona meitat del segle XV hi tornem a trobar un familiar dels Ribes en el
castell, el castlà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Guillem Galcerà de
Ribes (1452). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkBzYE_AvSOb0NSG9_Iu_iYViNJ3tqRteZsGKJjhgKV8DrlTSG91zevLfRSd98Wt_3mTpDYDLpp3UZQ7oLPBsmaaG1AgjdXd9QpI0HHRfBhoOLuzR2b-mk8ditJm4R5UZRSP7xlQj3gGFE-x0gvTffcOvprp0pXk_hELatSZrXnDIq_KSR5m_ivC0KEg/s4160/IMG_20201028_122509.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkBzYE_AvSOb0NSG9_Iu_iYViNJ3tqRteZsGKJjhgKV8DrlTSG91zevLfRSd98Wt_3mTpDYDLpp3UZQ7oLPBsmaaG1AgjdXd9QpI0HHRfBhoOLuzR2b-mk8ditJm4R5UZRSP7xlQj3gGFE-x0gvTffcOvprp0pXk_hELatSZrXnDIq_KSR5m_ivC0KEg/s320/IMG_20201028_122509.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
noble Arnau Ribes viu a Tarragona. En aquesta ciutat a principis del segle XIV
té relació amb els nobles Avinyó de Tarragona. Potser per això els Avinyó
tarragonins van a parar al terme de Ribes. Bartomeu d’Avinyó va ser senyor
dominical de la quadra de Catalunya, situada al terme del castell de Sant Pere
de Ribes a finals del segle XV i anys posteriors. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Jaume
d’Avinyó va fundar un monestir de l’Ordre dels Jerònims que va romandre a la
Torre del Veguer, l’antiga quadra Des Cortei situada en el terme del castell de
Sant Pere de Ribes per diversos anys fins que fou traslladat a Badalona. </span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Els Avinyó posseïen
aquest espai des de finals del segle XIV, que l’ennobleix amb el seu escut a la
façana principal, dotant-la d’elements d’arquitectura medieval i de defensa
militar. Els Avinyó els trobem en els anys del segle XVI com a castlans del
castell de Ribes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">A principis del segle XVII el castell va ser cedit a l’Ajuntament de Ribes
qui l’ha conservat fins als nostres dies. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Fins aquí una mica més d’història d’un lloc del nostre Penedès medieval.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></b></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-4004847597802450632023-01-29T08:39:00.003-08:002023-02-01T13:56:29.802-08:00Els Ferran medievals del Penedès (segle XII-XV)<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij4xiGoGejlzrxzhHihtqW3a2E9xdTj2FiHPbA4K9gqtjHt72e_UV3W_CNShWUUBQRCq029hrcG_uDLYlN2qg2nXsubP5uAmRZadyNm0WFmzA3vb_TwdZRPLfk52eV7-aYi_gc90L2fZ4IvyivI8HChNq_kJsluAqL7YLgsTs1vl4CsOAMUb_U_BfwBg/s3968/P1010029.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij4xiGoGejlzrxzhHihtqW3a2E9xdTj2FiHPbA4K9gqtjHt72e_UV3W_CNShWUUBQRCq029hrcG_uDLYlN2qg2nXsubP5uAmRZadyNm0WFmzA3vb_TwdZRPLfk52eV7-aYi_gc90L2fZ4IvyivI8HChNq_kJsluAqL7YLgsTs1vl4CsOAMUb_U_BfwBg/s320/P1010029.JPG" width="240" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Vilafranca del
Penedès té un carrer anomenat de Ferran. Està situat al costat del Palau dels
marquesos d’Alfarràs/Desvalls, i de la casa Gomà (actual Biblioteca Torres i
Bages) i el carrer té l’inici a la Plaça de l’Oli, (nom que també tenia
l’actual Plaça Jaume I) és a dir en el centre del nucli històric de l’origen de
la Vila.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El nom del carrer
està dedicat a un noble medieval, concretament el mercader Gaspar Ferran, que
es va emparentar amb famílies poderoses del Penedès, de Catalunya i més enllà.
Intentarem en aquest article comentar alguns aspectes dels seus antecessors i
d’ell mateix fins el segle XV. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La Quadra de Ferran o Torre de Ferran <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Ferran és un petit
nucli situat al nord de Sant Pere Molanta, que forma part del municipi
d’Olèrdola. Es té constància del castell de Ferran el lloc, esmentat el segle
XI. Podia respondre, segons alguns historiadors, al topònim Feran Mistat,
mencionat l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet.
Actualment el lloc consta de cinc cases amb tres propietaris principals: Can
Gual, Can Torrents i Can Sardà. Aquesta última té a la porta d’entrada dos
capitells romànics que es diu que pertanyen al monestir de Sant Sebastià dels
Gorgs. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Una de les
primeres dades d’aquesta quadra és de l’any 1122 on es situa un mas en la
quadra de Ferran anomenat Puig Roig (Püio Roio) i d’una vinya, situada en el
terme de Sant Cugat Sesgarrigues. El mas era dels pares d’Estefania, que
l’empenyora a Pere Ramon per un deute durant dos anys. L’any 1141 el mas amb la
vinya Estefania fa donació a la seu de Barcelona. A finals d’aquest mateix
segle, el castell està sota la jurisdicció de la família Cervelló. Guerau Alemany
de Cervelló per raó d’esponsalici, en el moment de núpcies, fa donació a la
seva muller Saurina del castell de Gelida i del de Ferran el 1150. És en aquest
mateix any que trobem en la documentació el nom Pere de Ferran i una torre en
el lloc: Una torre que fou de Berenguer Bernat de Cervelló amb tots els alous i
feus, i que li havia venut el noble Arnau de Sarrià. Pere de Ferran paga a
Arnau cinc sous per la venda. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1160 Geurau
Alemany i la seva muller Saurina donen en feu a Ramon Amat i fill terres
situades a Puigroig, dins el terme del castell de Ferran. Els límits d’aquestes
terres son a l’est el prat de Ferran on hi passa força aigua; al sud la
carrerada pública que va a Vilafranca del Penedès; a l’oest alous dels Cervelló
i al nord el mas Seu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1229 rep les
rendes del castell de Ferran l monestir de Santes Creus, Gerald de Cervelló en
fa donació al dit monestir en el seu testament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La Torre de la
quadra va ser possessió el 1347 del cavaller Galcerà de Barberà. Posteriorment
passà a mans dels seus fills, primer en Guillem Ramon de Barberà, que també
posseïa la masia Estalella de Castellví de la Marca el 1360, després a
Berenguer Barberà el 1372 (de Subirats). I després al fill d’aquest, el donzell
Bernat de Subirats el 1396. La quadra fou ocupada per terres i propietats,
pagant cens al Monestir de Santes Creus i/0 també al senyors Barberà. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Un exemple el
tenim el 1422 que Bernat Torrents del castell de Ferran confessa posseir, com a
vasall del Monestir de Santes Creus, dues masies amb totes les seves terres
situades en la quadra. Una de les masies fou antigament de Pere Ferran i
l’altra del seu avi, en Ramon Torrents. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El castell amb la
torre deuria tenir un vall i per tant una muralla, aquest mateix any en el
límits d’algunes terres es situa el dit vall i també el Pont de Farran. Una de
les terres és una vinya que està situada al camí que va del castell de Ferran a
la capella de Sant Marsal. Una altra terra és davant del castell de Ferran, que
limita amb el camí que del castell a Vilafranca i un altre camí que va del
castell al mas de Riguater. Una altra terra és situada al Pont de Ferran que
limita amb la carrera pública que va a Barcelona. Promet Torrents continuar
pagant delmes al monestir de les terres que té en la quadra i de les que té a les
Gunyoles (Avinyonet). Amb el domini, també del monestir, Torrent posseix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la Torra o lo canó de la Torra del castell
de Ferran amb el pati que està envoltat per pedra picada</i>, la que abans era
dels Barberà. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRzCy-nNQJysXliz-p8_lqKEuyOttEKjzdvi0cvwgnuxAqy7_ue2UZpOBbq4IHvyXHwxDQzxMUhVcOpNrLD9DhN5qVS32LfBYpyR2_MPorZS3VRBTA9t1T_QJY-_5fM6VeBPhrMPsdmKPspdmPqdm96ZIaH7Jtz-tDgxqSpMGIqAiI8Bcjki-3SFd2gw/s1000/Cases_de_Ferran_(Ol%C3%A8rdola)_-_11.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="656" data-original-width="1000" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRzCy-nNQJysXliz-p8_lqKEuyOttEKjzdvi0cvwgnuxAqy7_ue2UZpOBbq4IHvyXHwxDQzxMUhVcOpNrLD9DhN5qVS32LfBYpyR2_MPorZS3VRBTA9t1T_QJY-_5fM6VeBPhrMPsdmKPspdmPqdm96ZIaH7Jtz-tDgxqSpMGIqAiI8Bcjki-3SFd2gw/s320/Cases_de_Ferran_(Ol%C3%A8rdola)_-_11.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Cervelló i els Ferran <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Cervelló i els
Ferran es clara la seva relació amb diferents documents: el 1193 Guillem de
Cervelló acorda amb Pere Ferran el pagament d’un deute al bisbe de Barcelona;el
1196<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pere i el seu germà Berenguer Ferran
acorden amb el noble Guillem de Santjust, marit de Guillem, parent dels Ferran
i altres germans seus, sobre la possessió del mas de Ramon Viver, situat a
Avinyonet del Penedès (les Gunyoles) que els hi va deixar en testament el noble
Pere i Berenguer de Cervelló; Berenguer Ferran rep el 1203 de la seva muller
Berenguera (de cognom potser Cervelló), dos-cents morabatins que ella tenia
sobre la torre que era de Pere Cervelló i actualment passa a ser de Berenguer
Ferran.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Com hem dit el
1229 rep les rendes del castell de Ferran el monestir de Santes Creus, Gerald
de Cervelló en fa donació al dit monestir en el seu testament. Posteriorment hi
ha diferents conflictes en senyors nobles de l’epoca, hereus dels Cervelló, que
volen recuperar les rendes del lloc. El 1234 hi ha una sentència reial contra els
senyors de Mediona que van actuar contra el monestir finalitzant i afavorint al
monestir. El 1236 es torna a confirmar la mateixa sentència.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Ferran i la quadra de Vilarnau <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">L’any 1187 un
document ens parla que Pere Ferran i el seu germà Berenguer cobraven rendes de
terres situades a la quadra de Vilarnau, que devien pertànyer a l’anomenat
clergue Ferran, (familiar?) que el 1157 fa donació d’unes terres per la
construcció de la capella de Santa Maria de Vlarnau, al costat de la casa
forta/castell del mateix nom, tot situat en el terme de Subirats, a llevant de
Sant Sadurni d’Anoia. En el primer document Ponceta i Guillem de Sobarber venen
un alou en aquest lloc al notari reial Guillem Bassa, amb la condició de que si
els germans Ferran li reclamen, tindran una compensació amb altres terres del
mateix lloc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1242 es signa
una promesa entre el noble Pere de Vilarnau i Pere Ferran a favor del rector de
l’església de Santa Maria de Vilafranca i el de l’església de Subirats, sobre
un contenciós de l’aigua dels molins de Vilarnau.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1396 es ven un
censal mort de preu 63 lliures, sobre una terra situada a la Torre de Ferran,
que ven Bernat Barberà (de Subirats) fill de Berenguer, posseïdors de la torre
del castell de Farran, a favor del noble Arnau de Vilarnau i el rector Pere
Carbó, com a marmessors del falconer major del rei, Guillem de Vilarnau, germà
d’Arnau. Els marmessors compren aquesta terra i el cens que paga pel benefici
instituït a la capella de Vialarnau, sota l’advocació de la Verge Maria. Podem
relacionar la quadra de Ferran amb el castell de Vilarnau clarament amb aquest
document. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Encara més
endavant, el 11 de maig de 1499, el papa Alexandre VI atorga a favor de Blas
Ferran el benefici sota l’advocació de Sant Bartomeu, fundat en l’altar de Sant
Antoni de la capella de Vilarnau. El 1515 el mateix Blas Ferran continua tenint
aquest benefici, per tant, cobrant rendes del lloc. Tots aquests tres Ferran de
la mateixa família.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRXJlFZKc8qepK3Oy5pHStjx9rXOJhjQbgFZQRPAmsO2jr0O-46-Mp0dxPaOlvkQ79PGQZ68ao5stgcbtQf9j17ShMI2MxqO-n82EGK8DNsEtODr9GBtPS5lMI9I5nPgeWfXxSfrAdK_a69xya67a__Dsv45Snf2ygH-1n-974Da8jDNZ9WJu8ky80Jg/s1764/ferran-foto-vista-01-1635231055-65900.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="884" data-original-width="1764" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRXJlFZKc8qepK3Oy5pHStjx9rXOJhjQbgFZQRPAmsO2jr0O-46-Mp0dxPaOlvkQ79PGQZ68ao5stgcbtQf9j17ShMI2MxqO-n82EGK8DNsEtODr9GBtPS5lMI9I5nPgeWfXxSfrAdK_a69xya67a__Dsv45Snf2ygH-1n-974Da8jDNZ9WJu8ky80Jg/s320/ferran-foto-vista-01-1635231055-65900.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Santa Maria de la Torre de Ferran <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La primera notícia
d’aquesta església és del 1205. Berenguer Ferran i la seva muller Berenguera,
pel remei de la seva ànima i la de Pere Cervelló, donen a la confraria de
clergues del Penedès, instituïda a l’església de Santa Maria de la Torre, i li
entreguen un alou que posseeixen al costat de l’església per construir-hi cases
per a ús de la confraria. També donen un hort, situat sota la torre, perquè els
clergues i confrares en disposin per a les seves necessitats. I son present en
aquesta donació els germans de Berenguer, un altre Pere Ferran i Guillem, Ramon
prevere de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès), Pons, prevere de Sant Cugat
Sesgarrigues, Pere, prevere d’Avinyó..i altres preveres del Penedès. Signa
també el prevere Bernat Castellnou de La Granada del Penedès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">També l’any 1227, Guillem,
fill d’un altre Guillem Ferran, en fer testament, nomena marmessor a Berenguer
Ferran i Ponç de la Torre i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la
Torre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">L’any 1294 en el
testament del castlà Bernat de Vilafranca, fa una deixa a l’església de Santa
Maria de la Torre de Ferran. No cal dir que la dia església estava situada a la
quadra de Ferran o Torre de Ferran.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Pere Ferran i família en el castell d’Olivella (1164-1260)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El Pere de Ferran,
que hem anomenat, és el que atorga la carta de població del puig de Cabot, en
el terme d’Olivella, conjuntament amb Ramon Amat, Pere de Puigroig, Gerald
Lavit i altres, a favor de Cabot i altres famílies el 1164. El puig de Cabot
fou l’actual assentament del poble d’Olivella. En el document es diu: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">“</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri;">damus vobis Cabot et coniugi tue, Guilie, et Guillelmus et pater
eius, Isarn et Guilie, uxos eius, et Petrus et conius eius, Guillema, et
Arnallus et coniux eius, Harbona, et Bernardus et conius eius, Raimunda...unum
pug qui est heremum super ipsas rumputas de Cabot et de frate suo Guillelmo, ad
populandum et ad construendum et ad hedificandum domibus et fortedam</span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri;"> predictum
solàrium et fortedam sit factum ad sex annos”. <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>Calia fer cases al puig,
erm, sobre les rompudes (terres treballades per a conreu), i calia fortificar-lo,
en un termini de sis anys. No sabem el perquè Pere de Ferran, ni Ramon Amat, ni
Pere de Puigroig formaven part d’aquesta carta de població, però si sabem que a
partir d’aquest any (1064) a Pere de Ferran i família, el situem a Olivella i a
la quadra de Ferran.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1172 Per
d’Olzina i Guillem Canet venen a Pere de Ferran una terra, situada en el terme
d’Olivella, al lloc anomenat Vilar-sec. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Pere de Ferran i
el seu germà Berenguer tenen un plet el 1187 amb la Seu de Barcelona, per causa
de la venda d’un alou situat a prop de La Granada del Penedès. Els Ferran es
comprometen, si perden el judici, a donar unes terres que també posseeixen en
el terme de Subirats (Alt Penedès). Aspecte aquest que fa pensar que els Ferran
formaven part d’alguna de les primeres famílies que van repoblar el Gran
Penedès i tenien repartides diferents propietats amb la seva família. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1209 Bernat de
Puigroig reconeix a Pere Ferran que va firmar l’empenyorament fet a Arnau
Colomer del castell d’Olivella, a canvi de cent morabatins. Acorden que al cap
de dos anys s’anul.larà aquest, ja que es canviarà per terres que posseeix Pere
en el terme de Vilafranca, al castell de Castellmós, a la Pelegrina i a Melió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1217 Ramona,
viuda de Pere Ferran, concedeix als seus fills Berenguer i Pere Ferran, el
castell d’Olivella amb totes les seves pertinències, que ella tenia pel seu
esponsalici i que el seu pare Pere, va deixar a Berenguer en el testament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiamnxYw-95M4bn7O5W9wudEQApfqyQA0Lm8HuvlZqGMn9MbWnVdIZAFVfcAB6auw_jUw_QJJft7eLqMbwv9YTa5JYQfgPTWO7L8y7sYoMp-ycYGbNVxQWYzHUL5MaOdfUgpqph4qWuT34eINa_rppZ2CCxd1StGc4DLLSV8wUawuu0yr1i97iUbC7XPQ/s800/800px-Castell_d'Olivella_-_1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiamnxYw-95M4bn7O5W9wudEQApfqyQA0Lm8HuvlZqGMn9MbWnVdIZAFVfcAB6auw_jUw_QJJft7eLqMbwv9YTa5JYQfgPTWO7L8y7sYoMp-ycYGbNVxQWYzHUL5MaOdfUgpqph4qWuT34eINa_rppZ2CCxd1StGc4DLLSV8wUawuu0yr1i97iUbC7XPQ/s320/800px-Castell_d'Olivella_-_1.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Ferran i els Castellvell (1228)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Aquest any comença
un conflicte entre els Ferran i els Castellvell, senyors de Castellví de la
Marca pel domini del castell d’Olivella i terme. Intervenen diferents
testimonis, es tracta de veure qui era propietari dels dos o un dels castells
d’Olivella, el vell i el nou. Abans hem dit que en la carta de població a favor
dels Cabot la fa Pere Ferran. En el puig de Cabot és on es va construir el
poble que es coneix actualment per Olivella (Garraf). Sembla evident doncs, que
Pere Ferran era posseïdor del castell vell d’Olivella. Veiem però que ens diuen
els testimonis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">L’octubre
d’aquests any Canet i Olzina diuen que l’alou del terme de Riba Tallada, situat
a Olivella, on hi ha quatre masos son de Berenguer Castellvell. Pere Ferran diu
que li pertanyen a ell conjuntament amb el castell i altres cases, a la seva
muller Raimunda i família.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Testimonis: en
Berenguer de Casesblanques diu que fa cent anys que paga rendes del seu mas a
Berenguer de Castellvell i que Pere Ferran i família vivia al castell nou
d’Olivella, durant aquest temps.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Bernat de Mans,
diu que el seu pare i en Canet eren propietaris del castell d’Olivella i hi
cobraven rendes i que un fill era Ramon d’Olivella. Tenien també el mas Riba
Tallada i altres. Berenguer de Castellvell cobrava algunes rendes en el terme
del castell nou d’Olivella, però vivien a Castellví de la Marca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El novembre
continua el conflicte. Altres testimonis, en Ramon Font diu que Pere Ferran no
vivia a cap castell i que va fer fora a Berenguer de Castellvell quan vivia al
castell vell. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Pere de Guardiola
havia sentit a dir que Pere Ferran durant dotze anys vivia en una casa nova a
Olivella amb la seva família i hi passaven els hiverns. Rigual que Pere Ferran
vivia al castell nou amb el seu altre fill Pere. Hi també hi vivien Pere
Puigroig i Gerald Lavit i Amat (els que fan la carta de població conjuntament
amb Pere Ferran).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Doncs, la
sentència que hi deuria haver cal pensar que va ser en perjudici dels Ferran,
perquè a partir d’aquest anys 1228 no els tornem a trobar en el terme
d’Olivella ni en cap dels dos castells. Tot i així, el 1255 encara hi ha un
document on s’esmenta que Berenguer de Ferran (fill de Pere) havia donat al
monestir de Santa Clara de Barcelona uns drets, que tenia sobre la castlania
d’Olivella. Dos anys següents una àpoca atorgada per Berenguer a favor de
l’abadesa Agnès i la comunitat de les clarisses es reconeix que se li havien
tornat uns diners que ell havia rebut en nom del monestir per mà del jueu Jucef
de Beers de Vilafranca del Penedès. Creiem però que des del 1228 Berenguer ja
no vivia a Olivella.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM3zunO6tcIg2sH-ceVeLdNzaHUxEVOvr5hMY9dVYTNJS9LIpVgOHaRw_nccd-0hYsYmk7EW7n8HlX_6CZ7G2otvZbnrAPBOr6W2FeGrE499QyTUM87MrqiujdJInXWqCaliFpKxBlHwGPy9K_ykz3LVgMffJdi0SZJcN5zCr8Y6cfQZoNdJx0UHaY5g/s2048/55123-103.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM3zunO6tcIg2sH-ceVeLdNzaHUxEVOvr5hMY9dVYTNJS9LIpVgOHaRw_nccd-0hYsYmk7EW7n8HlX_6CZ7G2otvZbnrAPBOr6W2FeGrE499QyTUM87MrqiujdJInXWqCaliFpKxBlHwGPy9K_ykz3LVgMffJdi0SZJcN5zCr8Y6cfQZoNdJx0UHaY5g/s320/55123-103.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Berenguer Ferran i família (XIII)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Berenguer, fill de
Pere, era casat amb Elisenda de Viladecavalls. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Sembla ser el que
està més a càrrec de la torre/quadra de Ferran. El 1209 acorda conjuntament amb
el castlà Bernat de Vilafranca, poder pasturar el bestiar del mas Puigroig en
el terme de Ferran. El mas de Puigroig pertanyia als castlans de Vilafranca, tot
i que estava situat en la quadra de Ferran. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els senyors de les
Gunyoles (Avinyonet del Penedès), el 1214, paguen el delme a Berenguer Ferran,
que li devien al seu pare Pere per l’alou d’Esplugues, situat a la Torre. A la
vegada li prometen que defensaran els homes i dones d’aquest lloc i que sempre
estaran de part seva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Berenguer Ferran,
el 1222, té diferents plets pel mas del Casal Roig (situat e<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>algun lloc del Penedès, molt probablement en
el terme de Castellví de la Marca) i la seva castlana contra el noble Bertran
de Santjust. Una sentència decideix que Berenguer ha de cobrar el delme del mas
i castlania. Entre els testimonis hi signen Ramon de la Gornal (Alt Penedès),
Bartomeu Pellicer (Vilafranca) i el clergue Ramon Puig de Vilafranca. Sabem que
el 1225 Pere Ferran, germà de Berenguer, és posseïdor de masos en el terme de
Castellví de la Marca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Berenguer Ferran i
la seva muller Elisenda van tenir alguns tractes amb jueus. El 1231 venen un
cens que afectava una casa al carrer de la Boqueria de Barcelona al jueu Vidal
de Porta de la mateixa ciutat. Hi signa com a testimoni el clergue Bernat Puig
de Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1234 el nebot,
un altre Berenguer Ferran, rep el pagament d’un deute que tenia amb el jueu
Dulcet de Barcelona. El 1238 el jueu Vidal de Porta rep quantitats diferents
per deutes que tenia l’oncle Berenguer a través del seu nebot. El 1240 els jueus
Vidal d’Hispània, Regina, viuda d’Abraham de Cardona i Vidal de Porta de
Barcelona, també rep quantitats diferents que li devia el seu oncle i el seu
germà Pere Ferran.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">L’oncle Berenguer
va fer deixes en el seu testament a l’església de Sant Valentí de les Cabanyes.
El nebot Berenguer, va ser l’administrador i hereu dels seus béns. El 1238 el
comanador de Sant Valentí de les Cabanyes anomena procurador al nebot
Berenguer, que era advocat. La raó era participar en l’apel.lació que s’havia
de fer en la resolució de la sentència del contenciós que Ramon Puig de
Vilafranca tenia amb Pere Ferran germà de Berenguer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1260 el nebot Berenguer
de Ferran fa acte de donació de la seva persona i béns al monestir de Santa
Clara de Barcelona.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Ferran a la quadra de Ferran <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">A partir de
mitjans del segle XIII els Ferran tornen al seu origen (no l’havien deixat)
dominant molt més la quadra i ampliant els seus recursos. El 1241 Guillem
Ferran era qui hi vivia, un altre fill del primer Berenguer que hem anomenat. A
la seva mort el nebot Berenguer de Barcelona és l’encarregat també
d’administrar els seus béns. Aquest mateix any estableix dues terres a pagesos
de la quadra, a Arnau Mulner, Pere Alella i Ferrer i Montserrat de la Torre.
Una de les terres està situada a l’església de Santa Maria de Ferran i l’altra
sota la casa dels Ferrer de la Torre. Els hi dona llicencia perquè cultivin el
que vulguin. També els hi estableix vinyes. El terç dels fruits de les vinyes
s’han de donar als hereus de Guillem Ferran, que era un altre Guillem Ferran,
però el 1275 els marmessors de Guillem de Viladecavalls (per part de mare) li
fan donació de la batllia i casa forta de Viladecavalls durant un any si ell
els hi dona a canvi fidelitat i lleialtat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1404 Antoni
Ferran de la Torre de Farran establiex terres a Antoni Roig. La muller era
Constança.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-V0LICDckY4VK6O8zdfNcGzGv6Vkzj5TTEjNlZVQHrBv4-pfrzjdn0MoCgl4Jx7lsBRp-iuYa0MYQKirTCmQTfHUhFnatZK_V32YKWxRpL4MvhO46IA_yDB1QfKhxv5a70HjUO9NiR2RUTuRJgnuGBJyfrzFZ4vwYvX_Kmg2XkAB2A3PhAYAJd_3iOA/s3968/P1010004.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-V0LICDckY4VK6O8zdfNcGzGv6Vkzj5TTEjNlZVQHrBv4-pfrzjdn0MoCgl4Jx7lsBRp-iuYa0MYQKirTCmQTfHUhFnatZK_V32YKWxRpL4MvhO46IA_yDB1QfKhxv5a70HjUO9NiR2RUTuRJgnuGBJyfrzFZ4vwYvX_Kmg2XkAB2A3PhAYAJd_3iOA/s320/P1010004.JPG" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Ferran de Vilafranca i el Penedès (XIII-XV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Sabem que a
principis del segle XIV un Berenguer Ferran era posseïdor de cases. No fora
gens fora de lloc, que els Ferran fossin una de les famílies també repobladores
de Vilafranca i diferents llocs del Penedès. La comanda de Sant Valentí de les
Cabanyes el 1306 compra cases que eren de Guillem Babau a Vilafranca, en el
lloc on edficaran els hospitalers a la vila. Les cases les tenia Guillem perquè
les havia comprat a Berenguer Ferran, per tant, el segle XIII ja eren també a
Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Posteriormentb un
Valentí Ferran i el fill Arnau Ferran viuen a Vilafranca, venen cases i terres
situades a Barcelona i en el terme de Sant Pere de Reixac (1332-33). El mateix
Arnau és subveguer de Vilafranca el 1333. No sabem la relació que podrien tenir
amb els Ferran de la Torre de Sant Pere Molanta, però no assegurem que no hi
fos. Can Moià o Can Soler situat a Montcada i Reixach estava en possessió del
Valentí Ferran de Vilafranca del Penedès el 1331, després passà al seu fill
Arnau, que va ser un ciutadà honrat de Barcelona, després el van vendre a Jaume
Bastida. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">A mitjans segle
XIV en la documentació trobem el notari de la vila Berenguer Ferran que actua
en molts escrits de nobles del Penedès, com els Avinyó, els Masdovelles, els
Castellmós, els Muntanyans...a més de formar part com a jurat en la Universitat
de Vilafranca en diferents anys. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El testament del
notari Berenguer Ferran el 1362 ens ajuda a saber més del seu origen i les
seves relacions amb estaments tant nobliaris com eclesiàstics. Anomena
marmessors al vicari del monestir de Santes Creus, el seu germà Arnau Ferran. A
la seva muller Sabrina (en segons núpcies) i al notari Ramon Corretger de
Vilafranca. Escolleix ser enterrat al monestir dels franciscans de Vilafranca.
Fa deixes a totes les esglésies/capelles del terme de Vilafranca. Al seu germà
el frare Arnau Ferran i a la germana Elisenda li deis diferents quantitats.
També en deix a diferents persones de Vilafranca. Això ens fa pensar que en
aquests moments, com a mínim aquest Ferran, està realment ubicat a Vilafranca
del Penedès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Altres Ferran del
segle XIV i XV vivien a la vila, un fuster de nom Bartomeu Ferran té casa al
carrer de les Corts de Vilafranca. Fa testament el 1370. La muller és
Benvenguda. Anomena hereu al fill Francesc Ferran, i sinó a l’altre fill Joan
ferran o a la filla Guillema o a Elisenda Ferran, que és monja al monestir de
Santa Clara de Vilafranca. Un altre Arnau Ferran, també notari ,casadat amb
Agnès Segarra filla d’un altre notari de la vila (1350); un Marti Ferran,
pagès, (1315); Guillem Ferran, teixidor (1374); Guillem Ferran, prevere,
(1376); Guillem Ferran, sastre (1384); Pere Ferran, porter del rei.(1388) La
seva muller Francesca redacta testament el 1390; Joan Ferran, mulater, (1388); Jaume
Ferran, mestre de cases (1402); Pere Ferran, ferrer, (1407; Berenguer Ferran,
sabater, (1407); Jaume Ferran, sastre, (1408); Pere Ferran, prevere, (1408);
Bartomeu Ferran ferrer, (1409); Pere Ferran, sabater, (1410); Jaume Ferran,
guixer, (1414); Bartomeu Ferran, ferrer, (1423); Valentí Ferran, sastre,
(1425); Blas Ferran, ardiaca del Penedès (1435); Antoni i Bartomeu Ferran,
notaris, (1438); Pere Ferran, mercader. Té terres a la quadra de la Torre de
Ferran (1446); Pere Ferran, calderer, (1453); Pere Ferran, teixidor, (1453) i
lloctinent del batlle de Vilafranca; Joan Ferran, clergue, estudiant en arts,
(1453);<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Gaspar Ferran,
advocat, (1464); Pere Ferran, apotecari, (1465); <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Fora de
Vilafranca, en el Penedès, trobem el cognom Ferran també molt sovint en els
anys del segle XIV: Pere Ferran de Santa Margarida (1388); Berenguer Ferran de
Fontrubí (1388); Ramon Ferran de Sant Valentí de les Cabanyes (1401); Guillem
Ferran de Sant Pere de Riudebitlles (1406); Valentí Ferran , sastre de l’Arboç
del Penedès, (1409); Pere Ferran, rector de l’església de l’Arboç (1422); Marc
Ferran de Castellet (1455); Arnau Ferran de la Conillera de
Castellví de la Marca (1456); Alfons Ferran, barber de l’Arboç (1482).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEfCYemXHVJGfPvDzn9WcRl36RN8vsSPIxxYU9pUzz1fNBwVB6SZZfSYvqXmMjkkTTIiPJvDb9rDpTxlvnut8KK9yN96MG-vcnEiryVfIX3l28cBQxi4Pj7v89Cg7jLyrcq4KDDd521cRdowd4XB_vnBjRhuyyeMuRKVyJUnkF1nphB2bNPNlCHj_zUA/s3968/P1010022.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="3968" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEfCYemXHVJGfPvDzn9WcRl36RN8vsSPIxxYU9pUzz1fNBwVB6SZZfSYvqXmMjkkTTIiPJvDb9rDpTxlvnut8KK9yN96MG-vcnEiryVfIX3l28cBQxi4Pj7v89Cg7jLyrcq4KDDd521cRdowd4XB_vnBjRhuyyeMuRKVyJUnkF1nphB2bNPNlCHj_zUA/s320/P1010022.JPG" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El mercader Gaspar Ferran (1464-1481)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Gaspar Ferran era
mercader de Vilafranca, fill del mercader Pere Ferran. En temps de la guerra
civil entre Joan II i la Generalitat (1462-1472) fa moltes vendes i compres de
terres i cases i representa en diferents plets a nobles tant de Vilafranca, del
Penedès o de qualsevol altre lloc de Catalunya. La seva muller era Maria. Va
comprar esclaus de la guerra, tenim documentat la compra que fa de Caterina, de
33 anys pel preu de 50 lliures al noble Gerald Esplugues de Vilafranca el 1468.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Vivia a
Vilafranca, en una casa situada al carrer Cap de Creus (carrer entre el carrer
dels Ferrers i carrer de la Fruita). La casa el 1481 fou derruïda després de la
guerra, suposo també per ser Gaspar rebel a la causa del rei Joan II. En aquest
any era difunt. El fill hereu un altre Gaspar Ferran, també mercader, va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>apropiar-se de terres i cases de gent que
havien mort en temps de la guerra i/o les comprava o venia o li eren donades
per ser leial al rei Joan II (al contrari del seu pare). Va viure al carrer
dels Ferrers de Viafranca. La filla Eufrasina es va casar amb l’advocat Rafael
Pellicer de Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Gaspar Ferran, ja
gran, el 1499 també va ser arrestat, tot i haver acabat la guerra el 1472 i
potser per altres causes, va tenir moltes possessions a Barcelona, ell mateix
dirigeix una carta al governador de Catalunya i li diu: “...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">com a detingut e arrestat per vostè...i no
perquè no tingui confiança en la justícia...sinó per quant en la ciutat de
Barcelona tinc molts contractes i proves per defensar-me...m’en vaig dret a
demanar la meva llibertat al senyor lloctinent general del rei, com a superior
de vostè i faci de testimoni en tots els maeus afers a Barcelona...”<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Ja entrant al
segle XVI una altra filla de Gaspar Ferran fill es casa amb el noble i mercader
Guillem Ramon Espuny. Posteriorement fills d’aquest matrimoni es casaren amb
els Masdovelles de l’Arboç i continuaran essent una nissaga familiar amb molt
de patrimoni, prestigi social i econòmic mol alt per tot el Penedès arribant
fins i tot a substituir els castlans de Vilafranca i autoanomenar-se ells castlans
durant el segle XVI. I que també van ser propietaris del palau dels marquesos
d’Alfarràs (l’actual col.legi Sant Ramon) de Vilafranca del Penedès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El castell de
Ferran o quadra, situada en el terme de Sant Pere Molanta, castell i torre ja
desapareguts però que des del segle XII fins en l'actualitat en els
documents el lloc és la Torre de Ferran o de Barberà amb els dos noms junts,
però posant el Ferran primer, que ens porta a l’origen dels Ferran que
van ocupar les nostres terres i del carrer Ferran que hi ha a Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-89665073771459530902022-12-06T03:19:00.000-08:002022-12-06T03:19:10.911-08:00Bellvei medieval<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOnWcJ2uH2sNckLAxruQ755mo3soC3Fwvjy7s7CdWpcZiCFJzfH2HHmeA18kgtjVU3Y3w2RVdAqn_aoGKoK8PIKi5YCtBH6npePfLXHq07DjZmRnDGJHYD-auKqUnUgLtTRKbFDl6glfWV3UssGz42zZ41_4qObnEhzP-W6vAcp4ZiJ6QY-F7E-zt7GA/s300/Bellvei1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="300" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOnWcJ2uH2sNckLAxruQ755mo3soC3Fwvjy7s7CdWpcZiCFJzfH2HHmeA18kgtjVU3Y3w2RVdAqn_aoGKoK8PIKi5YCtBH6npePfLXHq07DjZmRnDGJHYD-auKqUnUgLtTRKbFDl6glfWV3UssGz42zZ41_4qObnEhzP-W6vAcp4ZiJ6QY-F7E-zt7GA/s1600/Bellvei1.jpg" width="300" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Bellvei o </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Pulcrovicino</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"> en llatí veí de bell, del
lloc formós, població de la comarca Baix Penedès, va dependre de Castellet, que
va durar fins el segle XVIII. El municipi es va formar a partir del final de
les senyories el 1835.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Apareix en la
documentació el 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de
Castellet mb el monestir de Sant Cugat. Apareix citada la torre de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tedbert que dicunt Bellvzi</i>. La torre va
ser una fortalesa dependent del castell de Castellet.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els cavallers Bellvei <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els nobles
Bellvei i els de Castellet van ser senyors d’aquest lloc. Un dels primers fou
Bernat de Bellvei, que a mitjans del segle XII actuava per Barcelona. El 1232
es condemna a Pons de Bellvei a pagar un delme per un molí que havia de pagar
al monestir de Sant Cugat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els Bellvei
van actuar en diferents espais també de la comarca del Baix Penedès, lloc del
seu origen. Un exemple fou Gerald de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pulcrovicino</i>
(Bellvei) procurador del seu germà Berenguer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de Pulcrovicino</i> que vivia a l’Arboç del Penedès, el 1356, demana
que els notaris de l’escrivania de l’Arboç hagin de prestar sagrament i
homenatge al dit Berenguer, ja que cobrava rendes de senyoria de l’escrivania. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Alguns van viure
a Vilafranca del Penedès. El 1326 Guillem de Bellvei va adquirir per un període
de nou anys el castell de Lavit (Alt Penedès). Una clàusula del seu
testament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de l’any 1374 demana fer mil
misses per la seva ànima en l’església de Santa Maria de Vilafranca. Fa
donacions a l’església de l’Arboç del Penedès, a la de Bellvei, a la de Santa
Maria de Lavit, a l’església de Puigdàlber (Alt Penedès) i al monestir dels
frares menors de Vilafranca. Algunes persones de cognom Bellvei deurien ser
jueus conversos apadrinats pels nobles Bellvei del Penedès. Uns exemples serien
Berenguer, draper de l’Arboç. i Nicolau Bellvei que participen com a consellers
en la Universitat de l’Arboç. I un Gerald Bellvei que és conseller de la
Universitat de Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Un dels
Castellet, senyors de Bellvei, fou Gatell de Castellet a diferents anys del
segle XIV que també va ser senyor de masos situats en el terme de Castellví de
la Marca (Alt Penedès). Gatell estava casat amb Alamanda Bellvei. Una filla
Guillemoneta es va casar el 1375 amb el terratinent Raimon Torrents de
Castellví de la Marca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizUYvNKeQaw1HcDoYAfBJeVHWwBLMXG9BQvAvY_0uxrVux47oTcOzup7FZojLeLXxoUe7UtYHVlHovFu0xDj1bi1MLf1bos8D8-Yv1BNPh_hIWvbQIw54ujVJhFA57wmeapGF0bucyd5tVVBAy4nJhsEpBirLmJcCfsBeyHycD9j4YGD_9vot-izqXVw/s600/Bellvei2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizUYvNKeQaw1HcDoYAfBJeVHWwBLMXG9BQvAvY_0uxrVux47oTcOzup7FZojLeLXxoUe7UtYHVlHovFu0xDj1bi1MLf1bos8D8-Yv1BNPh_hIWvbQIw54ujVJhFA57wmeapGF0bucyd5tVVBAy4nJhsEpBirLmJcCfsBeyHycD9j4YGD_9vot-izqXVw/s320/Bellvei2.jpg" width="256" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El castell i el mercader Bartomeu Tàrrega<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El castell de Bellvei, molt probablement era una casa
forta que envoltava la primera torre. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1409 Eimeric
de Bellvei és senyor del castell. El castlà del castell era Antoni de Barberà.
La seva filla Constança es va casa amb Guillem de Masdovelles, familiar dels
poetes medievals originaris del terme de l’Arboç del Penedès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1417 Bartomeu
Bellvei, fill i hereu d’Eimeric, ven el terme i castell de Bellvei al mercader
de Vilafranca Bartomeu Tàrrega i passa a ser el senyor del lloc, que
posteriorment va viure a Barcelona. Un germà de Bartomeu Bellvei, en Gerard,
que es va casar amb Llorença de Sescomes, filla d’un cavaller de Tarragona,
demana obtenir un benefici del preu de venda del castell, que correspondria al
pagament de la dot de la seva muller segons capítols fets amb el seu pare
Eimeric de Bellvei. Aquest mateix any Bartomeu ven al seu germà Gerard dues esclaves
com a canvi del que li devia el seu pare per la dot. Les esclaves eren
originaries de Sardenya, de vint i vuit anys respectivament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Bartomeu Tàrrega
el 1420 senyor dret de Bellvei estableix terres situades en el terme. Unes d’elles
foren les de la Calçada, topònim que ens indica que estaven ubicades en un dels
lloc per on passava la Via Augusta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">A partir de l’any
1420 fins ben entrat el segle XVI, el senyor del castell de Bellvei passa a
mans del cavaller Bernat Ferrer de Tarragona. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El lloc de
Clariana (Castellet i la Gornal) pagava rendes al castell de Bellvei a finals
del segles XV: en Pere Aguilar ven a Joan Urgell veí de Bellvei, la seva
heretat. Pagava de cens dotze quarteres d’ordi per la festa de Sant Pere i Sant
Feliu. A més de quatre sous i sis diners, tres gallines i tres lliures per
Nadal. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La relació
dels senyors de Bellvei per tot el Penedès i amb nobles d’altres llocs es
evident durant tots els anys de l’edat Mitjana i posteriorment. A Martorell es
celebra un acte el 1513 on Bernat Ferrer, que és nebot dels Montbui, senyors
del castell de Rosanes, reclamen la part que els hi correspon dels béns del
castlà i cavaller Bernat de Vilafranca i dels nobles Des Far que van senyors de
Lavit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">No serà fins
la meitat del segle XVI quan el fill i hereu de Bernat Ferrer, un altre Bernat,
és senyor del castell de Bellvei ( i ara es diu) o quadra de la Muga, amb la
seva muller Àngela. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaWGORV59onEI2HOVFXYEv8F6q-23TzX-9aJubRfSXJv5_qfOvalMzLkGEf6hDxnz5MZvOUEAVDJIRTFtY8OOLjvxJSUeHktbDtNgsc9ziQpVI-66OoJ3wClOg14VPzoCL7UAQzAxcvLo8qQ33POpWlr6-C31Kp9Q_YMwmFoauVuJQWktpkKBzV8WcqQ/s960/Bellvei3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="332" data-original-width="960" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaWGORV59onEI2HOVFXYEv8F6q-23TzX-9aJubRfSXJv5_qfOvalMzLkGEf6hDxnz5MZvOUEAVDJIRTFtY8OOLjvxJSUeHktbDtNgsc9ziQpVI-66OoJ3wClOg14VPzoCL7UAQzAxcvLo8qQ33POpWlr6-C31Kp9Q_YMwmFoauVuJQWktpkKBzV8WcqQ/s320/Bellvei3.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">En l’inventari
de l’any 1626 del senyor de Castellet Jaume d’Aguilar hi surt que a les seves
mans té un pergamí amb data 12 de novembre de 1562 conté la venda feta per lo donzell
Bernat Ferrer, senyor del castell, lloc i terme de Bellvei i de la quadra de la
Muga, al senyor Jaume d’Aguilar de tot el castell i terme dels dits dos llocs.
Parlar de la Muga, (tot i que es diu que té el seu origen en el segle XI) i d’Aguilar
seria anar més enllà dels segles medievals. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-88019023644251537242022-10-22T03:49:00.001-07:002022-10-22T03:49:27.072-07:00El call jueu de Vilafranca del Penedès a finals del segle XIV<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM_XwMUgSYtrBjLbysop-wwSsLFCqLEuX8uyzrGr_4FVKNndz9SYMgzM6rBjq4O3uouS2k7b7xvWMU4hR3LwpQ2PF1YScva7GvTYu_nZUCUbxTQcAmrDZvu3l6B4tqwSNr-d9JDgGwyPJ-FuoAl61drkbZYsmRJTlfRrrk_AbWWZyzY79-kL3owsDp6w/s516/jueu4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="516" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM_XwMUgSYtrBjLbysop-wwSsLFCqLEuX8uyzrGr_4FVKNndz9SYMgzM6rBjq4O3uouS2k7b7xvWMU4hR3LwpQ2PF1YScva7GvTYu_nZUCUbxTQcAmrDZvu3l6B4tqwSNr-d9JDgGwyPJ-FuoAl61drkbZYsmRJTlfRrrk_AbWWZyzY79-kL3owsDp6w/s320/jueu4.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Voldria que seguim la pista de la venda d’uns patis i cases que es van
vendre a finals del segle XIV i principis del XV. El seguiment d’aquestes
vendes i altres, ens dona exemples de cases i horts que ocupaven el call jueu
de Vilafranca del Penedès i quins van ser els propietaris posteriors, després
de la desaparició del call com a tal, sobretot a partir de l’any 1390, data de
l’assalt al barri jueu de Barcelona.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Dues ventes
de dos patis estan datats el dilluns, dia vint-i-u d’abril del 1393. En la
primera ens diu que el frare Francesc de Vilafranca, de l’orde de Santa Maria
de Montesa, com a procurador del cavaller Bartomeu de Vilafranca, domiciliat a
Barcelona, ven a Bartomeu Pujades, artesà de Vilafranca, un pati o sòl de
terra, on abans hi havia edificada una casa. Està situat a prop del Vall del
Castell (l’actual plaça Jaume I, lloc on estava situat el call).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els límits
del pati son, per una part, amb la casa i hort que fou de Pere Miret i ara és
del pellisser Pere Rocafort; altra part amb un carrer públic; una altra amb la
casa del convers Raimon Avinyó i la del convers Joan Montagut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Bartomeu
Pujades haurà de pagar tres sous de cens al cavaller Bartomeu de Vilafranca
anualment per Nadal. Signen com a testimonis el pellisser Pere Rocafort i el
pagès Raimon Segarra. Posteriorment fan acte de possessió del dit pati que
passa a propietat de l’artesà Pujades. En aquí hi signe com a testimonis el
mateix Pere Rocafort, el mercader Francesc Guilera i el sastre Mateu Torner. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">A l’endemà
dia vint-i-dos el frare Francesc de Vilafranca firma una àpoca de la venda. El
preu és de deu lliures. Els testimonis en aquest rebut són el sabater Pere
Illes, el botiguer Bernat Pujades i l’escuder del cavaller Bartomeu de
Vilafranca, Joan Escolà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El mateix dia
de ala primera venda i any els mateixos (el frare com a procurador de Bartomeu
de Vilafranca) venen al pellisser Pere Rocafort un altre pati o hort que és
situat darrera de casa seva. Abans era del pellisser Pere Miret. Pagarà també
cens de tres sous per Nadal a Bartomeu de Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els límits
d’aquest pati per una part és la casa del pellisser Pere Rocafort; altre pati o
hort de l’artesà Bartomeu Pujades; altre part amb casa de l’hostaler i pagès
Raimon Sagarra i un carrer públic. Els testimonis només en signa un, en Guillem
Solà.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBCSxWoG-Ty-Qgkvh3mTUwK5lTxLkHcT-EQRMXUyK1wq9L4ggShkviiePwdhmZNJFfQq17lIL1mqEYsHc-ppPr4hA58DdaD7UvCh8o87m1j-iXGwLutInpJVhVe-PAV2Z-8iQ_oFPEHurCHzQ4bzK54vAAP5vapE-ZbI7Uip7-86Qp0zN2FigTUp6pQQ/s960/jueu5.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBCSxWoG-Ty-Qgkvh3mTUwK5lTxLkHcT-EQRMXUyK1wq9L4ggShkviiePwdhmZNJFfQq17lIL1mqEYsHc-ppPr4hA58DdaD7UvCh8o87m1j-iXGwLutInpJVhVe-PAV2Z-8iQ_oFPEHurCHzQ4bzK54vAAP5vapE-ZbI7Uip7-86Qp0zN2FigTUp6pQQ/s320/jueu5.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">En aquestes
dues vendes podem deduir les següents coses: el terreny que es ven a Pujades
abans hi havia una casa, dos dels veïns eren jueus conversos. La casa derruïda
havia estat d’un jueu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La venda
segona és un pati al costat del primer. Els veïns no son jueus conversos.
Aquestes dades ens fan pensar que l’any 1390 hi va haver alguns moviments en el
call jueu de Vilafranca, degut segurament a l’atac que hi va haver a Barcelona
en el mateix any. Jueus que van fugir, alguns es van convertir i continuaven
vivint al call, algunes cases van ser ocupades o venudes a gent que no era
jueva. No sabem el preu d’aquest segon pati, però creiem que era la mateixa
quantitat, deu lliures.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El frare Francesc de Vilafranca i Bartomeu de Vilafranca<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’orde de
Santa Maria de Montesa va ser una orde religiosa i militar fundada pel rei
Jaume II d’Aragó l’any 1317. El rei va cedir a l’orde el castell de Montesa,
situada a prop dels sarraïns en el regne de València. Fou aprovada pel papa
Joan XXII el 10 de juny de 1317.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Francesc de
Vilafranca formava part de la família dels castlans del castell de Vilafranca
del Penedès. El 1386 el trobem conjuntament amb els seus germans Rogeric i
Bartomeu de Vilafranca aprovant uns acords amb els cavallers Pujades, senyor
del castell Pujades situat en el terme de Castellví de la Marca (potser
familiars del que compra el pati).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Bartomeu de
Vilafranca era fill del castlà Ferrer de Vilafranca i vivia a Barcelona. Els
castlans del castell de Vilafranca tenien el domini directe en alguns terrenys,
horts o edificis que havien estat abandonats del call. Per la documentació
trobada quasi sempre era la mateixa quantitat, tres sous anuals pagats en el
temps de Nadal. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_65E-FeE16XPcnreCcewQ7VjFOrl5D7LLGwMdyzACLtPHThPZf5OXdGm1nzIrYztsoXNFb_dh4j7QW5kcvDPucxpCZ1UpgEs354EhT6KTqatXf-tF6wjzbRmBtgtNETBLI8nzQ2XaSQa-3Smj9YB49ZQeoM9LNRRYwWxizZgzexwUvdzyreuxmVTYg/s1024/jueu2.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_65E-FeE16XPcnreCcewQ7VjFOrl5D7LLGwMdyzACLtPHThPZf5OXdGm1nzIrYztsoXNFb_dh4j7QW5kcvDPucxpCZ1UpgEs354EhT6KTqatXf-tF6wjzbRmBtgtNETBLI8nzQ2XaSQa-3Smj9YB49ZQeoM9LNRRYwWxizZgzexwUvdzyreuxmVTYg/s320/jueu2.jpeg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El comprador Bartomeu Pujades<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Bartomeu
Pujades era artesà, ferrer. Conjuntament amb un altre ferrer, Bernat Baltà de
Guardiola de Font-rubí, van constituït societat el 1396. Per això l’any 1407 el
trobem vivint a Guardiola. Aquest mateix any fa donació d’una casa situada al
carrer del vall prop del pont del castell de Vilafranca, al prevere Pere Illes.
Tenia la casa amb domini directe del castlà Bartomeu de Vilafranca amb el
pagament de tres sous per Nadal. L’acte de la donació es fa en el castell de
Font-rubí. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els límits de
la casa donada són per una part la casa del pellisser Pere Rocafort i per una
altra la del mulater Pere Prats. Deduïm aquí que la casa donada s’havia
construït entre 1393 i 1407 en el pati que se li va vendre a Bartomeu Pujades.
No surten veïns de jueus conversos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Tot i així el
1408 el mulater Pere Prats ven una casa amb un corral al darrera i amb uns
subterranis situada al carrer del Vall del castell al fuster Raimon Solà. Paga
cens al castlà Bartomeu de Vilafranca de deu sous. El preu de la venda és de
vint-i-tres lliures.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els límits
d’aquesta casa son en dues parts amb la casa de Bartomeu Pujades, altre part
amb una altra casa de Raimon Solà i un carrer públic. Deduïm que no és la
mateixa casa anterior, n’era una altra. Potser en va construir dues en el pati
i només una la va donar al prevere Illes el 1407.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1430 el
fuster Raimon Solà paga el mateix cens de deu sous al castlà Pere Lluis de
Vilafranca, de la casa que li vendre Pere Prats el 1408 situada al carrer Vall
del castell. Ara els límits son: per una part altra casa de Raimon Solà i una
altra de l’artesà Guillem Solà.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib_i5n4OKSAjoR8HE5Bj98XI98CYkubbdC_izjh_MfbxoJMpTxtcLRp9RggJdqMaN9hPWjoDzB05sovQmY6hNwLodBh9Zzd07wFtMaK5V9N4uvqFE0xhxNpy4JKLB8H2nrG9-3AfDWJ9Zmi3gBOfeyK6R77kj69RrDYaVtI0ooug9t18rpVGQl6bDgbA/s629/jueu3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="629" data-original-width="390" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib_i5n4OKSAjoR8HE5Bj98XI98CYkubbdC_izjh_MfbxoJMpTxtcLRp9RggJdqMaN9hPWjoDzB05sovQmY6hNwLodBh9Zzd07wFtMaK5V9N4uvqFE0xhxNpy4JKLB8H2nrG9-3AfDWJ9Zmi3gBOfeyK6R77kj69RrDYaVtI0ooug9t18rpVGQl6bDgbA/s320/jueu3.jpg" width="198" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El convers Raimon d’Avinyó<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els Avinyó
conversos (de jueus cognoms Gracia) van continuar tenint les seves cases al
call de Vilafranca. Raimon és un dels veïns de l’artesà Bartomeu Pujades el
1393. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1397 el
fill de Raimon, el convers Marc d’Avinyó, ven una casa amb dos portals situada
al call. El comprador és el pagès Antoni Sabater. Paga cens de vint-i-dos sous
al castlà Bartomeu de Vilafranca. Els límits de la casa son per una part amb la
del seu pare Raimon d’Avinyó, la del convers Joan Montagut, un carrer públic i
al darrera amb l’hort de l’artesà Bartomeu Pujades. El preu de venda és de
quinze lliures. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Com podem
veure els veïns son els mateixos de la venda del 1393 a Pujades. Només hi falta
el pellisser Pere Rocafort. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El fill Marc
d’Avinyó va ser el fundador de la Pia Almoina del monestir de Sant Francesc de
Vilafranca l’any 1401. Per això es deuria vendre la casa pròpia del call ja que
els seus plans futurs eren uns altres. El 1403 Marc, essent administrador de la
Pia Almoina, ven a la seva madrastra Joana, muller segona del seu pare convers
Raimon d’Avinyó, una altra casa situada al call. Paga cens de quatre sous al
castlà Bartomeu de Vilafranca. El preu de venda son nou lliures.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els límits de
la casa eren per una part la casa de l’escuder (del castlà Bartomeu de
Vilafranca) Joan Escolà, per altre part casa del convers Raimon d’Avinyó i un
carrer públic. Veiem ara que l’escuder del castlà té una casa pròpia en el
call. Fins aquí podem saber que els Avinyó conversos (abans jueus Gracia)
amplien les seves propietats vivint al call i que l’escuder Joan Escolà és
propietari d’una casa al call.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Un altre jueu
convers (de la mateixa família dels Gracia) va ser Berenguer d’Avinyó que tenia
el 1405 una casa al call de Vilafranca, proper al corredor de la muralla. Com a
veïns té la casa de Marc d’Avinyó. El dit Berenguer és difunt l’any següent, el
1406. Els seus marmessors que son un mercader i un botiguer venen la seva casa
amb un hort que tenia Berenguer en el cas al mercader Francesc Guilera. Pagava
cens al castlà Bartomeu de Vilafranca pagant vint-i-quatre sous per Sant
Miquel. El preu era de set lliures. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYeqHUQqtmCAJhmKU4zTNf2lLlmNmdadueYO1-sfj_0HLe_jZU8n-KDeIGDinRQ6N_Juc5lb_YqPEKIfDcak8JvnZZERvnS-iUtCkxRf2J8KVRLuHVrUzYWQcAHIFJDcoEJ6MShzWaI4_UhhmHgSdts3bsBSCWOZDnL1HOjQ1PsHmwUljOdDDp99hbhQ/s600/jueu1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYeqHUQqtmCAJhmKU4zTNf2lLlmNmdadueYO1-sfj_0HLe_jZU8n-KDeIGDinRQ6N_Juc5lb_YqPEKIfDcak8JvnZZERvnS-iUtCkxRf2J8KVRLuHVrUzYWQcAHIFJDcoEJ6MShzWaI4_UhhmHgSdts3bsBSCWOZDnL1HOjQ1PsHmwUljOdDDp99hbhQ/s320/jueu1.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El pagès mulater Pere Prats <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Una casa que
limitava amb la que dona el ferrer Bartomeu Pujades el 1407 era la del mulater
i pagès Pere Prats. El 1389 ja era propietat d’una casa al Vall del Castell.
Pagava al castlà Bartomeu de Vilafranca cinc sous anuals. Els límits de la casa
aquest any hi trobem per una part la del jueu Samuel Salomó, per una altra la
de Pere de Pere i un carrer públic. Com podem veure no ens surt cap dels
propietaris anteriors.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Recordem que
l’any 1407 Pere Prats ven una casa al fuster Raimon Solà també situada al call.
Tot i que aquest Pere era l’hereu del seu pare, també de nom Pere.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Això ens pot fer
deduir que el pare de Pere era propietari de més d’una casa que abans havien
estat de jueus potser ell mateix ho havia estat i en aquest moment ja s’havia
convertir al cristianisme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1403
trobem en la documentació també una venda per part d’un jueu convers, Guillem
Domingo de l’Arboç del Penedès (fill del jueu Samuel Gracia) venen una casa,
que era seva, situada al call de Vilafranca. Pagava cens de vint-i-quatre sous
al castlà Bartomeu de Vilafranca. Entre els seus límits hi surt la casa i un
pati del jueu Vidal Salomó (pare de Samuel Salomó).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Com a conclusió </span></u></b><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Aquests
exemples de documentacions resumides aquí ens poden donar aquestes conclusions
a finals del segle XIV.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els castlans de Vilafranca son els senyors feudals que tindran
domini directe en les cases del call. Abans eren els propis jueus qui ho rebien
i s’organitzaven.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Jueus conversos seguien sent propietaris de les seves cases.
Alguns hi vivien. Altres eren fora, però podien vendre-les, per tant
continuaven tenir la propietat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Cristians i jueus convivien conjuntament en el call.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Cases del call, abans propietats de jueus, passen a ser de
mercaders, fusters o altres oficis que tenien ja un cert prestigi social,
econòmic i patrimonial a la Vila.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El preu de venda de les cases del call era baix si ho comparem amb
altres de carrers propers al call.</span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Podríem donar
molts més exemples per confirmar el que estem dient, però ho deixarem aquí. Qui
vulgui aprofundir més pot rellegir molts altres articles penjats en aquest
blog, només posant al cercador la paraula call.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: center;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-29296516457174612162022-08-27T04:17:00.000-07:002022-08-27T04:17:48.303-07:00Els Peiró (segles XIV i XV)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPwmj7R-lH9PF5qROpUE4jK5ydVg2GiH895fKuO4ofNBl8EoBeu2stys5RVH7Dx_YGAS-7UnnsWK7-98cjY41WJW4VMz9J5tmz8fVS_jCKOaF3HtnXSVSIkOSJOW4jXOxDZ7GH5D2F66ayCZda-g7x2hg067HfB-v4LkBTNXDqDBqWFnFDHO-vzpiU-w/s640/hostal.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="429" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPwmj7R-lH9PF5qROpUE4jK5ydVg2GiH895fKuO4ofNBl8EoBeu2stys5RVH7Dx_YGAS-7UnnsWK7-98cjY41WJW4VMz9J5tmz8fVS_jCKOaF3HtnXSVSIkOSJOW4jXOxDZ7GH5D2F66ayCZda-g7x2hg067HfB-v4LkBTNXDqDBqWFnFDHO-vzpiU-w/s320/hostal.jpeg" width="215" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Cognom
que es diu procedeix del nom llatí -Petrus- “pedra”, altres diuen de –Peire-,
variant antiga que es feia servir a Catalunya i en el Llenguadoc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Les
primeres persones que trobem en la documentació amb aquest cognom és l’any
1327. Eren els hostalers Bernat amb la muller Arsenda i Berenguer Peiró, pares
i fill.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
Sant Cugat de Sesgarrigues el 1356 forma part de la Universitat d’aquest lloc
la dona (un aspecte jo diria únic al nostre país) Ferraria viuda de Ferrer Peiró.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1361 hi trobem el carnisser Guillem Peiró originari de Cubelles, però vivint a
Vilafranca. Tenia el sobrenom de <i>Reigia</i>.
El significat podria relacionar-se en la casa gran que deuria ser propietari: <i>Reigia es referia a un edifici prop del
fòrum romà</i>. Posteriorment Guillem Peiró el trobem vivint a Sitges.
Relacionat amb ell un Francesc Peiró de Vilanova surt en un pagament d’un deute
el 1390.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1389 vivint a Vilafranca, en la documentació, hi surt com a testimoni d’un
debitori Arnau Peiró de Gandesa (Tarragona).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els hostalers Peiró (segle XIV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Als
segles XI i XII ja existien els establiments públics que acollien hostes
mitjançant pagament. Per les seves condicions Vilafranca del Penedès era un
territori de pas, i eren molts els nouvinguts i viatgers que hi venien. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
Vilafranca hi havia més d’un hostal i la majoria estaven situats al carrer de
la Parellada, en algun moment, en la documentació se l’anomena com el carrer
dels hostals. Era proper a la porta principal de la muralla, el portal de Santa
Maria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Bernat
i Berenguer Peiró tenia l’hostal en aquest carrer, a més eren propietaris de
dues cases en un altre carrer de Vilafranca, el de la Fruita. Aquests edificis
a vegades els llogava. Sabem que l’any 1380 els va llogar a Miquel Pagès de
Tarragona, un probable client del seu hostal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Acostumaven
a tenir serveis per a animals de càrrega i de transport. Els baixos o el pati
emporxat es destinaven al bestiar. A l’interior hi havia la cuina, el menjador
i les cambres amb màrfegues de palla. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tots
dos, Bernat i Berenguer, formaven part de la Universitat de Vilafranca del
Penedès durant l’última meitat del segle XIV, representant als hostalers de la
Vila. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
finals del segle XIV, Francesca Carrió, originaria d’Igualada, viuda de
l’hostaler Berenguer Peiró va vendre part de l’hostal a família Marti, originaria de Sant Joan de l’Erm
(Lleida), altres probables clients de l’hostal. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1394 les cases, les cambres i patis que formaven part de l’alberg (hostal) dels
Peiró passen a ser propietat del notari Berenguer Maiol de Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF8xcVuOP33zIqk4dd11zdnWRRHjfKhIh9J9ceTbcaS6UCzhr-Px2sS6G75S7ibQYY2ZB4GTusFROZS3BAT2Pp4W7Mu5tK9ulKxXonlekdLr7fYOTUmktYGaup3zlFtRiw0cvHecgxWtSuvT0uFE-ZqDpZbOVC1MXSdurhA0B7AAuq1u1ay5F_mXKTTw/s2360/1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="991" data-original-width="2360" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF8xcVuOP33zIqk4dd11zdnWRRHjfKhIh9J9ceTbcaS6UCzhr-Px2sS6G75S7ibQYY2ZB4GTusFROZS3BAT2Pp4W7Mu5tK9ulKxXonlekdLr7fYOTUmktYGaup3zlFtRiw0cvHecgxWtSuvT0uFE-ZqDpZbOVC1MXSdurhA0B7AAuq1u1ay5F_mXKTTw/s320/1.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els Peiró de l’hospital de Cervelló
(Segle XV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
Olesa de Bonesvalls, en el terme de l’Hospital, hi viuen a finals del XIV
Guillem, Ferrer i Antoni Peiró. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’any
1401 Maria Ribes, muller de Guillem Peiró de l’hospital de Cervelló, fa
redactar el seu testament. Els marmessors són el seu marit i el carnisser
d’Olesa de Bonesvalls, en Pere Bartomeu. Demana ser enterrada a l’església de
Sant Joan d’Olesa, (documentada al segle XII) no era l’església de l’hospital.
Fa deixes als altars que hi ha a la dita església i a la capella de Sant Joan. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Fa
altres deixes a diferents persones de la seva família, a la seva mare Saurina,
muller del pare Ramon de Ribes; a la germana Guillema, muller de Pere Casanovas
de La Granada, a Margarida, muller de Francesc Rosell de l’hospital de
Cervelló. A la filla Eulalia li deix vint lliures. Al fil Ferrer deu lliures. A
la filla Elisenda, muller de Francesc Bosch de Cantallops, deu sous. Anomena
hereu universal al seu fill Francesc Peiró Ribes. Entre els testimonis del
testament hi ha un Bernat Peiró d’Olesa, probable familiar seu també.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Fins
aquí dades d’un cognom que no va ser molt extens en la baixa edat mitjana pel
Penedès. Del Garraf (Vilanova i Sitges) i de l’Alt Penedès (Sant Cugat
Sesgarrigues, La Granada, Cantallops, Olesa de Bonesvalls) són els llocs que
l’hem trobat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-3595127985370710942022-07-27T03:39:00.002-07:002022-07-27T08:28:58.312-07:00El Portell, el Pou de Moranta i el castell de Vilafranca del Penedès<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilv7D1Bd4V2U68WjntFaTwnBHvhNQ-B_aUDVM8tydXcoZiUhXk2pqXgOHFH_bIzwSLGJhACpPmW3ViWux-01-j_-jT03g-jTnAphbsVMpNMrvoiKPbV0X8x-P3NzbkuOxO0J8wKAA3Mx0dy6u-RAAEXf-Maywm87kdUr0RXUGOV3JbAoQvcdI4QNILRw/s1536/muralla%20vila%20.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1536" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilv7D1Bd4V2U68WjntFaTwnBHvhNQ-B_aUDVM8tydXcoZiUhXk2pqXgOHFH_bIzwSLGJhACpPmW3ViWux-01-j_-jT03g-jTnAphbsVMpNMrvoiKPbV0X8x-P3NzbkuOxO0J8wKAA3Mx0dy6u-RAAEXf-Maywm87kdUr0RXUGOV3JbAoQvcdI4QNILRw/s320/muralla%20vila%20.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Segons
el Diccionari d’Alcover i Moll la paraula portell té molts significat: un pas
molt estret entre dues muntanyes; una obertura feta a un mur, per la qual es
pot passar; un esvoranc en una paret o marge produïda per la força de l’aigua;
obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a
bestiar; porteta de llates o canyes per a tancar un hort o tros petit de terra;
espai que queda entre dues cases i que serveix de passatge d’un carrer a un
altre; finestra o obertura d’una cambra de vaixell; forat lateral de la
calçada, per on l’oli surt i raja dins el safareig i altres.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mentre
que portella, el mateix diccionari, ens diu que és una porta petita dins una
altra de més gran o dins una finestra; en una muralla, porta més petita que les
altres...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquest
topònim el trobem en l’època medieval en una delimitació de terres, en noms de
pobles i fins i tot amb cognoms de persona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Hom
diu que a Vilafranca del Penedès el carrer del Portell és l’antiga denominació
del carrer del Portalet, avui conegut per “Sant Pau” i que fa referència al
portal de la muralla d’aquest carrer. Jo dic que era la primera porteta per
entrar al castell dels castlans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Des
del segle XII surt en la documentació medieval de Vilafranca del Penedès
arribant fins als nostres dies. L’espai anomenat el Portell està situat en el
barri de Les Clotes, just entre el carrer de la muralla dels Vallets, al carrer
de Sant Pau, agafant parts dels actuals carrers Beneficència i Ponent. Aclarim
i intentarem explicar quin espai i el perquè del topònim portell en aquest
indret i no en un altre.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPq7VKuaeUoAhi1FbKGE51tE_DHDV9XbXuOV7cPK5U1uQ6yHJuqSRZkW43LYyqsBxXRneOPWnFl1a9OUzOz5XGmqTmEqtVb6Vlj9O9r6CXAHz2rK-Yxpnl9aEjDv7RkNkP5bNiKHDXp6_Le82OE9rV16CYbBsEEYhQg44Io0vY-8ZU6mBqX4x5aO9ElA/s1700/VILAFRANCA%20P_PL%20OLI_VALL%20CASTELL_CONSTITUCIPICT7334%20(65).JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1700" data-original-width="1294" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPq7VKuaeUoAhi1FbKGE51tE_DHDV9XbXuOV7cPK5U1uQ6yHJuqSRZkW43LYyqsBxXRneOPWnFl1a9OUzOz5XGmqTmEqtVb6Vlj9O9r6CXAHz2rK-Yxpnl9aEjDv7RkNkP5bNiKHDXp6_Le82OE9rV16CYbBsEEYhQg44Io0vY-8ZU6mBqX4x5aO9ElA/s320/VILAFRANCA%20P_PL%20OLI_VALL%20CASTELL_CONSTITUCIPICT7334%20(65).JPG" width="244" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Portal de la muralla o carreró?<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Una primera
data: “...per terra al portal d’en Coloma o al Portell” (1542). A partir
d’aquesta informació ja es por deduir que una cosa és el portal de la muralla,
que era Coloma, i que corresponia a la muralla de la Vilafranca medieval i una
altra és al Portell. La terra indicada estava després del portal de Coloma no
del portal del Portell. L’origen del nom Coloma corresponia a una família de
sabaters que posseïen terres en aquest indret durant mot temps. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Posem
altres dades que ens donen a entendre que Portell no és el nom del portal de la
muralla de Vilafranca: “...ven hort al carrer de la Portella, prop el portal de
Coloma” (1438); “...terra al Portell, prop el portal de Coloma, amb unes
basses...” (1464); “...terra al Portell...” entre els límits d’aquesta terra es
diu: “...viarany que va del portal de Coloma a l’era de Codines...” (1496). Una
última dada, també del segle XVI, que crec<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>definitiva: “...unes cases situades al portal de Coloma, al carrer o
carreró del Portell que va des del carrer Vall del Castell fins al portal de
Coloma...”(1521).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Si
ens agafem en aquesta última informació podem veure que el topònim Portell
originàriament, era el nom d’un carrer estret (carreró) que començava al
capdamunt del carrer de Sant Pau actual que arribava fins el portal de la
muralla, a la mida del carrer actual de Muralla dels Vallets, l’anomenat portal
de Coloma.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Posteriorment
Portell era el nom de la situació de totes les terres/cases que estaven
situades a extramurs (fora muralla) en aquest mateix espai. En tenim molts
exemples en la documentació: “..terra in lloc que dicitur Portellus..” (1312);
“...terra al Portell que va a Castellmós...” (1364) El nom Castellmós es
refereix a una casa forta/castell que estava situada a la falda de la muntanya
de Sant Jaume, al costat de la de Sant Pau. “...tres pallisses al Portell”
(1366), Entre els límits d’aquestes pallisses hi diu camí que puja a l’era de
Senyecs i camí que va al vall de la Vila. “...dos horts a prop de les Oliveres
d’en Pontons..” (1378); “...tres basses contigües situades a l’era, al
Portell...” (1388); “...hort tapiat al Portell...” (1401); “...pallissa a
extramurs, al Portell...” (1411); “...hort al Portell, a prop del passatge del
Vall...” (1419)...”...terra prop del Vall, al Portell...” (1422). Entre els
límits d’aquesta terra hi diu el Vall de la muralla. “...avui es bat a l’era
del Portell, al portal de Coloma...” (1453). Es refereix fora el portal, ja que
havia de ser un lloc ample per batre el blat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjWi7KqhgpMJn8bJtxNDtsBux5W6KljQHAeutC_oKIZspZ7HbxBPBgHukYTVB9UgDJiwbIqcEzVl-LRG8GHztgt7Bh6W49Q5p3GYgWK8iMIxBhelj-xjTtssgdXGp80jHKbPiGxs9F1XLtNGuWyva8Nsm687dliaLraFL2hmTfDZHR-9ZkYKOZ6zCAeg/s2554/VILAFRANCA%20P_PL%20OLI_VALL%20CASTELL_CONSTITUCIPICT7334%20(60).JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2120" data-original-width="2554" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjWi7KqhgpMJn8bJtxNDtsBux5W6KljQHAeutC_oKIZspZ7HbxBPBgHukYTVB9UgDJiwbIqcEzVl-LRG8GHztgt7Bh6W49Q5p3GYgWK8iMIxBhelj-xjTtssgdXGp80jHKbPiGxs9F1XLtNGuWyva8Nsm687dliaLraFL2hmTfDZHR-9ZkYKOZ6zCAeg/s320/VILAFRANCA%20P_PL%20OLI_VALL%20CASTELL_CONSTITUCIPICT7334%20(60).JPG" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Pou de Moranta <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">En
època medieval, no hi havia cap font a Barcelona, per atendre les necessitats
de la gent. Van cavar el pou conegut com “d’en Moranta”, amb un abeurador per
els animals, que encara es pot veure una part sota d’unes escales,
posteriorment es va substituir per la Font de Santa Anna, la que està al final
del carrer de la Porta de l’Àngel. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Vés
per on a Vilafranca en la baixa edat mitjana hi existia un pou anomenat també
“d’en Moranta”. Jo m’atreveixo a dir que l’origen del cognom Moranta ve de
mur/muralla, per tant seria Pou de la Muralla. I que tant a Barcelona com a
Vilafranca aquest pou estava adossat a la muralla de la ciutat medieval. A
Vilafranca en tenim alguna referència quan en unes obres d’un bloc del carrer
de la Beneficència allà pels anys vuitanta es va descobrir un suposat pou de
gel i a prop del portal d’en Coloma. Els arqueòlegs, en la seva memòria, van redactar que el pou va ser construït el 1610. I que per construir-lo van
utilitzar-se blocs de la torre de la Vall del Castell (una de les torres del
castell dels castlans).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sabem
que a l’època medieval ja havien pous de gel que eren utilitzats per a emmagatzema-hi
el gel produït per la neu a l’hivern i conservar els aliments durant l’estiu, però també hi havia pous per abastir d’aigua als habitants d’un poble o d’un castell. Tenim
molt clar que aquest pou tenia el seu origen medieval, i posteriorment el deurien fer servir per
pou de gel. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Com
ja hem avançat el topònim Pou de Moranta el trobem també en la documentació
conjuntament amb el de Portell o portal d’en Coloma en el mateix espai que
estem comentant: “...terra al Pou de Moranta...” (1404) entre els límits hi diu
un caminet que va a l’ermita de Sant Pau. “...terra al Pou de Moranta...”
(1421). Entre els límits hi diu una bassa. “...terra al portell...” (1467).
Entre els límits d’aquesta terra hi diu camí que baixa de la muralla al Pou de
Moranta. “...terra a Pou de Moranta...” (1480). Entre els límits s’hi diu camí
que va del Portal d’en Coloma per les Clotes avall. “...terra al Pou de
Moranta, al Portell..” (1497).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj71Ho8VQuvlXq0LNm367_5cs9C1aixKLePK3zG8O0TJ0tIqihxr_ZKCqeOzNBw1V3KzFRsG8TC9oVnCGiHHCe8mbKDumE3A-4Dq5w0jzhvb1PXzGpFsm6_rCCEwUTO_jyx_hhwSMK0KF0GBzG4D66K84GhitqRqf4wmz681ImxE9JKSIWK6TtH9R0xhQ/s2812/VILAFRANCA%20P_PL%20OLI_VALL%20CASTELL_CONSTITUCIPICT7334%20(59).JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2173" data-original-width="2812" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj71Ho8VQuvlXq0LNm367_5cs9C1aixKLePK3zG8O0TJ0tIqihxr_ZKCqeOzNBw1V3KzFRsG8TC9oVnCGiHHCe8mbKDumE3A-4Dq5w0jzhvb1PXzGpFsm6_rCCEwUTO_jyx_hhwSMK0KF0GBzG4D66K84GhitqRqf4wmz681ImxE9JKSIWK6TtH9R0xhQ/s320/VILAFRANCA%20P_PL%20OLI_VALL%20CASTELL_CONSTITUCIPICT7334%20(59).JPG" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Pont del Vall, el portell i el
castell dels castlans <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">L’artesà
Bartomeu Pujades fa donació d’una casa al prevere Pere Illes. Està situada al
carrer del Vall, prop del pont del castell de Vilafranca (1405). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
sabater Pere Roca fa una donació a la seva filla Eulàlia en temps del seu
casament amb el teixidor Berenguer Bosch. Li dona una casa situada al Portell i
un hort tancat amb parets situat al Portell, davant el Pont del Vall (1422).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
castlà Pere de Barberà ven al mercader Antoni Rovira una casa amb un hort que
està situada dins el tancat del Castell de Vilafranca. Entre els límits hi ha
la casa del castlà Huguet de Vilafranca, el carrer del Vall del Castell, el
pont i vall (1474). El mateix any ven al teixidor Llorens Bonastre unes cases,
quasi derruïdes, situades dins la muralla del Castell, davant del Pont del
Vall.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per
entrar al Castell dels castlans de Vilafranca hi havia un pont, segurament
llevadís a l’alçada del carrer de Sant Pau actual. No comentaré moltes coses
noves del castell, ja que ho vaig fer en un altre article d’aquest mateix blog
que podeu rellegir.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Berenguer
Esplugues posseeix una casa situada al carrer del Portell. Els límits de la
casa son per una part, una altra casa dels hereus de Batlle, la casa del castlà
Bartomeu de Vilafranca i un carrer públic (1345).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Francesca
Blanc posseeix una casa situada al carrer del Vall del Castell, una terra al
Pou de Moranta i una pallissa amb un hort al Portell (1395).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
sabater Ferrer Salvany té un alberg (casa) al Portell (1420). Entre els límits
hi ha el Vall del Castell. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
nom de carrer del Portell, com es pot endevinar, correspon a aquell carreró
estret que anava de la porta del castell fins la muralla de la Vila. Les cases
dels castlans estaven entre el pont del Vall del Castell i el carreró del
Portell. L’origen del topònim Portell era la Portella o porta petita abans de
la més gran d’entrada al castell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tenir
a l’abast l’aigua del pou d’en Moranta és de molta lògica, sabent que per
aquest indret hi entraven i sortien els castlans i el rei quan venia a
hostejar-se al Palau Reial (l’actual Vinseum) amb el seu seguici i així les bèsties beure aigua en la bassa o basses que hi havia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-74963151002584835092022-06-26T06:52:00.000-07:002022-06-26T06:52:22.103-07:00El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (segle XI)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioVChRjqb7_HaoW_C4STm3udKOJKcrlvpeF_wsN6DLtLbMQQvWr1DyqT0SmMW_Dod49NrTTKetQQxsJdsf2eoDaEiMpSZ350LKgEnd6or610cBqhNlyvRSW-TKbzkStN0R1Nbl9WE6eo78s0btCYYqHIw6DyPvm5oA0q0XlbaVPXMzoY3Z6-9134NXhQ/s1070/mones1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="702" data-original-width="1070" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioVChRjqb7_HaoW_C4STm3udKOJKcrlvpeF_wsN6DLtLbMQQvWr1DyqT0SmMW_Dod49NrTTKetQQxsJdsf2eoDaEiMpSZ350LKgEnd6or610cBqhNlyvRSW-TKbzkStN0R1Nbl9WE6eo78s0btCYYqHIw6DyPvm5oA0q0XlbaVPXMzoY3Z6-9134NXhQ/s320/mones1.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">El
monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí que es troba
a la localitat de Sant Sebastià dels Gorgs al municipi d’Avinyonet del Penedès.
L’any 2000 la Generalitat de Catalunya el va declarar bé cultural d’interès
nacional.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Conserva
part de l’església, originalment romànica, i també l’antic portal amb un timpà
esculpit del segle XII i el campanar de planta rectangular amb finestres
geminades, d’arquets de mig punt, únic al Penedès. Es conserven restes de les
antigues dependències monacals, amb tres trams de galeria del claustre del
segle XI al XII i restes escultòriques d’època visigoda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’antic
monestir benedictí el fundà el 1029 el noble Mir Geribert, per llegat i disposició
de la seva mare Ermengarda, germana del comte Ramon Borrell I.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Folc
Levita, fill del difunt Mir Geribert, el 1035, amb els seus germans Mir i
Seniol fan donació al monestir de terres situades al comtat de Barcelona, al
Penedès: als lloc de Vidrà (en el terme de Vilafranca del Penedès) i els Gorgs
i també un alou situat a Sant Boi del Llobregat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1057 la comtessa Ermesesenda, viuda del comte Borrell, en el seu testament,
deix al monestir de Sant Sebastià vint-i-cinc mancusos d’or.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1069, Guisla de Besora, segona muller de Mir Geribert, fa donació a Sant
Sebastià de terres i drets que tenia en l’església de Sant Valentí de les
Cabanyes situats prop La Granada, en el lloc anomenat la Pera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUjgL-zdovT_yQQJDQunluDBF3Xx2gDVDVQxG83-G4R6QV9cqiEd2KJ5fCS-1YInpfnljgoHducBVChcE4D8AOhQtlcycPo1rHMLStm-nayGUDDFUdfB51iEBf812lJPLGKWloUskkVLfxPpyYXfKWKj0qCM7ttYxSNM4K0sQhxtsC38iqfKmQgLaQSA/s572/mones4.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="342" data-original-width="572" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUjgL-zdovT_yQQJDQunluDBF3Xx2gDVDVQxG83-G4R6QV9cqiEd2KJ5fCS-1YInpfnljgoHducBVChcE4D8AOhQtlcycPo1rHMLStm-nayGUDDFUdfB51iEBf812lJPLGKWloUskkVLfxPpyYXfKWKj0qCM7ttYxSNM4K0sQhxtsC38iqfKmQgLaQSA/s320/mones4.jpeg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La comunitat<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">El monestir ja tenia una comunitat religiosa el 1052
regida per un abat. Un tracte fet per l’abat Miró amb l’abadia de Sant Victor
de Marsella, el monestir es convertí amb priorat del de Marsella el 1059. Als
monjos de Sant Victor, sembla que caldria donar-li les gràcies pel magnífic
pantocràtor que presideix la porta d’entrada de l’església, que potser vingué
del sud de França, i la part de llevant del claustre, una mostra del romànic. L’any
1279 Berenguer fou prior del monestir. Frares o priors foren també: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Galcerà i Berenguer de Ripoll</i> (1342); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Romeu de Cavallo</i> (1342); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Asmarius Targe</i> prior, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Raimon de Puiggrós</i> sagristà, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eimeric Targe</i>, monjo (1358); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Raimon de Puig</i> sagristà (1369); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gallardus de Fulgarosio</i> (1365); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bernat de Raynes</i> almoiner i prior
(1388); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tolosa </i>(1409);</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">El monestir
en el segle XIV<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Molts nobles del Penedès en els testaments ordenaven que
se celebressin misses per la seva ànima en el monestir de Sant Sebastià dels
Gorgs durant els anys d’aquest segle. Hi ha més d’una disputa entre els priors
del monestir i els pagesos del Penedès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">L’any 1337 hi ha una la del prior del monestir, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gancelini de Chaldayracho</i> d’una part i l’home
propi, soliu i afocat del monestir el pagès Bernat Sonet de Sant Pau d’Ordal.
Bernat havia de pagar cens de cinc punyerons d’espelta (blat) al monestir per
la propietat del mas que posseïa, deia que eren quatre i no cinc. Fins i tot
presenta al prior diferents documents, un és el de la venda del mas de l’any
1307 que li va fer l’anterior prior <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pere
d’Auserran</i>. Un altre document és el fet l’any 1321 on Rabassa de Cantallops
li ven dues terres al dit Bernat Sonet i la seva mare Geralda i que pagaven un
punyeró (antiga mesura) d’espelta de cens.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqrHSwXXeZiiwS6_NN8Xg7V5t_6bFHbS06mZ2kHxtl1v-uSCQYEadUvnm7fGo4oHgczgzirB-sRxf47_MhgNJe8YiD-CNWXMRmfwwKQ3Q1XHZDFBgitUxO_tl8gSdRcy4izVdMGDig9vhyEr8h7mJ75P57655h_jhkxGmfLnWtxMyKb6DbzfLE7pBrw/s2288/mones3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1712" data-original-width="2288" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqrHSwXXeZiiwS6_NN8Xg7V5t_6bFHbS06mZ2kHxtl1v-uSCQYEadUvnm7fGo4oHgczgzirB-sRxf47_MhgNJe8YiD-CNWXMRmfwwKQ3Q1XHZDFBgitUxO_tl8gSdRcy4izVdMGDig9vhyEr8h7mJ75P57655h_jhkxGmfLnWtxMyKb6DbzfLE7pBrw/s320/mones3.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Rendes del
monestir al Penedès<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">La partida anomena de Castellmós, situada en el terme de
Vilafranca, propera a la muntanya de Sant Pau, era d’alous/terres/masies que pagaven
rendes al monestir. La majoria de col·lectors d’aquestes, anomenats pel prior
del monestir, eren preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Tenim
el cas de Pere Torrelles, prevere, que era l’arrendador de les rendes del
monestir l’any 1388 però posteriorment va ser el rector de l’església de l’església
de Sant Pere d’Avinyonet i ho va haver de deixar en mans d’un altre prevere de
l’església de Santa Maria de Vilafranca, en Bartomeu Vendrell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Tots els pagesos/ nobles propietats de terrenys d’aquest
espai havien de prestar sagrament d’homenatge davant del prior o persones
anomenades per ell. Aquest va ser el cas d’Alamanda, que al quedar viuda de
Pere Cuc, no volia prestar el dit jurament dal monestir. Davant de diferents
persones importants del Penedès se li va exigir l’any 1356 en un document
notarial: “...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">madona nos així com a homes
del monestir de Sant Sebastià, damunt dits, som obligats amb sagrament e
homenatge de pagar</i>...”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Quant el monestir necessitava saber les propietats que
anaven canviant de mans, s’havia de fer una crida perquè ell i els propietaris
nous s’assabentessin de les rendes que havien de cobrar el primer i pagar els
segons: “<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Ara oiats,
es fa saber que els honrats en Ramon de Barberà donzell veguer de vila del
Penedès per lo senyor rei i en Jaume Babau lloctinent del honrat en Bartomeu
Sespujades batlle de la vila, per lo dit senyor a tuyt generalment per manament
dels dits veguer i batlle o lloctinent fet per lo dit senyor rei amb letra del
dit senyor la dada de la qual fou a Barcelona a quatre dies de maig de l’any
present en nou a insancia e requesta del molt reverent pare en trist en P. Per
la misericordia de Deu cardinal de <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Tolosa
prior del monestir de Sant Sebastià de l’orde de Sant Benet</span>, situat al
Penedès que com lo dit prior per conservació dels drets del dit monestir vol e
enten aquelles rendes e drets capbrevar i d’aquell capbreu cartes públiques fer
per haver ne memoria en esdevenidor per ço los dits honrats veguer e loctinent
de batlle per rigor del menament a ells per lo dit senyor rei ..A requerint lo
molt honorable frare <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">P. Ça Fàbrega
prior del monestir de Sant Salvador de Brea</span> de l’orde desusu dita
procurador del dit molt reverend cardinal prior del dit monestir de Sant
Sebastià amb aquesta present pública crida die e manera que tota persona de
qualque condició..lo dit prior alberchs, cases, vinyes, cases, horts, agres,
delme e qualsevulla...capbrevar en poder den Francesc Gabiol notari e escrivà
de la dita vila...en fe espai de 30 dies..sots pena de 100 morabatins (1402).<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;"><o:p> </o:p></span></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Q70ke6D9w913yoe9-eEJyPZPYeL5ti-dseSYLkMlzx177axofAmUjqOggbD6W5j255XEvBUN1oW9UCr_ZYuz4Ur-g6i9wyDHdP7pTakVUOnSquIU8aOhQQOf_FpLwSXHNuRcXDY9QckqglaID_FdRTmPomq0hF2xv4neBa1nGIk6kQY_o7gLTnSCJA/s1100/mones2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="550" data-original-width="1100" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Q70ke6D9w913yoe9-eEJyPZPYeL5ti-dseSYLkMlzx177axofAmUjqOggbD6W5j255XEvBUN1oW9UCr_ZYuz4Ur-g6i9wyDHdP7pTakVUOnSquIU8aOhQQOf_FpLwSXHNuRcXDY9QckqglaID_FdRTmPomq0hF2xv4neBa1nGIk6kQY_o7gLTnSCJA/s320/mones2.jpg" width="320" /></a></i></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">El segle XV
i el monestir<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">El 1412 el monestir de Montserrat obtingué el monestir de
Sant Sebastià dels Gorgs per una permuta. El 1468 un tal <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bartomeu Vacons</i>, pretengué la possessió del priorat contra el
monestir de Montserrat, cosa que originà un plet que va guanyar el monestir. A
principis del segle XVI un altre plet amb el prior Francesc Margarit, l’any
1506 i 1510 va acabar amb una concòrdia: el priorat era possessió de Montserrat
però de les rendes s’havia de passar una pensió vitalícia al prior Margarit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">En aquest segle comença la reconstrucció de les parts ruïnoses
de l’edifici, i aquesta segons la visió del gòtic; la paret de llevant de la
torre, la volta de l’església, amb els arcs de reforçament, la paret nord de la
mateixa església, que fou reduïda i tancada per ponent amb l’actual façana, on
es montà de nou, el portal que havien construït els de Sant Victor i que
estaria en la desapareguda paret de ponent, i sobretot el magnífic absis amb
arc de creueria en els que s’hi pot contemplar una clau de Sant Sebastià, el
patró del monestir munta a cavall. També seran d’aquest temps, els sepulcres
que hi ha a la sagristia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Els noms dels frares i priors del monestir són ja del
Penedès, com: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Guillem Ballester</i>
(1412); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Guillem Pere</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de santa Eulalia</i>, prior (1419-1447); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Francesc Quintana</i>, sagristà (1419); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan Terre</i> (fill de noble-1467-1473).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">També amplien el cobrament de les rendes, ja no és només
en la partida de Castellmós sinó en altres llocs del Penedès, com, per exemple,
Sant Martí Sarroca, Pontarró (Sant Cugat Sesgarrigues), Creu de Moragues o Creu
de Granell (Vilafranca), a les Clotes, a Canyemàs (Vilafranca)...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">L’espoliació en temps de la guerra civil del segle XX, va
esquarterar el priorat, es reservà una part per casa rectoral, i es vengué el
restant en pública subhasta. Fou comprat per dos veïns de Vilanova, que es
repartiren la compra, convertint en paret mitgera, la que s’havia edificat
sobre l’ala de ponent del claustre la que contenia els arcs més antics de tot
el conjunt, en els que sols havia quedat un capitell dels tres que hi deurien
haver...posteriorment hi va haver més reformes i destrosses, era la casa del
rector i la del campaner, aquest com a pagès que era hi va posar el seu corral.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Finalment la Diputació emprengué una reconstrucció el
2011. En quant als elements que es consideren paleocristians, hi ha les arcades
reconstruïdes en part últimament de l’ala ponent del claustre, la part baixa de
la paret de fons de dita sala, les arrencades d’arc que havia servit d’entrada
lateral a l’església i que avui queda fora de la mateixa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Com a visigòtics, tenim els capitells de la torre, que
alguns tenen més treball que els altres, i un dels que havia sigut tret dels
arcs que han desaparegut sembla que pot ser (si bé molt mutilat), el que s’ha
utilitzat per suplir el capitell romà que faltava en el claustre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Com a preromànic amb influencia bizantina, hi ha els arcs
de l’ala nord del claustre, que també s’hagueren de reconstruir, per estar molt
desplomats com passava amb els paleocristians.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">És encara, un dels monuments medievals més representatius
de la contrada, com ens diu la seva publicitat per animar a la gent a fer la
visita. Cal fer-ho.<o:p></o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-18113303311957596342022-05-16T03:59:00.000-07:002022-05-16T03:59:09.717-07:00Els Conill al Penedès medieval<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizJnnUpi_KL6WV75utspBcqs2LBv3tjSA29iD5EjFonceS7elNxihBfAAmCJMuI9kJTjGxptllmoK4qy5eStAUpqCd-6MI1FG2jzZ5fWuHxPJU3ZCHVyIiL3AlRiZy_Zh6DbUK6c5ne5JiqvGUiLCgfv85D3d_DC4Kz9dbwibCRDl6PZ6ukOpCnDBFbw/s455/castell3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="328" data-original-width="455" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizJnnUpi_KL6WV75utspBcqs2LBv3tjSA29iD5EjFonceS7elNxihBfAAmCJMuI9kJTjGxptllmoK4qy5eStAUpqCd-6MI1FG2jzZ5fWuHxPJU3ZCHVyIiL3AlRiZy_Zh6DbUK6c5ne5JiqvGUiLCgfv85D3d_DC4Kz9dbwibCRDl6PZ6ukOpCnDBFbw/s320/castell3.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Coneixem habitants al Penedès amb el cognom Conill a partir de mitjans del segle XIV. El
primer és Bonanat Conill i viu el 1331 en una casa del carrer de la Parellada a
Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Els Conill de Castellví de la Marca <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A la mateixa
àpoca en tenim vivint a Castellví de la Marca al lloc dit Estrada, és el 1338 que
hi viuen Guillem Sa Conillera amb la seva muller Saurina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Sabem d’una
estrada longitudinal des d’antic que comunicava Cal Bruna amb el castell de
Pujades. Es tenen dades des del segle XI, potser la Via Augusta passant per Can
Morgades. Probablement el lloc de les Conilleres i la Conillera Grossa i Xica,
deriven del cognom Conill, propietaris d’aquestes contrades. Un Berenguer i un
Pere Conill també son en anys del XIV vivint al terme de Castellví. Aquest
últim té terres a la Font de les Mercès (1358) del mateix terme. Sabem de les moltes fonts que
hi ha a Castellví de la Marca però no amb aquest nom actualment.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El rector de
l’església de Sant Sadurní del terme de Castellví de la Marca el 1392 és Arnau
Conillera.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdtDRohTgUqZ13KnElVo221gxa43IrBSloXNWYe-rmMwI1IBDO0kNur53hz7kMKd3ZjWsca3sZXei65dsH-gDB294KJeW1YghWIglQLA4ye5ecDLG9wT6NImIrQFBxqYeevcRfRLHbjzbQzBBN_hKemUFAt13ri__8lSB-m5tKJgSyK3J8kun73IeEZg/s843/castellvi1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="542" data-original-width="843" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdtDRohTgUqZ13KnElVo221gxa43IrBSloXNWYe-rmMwI1IBDO0kNur53hz7kMKd3ZjWsca3sZXei65dsH-gDB294KJeW1YghWIglQLA4ye5ecDLG9wT6NImIrQFBxqYeevcRfRLHbjzbQzBBN_hKemUFAt13ri__8lSB-m5tKJgSyK3J8kun73IeEZg/s320/castellvi1.jpeg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El Giponer Conill <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El gipó era una
peça de vestir que cobria el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida
i ajustada al cos amb mànegues. Els giponers era un dels noms que es donava als
sastres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El sastre Guillem
Conill des de finals del segle XIV fins a la meitat del XV pagava a l’erari
reial sis diners de cens anualment per haver-li autoritzat el rei, a través del
seu conseller reial Bernat Serra, a carregar sobre unes parets d’un carreró que
no passa, on ell tenia un alberg, al carrer que no té sortida, anomenat
Alfòndec. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A partir de l’any
1428 aquest cens el va pagant Guillem Borràs, un altre sastre, veí d’en Conill.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Posteriorment
compra un hospici (casa) situada molt proper, al carrer Barcelona (1412).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Guillem, Pere i
Bernat Conill son trobats durant el segle XV en la documentació. Un altre
Guillem Conill va ser apotecari, un Pere Conill sabater, un Francesc Conill
prevere. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">No fou estrany
que una branca familiar d’aquests Conill vingués de Bartomeu Conill, l’abat de
Poblet i metge que morí el 1458 i que fou elegit abat el 1437 on atenia als
monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Conill, apotecaris, especiers<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’</span></u><span style="background: white; color: #222222; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">apotecaria era
la botiga on es dispensaven els medicaments elaborats artesanalment. A
Catalunya, a l’època medieval, l’especier i l’apotecari tenien les mateixes
funcions pel que fa a la preparació i venda de preparats medicinals: xarops,
aigües, ungüents… A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja el segle XIII. El
1433 per tenir botiga s’exigia passar un examen i deu anys de pràctica, reduïts
el 1455 a vuit, i a cinc el 1497. Podien ser elegits membres de les
corporacions municipals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #222222; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A Vilafranca del Penedès trobem en Pere Conill, especier,
casat amb Antonia Carbonell el 1408. Fill del sastre Guillem Conill i
Constança. Una filla de Guillem i Constança i germana del primer, es va casar
amb Antoni Coll de Sitges el 1413. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #222222; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Pere tenia una casa i botiga al carrer de la Parellada de
Viafranca. Venia espelmes de cera i medicines. Hi ha una compra que li fa el
noble Montbrú de cinc lliures i nou sous.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #222222; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un fill de Pere fou Guillem Conill. Es casà amb Eulalia.
L’hereu era un altre Pere, que també fou apotecari. Tenien i vivien en la casa
del carrer Barcelona, situada a les afores de la muralla de la vila. Era
aquella casa que va comprar el seu avi, el sastre Guillem Conill. Fins que
l’any 1436 els germans Pere, Joan i Constança la venen als preveres de
l’església de Santa Maria de Vilafranca. </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un altre dels
fills fou en Joan Conill, també especier, vivint amb botiga des de mitjans del
segle XV al carrer Cap de Creus de Vilafranca, (primer tram de la plaça de la
Constitució actual). Moltes ventes no les deuria poder cobrar i per això els
clients li deixaven una penyora per cobrir la despesa, molt probablement per
medicines. L’any 1453 tenia penyores com una cullera i una copa de plata, una
corretja de dona, un mantell vermell, una espasa, un panís...algunes de les
penyores no les tornava quan se li pagava, això li va causar algun embolic amb
el seu client.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La botiga/casa
del carrer Cap de Creus tenia una entrada amb taulells. Darrera hi havia el
corral i el pati. Tenia una cambra gran i dues de petites.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Era també, encara
posseïdor d’una de les cases de la família situada al carrer de Barcelona de
Vilafranca, a extramurs. A finals del XV estava bastant derruïda, estava
abandonada. Un fill, en Bernat Conill encara va ser apotecari a finals del XV,
però vivint a Barcelona. Es va casar amb una filla del noble Savall de
Subirats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1PZxpEShb49M37zCQBYj9vDkanJ1oH2pQ7sNPajpOf9GOonDa2GLUJytK_5g77JnluM_l1_5I0jlMAMXOLRJRka3U1knvoIFHJMPSixYdGvo6B6CqCeSEqfJtiW6RqhlSlS4Dvbc6Hq-I0CU4yLjZVy8rBYY5FPwe2qhuu_x2pidD-yRPAXUPXRHLlg/s496/castell3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="496" data-original-width="372" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1PZxpEShb49M37zCQBYj9vDkanJ1oH2pQ7sNPajpOf9GOonDa2GLUJytK_5g77JnluM_l1_5I0jlMAMXOLRJRka3U1knvoIFHJMPSixYdGvo6B6CqCeSEqfJtiW6RqhlSlS4Dvbc6Hq-I0CU4yLjZVy8rBYY5FPwe2qhuu_x2pidD-yRPAXUPXRHLlg/s320/castell3.jpg" width="240" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El sabater Conill<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Els hereus dels
apotecaris Conill, a partir del segle XV, canvien d’ofici i treballen de
sabaters. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #222222; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Els sabaters estaven situats en el rang número cinc. Tanmateix,
en l’imperi romà, les agrupacions d’oficis de caràcter gremial no seran
documentades fins el segle II aC. Aquestes associacions van estar controlades
per l’Estat i entre llurs principals deures s’hi trobava el de regular
l’exercici del culte, així com els esdeveniments de tipus social o interessos
comuns de l’ofici. Els sabaters i treballadors de cada ofici s’agrupaven tots
en la mateixa zona i instal·laven els seus tallers en carrers secundaris de la
ciutat.</span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El sabater Pere
Conill tenia el taller i la casa al carrer del Sant Esperit de Vilafranca del
Penedès (l’actual carrer de la Font). La va comprar el 1480 al jueu convers
Berenguer Banyeres. Pere es va casar amb Antonia Barberà. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Al canvi de segle
els Conill originaris de Vilafranca i/o del Penedès viuen fora. Amb dates molt
posteriors (1650) trobem un casament entre Gabriel Font de Tamarit de Llitera
(Lleida) amb Elisabet Joana, que era viuda de Francesc Conill, originari de
Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-63144763752821896462022-04-07T11:28:00.002-07:002022-04-07T11:28:31.604-07:00El mas Ribalta de Lavit<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg6QiyKFtLJUlbAeVolpnaH-raSGfouoy-7Mv7Ut5igUaCi1aEMCeva2tD2qNqcnoUAPp50zzXvJZLOK6E4jf549CZxa_vXBsxk4M0XNLU7af6XuLwgHckcuwFFnIJBZxsDCtbYFRXaoGnvFnfiZ5hhrotj0sT4AzuS5oZJMc_Wp_RAbl8xjIb8k9t6A/s1239/Ribalta2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="1239" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg6QiyKFtLJUlbAeVolpnaH-raSGfouoy-7Mv7Ut5igUaCi1aEMCeva2tD2qNqcnoUAPp50zzXvJZLOK6E4jf549CZxa_vXBsxk4M0XNLU7af6XuLwgHckcuwFFnIJBZxsDCtbYFRXaoGnvFnfiZ5hhrotj0sT4AzuS5oZJMc_Wp_RAbl8xjIb8k9t6A/s320/Ribalta2.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El mas
Ribalta situat en el terme de Terrassola i Lavit té origen medieval. El nom de
Ribalta ve del propietari del mas, i del seu molí
que agafava les aigües del riu Bitlles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ermenard,
l’any 999 dona al monestir de Sant Cugat del Vallès el seu alou de terres,
vinyes, cases, corrals i molins que té en el terme del castell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ipsa
Vide</i>”. Un d’aquests molins podria ser el de Ribalta. I podrien ser els
mateixos en què el mateix monestir el 1093 els estableix a Guillem Arbert i Mir
i als seus germans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
cavaller Berenguer de Ribalta és anomenat en el testament del castlà Guillem de Sant Marti, del
castell de Sant Marti, L’any 1189, els Ribalta eren senyors del castell de Lavit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
1299 trobem el nom del noble Pere de Ribalta, familiar de Berenguer, com a
senyor del lloc de Ribalta. L’any 1327 és difunt. La viuda Saurina redacta
aquest any testament. Era filla dels nobles Bertran de Sant Just i Guillema.
Els cavallers Sant Just estaven emparentats amb els Cervelló de Vilademàger (La
Llacuna) i els Vilarnau (Subirats). Un germà seu, Guillem de Sant Just, era
frare en el monestir de Ripoll.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Una
germana estava casada amb Eimeric, senyor de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès).
En el testament anomena marmessors al cavaller Berenguer de Bauluç de Barcelona
i el rector de l’església de Santa Maria de Lavit. Redacta el testament en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el lloc de Ribalta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els Avinyó (senyors del mas Ribalta
XIV-XV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Cap
el 1350 és senyor feudal administrador del mas Ribalta i el seu molí el noble
Huguet d’Avinyó. Va passar a les seves mans per donació dels Ribalta a través
dels senyors de les Gunyoles. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Els senyors d’Avinyó, van ser un llinatge que van actuar i viure pel
Penedès des del segle XI i segles posteriors en un lloc que ja tenia el nom
d’Avinyó i que uns primers pobladors durant el segle X<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>posteriorment així es van cognominar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Constança
era muller d’Huguet. Abans havia estat casada amb el senyor de l’Ordal, en
Guillem de Claramunt. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">El 1396, Constança fa testament. Els seus marmessors són el seu marit
Huguet i els dos fills: Dalmau i Berenguer. Elegeix ser enterrada al monestir
dels franciscans de Vilafranca. Anomena hereu universal seu al seu fill
Berenguer. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">En el mateix dia i any Huguet d’Avinyó, fa testament. Anomena hereu universal
al seu fill Dalmau. Una filla, Elvira, es casà amb el senyor del castell de
Lavit, Tomàs del Far. Fa deixes a la capella situada dins la masia de Ribalta,
que és invocada a Sant Joan i Sant Antoni. També vol ser enterrat a una capella
construïda dins la sala capitular del monestir dels franciscans de Vilafranca,
la de Santa Bàrbara i Sant Honorat. Dues filles d’Huguet són monges, Constança
al monestir de Santa Clara de Vilafranca i Saurina al monestir de Vallbona de
les Monges.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Dalmau, serà el posterior senyor de la casa Ribalta. No durà gaire aquest
mandat, ja que l’any 1399 trobem com hereu de Dalmau, al seu germà Berenguer.
Dalmau es casà amb Constança de Sentmenat, germana del cavaller, Pere de
Sentmenat, de Voltrera (Abrera), castell que depenia de la baronia de Castellví
de Rosanes, al Baix Llobregat. El germà<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Berenguer encara no deuria ser prou gran per poder administrar els béns
de la casa i el veguer anomena com a tutor seu al mercader Guillem Sapera de
Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">L’any 1405 Tomàs Desfar (amb la seva muller Elvira d’Avinyó) i fills ven a
l’orde de l’Hospital de sant Joan de Jerusalem amb tota<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la seva jurisdicció. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Tot i axixò, els Avinyó encara posseïen l’any 1442 alguns drets en el mas
Ribalta, la vídua de Berenguer d’Avinyó, Iolanda, és qui posseeix els béns de
la senyoria de la casa Ribalta. A partir d’aquest instant se’ns perd la
propietat de la dita casa. Molts dels béns els ven Iolanda, als preveres de
l’església de Santa Maria de Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">L’any 1455, el rei signa una salvaguarda per Iolanda d’Avinyó, senyora de
la casa Ribalta. A partir d’aquest moment se’ns perd la documentació de la casa
Ribalta, que ja no va pertànyer al llinatge dels Avinyó sinó als hospitalers.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl7vBqElobhdRcgedx2qKOjZETvHjkxAmCiP8YjtZ5ekYfJXb36KteHqqDDiQA82lSrk4SL4eNp_68m9e3EkY6Zv2iocJ820x_IifEmh9Wz7r_lbl17u8K3shOkEESIi1GBmsm6ImCgwFg_luX7-KjA4FDitHfiazPNNiioxZagUO_OjRasVJOaqemEg/s1600/Ribalta1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl7vBqElobhdRcgedx2qKOjZETvHjkxAmCiP8YjtZ5ekYfJXb36KteHqqDDiQA82lSrk4SL4eNp_68m9e3EkY6Zv2iocJ820x_IifEmh9Wz7r_lbl17u8K3shOkEESIi1GBmsm6ImCgwFg_luX7-KjA4FDitHfiazPNNiioxZagUO_OjRasVJOaqemEg/s320/Ribalta1.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els Mulner (segle XIV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
llinatge Mulner els trobem vivint al Penedès a partir del segle XIII. El 1316
en un document on el prior del monestir de Sant Pere de Riudebitlles autoritza
la percepció de rendes, drets del castell i terme de Terrassola a Saurina,
viuda del noble Armengol de Clariana, (després muller del noble Pere de
Ribalta) signen com a testimonis Pere i Simó Mulner de Lavit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Des
de la meitat del segle XIV el rector de l’església de Santa Maria de Lavit va
ser Joan Mulner, que a més feia de notari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ramon
Mulner va ser el moliner del moli del mas Ribalta a finals del segle XIV. Al
segle XVI el moliner era Antoni Mata. En un primer moment el moli existent era
fariner. Referències del moli de Ribalta en continuem trobant després del segle
XV. El 1620 el botiguer de Vilafranca del Penedès, Pere Queralt, que és
arrendador de les rendes de la comanda dels Hospitalers fa el pagament d’unes
obres que es van fer en el molí, al mestre de cases Antoni Castany.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Sabem
que en el mateix lloc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i molt junts hi va
haver un altre moli, aquest paperer, fins ben bé a finals del segle XIX.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els blanquers i propietaris domiciliats a
Vilafranca del Penedès, els Dias, el 1809 eren posseïen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquell moli i fàbrica de fer paper blanc junt
amb el seu hort i altra terra, que està tot junt i que limita amb les terres de
l’heretat de Ribalta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-67993117487432560072022-02-19T07:27:00.001-08:002022-02-19T07:29:06.764-08:00El molí de Morató (Segle XIV)<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgSCB3jB1WsSAj1JvRCOvuCboE1NGJrG6VG7g5bZvoSkyEr1F-Qk65QDsstQY4NN7bukNMlhGikzyLR1zQeKipgAKPpU8FTcXY-mzrhlaTn1thWWUuknviRjQOJyc265jEiSJsZF_3qG3mTO8k7bCHro84jSGv4urWW7uZdzZbxUtJeP8mrF3Kv7aKx4w=s3968" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="3968" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgSCB3jB1WsSAj1JvRCOvuCboE1NGJrG6VG7g5bZvoSkyEr1F-Qk65QDsstQY4NN7bukNMlhGikzyLR1zQeKipgAKPpU8FTcXY-mzrhlaTn1thWWUuknviRjQOJyc265jEiSJsZF_3qG3mTO8k7bCHro84jSGv4urWW7uZdzZbxUtJeP8mrF3Kv7aKx4w=s320" width="320" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La riera de
Llitrà situada en el terme de Vilafranca del Penedès i que més d’un coneixem
per anar-hi a caminar molt sovint, en un principi, tenia el nom de riera de
Morató junt amb alous (terres) que pertanyien al monestir de Santes Creus:</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">“...iuxta riariam
de Morato possidet monasterium unum allodium. Sunt cica octo quarteriata
modicum plus vel minus. Est in francho allodio. Nullus est stabilitum sed ad
usum et servicium domos de Villafrancha. Dominus de Bleta recipit ibi decimam
et rector sancte Marie de Bleta primiciam. Ipsum obtinuit ex diversis
emptoribus</span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">. Aquest camp situat a la quadra i riera que més
tard s’anomena d’en Llitrà, el monestir el comprà a Berenguer d’Arters, en
part; i en altra part li pervingué per les donacions de Margarida de Pedra i de
Pere Despuig. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">En els anys de la
baixa edat mitjana hi trobem en la documentació la resclosa del molí de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Morató, l’horta de Morató, Aigua que va de la
bassa al molí, camí que va de Vilafranca al molí de Morató, la quadra de
Morató...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEixQc1RObwm06Xjr2Pz4TcmgKjF04BHm8NGltAwMVh-Wfv5yu6P6yZ0uIK2V1abPjt2SowefLrtAQlsPPsXzuGzqlEEU8niBRqd2MRmUCjCV2CDG7iRhbHiaNZR6nWPGhnH-liMhjZyQufmJBf5W66c1BWyDUsWK2u1p_5u85tH4neL09tTekD3qT3YXw=s3968" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3968" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEixQc1RObwm06Xjr2Pz4TcmgKjF04BHm8NGltAwMVh-Wfv5yu6P6yZ0uIK2V1abPjt2SowefLrtAQlsPPsXzuGzqlEEU8niBRqd2MRmUCjCV2CDG7iRhbHiaNZR6nWPGhnH-liMhjZyQufmJBf5W66c1BWyDUsWK2u1p_5u85tH4neL09tTekD3qT3YXw=s320" width="240" /></a></div><b><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La quadra de Morató</span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Comencem a trobar l’espai
territorial com a quadra de Morató a principis del XIV: “...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Et unam quartera i quatuor quartans i medium
ordei super duabus peciis de terra quas Romeus Escofet<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>habet et tenet per nos guarum una est apud
locum qui dicitur Morato et terminatur ex una parte in tenedone Geraldoni de
Montebruno et ex aliis tribus partibus in itineraribus publicis.</i>..”(1312).
L’hospital de pobres de Vilafranca tenia terres a la quadra de Morató (1312)
també anomenada horta de Morató (1345).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El camí que anava
a la quadra començava prop de l’església de Sant Salvador de la Calçada i del
Pas de na Calçada. També d’on ha el Mas de l’Alzina, a la partida de Sant
Salvador i Sant Julià. De l’antiga capella de Sant Julià sortia també el camí
cap a Morató. Per aquest mateix camí s’anava al Viver en direcció cap a La
Bleda (Sant Marti Sarroca).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La riera seguia el
camí. Justament una família de cognom Calçada era propietària de terres
situades a la quadra de Morató (1360). Cap a la meitat del segle XV la
documentació ens parla dels horts de Morató (1443).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El topònim de
riera de Llitrà i el de Morató van ser coetanis en anys dels segles XIV i XV:
“...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">riera de Llitrà, Francesc Mata
tender, Bartomeu Babau. Terra a horta de Morató … rec del moli de Morató, riera
de LLitra…vinya d’una quartera i mitja a prop de riera de Morató…</i>” (1360). El
nom de la riera, en alguns trams, també s’anomenava riera de Borrull situat
aquesta part en una altra quadra anomenada Borrull: “…<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black;">Nicolau Alio té terra a la quadra de Morató
cami itur a Borrull, Raimon Olo, Guillem Vives advocat, Pere Gasull, vierany
itur a Morató, hereus Nicolau Moliner, riera de Morató, Marc Golet..” </span></i><span style="color: black;">(1400). Un camí que començava en el mateix lloc anava al
Mas de la Riba i a un altre dels molins medievals, el de Mascaró, actualment
amagat però existent. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg1QzG8lTeWoOp29xZjgD5X_OuBj7XUwZv-VB6eIP26XdTR-F3GJzSMrBHISAPY9imcDVygB7yTBrByvTeJPtBysg86YZoKNC69A0dHFudy0cIEjQbghdGTQIBHBLOHOOfNIXBHXpxjCHXXIBuigF_Gr0ktA8F-NqA3p-f7ZCxCi7e8XeXB4W6OWj9OLg=s3968" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="3968" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg1QzG8lTeWoOp29xZjgD5X_OuBj7XUwZv-VB6eIP26XdTR-F3GJzSMrBHISAPY9imcDVygB7yTBrByvTeJPtBysg86YZoKNC69A0dHFudy0cIEjQbghdGTQIBHBLOHOOfNIXBHXpxjCHXXIBuigF_Gr0ktA8F-NqA3p-f7ZCxCi7e8XeXB4W6OWj9OLg=s320" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El molí de Morató </span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El molí l’anomena
la documentació en els primers anys del segle XIV. Tenim bastant clar que el
propietari en va ser el notari Mateu Morató. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La seva família el va continuar tenint: “..<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pere Morató té un hort a l’horta de Morató,
un altre hort Bernat Morató a prop del molí.</i>..”(1345).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El mateix notari Mateu té un pati, que abans
era cases, que afrontava amb el camí públic que va al molí de Morató i un
viarany. Cal pensar que aquest pati no estava molt lluny del molí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">L’any 1400 Ferrer
Esplugues batlle de Vilafranca i propietari del molí, l’arrenda al moliner Pere
Hualart de Sant Marti Sarroca durant un any. El moliner haurà de pagar de cens
mitja quartera de civada. Per la importància d’aquest molí fariner desaparegut,
continuo comentant anys posteriors. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Posteriorment és
el mercader Antoni Mateu de Vilafranca qui l’arrenda per un any al moliner
Jaume Clara de Santa Margarida. Té una mola i casal (casa) i els aparells
necessaris per fer-lo funcionar i una terra que és del dit molí (1521). Haurà
de pagar catorze lliures. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Més endavant és el
notari Pere Llorens de Barcelona, però que viu a Vilafranca, el lloga per cinc
anys al moliner Pere Forner que habita en el terme de Lavit (1565). Ens diu que
el casal és on hi ha la mola. Pacta que haurà d’escurar la bassa, el rec i la
resclosa. Pacten també que les nous que donarà el noguer de l’hort seran del
notari Llorens. El preu del lloguer és de quaranta lliures, vuit per any. El
1588 el moliner és Bartomeu Farga. El moliner Francesc Rodó el 1598. El francès
i moliner Joan Calles habita al molí el 1600. El moliner Jaume Estallella el
1625. A més és l’encarregat del moli de la Massana, situat en el terme de Sant
Martí Sarroca. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLPj9Aj_S6gGRzcKbP4QFjUAmu6RihlLHzY5DBlv9rKj26DjJfksimWUucQT6NHkDapz9jbAFS2Uqm6T-OZ4p2EcBLcDUgnzbshAnk9zqEZPRBFiZM04NBZDfaCBo6mY3ZNA-KXN2-DYHyKsVX3eWS5OQCN3EURgmTHgIrOq225Yz7_mDbo_Iw4k7LxQ=s3968" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="3968" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLPj9Aj_S6gGRzcKbP4QFjUAmu6RihlLHzY5DBlv9rKj26DjJfksimWUucQT6NHkDapz9jbAFS2Uqm6T-OZ4p2EcBLcDUgnzbshAnk9zqEZPRBFiZM04NBZDfaCBo6mY3ZNA-KXN2-DYHyKsVX3eWS5OQCN3EURgmTHgIrOq225Yz7_mDbo_Iw4k7LxQ=s320" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1638 el mestre
de cases Josep Pons Roca fa una inspecció al molí per a veure si és habitable i
funcional. Diu: “...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">situat en lo
territori de dita vila en la partida dita de Morató o la riera de Litrà, lo
qual moli casa basa rec i resclosa estant be...de manera se pot habitar i estar
en la casa i que lo dit moli i que la bassa rec i resclosa estant be i
decentment com ha de estar. <o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El notari Pere Mas
i la seva muller Àngela Llorens, ara propietaris del molí,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veuen la necessitat d’arreglar la casa i el
molí. S’ arregla la bassa, s’envernissa el cup de la bassa, es fa una carena en
dit moli, es fa un forn pel pa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per la
ferramenta de ferro del moli s’escura la bassa, el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rec i s’arregla la resclosa i rec, es posen moles
noves (més d’una).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1748 es tornen
a fer obres per part del mestre de cases Joan Almirall, ara propietat de Jaume
Montardit: “...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">es repara la paret del
moli davant de sa bassa per amenaçar perill Es posa un puntal de reforç a la
part davant la porta, per sospedrar la paret de davant la porta del moli i
reparar-la per dolenta, per fer un forn de pastar, una corona i remenjar
l’escala que es sota del trespol, 150 rajoles per lo forn i xemeneia, reparar
la cuina, refonamentar les parets de dita cuina que queia i fer desfer la xemeneia,
llar del foc i falda de dita xemeneia, adobar i reparar lo quarto per estar
molt desolat la pedra s’esmerçà adobar la teulada que si plovia, fer lo coll de
la xemeneia</i>...”<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhxqoPnrBPzOWr2N5g875jZfCn77EUtxTxVu3DmnR2Np9ZRKVFcchSWYIK2lxofospCImxgKMsaS1INpQtTdGNX4aeDf2V6q2KL3MiWJzWk6BN9GJpaQWD9VqGZkAHY1H5oDiKw9WQ1VTrClDWLw5fMVQ_at5LsxkLdMszUxUK2eSHQ73w6wXUUw21YOg=s3968" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="3968" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhxqoPnrBPzOWr2N5g875jZfCn77EUtxTxVu3DmnR2Np9ZRKVFcchSWYIK2lxofospCImxgKMsaS1INpQtTdGNX4aeDf2V6q2KL3MiWJzWk6BN9GJpaQWD9VqGZkAHY1H5oDiKw9WQ1VTrClDWLw5fMVQ_at5LsxkLdMszUxUK2eSHQ73w6wXUUw21YOg=s320" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1756 el molí
està bastant deteriorat, el propietari ara és Marià de Borràs Marçal, regidor
de Barcelona. Es diu que: “...</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">la repressa y conducto o asequia de las aguas,
de las avenidas de las aguas imposibilita el transito de ellas para dicho
molino y por esta razon ha cinco o seis años que no puede moler</span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">..”. Tot i així sabem que Ramon Rius i hereus
seus són moliners des del 1767 fins el 1876.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un molí fariner
ara inexistent però que hi ha quedat el nom en un camí del terme de Vilafranca
del Penedès i que caldria fer més evident la seva història d’origen medieval.
Algunes de les restes han quedat a l’aire lliure en una construcció molt
propera a on hi era edificat. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-59570888095276852032021-12-20T09:16:00.000-08:002021-12-20T09:16:02.059-08:00Castellet i els Castellet<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi6xJUSSfmb6GYa5HzSrRaQwxerygtZCyqhLkyBAUuZmLAfb_KgyM77ZHGup2VAWS1y1bAQ3GUIXWhuXnElTYyO0A_iMj8NtgQuOTJPP9ybsMdZoMMiRAc8HVP3kPCfWO02-JktlJWIoQkQDNYxL4gIPvNftwPSSNIkdbQDzEGaeITYAXZQiXgp8B3T8g=s850" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="635" data-original-width="850" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi6xJUSSfmb6GYa5HzSrRaQwxerygtZCyqhLkyBAUuZmLAfb_KgyM77ZHGup2VAWS1y1bAQ3GUIXWhuXnElTYyO0A_iMj8NtgQuOTJPP9ybsMdZoMMiRAc8HVP3kPCfWO02-JktlJWIoQkQDNYxL4gIPvNftwPSSNIkdbQDzEGaeITYAXZQiXgp8B3T8g=s320" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El Caseriu de
Torrelletes, situat al costat de la carretera de Castellet a les Massuques,
pujant al deshabitat agrupament de Can Balaguer, on hi ha vestigis d’una casa
forta, Cal Cremat, els monòlits gegants dels Pujol Florit, els masos de Can
Cassanyes i la Casa Alta, el Fondal de la Bovera, Sant Esteve de Castellet amb
el seu pont romà...són alguns dels noms que ens verifiquen la antiguitat
d’aquest terme, que junt amb la Gornal (actualment) forma part d’aquest
municipi de l’Alt Penedès. La mateixa església de les Massuques és un temple
romànic de tres absis, construït sobre un altre de visigòtic. Pel seu voltant
s’hi han trobat restes romanes.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Població en el segle X -XII<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El 977 el comte
Borrell ven a Unifred Amat el castell de Sant Esteve de Castellet per seixanta
monedes d’or. Els seus límits són els castells de Castellví de la Marca, el de
l’Olèrdola, el terme de Cubelles, Banyeres, Santa Oliva...:”...</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">in
termine de Kastrum Vetere et aderet secum termine de Olerdola et de aquilanis
abviat se cum termine de iam dicta Olerdola, et de altano aderet se in serra
qui est super Crespa Rocha et pervadit usque in ipsa terra qui est inter
predicto termine de Sant Esteban e termine de Cubelles, et deinde vadit usque
in ipso kaldario qui est de Santa Oliva, vel in termine quod resonat in preceptum
sant Cugat. subinngit ipsa Guardia de Bagnarias, seu in serra qui est inter
termino predicti sant esteve et iam dicta santa Oliva</span></i><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">...”.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Propietats del monestir de
Sant Cugat del Vallès <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 998
una donació testamentària feta pel prevere Teudemon, segurament un bisbe, ja
que es referia a aquest nom (el cartulari de Sant Cugat del Vallès) com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">domnus meu</i>, la catedral de Barcelona
rebé tots els béns que tenia, apart de diferents terres situades en el terme de
Vilafranca del Penedès hi havia també els masos de Castellet amb les seves
terres i el blat que es trobés allí i les vinyes que havia comprat a Ferriol i
Castíssima i a un altre Ferriol i a Bonet, amb el vi que s’hi trobés, dos
cafissos d’ordi de la pròxima collita, sis cafissos de vi i un nombre indeterminat
d’ovelles, cabres i porcs i sis oques.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El
1002 L’abat Odó de Sant Cugat ven a Arnulf l’alou de terres anomenat de
Castellet.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El
1008 és Mirosa i el seu fill Bonfill que venen a l’abat Odó unes cases i un
corral amb terres a més d’un hort, situades en el terme de Castellet. També li
son venudes al monestir de Sant Cugat del Vallès unes terres, cases i vinyes
per part d’Adrover i la seva filla, situades a Castellet. El 1009 rep el monestir
cases, corrals, terres, vinyes...per part<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>d’Ermessenda, situades en el terme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El
1062 en el testament del bisbe Guislabert, entre els seus legats hi ha el
castell de Castellet a la Seu de Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El
1065 Bernard, fill de Joan, la muller Ermetruit amb el germà Ramon venen a
l’Abat Andreu, terres situades a Castellet a prop del Palau i de l’església de
Sant Esteve. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El
1066 Adalbert i la seva muller Adelaida permuten amb Gaucelm Guillem i la
muller Ermessenda un alou amb terres, vinyes, prats, aigua, arbres, cases,
casals i horts, situats en el terme d’Olèrdola, al lloc anomenat Sant Valentí
(avui les Cabanyes) al terme de Castellet...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Aquests
són alguns dels documents que ens asseguren la població existent en els primers
segles de la repoblació d’aquesta part de l’anomenada Catalunya Nova. A l’Arxiu
de la Corona d’Aragó de Barcelona, en l’apartat de Cancelleria hi ha molts
pergamins relacionats amb Castellet, sobretot en l’any 1018.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEht2o4NqMoBMTIFb0kSgAaBrS55JThIogDygHGljFIZCVK98eVfVQxK4KPn-jLmebdQEsqWhlqk_jJWVW8KzNAH5JB_xzQmVSgKgyZGFSwJSPGpYgwOQNDwUFddnvOJHGOz6wTEkVQIj3N_4xJZ7WaQUWJMKx5Ao4wKIH4Ox0uBOSR1SfEUKfs4Nl3JbQ=s1920" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1920" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEht2o4NqMoBMTIFb0kSgAaBrS55JThIogDygHGljFIZCVK98eVfVQxK4KPn-jLmebdQEsqWhlqk_jJWVW8KzNAH5JB_xzQmVSgKgyZGFSwJSPGpYgwOQNDwUFddnvOJHGOz6wTEkVQIj3N_4xJZ7WaQUWJMKx5Ao4wKIH4Ox0uBOSR1SfEUKfs4Nl3JbQ=w285-h190" width="285" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El monestir de Sant Cugat del Vallès</td></tr></tbody></table></o:p></span><b><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un judici (1036)</span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La
comtessa Ermèssenda, el dinou de juliol d’aquest any, acompanyada del seu nét
el comte Ramon (Berenguer I) va presidir el judici on Guitart, abat de sant
Cugat del Vallès i Bernat, fill de Hodegari, que un any després van arribar a
un acord mutu sobre els termes de Santa Oliva, Calders i Castellet després
d’haver-se sotmès la resolució d’una causa a l’ordalia coneguda com per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">albatum</i>. El monestir de Sant Cugat del
Vallès va recórrer a temps passats per a donar legitimitat a les seves
demandes: als preceptes dels reis francs Lluís d’Ultramar i el seu fill Lotario
“..<i style="mso-bidi-font-style: normal;">et appetebat supradictis Guitardus,
abba, terminum Sancti Olive sive ipso Kaller de collo, qui est subtus parada
que dicunt Episcopalem et per ipsas planas ultra (ipso reger prope ipsa turre
qui fuit) de Tedbert que dicunt (Beluizi), sive per ipsa gralera, et ipsum
kastrum, que dicunt Kalefell, simul cum ipso stangnos que dicunt Ollero usque
(in ipsum mare), sicut resonat in preceptum Sancti Chucuphatis, (quod domnus
Ledovicus, rex Franchorum, genitor Leutarii, regis) similiter franchorum, fecit
(ad confirmamdas res ecclesiaticas) huic cenobio collatas aut in (postmodum)
concedenda</i>s...”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El castell</span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El
castell que en un principi s’anomenava de Sant Esteve s’esmenta per primera
vegada l’any 977<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A Unifred Amat (que ja hem
comentat) amb el pacte que hauria d’edificar murs i refer torres i després que
passés als seus descendents. El 1076 Rotland Bernat, fill de Bernat Otger, va
vendre la meitat de la fortalesa al comte Ramon Berenguer I. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">A
principis del segle XII, Jordà de Santmartí, hereu del terme de Castellet, jurà
fidelitat al conte de Barcelona pel castell i el 1132 es comprometé a no
damnificar els honors del monestir de Sant Cugat del Vallès situats en els
límits del castell. Els Santmartí fins al segle XIII conserven diversos drets
sobre el castell i el terme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Després
dels nobles Castellet, el castell passà a la corona i el rei Marti l’Humà el
1405 va vendre l’alta jurisdicció a Pere de Torrelles, dels Torrelles passà als
Desplà i d’aquests a Bernat de Requesens el 1460.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Durant
la guerra civil de 1462 a 1472 fou pres per les tropes del rei Pere IV, tornà
als Requesens i finalment fou venut a Guillem de Peralta. Després fou dels
Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma fins
l’abolició de les senyories l’any 1837.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgVSOQVP0yx58XgrgElXKMo9Ntn5olDQN9hKWwIBA6g1m_lZ5aVNsJhjRZSWNOHLRQ_G6gR2akwDOJezEp7BYIag2nk6BC3jg7mh1ocHBPcFj8LN_aTw6FQK7Vm4LiZu9t21c1c3qHFa7jBY78Dz1YWmHyImcPedt_p5Hbkc16oFxvZd7zzFOSQ7-pnHg=s1116" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="744" data-original-width="1116" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgVSOQVP0yx58XgrgElXKMo9Ntn5olDQN9hKWwIBA6g1m_lZ5aVNsJhjRZSWNOHLRQ_G6gR2akwDOJezEp7BYIag2nk6BC3jg7mh1ocHBPcFj8LN_aTw6FQK7Vm4LiZu9t21c1c3qHFa7jBY78Dz1YWmHyImcPedt_p5Hbkc16oFxvZd7zzFOSQ7-pnHg=s320" width="320" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Castellet (X -XII)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Entre
els segles X i XIV, la família Castellet posseí el castell com a castlania
menor i el domini del terme. Els Castellet ocuparen càrrecs en l’administració
reial i destacaren en la conquesta de la Catalunya Nova. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Amat
de Castellet és un dels primers que es troben en la documentació l’any 977 (ja
hem comentat). Era casat amb Riquilda. Es fills van ser Otger, Bernat i
Guillem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Un
document signat per Otger de Castellet (fill d’Unifred) l’any 1024 i el seu
fill s’esmenta en una discussió de límits el 1037.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Un
Albert de Castellet, el 1162, compra una vinya a Bernat de Castellnou, en un
lloc anomenat Villa Alta, situada en la parròquia de Castellet.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh-nEBe9scFJHjMlTgSM84PQt6pEn4rfzOzy9UcykBYug9vdVP9fy0z-mgau06nrZJKnjzLzGHfdE9WVwPs1mIFddXbSVwRhUSGVHhR8a7gWYbEQOCYZkNWmXSLtgHmBLbEUyuF4JZIS39THhT3FPb7WOY_p5sSCNKzq0-dLV4N04H_7J0AYWmvKX54gQ=s374" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="370" data-original-width="374" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh-nEBe9scFJHjMlTgSM84PQt6pEn4rfzOzy9UcykBYug9vdVP9fy0z-mgau06nrZJKnjzLzGHfdE9WVwPs1mIFddXbSVwRhUSGVHhR8a7gWYbEQOCYZkNWmXSLtgHmBLbEUyuF4JZIS39THhT3FPb7WOY_p5sSCNKzq0-dLV4N04H_7J0AYWmvKX54gQ=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Granada</td></tr></tbody></table><br /><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Castlans de La Granada<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El
1067 Bertran Guillem de Castellet, que era castlà del castell de La Granada
(Alt Penedès) marit d’Ermengarda, ambdós signen una venda feta al comte, dels
drets que li pertocaven, sobre el castell de Pontons. Aquest Bertran, que en
alguns documents el trobem com a Bertran de Castellet actua en diferents llocs
del Penedès (La Granada, Pontons...) en anys del segle XI. Molt probablement
també fill d’Otger.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els
castlans Castellet del castell de La Granada posteriorment s’anomenaven en els
documents de la Granada. El 1170 Guillem de la Granada és germà de Bertran de
Castellet, segons alguns autors (Margarit...).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Aquest
Guillem de La Granada el 1198 dicta testament, entre altres coses lega al seu
nebot Berenguer de Castellet: “...</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">llegant omnem meum honorem integriter quod ego
habeo per commutacione de sancti domo Cucuphatis qui est ad Malum Consilium,
cum vineam que tenet Vives de Podioalber, exceptis podium quod dimitto
Berengario de Castelleto, nepote meo.</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">..”</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Bertran de Castellet<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El
1167 un altre Bertran i el fill Raimon de Castellet són marmessors del
testament del noble Ramon de Subirats (Barberà), A Raimon li deix una euga. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Aquest
Bertran és molt probablement un dels tutors dels Gornal l’any 1174 que signa
una </span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">concòrdia i avinença feta entre l’abat Pere de
Santes Creus i Ramona vídua de Pere de Gornal, amb motiu del plet que sostenien
sobre la propietat del castell i terme de Montornès. Ramona, amb el consell i
assessorament de Bertran de Castellet i Miró de Castellvell, tutors dels seus
fills, menors d’edat, i en presència del bisbe de Barcelona, Bernat de Berga,
del noble Bernat de Castellnou i altres prohoms assistents a l’acte, renuncia a
tots els drets i a tota la jurisdicció que ella i els seus fills tenen sobre
Montornès, a canvi de 40 morabatins que rep de l’abat Pere en nom del monestir
de Santes Creus. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1186 Guillem de
la Gornal i la seva germana Ermessenda renuncien, davant l’abat Hug, tots els
drets i la jurisdicció que tenen sobre el castell i terres de Montornès,
propietat dels monjos de Santes Creus. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1194 una escriptura
feta a Tarragona en el mes de juliol de 1194 conté la recepció que Bertran de
Castellet va fer del senyor rei Alfons en l’alou que posseïa prop de Vilafranca
del Penedès...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjmB3rlM7HpecBfyzBC4IFYLLVs_1aJQQFUmxVDKTKquzrYRS1n1s5umLIwQCwME_sppZOLfSjkMX2zZHG27xWS5_O1D-JhaKCnbuUG2uTBNW1O_8IJgEji2iGMw_Ar-ub30i2sen6T0xvzxPYXUQnh7v-5lESrGlwGtejY2J9DL17SG7nmTfxu1gFZYA=s318" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="159" data-original-width="318" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjmB3rlM7HpecBfyzBC4IFYLLVs_1aJQQFUmxVDKTKquzrYRS1n1s5umLIwQCwME_sppZOLfSjkMX2zZHG27xWS5_O1D-JhaKCnbuUG2uTBNW1O_8IJgEji2iGMw_Ar-ub30i2sen6T0xvzxPYXUQnh7v-5lESrGlwGtejY2J9DL17SG7nmTfxu1gFZYA" width="318" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bellvei del Penedès</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Castellet (XIII)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Saurina, filla,
probable, de Berenguer de Castellet va ser muller del castlà Guillem de Mediona
(del castell de Mediona, a l’Alt Penedès), El 1224 trobem una donació que fa el
matrimoni<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">,</b> per la salvació de les
seves ànimes, de les dels seus pares i de tots els fidels difunts, dels masos
de Comalonga i de Pere de Ferrera que tenen al terme de Castellví de la Marca
del Penedès al monestir de Santes Creus.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Un altre Bertran
de Castellet té dificultats l’any 1253 per recuperar el vassallatge dels homes
de la Llacuna, situada en el terme Castellet, ja que viu a Vilafranca del
Penedès. El rei Jaume I el recolza i demana al veguer i batlle de Vilafranca
que també ho facin. En el seu testament de l’any 1255 fa donació de la quadra
de la Llacuna al monestir de Santes Creus. Li fou donada el 1248 per Bertran de
Castellet i la seva muller Blanca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Bertran de
Castellet, que vivia a Vilafranca com hem dit, participava en altres afers no
adequats. En tenim referències en notícies quant el 1282, Pere II demana
informació al sotsveguer de Vilafranca i al de l’Arboç del Penedès sobre el
negoci de mercaders que té Bertran de Castellet. Un dels fills de Bertran i
Blanca foren Gispert i Bertran de Castellet. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La muller d’aquest
últim fou Leonor, que el 1319 té permís per construir un oratori privat en el
castell i rep del bisbat de Barcelona el permís per escoltar missa en el
castell (amb la seva família) durant dos anys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Bertran de
Castellet té un monument funerari conservat al si de l’església de sant
Francesc de Vilafranca, mort durant la campanya militar conduïda per l’infant
Alfons el Benigne a Sardenya el 1323.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els Castellet (XIV-XV)</span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">A partir d’aquest
moment veiem que alguns Castellet actuen fora del Penedès tot i no deixar de
cobrar algunes rendes que encara tenien en el terme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Una sentència
entre els senyors de Sant Pere de Ribes i Bertran de Castellet s’executa el
1312, sembla ser per uns deutes que Bertran tenia sobre les Universitats de
Cubelles i Castellet. El 1315 Bertran anomena procuradors a diferents persones
del terme de Castellet pel mateix assumpte. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El noble Bartomeu
Castellet el 1318 casa la seva filla Agnès amb el cavaller Bernat de
Vilademajor. El pare li dóna diferents rendes que rep a santa Eulalia de
Rosana...aquesta dóna al noble Bernat de Vilademajor per dot seva masos a santa
Eulalia de Rosana...i de la parròquia de santa Julià al Pallars.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Brumissenda i
Clara de Castellet són monges en el monestir de Pedralbes de Barcelona en el
1333.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La castlania menor
o feu que encara tenien els Castellet en el castell el rei el 1336 la
constitueix al fill i hereu de Bertran de Castellet, un altre Bernat i a la
seva muller Constança.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg-a-N0CFyzJhXCfj11xPHyOEOXBKDDsEhsuSM8ebBiFQLDPIoPhE9sPumE2WrCELX27nID12wsdMkBYkav8lGtwztUPxPWOfTqALX7yWJ5GEWqh2vIgY6lVnB4Z5424hhmTInmKQj176fIlD7TDThZsJtlIo9XjJKw7qkj4hFY4K0FQ6kUCFQjOQtqpw=s769" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="433" data-original-width="769" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg-a-N0CFyzJhXCfj11xPHyOEOXBKDDsEhsuSM8ebBiFQLDPIoPhE9sPumE2WrCELX27nID12wsdMkBYkav8lGtwztUPxPWOfTqALX7yWJ5GEWqh2vIgY6lVnB4Z5424hhmTInmKQj176fIlD7TDThZsJtlIo9XjJKw7qkj4hFY4K0FQ6kUCFQjOQtqpw=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Mas dels Botins </td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Gatell de Castellet <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Gatell de
Castellet va ser senyor del terme de Bellvei del Penedès que depenia del de Castellet,
també tenia un feu en el terme de Castellví de la Marca, com a mínim el 1354.
Tenim documentació d’aquest any com aquella en què va ser tutor, anomenat pel
veguer de Vilafranca, de Bernat Rosell fill del difunt Bernat Rosell de la
Cunillera, (situada a Castellví de la Marca) o quan ven a Bernat Puigdat del
Puig Especial, situat al terme de Castellví, una terra amb tot el seu solar i
que pugui treballar durant dos anys. La terra està situada al camp major de les
Comes. Formava part dels béns de Rosell. O aquella en què Berenguer Sadurni amb
la seva muller Blanca, de Puig Special situat a Castellví, reconeix deure a la
capella de santa Maria de Vinet, del mateix terme, 50 sous que tenia en comanda
Gatell de Castellet de Bellvei. Una filla de Gatell i la muller Alamanda, fou
Guillema, que es casà amb el Raimon Torrents de Castellví de la Marca. Uns
fills foren Bartomeu Castellet, que va ser propietari del mas Botins situat a
Santa Fe del Penedès i Pere Castellet, hereu i senyor de Bellvei.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Gispert i Blas de Castellet <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">La documentació
ens indiquen que Blas era el senyor del feu de Castellet en l’any 1359
conjuntament amb el seus pares Gispert i Constança de Maça.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">El 1384 Blas
participa en un procés de jurisdiccions entre els habitants del terme de
Castellet i el batlle de la Universitat afavorint als primers i acusant de traïdors
als segons.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Una filla de Blas
era Francesca que el 1398 es va casar amb el noble Francesc de Manresa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Una altra filla,
Leonor es va casar amb el noble i senyor de Torredembarra, Gabriel Icart. Un
germà i el posterior senyor del feu de Castellet va ser Antoni de Castellet. Un
altre germà era Lluis de Castellet, casat amb Sibil·la, filla de Pere Ça Torra
de Barcelona. Un altre fill de Gispert i Constança era un Gispert de Castellet
casada amb Leonor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Tant Blas com els
seus pares prenien rendes també d’un feu situat en el terme Avinyonet del
Penedès i en la quadra de Cortei, situada en el terme de Vilanova de Cubelles.
També el noble <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Miquel Seva, senyor de la
casa de Fonollar (Sitges) li va deixar en herència un feu en aquest castell,
que el va reclamar el senyor del castell d’Eramprunyà, Lluis Marc.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Bartomeu Castellet dels Botins<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Ja hem dit que
Bartomeu Castellet era el propietari del mas de Botins situat en el terme de
Santa Fe del Penedès. Abans era del seu pare Gatell. Ell el trobem vivint al
mas a partir de l’any 1387. La població de Santa Fe és molt propera a La
Granada. Recordem que els castlans del castell de La Granada eren familiars
dels Castellet. Molt probablement la possessió d’aquest mas i altres espais de
les dues poblacions ja els hi venia d’antic. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Bartomeu, a més va
ser batlle de La Granada el 1388 i l’encarregat de cobrar les rendes de la població
en nom del bisbe de la Seu de Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Una filla de
Bartomeu era Saurina, que el 1397 es casa amb Francesca Miró de Sant Pere Molanta.
El mas passa a mitjans del segle XV a mans d’un altre Gatell de Castellet.
Després tornà a mans d’un altre Bartomeu Castellet (1464) que no hi va viure,
habitava a Vilafranca del Penedès casat amb Eulalia. Una filla va ser Isabel
que es va casar amb Joan Serra del mas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Els nobles/senyors
originaris del castell de Castellet a finals del segle XV no van tenir la
influència que tenien tot i que Antoni Castellet, el germà de Blas, va haver de
reivindicar la seva jurisdicció sobre el feu de Castellet amb el noble Pere de
Torrelles, senyor del castell l’any 1404.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;">Gispert i Leonor van
cobrar rendes a partir de mitjans del segle XV de Sant Quintí de Mediona (Alt
Penedès) i de la Bisbal del Penedès. A finals del segle XV, un Pere Castellet encara
va ser castlà del castell de La Granada (1481). El cognom Castellet, però va
perdurar en el temps posterior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: KS; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-2029456329640168092021-11-06T07:34:00.003-07:002021-11-07T14:08:51.032-08:00Els jueus conversos Febrer<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0st2m6HNWwQ/YYaRsR2XMoI/AAAAAAAAIEg/AFLMBGcFTZUcOkmonRRpFPX1CD410wF-gCLcBGAsYHQ/s777/3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="514" data-original-width="777" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-0st2m6HNWwQ/YYaRsR2XMoI/AAAAAAAAIEg/AFLMBGcFTZUcOkmonRRpFPX1CD410wF-gCLcBGAsYHQ/s320/3.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Coneixem
el cognom Febrer d’uns jueus que es van batejar a partir de l’any 1392. Vivien
al call jueu de Vilafranca del Penedès. Els seus cognoms abans de ser batejats
eren Gracia. Probablement el padrí del bateig va ser Pere Febrer, que va ser
procurador de la reina Violant Bar, segona muller del rei Joan I a més de
castlà del castell de Vilafranca pel casament amb Joana Canyelles, filla d’un
castlà del castell de Vilafranca. En un article anterior podeu llegir més informació:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">https://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2015/05/el-llinatge-dels-febrer-amb-els.html</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Els
Febrer conversos que van viure a Vilafranca, foren Hug Febrer, Francesc Febrer,
els dos fills de nom Pere (abans Astruc Gracia) i Francesc (abans Salomó
Gracia) la muller de Pere de nom Joana (abans Colrana) i </span><span style="font-size: 12pt; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-size: 12pt;">Francesc (fill) que té disset anys el 1392 i
Berenguer Febrer (fill del segon Francesc Febrer).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Joana
(abans Colrana) era germana del convers Ramon d’Avinyó (abans Salcell Gracia).
I fill de Ramon fou Marc d’Avinyó (abans Samuel Gracia). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els
jueus conversos tenien un camí ple de dificultats. La societat cristiana,
aquells que els varen obligar d’una o altra manera a convertir-se, es van
despreocupar totalment d’ells. Molts s’havien de refer-se econòmicament i
adaptar-se a la nova situació, ja que com a cristians el seu marc econòmic i
mercantil era diferent. S’ha de tenir en compte també les dificultats que
sorgiren arran de la no conversió del cònjuge, fills o germans, propiciant
separacions i ruptures familiars i/o econòmiques. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-DUbfObZUqT8/YYaSL37T2GI/AAAAAAAAIEs/7eWK60ZezUoHZxI-5NRGbjbbTjwo7LC0ACLcBGAsYHQ/s800/1.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="690" data-original-width="800" height="276" src="https://1.bp.blogspot.com/-DUbfObZUqT8/YYaSL37T2GI/AAAAAAAAIEs/7eWK60ZezUoHZxI-5NRGbjbbTjwo7LC0ACLcBGAsYHQ/s320/1.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">La família enfrontada<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sabem
que a Vilafranca no hi va haver una violència en el call i no es van produir
aspectes violents cap a ells. Però el que passava arreu, la violència a
Barcelona l’any 1391 i a altres llocs va donar perquè molts jueus del call
vilafranquí canviessin de religió o com a mínim aparentment. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els
fills de Francesc Febrer, en Francesc i Pere, van protestar davant del rei
Martí, el 1398, que el seu pare ha actuat violentament contra ells perquè
fossin batejats. Sembla que això ja portava cua des de l’any 1392. És el
vint-i-set d’agost del 1398 quant el rei signa sentència contra el pare amb una
pena de cent florins que ha de pagar a l’erari públic. El tretze de novembre
d’aquest mateix any és Berenguer Febrer (nebot de Pere i fill del segon
Francesc i menor d’edat) qui demana al rei se li restitueixi tot el que li
pertany com a fill del seu pare. Tot i que la cort del batlle de Vilafranca va
decidir a favor del seu oncle Pere, el rei impugna la sentència i reclama que
se li torni al dit Berenguer el que li correspon.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va
ser el trenta d’agost del 1398 quant a Vilafranca, en presència com a
testimonis del notari Pere d’Om, Francesc Guilera, Bernat Ferrer mercader de
Barcelona i Pere Vilella de San t Martí Sarroca i el batlle Guillem Ribalta de
Vilafranca, conjuntament amb Francesc i Pere Febrer (fills de Francesc) es
presenten al carrer Canyemàs (carrer que formava part del call jueu de
Vilafranca) davant de la façana de la casa de l’advocat Jaume Solanes, que va
comprar diferents cases jueves després de 1391, per fer complir el manament
reial del dia vint-i-set i cobrar la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>multa de cent florins al pare, a més de la restitució al dit Berenguer
dels seus béns per part del seu oncle. Francesc tenia vint-i-cinc anys. Entre
moltes altres coses <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’oncle Pere va dir
que : “....<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Berenguer no volia viure amb
el seu pare, perquè rebia coltellades (ganivetades) a la cara i l’altre dia el
volia escanyar i el bastonava i el nafrava i va anar a viure amb mi.</i>..” <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
batlle ordena a Francesc Febrer, pare de Berenguer, que mani al seu fill que
visqui amb ell i no a casa del seu oncle Pere i que així ho demanava el rei.
Davant de tothom es entregat Berenguer al seu pare. El batlle continua dient:
“...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">dit fill estigui amb el seu pare i
mare i que el pare ha de fer bones obres al fill, encara que és difícil perquè
el pare pateix follia...i mana que es busqui un tutor al fill i el seu pare
Francesc ingressi a l’hospital de Colom de Barcelona.</i>..” El tutor va ser el
mateix oncle Pere. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-JXcv4s5K4Fc/YYaSDe1gkVI/AAAAAAAAIEo/PL4FqPjqdPQLSQhF6bQaynUb648l_lvMQCLcBGAsYHQ/s947/2.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="947" data-original-width="729" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-JXcv4s5K4Fc/YYaSDe1gkVI/AAAAAAAAIEo/PL4FqPjqdPQLSQhF6bQaynUb648l_lvMQCLcBGAsYHQ/s320/2.png" width="246" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els Febrer i el call de Vilafranca<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
1379 hi havia encara la casa d’Astruc Gracia (Pere Febrer) situat al costat del
primer portal del call, el portal de Canyemàs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tot i
que moltes cases del call són venudes a particulars, el 1400 encara hi ha una
bassa del convers Pere Febrer és situada a la pobla dels jueus (nom que se li
va donar posteriorment al call i els carrers que l’envoltaven).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els negocis dels Febrer<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
noble Berenguer de Masdovelles de l’Arboç del Penedès li arrenda a Pere Febrer
la cavalleria el 1400 sobre rendes que rebia a l’Arboç. El preu era de
tres-cents sous. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">La
relació amb el padrí el noble Pere Febrer, castlà del castell, es evident quant
en un document del castlà signa com a testimonis Pere i Berenguer Febrer,
conversos de Vilafranca l’any 1401. Pere, la muller Joana i el germà Francesc
reclamen a la universitat de Vilafranca unes pensions que els hi devien del
cobrament d’un censal mort que van prestar a la dita universitat el 1403.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sabem
que el 1404 Pere Febrer era difunt. L’hereu és Marc Alanya, (fill del jueu
Samuel Gracia) també convers. El disset d’agost es publica una clàusula del seu
testament on anomena marmessors a la seva muller Joana i al convers Ramon
d’Avinyó. Vol ser enterrat al cementiri dels franciscans a Vilafranca, al seu
túmul. Anomena hereu al convers Marc Alanya. Fa diferents deixes de censals als
procuradors dels aniversaris de l’església de Santa Maria de Vilafranca del
Penedès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">A partir
d’aquesta data hi ha bastant documentació on l’hereu Marc conjuntament amb la viuda Joana reclamen totes els deutes que havia de rebre Pere o els seus hereus. Demanen als mercaders
de Barcelona Lluis Queralt i Berenguer Cortei que fessin d’àrbitres en la
reclamació de la dot de la viuda i participin en la reclamació dels deutes.
Entre aquests hi ha el reclam de les pensions de censals morts que cobrava el
difunt de la universitat de l’Arboç del Penedès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
1406 sabem que la viuda Joana actua fen préstecs a particulars, que són
conversos de Barcelona. Suposo que era una manera de tenir contacte directe
entre conversos i ajudar-se mútuament. No deuria ser fàcil ser un convers en
una societat totalment cristiana. L’any 1414 és l’últim any en que trobem el Francesc Febrer com a testimoni en un document i el 1421 a Joana viuda
de Pere Febrer estant al servei del seu germà, el convers Ramon d’Avinyó de Vilafranca i vivint en una casa del call jueu, propietat del dit Ramon.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p><span style="text-decoration: none;"> </span></o:p></span></u></b></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-71064332055464652822021-08-06T08:11:00.000-07:002021-08-06T08:11:03.981-07:00El topònim Mujades dels castlans (segles XIV-XV)<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7G0JCzfoX20/YQ1QjQvOH4I/AAAAAAAAHkU/A_elJEp4yFQRdeqYP62y2gQDeuHGoPdzgCLcBGAsYHQ/s640/1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="454" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-7G0JCzfoX20/YQ1QjQvOH4I/AAAAAAAAHkU/A_elJEp4yFQRdeqYP62y2gQDeuHGoPdzgCLcBGAsYHQ/s320/1.jpg" width="227" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Una mujada és
una mesura superficial agrària pròpia de la zona de Barcelona, equivalent a
4,896,5 metres quadrats. El diccionari Alcover ens diu que tenia aproximadament
49 àrees. També, ens diu que és un tros de terra que poden llaurar un parell de
bous en un dia, i que té aproximadament la dita mesura. En altres llocs ens diu
que la mujada era una unitat de mesura agrària d’àrea d’origen romà, en llatí <i style="mso-bidi-font-style: normal;">modiata.</i> Equivalent a cent per cent peus
romans. Usada especialment pels pagesos del barcelonès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Sigui quin
sigui el seu significat sabem que era una mesura agrària important en l’edat
mitjana. Es feia servir per indicar quin espai de terra ocupava un
pagès/propietari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">En el terme
de Vilafranca del Penedès hi havia un espai que tenia els noms en diferents anys
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">les Mujades d’Huc o de mossèn Soval/
de Ferrer de Vilafranca o de Bartomeu de Vilafranca/</i> sobretot durant els
anys dels segles XIII, XIV i XV. El topònim encara el trobem en la documentació
fins a finals del XVI. Intentarem, en aquest article, situar-lo en el terme de
la Vilafranca medieval. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Avanço però
la hipòtesis de l’espai anomenat així deuria ser un dels primers llocs poblats
de fora muralla de la vila. Anem-ho a comprovar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Modiatam
Ferrari de Vilafranca/modiatam de Vila/modiatam Bartomeu de Vilafranca<o:p></o:p></span></u></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Modiatam Huc
de Vilafranca<o:p></o:p></span></u></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Ferrer de
Vilafranca va ser castlà de Vilafranca del Penedès la primera meitat del segle
XIII. Era l’hereu del castlà Guillem de Vilafranca, familiars dels castlans de
la població de Montblanc. Segons el testament de Ferrer (1285) deixà la
castlania al seu fill, de nom també Ferrer de Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El nom de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">modiatam</i> Ferrari de Vilafranca el
comencem a trobar l’any 1312. El document confirma els cobraments de cens a
Ferrer. L’Elisenda, muller de Pere de Pere, havia de pagar deu quartans (mesura
agrària equivalent a la dotzena part d’una quartera) d’ordi per una terra. I Borràs
Linater pagava nou quarteres i tres quartans. Aquestes terres estaven situades
a prop de Vilafranca i al costat de les Mujades de Ferrer. El mateix Ferrer de
Vilafranca en té de la seva propietat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Propers a les
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">modiates de vila</i> l’any 1416 hi ha
horts i cases: l’hort de la muller de Jaume Mateu, el de Berenguer de Saifores.
En el segle XV també hi trobem cases edificades: la de Pere Montagut, casa de
Berenguer Juncosa. Terres dels hereus de Pere Liart.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Alguns jueus
reben rendes de terres/farraginals del lloc: Salamó Mateu, un hort que fou de
Jucef Salamó. Hort del jueu Berenguer Bisoldoni.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">En alguns
anys d’aquest segle també se l’anomena <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mujades
de Bartomeu de Vilafranca</i> (1400). Uns anys més tard (1406) el mateix
Bartomeu ven al carnisser Bernat Senyechs un hort situat a la pobla dels jueus.
La terra és propera a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">les Mujades</i>.
Ens situa els límits, entre aquests el carrer de Sant Julià.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El nom de Mujades
del noble i castlà Huc de Vilafranca ho trobem a partir de mitjans del segle XV:
era de Linater prop les Mujades d’Huguet de Vilafranca (1422).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-pMrUaJfuiyQ/YQ1QtUsJkfI/AAAAAAAAHkY/1llIEZLLbYARU_4nn5IPb18ibsRFXC5GACLcBGAsYHQ/s599/2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="371" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-pMrUaJfuiyQ/YQ1QtUsJkfI/AAAAAAAAHkY/1llIEZLLbYARU_4nn5IPb18ibsRFXC5GACLcBGAsYHQ/s320/2.jpg" width="198" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Les Mujades del prevere/degà Soval <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’església
també va participar del cobrament de rendes d’aquest espai de les Mujades. El
prevere Pere Soval va ser anomenat degà del Penedès els últims anys del segle
XV. És en aquest moment on trobem en la documentació també les Mujades de
Soval: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“...el ferrer Valentí Solà és
propietari d’una terra a les Mujades del reverendíssim Soval.</i>..”(1475). En
els límits hi surt el camí que va a la creu de terme anomenat de Calendraix,
també anomenada de Pontarró.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">En un
inventari de l’any 1487 d’una casa dels mercaders Salelles situada al carrer de
Sant Bernat de Vilafranca, entre les seves propietats hi llegim també un
farraginal prop del vall de la muralla situada al final d’aquest carrer. En els
límits hi surt el camí que va a les Mujades o a la creu de Calendraix i al camí
de les Fontanilles. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Sobre els
béns que li són expropiats als castlans de Vilafranca a finals del segle XV
(algun dia en parlarem més extensament d’aquesta interessant informació) hi
figuren una terra de tres jornals situada a les Mujades. Està situada a prop
del portal de Canyemàs (1490).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p><br /></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-tL6KB5XqnYI/YQ1Q1FqT9YI/AAAAAAAAHkg/GPXjU7qaDaQWHi9xP4Jp9lwLOHmWMd8OgCLcBGAsYHQ/s2048/P1010064.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-tL6KB5XqnYI/YQ1Q1FqT9YI/AAAAAAAAHkg/GPXjU7qaDaQWHi9xP4Jp9lwLOHmWMd8OgCLcBGAsYHQ/s320/P1010064.JPG" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Situació de les Mujades<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1379 en la
documentació hi trobem un camí que puja a la mujada de Ferrer de Vilafranca.
Les dades d’aquest document són del castell de Vilafranca, es parla de la casa
del castlà Boixadors, Ramon de Vilafranca, els castlans Febrer. Si sabem que el
castell estava situat en el quadrat entre els carreres Escudellers, Vall del
Castell, Plaça de l’Oli i part del Jaume I. El camí en qüestió deuria sortir
del castell i pujava cap a les Mujades. Hem vist també que les situaven prop
del carrer de Sant Julià, (actual carrer de Sant Bernat) i dins la pobla dels
jueus (proper al call jueu de Vilafranca).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El 1425 proper a les Mujades hi ha un camí que
va a la bassa i era de Salelles, la creu de Calendraix, Fontanilles. La creu de
Calendraix seria la creu de les Clotes, actualment ubicada a la zona esportiva.
Fontanilles era el nom d’una partida situada en el barri de Sant Julià. El
portal de la muralla era el del final del carrer, abans de Jueus, ara del
Marquès d’Alfarràs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’anomenada
pobla dels jueus era aquell espai de poder que dominaven els castlans, la
primera expansió urbanística de la vila. Espai ubicat al davant i al darrere
del castell dels castlans, on també s’hi afegia el barri dels jueus, carrers
que entraven dins el recinte urbà. També s’ampliava per fora de la muralla. Per
tant, deduïm que aquesta ubicació corresponia als inicis de la primera
distribució urbana, que va començar amb indrets molts a prop del castell,
arribant a situar els carrers del barri jueu i ampliant-se amb els espais
exteriors inicials dels primers habitants de la vila abans de ser emmurallada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El topònim Mujades
era el lloc que abraçava des de l’actual Font dels Alls fins al final del
carrer actual del Marquès d’Alfarràs i encara molt més avall. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Podem encara
trobar documents que ens parlen de mujades en alguns indrets del Penedès, com
aquest de l’any 1919 on Josep Arnan Vallès té una vinya situada en el terme de
Terrassola (Lavit) en la partida anomenada la Tarroja i Rieral, d’una extensió
de deu mujades, o sigui nou hectàrees, trenta àrees, vint-i-quatre cent. Sembla
molt diferent de com es calculava en aquell temps medieval.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-36951115958883331082021-06-05T06:16:00.001-07:002021-06-05T06:16:13.073-07:00La baronia de Riudefoix (Sant Martí Sarroca) <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-xhJ2geoO5U4/YLt3x-h5jAI/AAAAAAAAHhU/8bneEvN4x-4zGp9mIPgOAOVHjRKlXJ6mwCLcBGAsYHQ/s592/baro1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="592" src="https://1.bp.blogspot.com/-xhJ2geoO5U4/YLt3x-h5jAI/AAAAAAAAHhU/8bneEvN4x-4zGp9mIPgOAOVHjRKlXJ6mwCLcBGAsYHQ/s320/baro1.jpeg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La baronia de Riudefoix està situada prop de la Serra de Dalt, dins el terme de Sant Martí
Sarroca. Es troba prop del riu Foix, a una alçada de 285 metres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La baronia era el nom que tenia un
domini jurisdiccional, des del segle XII. El senyor o home notable era el baró,
condició que se li atribuïa pel fet de tenir domini sobre aquesta jurisdicció
en mer i mixt imperi i el dret de posar un batlle jurisdiccional permanent al
dit lloc. Al Principat, a la baixa edat mitjana, la paraula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">baró</i> va servir per designar els grans
magnats i, en un sentit diferent des del segle XIV, nobles posseïdors de terres
senyorials.Una masia fortificada era
el domicili del dit senyor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La masia que té també aquest nom, és
de tipus basilical. Actualment té el nom de Cal Pere Jorba. Hom diu que té el
seu origen en el molí que s’esmenta el 2 de juliol de 1086 al testament de
Ramon Mir, del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cartulari de Sant Cugat</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És un edifici de planta quadrada
format pels baixos i dos pisos. La coberta és a quatre vessants. Té murs d’un
gruix considerable i contraforts. Dins el clos de l’edifici hi ha la capella de
Sant Llorenç. Als baixos, arc escarser de grans dimensions amb arestes aixamfranades.
Portal adovellat de mig punt que va al celler. Al primer replà de l’escala, un
portal petit de mig punt. A la planta noble, portal de pedra picada amb arcada
conopial, amb motllures a les arestes, molt ben treballat. Al sostre del
rebedor, dues filades de motllures d’estuc, amb dibuixos de flors. El portal
d’entrada de l’edifici és de mig punt, amb un elm damunt seu, com a distintiu
nobiliari. L’edifici actual i de la capella se situa al segle XVI, feta sobre
una edificació molt més antiga. El conjunt és completat per un baluart.
Actualment se li han fet moltes reformes, i s’ha destruït allò que era
important de conservar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El llinatge dels Riudefoix del segle
XII el situem originari d’aquesta masia i baronia. Si més no, n’eren
propietaris. El 1161 Bernat de Riudefoix i la seva muller Berenguera venen a
Valldaura la torre de Valldosera, amb l’església que hi ha edificada, amb tots
els alous conreats i sense conrear, amb els delmes i les primícies i tot el que
hi hagi per cent vint morabatins d’or ajadins. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquesta propietat l’han heretat del
seu avi Bertran Ot i de la seva àvia Rotlenda, els quals l’havien comprat a
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Aquest document el signen com a
testimoni el germà de Bernat, Raimon de Riudefoix, i un Miró Guillem de
Torrelles de Foix, població a prop de Sant Martí Sarroca.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-sgjefLYv_bI/YLt4yYbJsdI/AAAAAAAAHhc/hMBaLAm8_IoSEDXnkonpArHgWNbI_Mq3ACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200312_122259.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-sgjefLYv_bI/YLt4yYbJsdI/AAAAAAAAHhc/hMBaLAm8_IoSEDXnkonpArHgWNbI_Mq3ACLcBGAsYHQ/s320/IMG_20200312_122259.jpg" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Podem encara ampliar la informació
d’aquest lloc amb un altre document, de l’any 1168, en què Bernat de Riudefoix
dóna garanties a l’abat Pere de Valldaura que protegirà la propietat de
Valldosera, que el monestir de Santes Creus li va comprar, de tot damnatge que
contra ella pugui fer qualsevol persona. Durant la seva absència ho farà
Guillem de Sant Martí. I dóna com a garantia de la seva paraula el seu honor de
Riudefoix. El dit Guillem pertanyé al llinatge dels Sant Martí. Era fill de
Jordà de Sant Martí, senyor del castell homònim.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Al segle XIV Bartomeu de Vilafranca
del carrer dels Pellissers, amb la seva primera muller Sabrina i posteriorment
amb Sibil·la, va ser el senyor, batlle i posseïdor de les terres que envoltaven
la baronia i la dita masia. Després de la seva mort, a finals d’aquest mateix
segle, passà a mans del seu fill també anomenat Bartomeu dels Pellissers, amb
la seva muller Beatriu, i els hereus d’aquest. El mestre racional -l’encarregat
de cobrar les rendes reials- reclama a Pere de Vilafranca, fill d’aquest segon
Bartomeu dels Pellissers, els comptes del seu pare sobre la batllia del castell
de Sant Martí Sarroca (1402). Aquest mateix any Pere és batlle de Sant Martí i
senyor de Riudefoix. Encara que la baronia de Riudefoix la compartia amb Raimon
de Riudefoix, hereu de Ferrer de Riudefoix, probablement també fill del primer
Bartomeu dels Pellissers, per tant, oncle de Pere.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A la mort de Pere, va passar a mans
dels Avinyó del Penedès. Això va ser perquè Blanca, filla de Bartomeu dels
Pellissers i germana de Pere, es va casar amb Pere d’Avinyó. Posteriorment Pere
va vendre la seva part de la baronia. Francesca d’Avinyó, monja del monestir de
Valls i filla de Blanca i Pere d’Avinyó, confirma la venda que fa Pere de
Vilafranca al noble Bernat de Barberà de Vilafranca, senyor de la casa de la
Rovira Roja, situada al mateix terme de Sant Martí Sarroca. Una part de la
baronia de Riudefoix li pertanyia a Francesca, per herència de la seva mare,
Blanca. El 1440 Pere de Barberà és senyor de la casa de Riudefoix. Per tant,
els Barberà continuen ampliant el seu patrimoni.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El 1464, en la guerra civil, Gerald
de Barberà, castlà de Vilafranca, posseeix la baronia de Riudefoix o una part
d’aquesta. Roderic de Perca, cavaller de la casa del rei Carles, s’apropià de
les cases, el fortí del castell de Vilafranca i la casa de Riudefoix, que era
del dit Gerald, i va declarar-lo rebel. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els Avinyó, doncs, deurien encara
participar del cobrament de rendes de la baronia, perquè l’any 1485 el donzell
Miquel d’Avinyó ven pel preu de 450 lliures a la Pia Almoina de Barcelona el
que li pertanyia del lloc de Riudefoix, que consistia en delmes, censos,
tasques i quèstia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-bmVpUy2DAvc/YLt49QH8kUI/AAAAAAAAHhg/Gc9uab9F8UEAuXL1YRpuXqR3a71PEEulQCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200312_122025.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-bmVpUy2DAvc/YLt49QH8kUI/AAAAAAAAHhg/Gc9uab9F8UEAuXL1YRpuXqR3a71PEEulQCLcBGAsYHQ/s320/IMG_20200312_122025.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els Barberà recuperaren la part que
els corresponia de la casa de Riudefoix després de la guerra. El cavaller Pere
de Barberà amb la seva muller Alduncia és qui hi fa estada a finals del segle
XV. Més enllà, al XVI, hi trobem el cavaller Gerald Joan de Barberà, senyor de
Querol i de la casa de Riudefoix.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els Vilafranca i la seva relació amb la baronia de Riudefoix va fer
ampliar el seu patrimoni i el seu poder. Recordem que els Barberà estaven
entroncats amb els castlans.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els Senyors de la baronia de Riudefoix als segles XIV i XV foren Bartomeu de Vilafranca (dels Pellicers) de Vilafranca que en primeres nùcpies fou casat amb Sabrina Tosit i en segones amb Sibil·lia Salvà. Posteriorment fou del fill i hereu del primer un altre Bartomeu de Vilafranca (dels Pellicers) casat amb Beatriu Boixadors. Un dels fills seus fou Ferrer de Vilafranca i de Riudefoix. Una filla fou casada amb el noble Huguet de Montagut, senyor del castell de Miralles (l'Anoia). Cap a mitjans del segle XV la baronia pertanyia al fill de Bartomeu i Beatriu, en Pere de Vilafranca, casat amb Clara Bellstar (filla del noble Umbert de Bellstar). Unes germanes de Pere fou Blanca que es va casar amb el noble Pere d'Avinyó i Beatriu que es va casar amb el noble Ramon de Cunit.</span></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><br /></p></div><div id="ftn4" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><o:p> </o:p></p>
</div>
</div>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-17065202143514660972021-04-03T06:03:00.002-07:002021-04-03T14:02:50.294-07:00Els Muntanyans del Penedès (segles XIV_XV)<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-i86kXDbh_U0/YGhnM1inUbI/AAAAAAAAHb4/wW57gYw2y-0_SqiW0LZUD0fQYQ5Mv4jKwCLcBGAsYHQ/s2048/1.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="206" src="https://1.bp.blogspot.com/-i86kXDbh_U0/YGhnM1inUbI/AAAAAAAAHb4/wW57gYw2y-0_SqiW0LZUD0fQYQ5Mv4jKwCLcBGAsYHQ/w309-h206/1.jpg" width="309" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ermita de Muntanyans</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 12pt;">Un noble cavaller de cognom Muntanyans fou general de galeres. Es documenta a mitjans del segle XV. Fills seus foren Francesc de Muntanyans, casat amb Isabel Corbera, baronesa de Púbol (població baix empordanesa). La filla era Violant.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Hi
havia Muntanyans a Mallorca: Jaume Muntanyans Morell (lloctinent del governador
de Mallorca, 1476), el seu fill Jaume Muntanyans de Verí i els seus néts, Jaume
i Nicolau Muntanyans i Berard., Tots ells, advocats i alts càrrecs del govern. En
aquest mateix segle hi va haver Muntanyans a Lleida, a Girona, a Terrassa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">A
Torredembarra hi ha l’espai natural protegit dels Muntanyans, entre la platja
d’aquest poble i Creixell i entre aquest i Roda de Berà. Hi és per conservar
ecosistemes (dunes i maresmes sobretot). La paraula muntanyans té el seu origen
en les dunes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Proper
a la Ràpita (proper a Santa Margarida i els Monjos) en un turó anomenat Muntanyans, existeix l’ermita dedicada a Santa
Maria de Muntanyans. El primer document d’aquesta església és de l’any 1341, en
un document d’Albert de Muntanyans. Uns Muntanyans van viure en els segles XIV
i XV al Penedès. En aquest article vull fer esment de les dades que he anat
trobant d’aquesta família i els llocs on van viure del Penedès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mG_vNYQXyGE/YGhjnmfELNI/AAAAAAAAHbc/_w9sXY0_ZicMS9jd7TTP7YKibBlCiO51wCLcBGAsYHQ/s821/4.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="821" src="https://1.bp.blogspot.com/-mG_vNYQXyGE/YGhjnmfELNI/AAAAAAAAHbc/_w9sXY0_ZicMS9jd7TTP7YKibBlCiO51wCLcBGAsYHQ/s320/4.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Púbol</td></tr></tbody></table><b><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els primers Muntanyans (<i>Arboç del Penedès)</i></span></u></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">És a
l’Arboç on trobo la primera data d’un Muntanyans: un document de l’any 1290,
que conserva l’Arxiu Nacional de Catalunya. És una àpoca (rebut autoritzat pel
rector de l’església de l’Arboç, Ramon de Bocegalls) en què Blanca, muller de
l’advocat de l’Arboç Berenguer Eimeric, reconeix haver pagat una quantitat al
noble Jaume Rovira. Els testimonis del reconeixement del pagament són Guillem
de Gelida, Raimon de Muntanyans i Ramon Figueres, escolars de l’església de
l’Arboç.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Posteriorment,
en l’any 1323, un Berenguer de Muntanyans és batlle de la població de l’Arboç,
encara que el trobo escrit també com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Muntanyana.</i>
El document en qüestió, és un registre de la cancelleria de l’Arxiu de la
Corona d’Aragó on el rei Jaume concedeix, al batlle, l’edifici on ell solia
hostejar-se situat a la dita població.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Aquest Berenguer fou captador del bací dels pobres vergonyants de
l’Arboç (1351). Uns anys després, el 1357 hi situem a la població un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hospici </i>(casa) situada al carrer Major
de propietat de Berenguer de Muntanyans. És en aquest any quan en la documentació
hi trobem el mercader Berenguer de Muntanyans (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Muntanyana</i>) assistint de conseller en la Universitat de Vilafranca
del Penedès. Sabem del cert que és el mateix Berenguer, i que el seu origen és
de l’Arboç. A Vilafranca té una casa al carrer de Sant Julià (l’actual carrer
de Sant Bernat) el 1358. L’any següent presta diners a la Universitat de
l’Arboç. Això voldria dir que tenia prou capacitat per poder invertir en
préstecs (censals morts). En la mateixa Universitat de l’Arboç en els anys
1358-62 hi ha els consellers <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pere, Bernat
(barber), Joan, Jaume i Bartomeu (sabater) de Muntanyans o Muntanyana. <o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Pere
de Muntanyans de l’Arboç, el 1395, ha de vendre part del seu patrimoni per
tenir diners i poder deixar lliure la seva filla que està<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a mans de Nicolau Mota propietari del Mas de
Rocaplana, situat al terme de Castellet de la Gornal. La filla es diu Elisenda.
No sabem el perquè estava captiva. Segurament pel mateix motiu l’any 1396,
existeix un procés entre ell i el batlle de l’Arboç, en Berenguer Sadurní.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-RYXXeZ6aJD0/YGhj6lW81QI/AAAAAAAAHbo/GJl2RMv8UkoMx0GQ44Qf93SGM7bgc_YqQCLcBGAsYHQ/s215/2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="215" data-original-width="173" src="https://1.bp.blogspot.com/-RYXXeZ6aJD0/YGhj6lW81QI/AAAAAAAAHbo/GJl2RMv8UkoMx0GQ44Qf93SGM7bgc_YqQCLcBGAsYHQ/s0/2.jpg" /></a></div><span style="font-size: 12pt;">La
casa situada a l’Arboç, d’aquest Pere de Muntanyans, és venuda l’any 1431 a
Nicolau Vives, també de la mateixa població, per part del nét de Pere, el
sacristà de la catedral de Tarragona, Guillem Vives.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">En la
guerra civil dels anys 1462-1472 contra Joan II de Navarra, Bartomeu de
Muntanyans, especier/apotecari de l’Arboç,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>lluita a favor del rei. Sabem que l’any 1473 viu a Tarragona continuant el
seu ofici. La causa sembla ser que la botiga que tenia a l’Arboç va ser destruïda
en temps de la guerra. Estava situada al carrer Rua o la Plaça.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Altres
Muntanyans que viuen a l’Arboç durant el segle XV foren Francesc i Miquel
Muntanyas (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">a vegades escrit Muntanyana</i>).
Aquest últim vivint al carrer Estruc. També el pagès Ferrer de Muntanyans que
viu al carrer Abeurador.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un
familiar d’aquests Muntanyans de l’Arboç era Bernat de Muntanyans en què entre
els anys 1380-1422 fou rector i notari de l’església de La Granada del Penedès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els Muntanyans de Vilafranca del
Penedès</span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
mercader Berenguer de Muntanyans (natural de l’Arboç) es va casar
amb Romieta. Una filla seva fou Francesca que es va casar amb Nicolau Marcer,
que es cuidava del Palau reial de Vilafranca (1378). El testament de Berenguer
és redactat el 1368 en un notari de Vilafranca. Els marmessors són Berenguer
Vallent i el noble Gerard de Bellvei de l’Arboç del Penedès. Demana, que amb
consens del guardià del monestir dels franciscans de Vilafranca, es venguin els
seus béns. Entre aquests béns hi ha la casa amb una pallissa situades al carrer
de Sant Bernat i una altra casa al carrer Coltellers (part de l’actual carrer
de la Parellada) i encara una més al carrer dels Ferrers. En aquest carrer hi
cobrava diferents censals (censos-rendes) entre cases i horts. Es venen al
mercader Bartomeu Mestre de Vilafranca pel preu de quinze lliures i deu sous el
1380.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">A
mitjans del segle XV en la documentació notarial de Vilafranca del Penedès hi
trobem anotat dos fusters (pare i fill) de nom Bartomeu i Jaume de Muntanyans
respectivament, originaris de Mallorca, Aspecte aquest, que crec més anecdòtic que
no pas que fossin família dels mallorquins que hem comentat al principi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rTaFIQ-FEHU/YGhlZfZr-KI/AAAAAAAAHbw/z5OKT7AKczQN3KJJW0Y4_-AO2et-N0M0wCLcBGAsYHQ/s960/3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" src="https://1.bp.blogspot.com/-rTaFIQ-FEHU/YGhlZfZr-KI/AAAAAAAAHbw/z5OKT7AKczQN3KJJW0Y4_-AO2et-N0M0wCLcBGAsYHQ/s320/3.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una carrer de l'Arboç del Penedès</td></tr></tbody></table><b><u><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els nobles Muntanyans</span></u></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Comencem
a veure nobles/cavallers Muntanyans l’any 1388. Violant, filla del noble
Francesc de Muntanyans i Francesca, s’uneix en matrimoni amb el castlà i noble
de Mediona Joan de Barberà. L’origen d’aquest Francesc és de la parròquia de
Sant Joan d’Horta (Barcelona) que li pertanyia per herència. Era el baró de
Púbol. Podem ara saber que aquest Francesc era el que després es va casar en
segones núpcies amb Isabel Corbera (com ja hem dit). Aquest Francesc el 1390 fa
diferents vendes de terres situades en el terme de Montagut (al Penedès).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">L’any
1399 i 1400 Francesc de Muntanyans és el veguer de Vilafranca del Penedès. Un
germà de Francesc va ser en Jaume de Muntanyans. Va ser comanador de la casa
dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Vilafranca el 1408.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Una
nissaga dels Muntanyans <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vivien a la vila
de Terrassa. Antoni Guillem de Muntanyans va promoure la construcció al 1441 d’una
font amb abeurador i al costat dels murs del castell palau de Terrassa. Va ser
ambaixador a Sicília i persona de confiança dels reis. Entre els anys 1495-98
era posseïdor dels béns situats a Pacs del Penedès i Vilafranca del noble Joan
de Barberà, per tant, familiar de Violant de Muntanyans. Un fill d’aquest
Antoni Guillem fou un altre Francesc de Muntanyans, que va ser castlà de
Terrassa el 1457. El fill d’aquest Francesc, fou Dimas de Muntanyans, que el
1499 se li fa donació de la castlania de Terrassa. Dimas en aquests anys el
trobem també relacionat amb els <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>béns
dels nobles Requesens que hi havia a Vilanova i la Geltrú. Se l’anomena d’Horta.
Tornem a veure, doncs, que tots són originaris de Púbol. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">La
baronia de Púbol fou una jurisdicció senyorial centrada en el castell de Púbol.
En el segle XIV la baronia passà a mans dels Campllong, una família de l’oligarquia
burgesa ennoblida de Girona. El 1368 Pere el Cerimoniós vengué la baronia, a
Jaspert de Campllong, notari de Girona. Descendent dels Campllong fou Margarida
de Campllong, senyora de les baronies de Púbol i d’Esponellà, que es casà amb
Bernat de Corbera, passant la baronia al llinatge dels Corbera i, més tard als
Requesens (Francesc de Requesens i de Corbera – Campllong), als
Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens. Campllong). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els
nobles/cavallers Muntanyas tenen relació amb el Penedès medieval degut al
casament amb els Barberà, senyors de molts castells de les nostres comarques, a
partir de l’any 1388. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’església/ermita de Muntanyans sembla molt
clar que va ser fundada pels de l’Arboç del Penedès, que no tenien res a veure
amb els nobles Muntanyans de Púbol. Molt probablement el turó era propietat d’aquesta
família, començant per aquell Berenguer de Muntanyans que va ser batlle de l’Arboç
el 1323.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-12392548711424427242021-02-26T06:01:00.004-08:002021-02-26T06:01:35.863-08:00La casa dels Pellicer del carrer de la Cort de Vilafranca del Penedès<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1S5rrXt6jSM/YDj8Z5OoEBI/AAAAAAAAHYA/wSQYEgUitOgFdz_nvcOt5ZA1HDRZkPWagCLcBGAsYHQ/s2048/img774.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1845" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-1S5rrXt6jSM/YDj8Z5OoEBI/AAAAAAAAHYA/wSQYEgUitOgFdz_nvcOt5ZA1HDRZkPWagCLcBGAsYHQ/s320/img774.jpg" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">L’edifici actual de l’Ajuntament de Vilafranca es va comprar el 1559 al
notari Bernat Pellicer i s’hi va traslladar. El 1604 es va fer una reforma.
Posteriorment s’hi va afegir el cos de l’esquerra. A la planta baixa hi ha
sitges i diferents arcades d’origen medieval.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1892 l’arquitecte municipal Antoni Vila Palmés planteja unes reformes
i va dissenyar un projecte que no es va executar mai. El 1893 Santiago Güell
Grau, que acabava d’obtenir el títol d’arquitecte planteja més reformes totes
de caire modernista i finalment va ser l’arquitecte municipal Eugeni Campllonch
que les acabés d’enllestir amb la reforma de la façana el 1909. Però en aquest
blog volem deixar constància dels antics propietaris d’aquell edifici, que molt
poca cosa té a veure amb l’actual sinó fos pels seus fonaments, els Pellicer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els Pellicer va ser un llinatge que va acaparar quasi tota la política,
econòmica i social tant de Vilafranca, com d’altres llocs del Penedès. Uns
carrers van tenir el nom:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels Pellicers
(l’actual de la Font de Vilafranca), de Bernat Pellicer ( el Puigmoltó actual).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El document més antic on hi ha dades dels Pellicer és del 1202, Pere
Pellicer signa com a testimoni en la venda d’una casa. Uns anys després (1207)
un altre ens parla d’unes cases situades a la plaça de Vilafranca, del difunt
Pere Pellicer (cal suposar que era l’actual plaça de la Constitució, única que
existia llavors).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Vull referir-me aquí tan sols als Pellicer que tenien relació amb el
carrer de la Cort i de l’edifici que llavors va passar a ser l’Ajuntament
actual.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El nom del carrer li ve de l’escrivania de la Cort del Veguer i del
Batlle que es situava justament en la casa anomenada de Macià (al costat de la
casa de la Vila) i el mateix edifici de l’Ajuntament durant l’època medieval.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Durant els anys del segle XIII els Pellicer de Vilafranca els tenim també
vivint a Barcelona i posseint cases en aquesta ciutat. Un dels primers veguers
que va haver-hi al Penedès fou Bernat Pellicer (1275). En aquests anys doncs,
ja disposaven de l’edifici on s’administrava l’escrivania del veguer i del
batlle. A mitjans del XIV un Bernat i Guillem Pellicer participen com a
testimonis en un litigi entre l’església de Santa Maria de Vilafranca i el
veguer sobre els límits de l’escrivania (1344). Comenten que aquests límits es
van decidir en la casa del difunt Pere Pellicer que és advocat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MpsYS8_yGtI/YDj8sPFbd-I/AAAAAAAAHYI/eK-NK2ekSjcYFWPC_Vyrd7gHRnO8omeIwCLcBGAsYHQ/s2048/img770.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1353" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-MpsYS8_yGtI/YDj8sPFbd-I/AAAAAAAAHYI/eK-NK2ekSjcYFWPC_Vyrd7gHRnO8omeIwCLcBGAsYHQ/s320/img770.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’arrendatari</span></u></i></b><b><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> Joan Pellicer <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1386 parts de la casa Pellicer la llogava el mercader Joan Pellicer al
batlle i al veguer. Es reconeix el pagament per part dels escrivents/juristes
Bernat i Ramon Brugal a l’anomenat Joan de<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>set lliures, dos sous i tres diners, que correspon a tres anys, cinc
mesos i dos dies que Guerau Ses Corts va exercir de batlle i va utilitzar l’edifici
per fer reunions de la Universitat (Ajuntament). El 1402 diferents notaris de
Vilafranca (Pere Codines, Berenguer Gabiol, Pere Mas, Francesc Claver,
Berenguer Alegre, Pere Pere, Joan Cabreny) amb el batlle Guillem Ribalta es
reuneixen a casa de Joan Pellisser per organitzar l’administració dels
documents notarials per agrupar-los i guardar-los a la casa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La viuda
Clara i els hereus de Joan Pellicer<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El 1412 la casa (actual Ajuntament) pertany als hereus de Joan Pellisser.
L’hereu va ser el fill Guillem Pellicer d’ofici paraire. Però l’usdefruit dels
seus béns eren de la seva muller Clara. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’any 1420, Clara, viuda de Joan Pellicer, rep una carta del batlle de
Vilafranca i els prohoms de la vila perquè l’escrivania de la cort està tancada
junt amb les escriptures de notaris perquè la torni a obrir i arrendar o donar
els llibres al nou notari: “...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">com vos
Clara oiats tancada, per vostra pròpia autoritat la casa de l’escrivania de la
cort del batlle</i>...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">dir e lliurar les
seves escriptures</i>...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">que el notari
Pere Tauler...mana a vos Clara que</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la
obri o les escriptures donats al dit Pere Tauler...”. </i>Es dona la carta a
Guillem, fill i hereu de Joan Pellicer. Sabem que es va tornar a obrir i
Guillem continuava cobrant el lloguer d’una part de la casa durant la primera
meitat del segle XV. A la resta de l’edifici hi vivien la viuda Clara i l’hereu
Guillem Pellicer. A la mort de Guillem els seus béns passen a parts iguals a Ferrer
Pellicer (oncle de Guillem) i el seu fill a un altre Joan Pellicer.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-XSYUzPViG98/YDj82LXJ0rI/AAAAAAAAHYM/g6gWZNAv42ACEv3PnUaFI5cy4HC1E1iEQCLcBGAsYHQ/s2048/P1010006.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-XSYUzPViG98/YDj82LXJ0rI/AAAAAAAAHYM/g6gWZNAv42ACEv3PnUaFI5cy4HC1E1iEQCLcBGAsYHQ/s320/P1010006.JPG" width="320" /></a></div><b><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La donació de
la casa (1441)</span></u></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Aquest any, en el mes de març, es signen uns capítols matrimonials entre
Joan (de 16 anys), fill de l’apotecari Ferrer Pellicer (germà del mercader
difunt Joan Pellicer) i Joana amb Eufrasina, (quinze anys) filla del mercader
Francesc Guilera i Blanca. Tots de Vilafranca del Penedès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’hereu Guillem, fill del mercader difunt Joan Pellicer conjuntament amb
la seva mare Clara, el primer, oncle del nuvi Joan per part de mare i ella com
la seva àvia i per tant mare de l’apotecari Ferrer Pellicer, li fan donació del
alberg (casa) situada al carrer de la Cort i de tots els mobles que en aquell
moment existeixen. A més de tots els censos i censals que tenen en alou com de
senyoria. I de totes les propietats, camps, vinyes, terres, horts i altres
propietats en qualsevol lloc estiguin, que siguin dels dits Guillem i Clara.<b>
</b>Ordenen que el frare Pere Pons (germà de Clara) tingui habitació la resta
de la seva vida en la dita casa. També li donen dos-florins d’or perquè els
utilitzin amb obres a la casa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La casa limitava per la dreta amb el barber Nicolau Gorner, pel davant
amb el carrer de Sant Joan i la botiga de l’especier Miquel Comes i en una part
del carrer de la Cort. <o:p></o:p></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Wu6VlLCDAJo/YDj-X6q7usI/AAAAAAAAHYY/2N6Sh6U8Jn80vZzTTvSTx6B21mMdzzggQCLcBGAsYHQ/s2048/P1010017.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-Wu6VlLCDAJo/YDj-X6q7usI/AAAAAAAAHYY/2N6Sh6U8Jn80vZzTTvSTx6B21mMdzzggQCLcBGAsYHQ/s320/P1010017.JPG" width="320" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El
maltractament<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Teresa Vinyoles ens diu que en plena època feudal es van constituir els
llinatges, es formaren els cognoms relacionats amb el nom del pare i canviaren
les lleis respecta al matrimoni i al dot; de manera que es van crear unes noves
estratègies de poder per les quals l’home, senyor de la família, fins ii tot
podia disposar d’un peculiar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ius
maletractandi</i>. Fou una evolució constant vers formes de domini patriarcal
més clarament visibles als darrers segles medievals que no pas durant els
primers. En tenim un exemple, en la denúncia (aspecte curiós) per part d’Eufrasina,
muller de Joan Pellicer, fill de Ferrer Pellicer i Joana, propietaris, en
aquest moment, de la casa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La reina Maria, muller i lloctinent del rei Alfons IV escriu el trenta de
maig de 1449 al batlle de Vilafranca i li diu: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“...li han fet exposició d’un judici contra l’apotecari Joan Pellicer
per part de la seva muller Eufrasina, declarant aquesta que ha estat
maltractada...super maltractaments...”</i> ordena que s’indemnitzi a la muller
pagant-li cent florins d’or a més del seu arrest. El germà d’Eufrasina, en
Bartomeu Guilera, va barallar-se i defensar la seva germana. La reina demana
també el seu arrest. Aquest fet passa dins la casa del carrer de la Cort. En el
procés es diu que Ferrer Pellicer, pare de Joan, i Blanca, mare de Eufrasina,
van permetre aquests fets. La reina Maria demana el perdó d’ells dos i que Joan
Pellicer i Bartomeu Guilera arribin a fer les paus. Si ho prometen davant el
batlle només hauran de pagar una multa (l’anomenada en Joan i deu sous
Bartomeu). </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Anys posteriors segueixen junts, per tant, sembla que no va anar més
enllà.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-4ZUd1wqa0po/YDj-kPRX0qI/AAAAAAAAHYc/zZJqUw45UqkoibzRf3QUQr6esmopWXToQCLcBGAsYHQ/s2048/img769.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1353" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-4ZUd1wqa0po/YDj-kPRX0qI/AAAAAAAAHYc/zZJqUw45UqkoibzRf3QUQr6esmopWXToQCLcBGAsYHQ/s320/img769.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La casa dels
Pellicer i la guerra civil (1462-1472)</span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Mort Alfons
IV sense fills legítims heretà la corona catalano-aragonesa el seu germà Joan,
rei de Navarra. Joan II s’havia casat amb primeres núpcies amb Blanca de
Navarra, del qual enllaç va néixer l’infant Carles de Viana, però aviat enviudà
i es va casar amb Joana Enriquez. Carles de Viana que residia a Sicília on era
molt apreciat per tothom, va provocar gelosia del seu pare qui li va requerir
abandonar Sicília i li va prohibir que entrés a Navarra. Aquest va venir a
Barcelona on fou rebut amb molta alegria i festa que al comte-rei, el seu pare.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El vint-i-u
de gener de 1461 la reina Joana signà a Vilafranca un document forçat
proclamant hereu al príncep de Viana. A l’any següent van estar a Vilafranca
del Penedès el rei Joan II i la seva muller amb un exèrcit franco-espanyol de
16.000 soldats. </span><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Es cremaren totes les escriptures dels notaris i
s’aportaren tots els béns movibles, i mataren a cinc-cents homes dels més
importants de Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El
1464 Joan de Tafalla, botiller del rei Joan II, s’apropia, en nom del rei, de
les cases amb els seus horts, l’escrivania de la cort del batlle i pren
possessió, en aquest moment estava llogada la casa al cantirer Gabriel Fons.
Tots els béns de Ferrer i Joan Pellicer van ser expropiats per ser rebels a les
causes reials. Entre aquests fins i tot hi ha els seus esclaus. En els
documents es llegeix el nom del serf de nom Marti i de quaranta-cinc anys que
era propietat de Joan Pellicer i del seu pare. Tramita la possessió l’algutzir
del rei Llorens Muñoz. Dos mil sous que formaven part d’aquests bens es van fer
servir per l’enterrament i funerals d’Eleonor, filla de Joan Pellicer, que
havia estat casada amb el mercader Francesc Prats. Així ho va decidir el protonotari
reial Gaspar Maimò (1468).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">A
partir d’aquest any es llegeix en els documents notarials que Joan Pellicer
continua cobrant rendes de cases situades al carrer de la Cort. És la venda d’una
casa que fa el teixidor Melxior Tintorer al baixador Gabriel Mas, el qual havia
de pagar el cens de sis sous<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vuit
diners, per Sant Miquel, a Joan Pellicer (1468).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">A
l’any 1471 la casa amb el seu pati torna als Pellicer. Hi continuen vivint l’apotecari
Ferrer i el mercader Joan, pare i fill. El 1473 dins la casa de Joan Pellicer,
es signen els capítols matrimonials entre el teixidor Marc Lunes i Eulàlia
Puig.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els
últims dies del segle XV el mercader Joan Pellicer és escollit, pel rei, batlle
de Vilafranca del Penedès. L’hereu de Joan va ser Rafael Pellicer que continua llogant
la casa a la Cort del batlle. L’any 1504 cobra del batlle Bernat Ferrer quatre
lliures; <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el 1512 del batlle Francesc
Llaurador setze lliures. Rafael també va ser batlle de Vilafranca (1510-15).
Fill d’aquest Rafael era el notari Bernat Pellisser que va vendre la casa a l’Ajuntament
el 1559.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Vv-3sizsAtY/YDj-t8kJVmI/AAAAAAAAHYk/rkvyGdJgv70yu8Df2OL2yMGACQwmxI1KwCLcBGAsYHQ/s2048/Planell%2BAjuntament%2Bany%2B1920.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1491" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-Vv-3sizsAtY/YDj-t8kJVmI/AAAAAAAAHYk/rkvyGdJgv70yu8Df2OL2yMGACQwmxI1KwCLcBGAsYHQ/s320/Planell%2BAjuntament%2Bany%2B1920.JPG" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La casa Macià i la de l’Ajuntament <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Les
dues cases, una al costat de l’altra, eren en el seu inici la casa dels
Pellicer. Posteriorment es van vendre per separat. Els burgesos Macià la tenen
des dels anys del segle XVII. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’any
1876 el propietari va ser Frederic Macià Miret. Tenia el número catorze del
carrer de la Cort. Tenia un pis i unes baixos. Hi existien dos cups, una quadra
i unes golfes. La superfície era de cinc-centes setanta-sis metres quadrats.
Unida a la casa hi havia un paller, un pati al darrera i un hort. Els límits en
aquell any foren, entre altres, a l’esquerra la casa consistorial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’Ajuntament
en aquest mateix any 1876, l’alcalde fou Ramon Freixas Miret. La casa tenia el
número dotze. Disposava d’una planta baixa, un primer pis i golfes. La
superfície era de sis-centes catorze metres i deu centímetres quadrats. Els
límits eren a l’est el carrer de Santa Maria, al sud el carrer de la Cort, a l’oest
amb Frederic Macià i al nord Francesc Mestre i Joan Trius.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Les
dues cases, que en un inici era una, no van canviar gaire la seva estructura (
tot i una reforma de l’any 1604) fins el 1895.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Les imatges que acompanyen aquest text són de l'Ajuntament en unes obres del segle XX i la casa Macià. La imatge del plànol és de l'any 1920 fet per l'arquitecte Antoni Pons.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-43682435354621121552021-01-04T07:25:00.001-08:002021-01-04T07:25:43.958-08:00L’església/capella romànica i el carrer de Santa Maria de Magdalena de Vilafranca del Penedès<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-U2K3zKc6vtc/X_MxKHVi2zI/AAAAAAAAHSk/Dd_yYwmOwMcMqXyaLjJYM9scz_b-MPzkgCLcBGAsYHQ/s579/1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="579" data-original-width="427" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-U2K3zKc6vtc/X_MxKHVi2zI/AAAAAAAAHSk/Dd_yYwmOwMcMqXyaLjJYM9scz_b-MPzkgCLcBGAsYHQ/s320/1.jpg" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Una de les
esglésies romàniques desaparegudes i situades en el terme de Vilafranca del
Penedès va ser la de Santa Maria de Magdalena.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Fou fundada l’any
1030 pel compte Berenguer Ramon. Tenia quatre capelles. Una era la de la
mateixa Santa Magdalena, la de Sant Pau, que la fundà el castlà Bernat de
Vilafranca el 1294, la de Santa Anna i la de Sant Jaume. Va tenir diferents rectors
que vivien a la casa/rectoria que deuria haver-hi al costat. El primer rector
trobat és del 1304 fou en Romeu Oller, que participa, com testimoni, en un
conflicte entre l’església de Santa Maria i el monestir dels franciscans de
Vilafranca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El protector de l’església
va ser el noble Berenguer de Lillet, que la dotà d’una capellania, una casa,
hort i vinya el 1300. Berenguer, com el seu fill Ferrer de Lillet, foren
batlles generals de Catalunya. En el sepulcre, situat en la capella, de
Berenguer de Lillet es trobava aquesta inscripció: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Berengarius de Lileto tumulo requiescit in isto hone fecit cellam,
dotavit ac ipse capellam dor...i surgat in eo qui crimina pungat. Amen</i>”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Es desconeix
exactament la ubicació de la capella, sabem que estava a extramurs de
Vilafranca, en direcció al carrer actual de Santa Maria de Magdalena i al
cementiri. Hom es diu que el cementiri ocupa el lloc on era edificada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Algun historiador
la situava enfront del corriol de Fontallada i de la coma de Xamar. La
capella/església estava situada a l’extrem del carrer actual de Santa Maria de
Magdalena. El 1344 veiem un document que ens la situa en línia recta des del
carrer de Sant Pere fins a l’església de Magdalena. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-tZZkRQSZq-c/X_MxTdQI7fI/AAAAAAAAHSo/j1Jo_1VYw6oaevz2KHmj8Nw0R1AlvXKtQCLcBGAsYHQ/s2048/Magdalena%2B35.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1306" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-tZZkRQSZq-c/X_MxTdQI7fI/AAAAAAAAHSo/j1Jo_1VYw6oaevz2KHmj8Nw0R1AlvXKtQCLcBGAsYHQ/s320/Magdalena%2B35.JPG" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El carrer
Vallmoll era l’actual carrer de Montserrat que acabava a l’església de
Magdalena. Per tant podem situar-la entre l’actual de Magdalena i el de
Montserrat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’era de Codines
des de l’any 1323 era situada propera a l’església: “...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">en el carrer de Codines a extramurs i a prop de Santa Maria Magdalena
hi ha el camí que va a l’era de Codines</i>...”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Les capelles
tenien benefici, que es retribuïen amb renda pròpia. El rector de l’església de
Sant Pere de Ribes en Guillem Gener el 1331 era beneficiat de la capella de
Santa Maria Magdalena. El 1347 era el rector Raimon Plana de l’església de Sant
Pere d’Avinyó beneficiat de la capella. El fill Pere Plana era el rector de
l’església. El 1392 també el prevere Mateu Fuster n’era beneficiat a més de ser
el rector.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Durant els anys
del segle XIV hi ha moltíssimes donacions testamentaries a la capella de Santa
Maria Magdalena.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’advocat Jeroni
Malet de Barcelona l’any 1496 té el patronatge de l’església. És a dir tenia el
dret de cobrar les rendes que rebia l’església pels seus beneficis i capellanies.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’any 1839
l’església va ser transformada en torre de defensa. Era propera la seva
desaparició. L’actual cementiri es va construir a finals del segle XIX en el
lloc anomenat de Santa Magdalena.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Actualment un
pedró situat al costat de la creu de terme de Santa Maria Magdalena en el
mateix carrer, recorda l’existència de la capella en una imatge amb rajola de
la Santa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Edificis del carrer Santa Maria Magdalena (XIV)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’església estava
situada per on hi passava la Via Augusta que venia del poble de les Cabanyes
travessant Vilafranca per els carrers actuals de Santa Maria Magdalena,
Ferrers, Cort i Sant Pere. Durant els segles XIV hi ha forces edificis propers
a l’església. Dels anys del segle XIV, el monestir de Santes Creus va comprar
drets de senyoria al notari Pere de Santa Creu sobre cases i obradors existents
en aquest carrer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Comentem algunes
cases que surten en la documentació del segle XIV.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-j4bpl-rRHqc/X_MxedgF28I/AAAAAAAAHSw/TFyi2728nFEl9UeFz7QlJ6IMd7v7ZLiOACLcBGAsYHQ/s667/2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="667" height="238" src="https://1.bp.blogspot.com/-j4bpl-rRHqc/X_MxedgF28I/AAAAAAAAHSw/TFyi2728nFEl9UeFz7QlJ6IMd7v7ZLiOACLcBGAsYHQ/w317-h238/2.jpg" width="317" /></a></div><span style="font-size: 12pt;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Arnau i el fill, el
forner Berenguer Baró (1323), tenien casa “</span><i style="font-size: 12pt;">a
prop capella de Santa Maria Magdalena</i><span style="font-size: 12pt;">” En algunes dades la situen al costa
mateix i fins i tot de l’hort de la rectoria (1323). L’espai anomenat la pobla
d’en Baró (les pobles eren els espais en què diferents senyors obtenien rendes
de la població que hi vivia) ocupava carrers exteriors a la muralla, un d’ells
el de Santa Maria Magdalena, que es devia poblar justament en el segle XIV i es
va ampliar durant el XV.</span></div></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El sastre Jaume
Anglès (1383) hi tenia casa amb hort al costat de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la rectoria de Santa Maria Magdalena</i>”. A més hi cobrava diferents
rendes de cases i horts situats al mateix carrer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Cases/pallisses
amb horts tenien el 1323: el mercader Bernat Guardiola; els advocats Bernat
Marti i Ramon Aragonès; els preveres Bartomeu Miró i Guillem Solanes; el
carnisser Pere Prats; el fuster Ramon Ferrer; el pagès Ramon Albareda. El
sastre Berenguer Oller (1325). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El 1347 els
preveres de l’església de Santa Maria cobraven rendes sobre possessions que
tenien en aquest carrer: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al notari Pere
Codines per unes cases que havia llogat al pastor Bertran Batlle; per cases i
hort que havien estat del teixidor Pasqual Vidal i ara tenia el sabater
Francesc Colomer; per unes cases que va comprar el mercader Pere Font a Guilera
(mercader); per unes cases que eren del sastre Berenguer Mir que havia comprat
al sabater Mulner; per una casa del carnisser Francesc Birles; al pagès Guillem
Febrer per unes cases que comprà al sastre Pere Claver; per les cases i hort del
pagès Bernat Miquel que havia comprat al teixidor Berenguer Roig; per cases i
hort del prevere Pere Alegre que abans eren del pagès Jaume Comes del Mas
Bruguers; per les cases que foren del pagès Tomàs del mas Brugueres i ara són
del carnisser Pere Esperó; per la casa del sabater Francesc Carbó que va
comprar al teixidor Mas; per la casa i hort del pagès Berenguer Marc del Pla
que va comprar al pagès Tarascó; per la casa i hort del prevere Bartomeu Soler
que abans era el fuster Esblada; per casa i hort del sabater Pere Bosch; per
casa i hort que era del sabater Figuera; per casa i hort de la muller de
Bofill; per casa que era de Margalida i ara és de Cortès; per la casa que fou
del prevere Terrassa; per la casa que de la muller del sabater Guillem Jordà; </span><span style="font-size: 12pt;">per la casa de la
muller del pagès Jacint Ortolà; per l’hort del paraire Guillem Pellisser que va
comprar al mercader Bernat Babau; per unes cases del forner Berenguer Baró.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Altres persones
que vivien en aquest anys del segle XIV al carrer de Santa Magdalena eren el
mestre de cases Guillem Feliu que vivia amb el seu germà el prevere Ramon Feliu
(1348); l’apotecari Francesc Vilanova (1350). El 1352 el notari Ramon Oló, que
llavors vivia a Empúries, a través del seu procurador, ven a l’aventurer Vidal
Fabrega un pis sobre uns baixos situat en el carrer.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-4YjkUaU4Ny0/X_My9FZnC3I/AAAAAAAAHTM/EBOY5l2ZadM0UGvOB1R60MHpif23smrYgCLcBGAsYHQ/s2048/Magdalena%2B20-6.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-4YjkUaU4Ny0/X_My9FZnC3I/AAAAAAAAHTM/EBOY5l2ZadM0UGvOB1R60MHpif23smrYgCLcBGAsYHQ/s320/Magdalena%2B20-6.JPG" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Cases del notari Pere Marti (1360)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Ramon Marti únic
fill del notari Pere Marti, com hereu, ven rendes, que cobrava el seu pare, sobre
diferents cases situades en el carrer de Santa Maria Magdalena: una casa on hi
viu Maria viuda del picapedrer Arnau Guilera; una altra que hi viu el prevere Arnau
Ferran i la casa que hi viu el cirurgià Bernat Castellví.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Altres cases que
limiten amb aquestes són la del mercader Jaume Oller; la del sastre Vendrell; del
mercader Valentí Sapera; l’artesà Romeu Bramon; el corral del sastre Analla; la
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">super casa</i>” de l’advocat Ferrer
Aragonés i la casa i adoberia del mercader Jaume Prats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El propietari
del Mas de les Clotes</span></i></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> situat al
terme de Sant Marti Sarroca, era de Borràs Gual, un terratinent de l’època que
cobrava rendes de cases i terrenys situats en el carrer de Santa Magdalena. Un
pati el ven al pagès Bernat Estrany. Limita amb altres terrenys que els hi
estableix Borràs, als pagesos Bartomeu Escardó i Jaume Ortolà (1380).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Durant els
últims anys d’aquest segle XIV es van venent cases situades al carrer</span></i></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">: El notari Joan Baiona ven casa al carnisser
Guillem Marcer, nascut a Sant Joan de l’Erm del terme de Subirats (1383); el
notari Pere Codines ven casa al sabater Bernat Roig (1383); el sastre Jaume
Tarascó ven casa amb hort al sabater Berenguer Mas (1383); el sastre Pere
Claver venen unes cases amb hort al pagès Guillem Febrer (1386); el corredor d’orella
Antoni Esblades ven casa al pagès Guillem Oliver (1388); el pagès Guillem
Caulera ven hort al teixidor Bernat Pasqual (1388); el noble Gisbert de Barberà
ven una pallissa al pellisser Bartomeu Soler (1392).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Aquest carrer va
ser bastant poblat durant el segle XIV. A través dels fogatges podem saber que l’any
1378 Vilafranca tenia 453 focs, equivalents a uns 2500 habitants. El carrer de
Santa Maria Magdalena va ser un d’aquells primers carrers que es va poblar
durant els anys dels segles XIV i XV, per diferents raons: una, tot i estar
situat a extramurs de Vilafranca, estava molt a prop d’un portal de la muralla,
el que tancava el carrer dels Ferrers; altra, l’edificació de l’església/capella
de Santa Maria de Magdalena i el monestir de Santa Clara (situat molt proper) influïen
en la seva seguretat; una més, des d’aquest carrer hi sortien altre vies, com
la de les Cabanyes que passava per davant de la casa de Sant Valentí i es podia
enllaçar amb el camí reial que passava per sota de la muntanya de Sant Pau i anar
cap al camí de Barcelona. Tot i això durant la guerra civil del segle XV
(1462-1472) va ser un dels carrers on es van destruir molts edificis. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7580236679995792188.post-11343287052876987642020-11-27T07:50:00.000-08:002020-11-27T07:50:01.400-08:00El testament del noble Bartomeu Ses Pujades (1409)<p><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-lRSYc0UZnqg/X8EexxyxdZI/AAAAAAAAHAM/dOOScUCbh2MMiHXEK9LonAZqEtg8h4-aQCLcBGAsYHQ/s883/puja.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="883" data-original-width="629" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-lRSYc0UZnqg/X8EexxyxdZI/AAAAAAAAHAM/dOOScUCbh2MMiHXEK9LonAZqEtg8h4-aQCLcBGAsYHQ/s320/puja.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Abans de 1409 havia fet un altre testament, que s’anul.la degut a la redacció
d’aquest. Encara hi ha un altre signat l’any 1438, molt proper a la
seva mort. Tots estan registrats per notaris de Vilafranca.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La família<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Comença dient-nos que és fill de l’honrat Berenguer Ses Pujades de
Vilafranca. No ens parla de la mare sí de l’àvia que era Bernarda. Els pares
foren Berenguer i Blanca filla del noble Guillem de Penyafel. El seu pare es va
casar en segones núpcies amb Agnès filla del noble Guillem Roig de Tortosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’àvia Bernarda signa testament l’any 1383. Viu a Vilafranca. Anomena els
marmessors a l’advocat Bartomeu Babau i el noble (i familiar) Marc de
Puigmoltó. Desitja ser enterrada al monestir dels franciscans de Vilafranca. El
va fer redactar abans de ser mare, ja que diu que si no tingués descendència
els seus béns fossin donats a la Pia Almoina dels pobres de la Seu de
Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La muller de Bartomeu era Maria filla del castlà Bernat de Vilafranca Les
filles van ser Clareta, Eleonor, Maria, Brigida i Isabel. Els fills eren
Bertran (que era difunt el 1409) i Pere. Les filles Clareta i Brigida van ser
monges. La primera en el monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i la
segona en el monestir de Pedralbes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Els marmessors que anomena, en el testament, són l’oncle Guillem Savall, el
seu nebot Bernat Salvà i la muller Maria. Vol ser enterrat al monestir dels
frares menors (franciscans) de Vilafranca, en el vas del seu avi matern Guillem
de Penafel (Penyafel).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Són cosins en Bartomeu de Vilafranca (cosí germà), Geraldona, muller
d’Huguet de Montagut, cosina germana, i Constança, muller de Marc de Puigmoltó,
cosina germana. Els avis foren un altre Berenguer Ses Pujades i l’avia
Bernarda, difunta el 1383, que havia estat muller del noble Guillem de Penafel (Penyafel)
abans de casar-se amb Berenguer i aquest s’havia casat amb primeres núpcies amb
Constança.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Donacions pies <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Bartomeu fa donacions a diferents esglésies. La majoria situades en el
terme de Vilafranca del Penedès. A l’església de Santa Maria, al bací dels
captius cristians i el dels pobres vergonyants de la mateixa església, a
l’església de Sant Joan dels Hospitalers de la vila. A l’església de la
muntanya de Sant Pau. A les de Santa Digna, Sant Jaume de Castellmós, Sant
Salvador de la Calçada i Sant Julià.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">També als dos monestirs de Vilafranca, el dels franciscans i el de Santa
Clara. A cadascun dels hospitals de la mateixa vila. Al monestir de Santa Maria
de Montserrat. A l’església de Sant Miquel d’Olèrdola. També a l’església de
Santa Maria de Beliana (Urgell). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En quant al vas del seu avi matern situat al monestir dels franciscans de
Vilafranca, on <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vol ser soterrat, ordena
que hi hagi pintats dos senyals. Actualment només hi ha el de Penafel
(Penyafel), mana que aquests siguin desfets i es tornin a pintar, un senyal de
Ses Pujades i altre de Penafel. Per fer això fa donació de deu florins d’or.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">També fa deixes a l’abadessa del monestir de Santa Clara, Elvira Savall, la
seva cosina.</span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-PTFEfWkj-i0/X8EcP1Cq8QI/AAAAAAAAG_w/o8583K0TeEE0QAK9mp1KP6zn4wizuBuOACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20201009_160813.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1641" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-PTFEfWkj-i0/X8EcP1Cq8QI/AAAAAAAAG_w/o8583K0TeEE0QAK9mp1KP6zn4wizuBuOACLcBGAsYHQ/s320/IMG_20201009_160813.jpg" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Feus i possessions de Bartomeu Ses Pujades<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Bartomeu mana que, una vegada mort, es vengués la meitat dels fruits del
feu de Vilafranca per pagar les deixes. Però no només tenia aquest feu en
propietat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El feu de l’Almunia</span></b><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> (Castellví de la Marca) li pertanyia per herència
dels avis Bernat Ses Pujades i Ramona de Pacs. Fou donat a Ramona l’any 1284
pel noble Asbert de Vernet. El 1311 els marmessors del dit Vernet venen a
Bernat, altre feu situat al mateix terme de Castellví de la Marca, que estava
sota el domini senyorial del comte de Foix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El besavi Bernat Ses Pujades era senyor de la casa de les Pujades situada
al terme de Castellví de la Marca. Posteriorment va passar a Saurina, filla de
Bernat Ses Pujades (oncle de Bartomeu), es va casar amb el castlà Bernat de
Vilafranca i l’hereu de la casa de Pujades fou un fill d’aquests, en Lluis de
Vilafranca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A la mort d’aquest va passar les possessions al seu fill<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Berenguer Ses Pujades, avi de Bartomeu. També
va obtenir els feus d’Olèrdola, la casa de Beliana (Urgell) i les propietats de
Vilafranca que havien estat del noble Guerau de Beliana, de qui el seu besavi
era hereu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Aquest feu, degut a les donacions i/o vendes injustes, va portar bastant
maldecaps als nobles Ses Pujades. L’any 1324 el sotsveguer de Vilafranca va
exigir als hereus el pagament d’unes quantitats que devia Guerau de Beliana. El
1326 els hereus dels nobles Vernet volen recuperar el feu de Castellví que els
hi havia venut els marmessors dels Asbert. Tot finalitzà quan Bernat, el
besavi, va pagar més diners als hereus dels dit Vernet. Va ser aquest mateix
any quan els castlans de Castellví de la Marca confirmen el feu que té en
propietat Bernat Ses Pujades, que incloïa el delme del pa, del vi, de la carn,
del formatge i de la llana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El 1345 el feu de l’Almunia va passar a mans d’un altre fill del besavi
Bernat, en Guillem Ses Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de
Morvedre (València). La investidura és atorgada pel procurador del vescomte de
Castellbó, senyor de Montcada, Roger Bernat de Foix, que havia adquirit el
castell i terme de Castellví. Després de la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>mort de Guillem el feu l’obté Bernat (oncle de Bartomeu). Posteriorment
va passar als seus hereus, a la filla Saurina que estava casada amb el castlà
Bernat de Vilafranca. I molt més endavant al fill d’aquests Pere Lluis de
Vilafranca.</span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Rhnan_47BxY/X8EcswCyw6I/AAAAAAAAG_4/br7uFroxKnIRCtr0wJoPrAYM6xmlq2mwwCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200611_115016.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-Rhnan_47BxY/X8EcswCyw6I/AAAAAAAAG_4/br7uFroxKnIRCtr0wJoPrAYM6xmlq2mwwCLcBGAsYHQ/w225-h300/IMG_20200611_115016.jpg" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Olèrdola<br /></td></tr></tbody></table></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El feu d’Olèrdola <o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Com hem comentat Berenguer Ses Pujades, avi de Bartomeu, va obtenir el feu
del castell d’Olèrdola, que tenia el noble Guerau de Beliana, de qui el besavi de
Bartomeu, era hereu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’any 1324 el noble Bernat de Canyelles protesta per aquesta donació del
feu a Berenguer Ses Pujades. Es dirigida al pare i tutor de Berenguer, en
Bernat Ses Pujades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El demandant, a través del sotsveguer de Vilafranca, Ramon de Gravalosa i l’assessor
de la cort del veguer Arnau de Vallmoll, exposa una querella per l’impagament
de mil sis-cents morabatins alfonsins d’or, tres mil tres-centes vuit sous i
tres diners que devia el difunt Guerau de Beliana i que pel deute havia
hipotecat el feu d’Olèrdola, la casa de Beliana i les propietats que tenia a Vilafranca
del Penedès. No sembla que s’hagués satisfet. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per aquest feu (o castlania major) el mestre racional del rei demanava,
l’any 1400, al noble Guillem Ses Pujades, els títols conforme li pertanyia el
feu del castell d’Olèrdola. Havia d’anar a Barcelona a ensenyar-los. Després
passà a Bertran de Gallifa. Més endavant, com hereu de Gallifa, passa a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Bertran Ses Pujades, fill de Bartomeu. La
castlania menor, a principis del segle XIII, la posseïa l’avi Guillem de
Penyafel. Després passà al noble Eimerich d’Espitlles que la va vendre a
Bartomeu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’any 1416 la castlania major d’Olèrdola la va obtenir Bartomeu després de
la mort del seu fill Bertran que la tenia tot i tenir la castlania menor
(sotscastlà). Per tant, les tenia totes dues. En el testament Bartomeu ordena :
“....</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">per ço com una persona no pot poseis dues
castlanies en un castell so es a saber major e menor e com jo haia la castlania
d’Olèrdola major que tinc cos a cos per lo senyor rei...ordeno que lo dit Pere
fill meu e hereu meu posescha la dita castlania menor e la castlania major ques
te cos a cos per lo senyor rei poseesca Eleonor filla meva...”.</span></i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> És a dir, la castlania menor la tindria el
seu hereu, el fill Pere. I la castlania major passaria a la filla Eleonor. Si
és moris passaria a les altres filles Maria i sinó a Isabel. Anomena hereu
universal de tots els seus béns al seu fill Pere Ses Pujades. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El testament
acaba dient : “...</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Aquesta vull
que sia la darrera mia voluntat e darrer meu testament lo qual valega per
testament</span></i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">...”<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-EH--pwIf73s/X8EdBSCFIfI/AAAAAAAAHAA/kWd3k5efh_wrwbJQYuySdMAcWNc9GOBVwCLcBGAsYHQ/s320/Pujades%2B1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="320" height="229" src="https://1.bp.blogspot.com/-EH--pwIf73s/X8EdBSCFIfI/AAAAAAAAHAA/kWd3k5efh_wrwbJQYuySdMAcWNc9GOBVwCLcBGAsYHQ/w305-h229/Pujades%2B1.JPG" width="305" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Castell de Pujades (Castellví de la Marca)<br /></td></tr></tbody></table></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">L’últim testament
(1438)<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Doncs el testament anterior no va ser l’últim i ni la
seva última voluntat ja que l’any 1438 amb data del setze de novembre redacta
un altre testament (ara sí és l’últim). Ens diu que viu a Vilafranca. Anomena
marmessors a la seva muller Maria, el noble Bernat Salvà, senyor de la Bisbal
del Penedès (familiar) i el gendre Joan Berenguer de Masdovelles, casat amb la
seva filla Blanca Ses Pujades. Vol ser enterrat al claustre del convent dels
franciscans de Vilafranca. Anomena hereva universal a la seva néta Elisenda, filla
del seu fill difunt Pere Ses Pujades. Com veiem l’hereu va morir abans que ell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Bartomeu Ses Pujades en els primers anys dels anys 1408
al 1413 va ser batlle de Vilafranca del Penedès anomenat pel rei. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: KS; mso-fareast-font-family: SimSun; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-hansi-font-family: Calibri;">Aquí deixem escrites algunes dades més d’un dels nobles
que va viure al nostre Penedès medieval. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #362712; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>El Penedès medievalhttp://www.blogger.com/profile/05855426627727873860noreply@blogger.com0