diumenge, 27 de març del 2011

EL CONVENT DE SANTA CLARA. RETALL D'HISTÒRIA A TV VILAFRANCA.

http://www.rtvvilafranca.cat/index2.php?option=com_medis&task=fileview&file=/podcast/programs/penedes-tv/retalls-dhistoria/retalls110117.flv&Itemid=207

EL LLINATGE DELS GUAL. RETALL D'HISTÒRIA DE TV. VILAFRANCA.

http://www.rtvvilafranca.cat/index2.php?option=com_medis&task=fileview&file=/podcast/programs/penedes-tv/retalls-dhistoria/retallselsgual.flv&Itemid=207

PERE II EL GRAN. RETALL D'HISTÒRIA A TV VILAFRANCA.

http://www.rtvvilafranca.cat/index2.php?option=com_medis&task=fileview&file=/podcast/programs/penedes-tv/retalls-dhistoria/retallspere.flv&Itemid=207

EL CASTELL DE VILAFRANCA. RETALL D'HISTÒRIA A TV VILAFRANCA

http://www.rtvvilafranca.cat/index2.php?option=com_medis&task=fileview&file=/podcast/programs/penedes-tv/retalls-dhistoria/retalls110207.flv&Itemid=207

CONCURS SOBRE EL PATRIMONI MEDIEVAL AL PENEDÈS I AL GARRAF

dilluns, 14 de març del 2011

PERE II i VILAFRANCA DEL PENEDÈS



Els reis catalans demostraren apreciar a la vila de Vilafranca del Penedès, no només afavorint-la amb molts privilegis, sinó també amb les diferents visites que aquests reis feren a la mateixa vila durant l’edat mitjana.
Pere el Gran, III d’Aragó, I de Sicília, I de València i II de Barcelona va ser un d'aquests -fill primogènit del rei Jaume I-. Ens ho demostra un document amb data del 4 de desembre de l’any 1282 signat des de Montblanc que es dirigia als prohoms de la Universitat de Vilafranca i que deia que a l’endemà, diumenge, tinguessin preparat un sopar en el qual hi hagués vuitanta bens, tres vaques, dos porcs de carn salada, vuitanta parells de gallines, dos-cents sous de pa i vi i tot allò que fos necessari per ells i la seva família[1]. Aquest sopar, com la seva estada a la vila, es feia en l’anomenat Palau Reial, actualment ocupat pel Museu del Vi (Vinseum) de Vilafranca.
 A causa d'una revolta coneguda per les "Vespres Sicilianes", Pere el Gran, espòs de Constança, filla del rei Manfred de Sicília, es va coronar rei de l’illa. Requerí a Carles d’Anjou, germà del rei de França, que abandonés la terra siciliana. El març de 1283, el Papa Martí IV dictava una sentència que condemnava Pere a ésser desposseït dels seus regnes catalanoaragonesos. Tot plegat va iniciar una croada contra el Pere el Gran empresa per França amb l’ajut del Pontificat i amb la complicitat de Jaume de Mallorca, germà de Pere.
 Corria el mes d’octubre de l’any 1285, quan els vilafranquins esperaven una d’aquestes arribades a la vila del rei Pere el Gran, quan havia acabat la seva campanya contra el rei Felip de França. Guanyador dels francesos, pensava acabar la lluita apoderant-se de les illes Balears, que constituïen el regne del seu germà Jaume, sortint del port de Salou i passant per la vila. Pere el Gran va morir a Vilafranca del Penedès a hora de completes del dissabte 10 de novembre, vigília de sant Martí. Així ho diu Desclot en la seva coneguda crònica. Va ser a l’hospital dels Cervelló, situat a Olesa de Bonesvalls, per on passava el camí reial que venia de Barcelona, qual el rei es va posar malalt. Amb treballs i cansament, fou conduït a Vilafranca, i es va instal·lar a la seva casa Palau. S’ajuntaren a la cambra on jeia, tots els prelats, barons i rics homes de la terra. Foren avisats el seu fill Alfons i el seu metge Arnau de Vilanova. Pere el Gran manà confessar-se dels seus pecats, i digué que es tenia per culpable davant Déu. Es confessà davant del frare Galcerà de Tous, monjo del monestir de santes Creus i el guardià dels franciscans del monestir existent a Vilafranca. A aquest últim li digué: "Pare guardià, tota la gent de la meva terra i d’altres llocs m’han posat en fama que jo he estat sempre mal cristià, i jo sempre m’he considerat al contrari".El monjo li manà que anés al monestir i que allí fes especial oració a Déu. De seguida, el pare guardià se n’anà i s’adreçà al monestir. Féu tancar les portes de l’església perquè només hi romanguessin ell i els seus frares i féu celebrar missa de l’Esperit Sant. En finalitzar-la, no conegueren ni veieren cap mena de senyal visible -ni en copsaren cap d’invisible- pel qual el senyor rei Pere fos indigne de rebre el Cos de Nostre Senyor Jesucrist. Als quaranta – sis anys d’edat i quan en feia nou del seu regnat el rei Pere morí després d’escoltar la resposta del frare guardià.
Amb gran honor el traslladaren a coll homes rics i cavallers en processó de Vilafranca cap al monestir de Santes Creus, per ser-hi enterrat. El trasllat del seu cos es va fer el dia de sant Brici, el 13 de novembre.
 Ens diu la crònica de Desclot que l'endemà s’aplegà tanta gent a Vilafranca que no hi podien cabien ni a dues llegües al voltant.
En la construcció del mausoleu, molt més tard de la seva mort, començat a construir a darrers d’agost de 1291per ordre del seu fill Jaume II, hi va participar molta gent. Per un document de14 maig de 1294 sabem que el rei ordenà a Guillem d’Orenga, escultor i picapedrer de Vilafranca del Penedès, que anés a Santes Creus a treballar al túmul que hi era bastit.
La relació del rei Pere el Gran amb Vilafranca del Penedès va ser amb vida, mort i després d’aquesta.
Josep Bosch Planas


[1] ACA. Registre 46, folis 3 i 166.

divendres, 4 de març del 2011

CONCURS SOBRE EL PATRIMONI MEDIEVAL AL PENEDÈS I AL GARRAF

Imatge 2

La imatge correspon a l'església de Santa Margarida situada al terme de Santa Margarida i els Monjos. L'any 1108 el comte Ramon Berenguer, aconsellat pels castellans d'Olèrdola, concedeix privilegis i llibertats als pobladors del terme d'Olèrdola. Entre aquests, existia el terme de Santa Margarida. El 1127, pels voltants estava situat el mas de Rafaguera. En aquest any, Berenguer Bonfill deix al seu fill Oller de Rafaguera, un dels que seran castlans de Vilafranca, diferents vinyes situades a Santa Margarida.
El 1153 dins de l'església s'hi va celebrar un judici entre Pere Berenguer de Vilafranca batlle comtal del Penedès i el seu germà Oller Rafaguera per diferents possessions.
El molí medieval dels Monjos i moltes altres masies d'origen medieval continuen existint en el terme tot i que la majoria estan abandonades i derruïdes.

L'ORGANITZACIÓ DE LES MANS A LA UNIVERSITAT DE L' ANY 1365


Dins de les ciutats medievals, hi havien tres grups de ciutadans, organitzats a partir dels seus oficis. Aquests grups s’anomenaven mans, i es dividien en tres grups: la mà major, la mà mitjana i la mà menor. La mà major comprenia els ciutadans honrats, advocats, notaris i metges. La mà mitjana era formada pels mercaders i els artistes. Per últim, dins el grup de la mà menor hi havien els menestrals
Tenim dades notarials que ens parlen d’una organització diferent pel que fa a Vilafranca del Penedès. El dia 1 de gener de l’any 1365 s’intenta reorganitzar el Consell de la Vila. Hi havien dotze consellers, un de cada ofici. Van ser elegits, -tot i que el document no diu com- quatre jurats: Ramon de Senyecs, Joan Colteller, Berenguer Misser i Marc de Cabreny. Tots quatre eren ciutadans honrats i foren elegits pels dotze consellers. La diferència amb altres ciutats medievals catalanes és que a Vilafranca s’escollien els consellers segons els seus oficis, no per mans.
Els oficis que apareixen, segons el document, són: savis (advocats), mercaders, ferrers, corredors d’orella, sastres, teixidors, picapedrers i fusters, notaris, sabaters, carnissers i cavadors.